KANT:
Assaig pe in odzci en loso ia el concep e
de magni zcd nega i a
i
Somnis
d'zcn
i iona i explica s
pe somni de la me a sicu
(comen a i)
Jaume
CASALS
PONS
~Als in la xe inola, als en a la o ca, als
qua an a l'en enimen , als cinquan a les pesse-
es i als seixan a a e punye es». No es po di
que, malg a la dis ancia que els sepa a de la
C i-
ica de la aó pu a, 1'Assaig pe in odui en ilo
-
so ia el concep e de magni ud nega i a
(1763) i
el
Somnis d'un isiona ' explica s pe somnis de
la me a isica
(1766) siguin esc i s de jo en u .
Responen, segons l'adagi, al pe íode d'en eni-
men de l'au o . Si bé ens p esen en un Kan
més impe ec e, esque da i p ope , hem de di
que Kan balbuceja con mol s al es hau ien ol-
gu en aona . La lla ga bellesa i la p ecisió dels
í ols en són una p o a. Aques s opuscles ens
o e eixen, pe una banda, la essan angoixosa
que la pe ecció so p enen -que no és con a-
dic o ia a nb les ambigüi a s de ocabula i, ni
a nb les múl iples qües ions d'es uc u a que
es en pe esold e- i po se massa c is al.lina
de la
C i ica de la aópu a
ha d'amaga . Pe l'al-
a, en can i, esbossen mol es de les he e ogenies
in uicions que han e de Kan un clissic poc
clissic de la iloso ia. No ens es anyem, doncs,
en descob i que els ex os esmen a s esul en
u ilíssims a l'ho a d'ap omp a -se pe abo da el
que s'ha anomena la se a e apa c í ica, o -
mada pels ex os pos e io s a la
Disse ació del
1770.
P e enem di a nb aixo que «p ec í ic» o
c c í ic» no signi ica gai e més que «abans» o «des-
p és» d'una ob a mol impo an . La pe spec i a
que ens p opo cionen
lJAssaig
i el
Somnzi
ens
lliu a o el que é de «seny» o «bon sen i » o
« aonabili a » la signi icació del mo «Ve nun »,
bona pa del que é de posi iu la
C i ica delseny
pu .
Tí ol o ca escaien pe a un abundan con-
jun de planes cons uc i es de la
K V,
L'objec-
iu d'aques disc e eball és subsc iu e aques a
imp essió que so in despe a la lec u a de Kan :
o mes p ussianes a con ingu s b i inics. Imp es-
sió que biog a icamen i gene icamen es con i -
ma. Podem di que l'ús es ic amen logic o c í-
ic de la aó és l'única ga an ia d'un coneixe-
men eo ic ce . És du d'accep a . Pe o, ben
pensa , po se sí que aix6 desc iu la ba eja men-
al -no psicologica- que inc quan eig el que
eig, mi o el que mi o, sen o el que sen o. Tan-
ma eix, el iloso sabia mol abans o el que a
di a la
K V,
pe o no sabia com di -ho.
El con ingu d'aques s dos opuscles no
s'allunya gens de les alo acions globals que
Kan a a, desp és, de la se a p opia ob a. A la
C í ica
és un pun de pa ida el que aquí és una
simple conclusió. Els quinze anys que els sepa en
ma quen la di e encia que hi ha en e una e le-
xió -un assaig p oblemi ic- i una demos a-
ció. Tal com eu em nés enda an , aques es pa-
aules de la Me odologia T anscenden al no
diuen, si no os pel pes espec ic de les planes
que les p ecedeixen, es de nou espec e als da-
e s pa ig a s del
Somnis:
«Quan sen o pa la
d'un ce ell poc comú que ha des ui (amb els
seus a gumen s) la llibe a de la olun a huma-
na, l'espe anca d'una ida u u a i l'exis encia
de Déu, m'in e essa de llegi el seu llib e, ca
con io que el seu alen es engui nés enlli els
meus coneixemen s. Sé pe ec amen pe enda-
an i a nb ce esa que no hau i des ui es de
o aixo; no és que jo ja em c egui en possessió de
p o es i e u ables en a o d'aques es p oposi-
cions onamen als; pe o la c í ica anscenden al,
que m'ha mos a o s els ma e ials de la nos a
aó pu a, m'ha pe suadi comple amen del e
que si bé la aó és en e amen incapac d'es abli ,
en aques camp, asse cions a i ma i es, enca a
n'és més, d'incapac, d'a i ma sob e aques es
qües ions alguna cosa nega i a. E ec i amen ,
en que ecolza a aques p e es ce ell el coneixe-
men que no hi ha Ésse sup em? Aques a p o-
posició cau o a de l'expe iencia possible i, pe
an , o a dels lííi s de o coneixemen humi»l.
El Kan p e-c í ic, pe o, po cau e nés acil-
men en l'escep icisme. Cosa que no a i, de cap
mane a, el c í ic: no s'acon en a a a nb mos a
que la aó
é
lími s, sinó que demos a a pe con-
cep es quins són aques s lííi s de e mina s. No
obs an aixo, i al com succeeix en o a pos -
p edicció his o ica, a a que ja ha passa , sí que
ens a e im a e una innocen ecep a culina ia:
si sumem al c i e i, plenamen jus i ica , que la
me a ísica és insa is ac o ia
(Assaig
i
Somnis)
la
eo ia anscenden al de I'espai i el emps
(Dis-
se ació
1770)
i
ho deixem eposa du an deu
anys medi a ius, sembla que, o cosamen
,
sense
més equisi s que el d'ap o undi en un me ode
d'exposició i demos ació, apa eix au omi ica-
men la
C i ica de la aópu a
i l'halo de la c í ica
de la mo al. És p obable que a cops la sa iesa
a ibi de sob e. Aques no és el cas de Kan . Des
del 1763, com a mínim, ja con empla la eo ia
de la ciencia com l'única pneuma ologia possible.
1
C zjzca
de
la
aó
pu a
(A
753)
(B
78
1).
L'Assaig pe in odui en iloso ia el concep e
de magni ud nega i a s'insc iu de ple a la disci-
plina que Kan anomena i desp és Me a ísica de
la Na u alesa o Fisica Pu a. El í ol és o ca e e-
lado : a a és d'un ema d'apa enca disc e a po-
dem esb ina , més o menys induc i amen , qui-
nes són les ca ac e ís iques p imo dials dels con-
cep es iloso ics, quin és I'imbi de la iloso ia
espec e al de la ciencia i, inalmen , quin és
I'es a u del p opi Assaig, és a di quin és el sa-
be capas d'in odui en iloso ia concep es cien-
&cs i on ol ana a pa a I'au o amb aques
exe cici. Val a di que aquella
«apa en a
disc e-
a» del ema de l'opuscle ha es a mol ben elegi-
da. El concep e de magni ud nega i a, en el seu
esde eni iloso ic, en la se a uní oca eali a i-
loso ica i no gens cien í ica, po se , és I'excusa
pe mos a la dis inció essencial en e p incipis
logics i p incipis eals. Pe o ep esen a ambé
una excusa mol més g uixuda: la necessi ia pe
descob i els Iími s de la coneixenca na u al i pe
a la o mulació dels p incipis iloso ics supe io s
de la mecinica pu a, del uncionamen de l'uni-
e s. Les conseqüencies de la «in oducció» del
concep e de magni ud nega i a en iloso ia són
d'en e gadu a. In odui -lo ol di onamen a
el p incipi d'oposició eal com a base del pensa-
men i de la Na u a. Un sol p incipi-pe spec i a,
una sola o mali a que ho explica o . Pe o ins
a la
K V
no sab em ben bé pe que ho explica.
Ve aquí el em egu monodic de l'ob a. La
me a ísica so in s'en on a a la ma emi ica i
n'emb u a la cla i idencia. L'Assaig p e én e el
~on a i~ap o i a -se'n.
El model que la ciencia
ens o e eix del concep e de magni ud nega i a és
un pun de pa ensa. Les magni uds nega i es
no són negacions de magni uds sinó quelcom de
posi iu en si, senzillamen oposa a la magni ud
posi i a que ens se eix de e e encia. L'a acció
nega i a, pe exemple, no és el epos -una ab-
sencia o nega i i a absolu a-, sinó la e i able
epulsió. «Heus aquí la on del concep e ma e-
mi ic de "magni ud nega i a". Una magni ud
és nega i a en elació a una al a magni ud en
an que no es po a egi a aques a sinó en oposi-
ció, és a di , en an que l'una a desapa eixe en
l'al a una magni ud igual a si ma eixa»2. La po-
2
Assaig pe in od li en iloso ia e( concep e de magni-
si i i a eal d'allo que ci cums ancialmen
s'anomena nega iu pe me de conceb e una e-
p esen ació comple a del múl iple eixi uni e -
sal.
1
és ob i que aques a ep esen ació, malg a
que sigui objec e de coneixemen pu , no és in-
dependen de I'e ec i i a del món, que esul a
se el ma c de les se es de e minacions conc e es.
Maman de l'imbi de la me a o mali a logi-
ca, pe o sense abandona -lo del o , es po pen-
sa que el no-ésse és. Seguin la Ilicó, p obable-
men desconeguda, de Pla ó al So i a, Kan
s'adona de les i u s d'aques a elliscosa di ec-
ció de la iloso ia: logica on ologica. Neu ali a i
asepsia su icien s a causa de l'abs ac a pe spec i-
a, pe o eali a i comp omís indub able sob e
els objec es pe segui s. El camp de la negació po-
si i a és el més p opi i ecund de la iloso ia: sen-
se cap dub e ni sal pe illós es po passa del pen-
samen a la eali a i ice e sa. Els p incipis de la
aó i els del món són els ma eixos. L'uni e s in i-
ni es a al com diuen els p incipis p e is, pe o
de e mina s, del seu coneixemen . El pe spec i-
isme de la negació glossa I'o d e essencial de
l'éxis encia. Una se ie de qua e negacions de i-
neix qua e se ies d'in ini es negacions i a i ma-
cions possibles. L'ésse , com a objec e, pensa;
I'home només descob eix, simpa i za.
Pe o o aixo s'ha de alo a , s'ha de si ua
com a onamen en el ma c dels ac es. És a
l'o ien ació que p enen aques s que es dis ingei-
xen en e si les sa ieses dels di e en s sa is. Kan
no cau en el ici de con e i el món en I'objec-
iu de la me ísica. No cal espe a la
K V
pe a
eu e que és així. La iloso ia c í ica de I'Assaig,
la anscendali a de la qual només s'ende ina,
de ineix la se a asca donan exemple. La me a í-
sica com a epis emologia és el sabe sense p o-
g és: desc iu els I'mi s de l'home i ne eja el camí
de la ciencia, del coneixemen empí ic pe con-
cep es. La ma emi ica a un pape sime ic, es-
pec e a la ciencia na u al, al de la iloso ia. To el
que en aques a és abs acció i o mali a o ien a-
da, en aquella és conc eció pu a, cons ucció
au osu icien on el p og és no eclama cap p e-
mi. La iloso ia posa l'adob al e eny i es udia el
aca del camí de la ciencia na u al que han de
llau a les eines de la ma emi ica. Pe o sense la
udnega zua,
Kan 's gesa nmel e Sch i en,
ed.
de I'Acade-
nia Ale nanya de les Ciencies, ol.
11,
1912,
Be lin (Geo g
Rei ne ),
p.
174.
mise ia dels sen i s no hi ha ianan s. En aixo,
is pe descomp a des del p esen , Pla ó i Kan
són i als i econciliables. La iloso ia escla a de
la ciencia, el sabe esclau de l'acció, el p og és de
l'home allibe a del i me del p og és de la cien-
cia!
Con empla en aques escena i, el concep e de
magni ud nega i a dóna peu a la idea d'oposició
eal con as ada amb la d'oposició logica. És el
nucli de l'ob a. L'oposició logica exp essa un ab-
su d. Una cosa que sigui
A
i io
A
alho a és un
no- es. La incompa ibili a eal, en can i, només
es p odueix quan «donades dues coses com a
p incipis posi ius, l'una des ueix la conseqüen-
cia de l'al a»3. «A eu on hi ha un p incipi posi-
iu i on la conseqü2ncia és ze o, hi ha una oposi-
ció eah4. La ma ema ica exp essa aques a oposi-
ció amb els signes
c
+
»
i
«-».
Les magni uds
quali icades pe a ambdós signes són eals, l'una
no és absencia de l'al a. L'oposició és eal. Els
signes posi iu i nega iu no són absolu s més que
e e i s en e si. Anomena una magni ud «posi-
i a» i la se a oposada «nega i a» és a bi a i. To
és posi i i a que s'equilib a. La p i ació és la
negació-conseqüencia-d'una-oposició
eal. L'ab-
sencia o manca és o a negació que no de i a
d'aques a mena d'incompa ibili a . En un sis e-
ma ísic de e mina s'ha de dis ingi cla amen
en e el epos pe manca i el epos pe p i ació.
Fins a a hem is els onamen s cien 'i ics del
concep e de magni ud nega i a. A egim, pe o,
que el concep e essencial que Kan ac a d'in-
odui en iloso ia és, més a ia , o i que es co-
espon amb l'an e io , el d'oposició eal. Resse-
guim a con inuació alguns b eus exemples
d'aplicació d'aques concep e a la ema ica p o-
piamen iloso ica. La impene abili a dels cos-
sos n'és un. És ca acció nega i ap. El desplae és
un plae nega iu. Sembla que el c~lcul de plae s
és objec e de la iloso ia. Kan ins i o a iba a
una pedagogica quan i icació. El plae con a es-
a el desplae . No és el ma eix un alen pensa
que un alen ingu , pe o apa en men sí que és
el ma eix un alen plagu que un alen ingu .
El iloso es udia la dinamica de les a eccions de
I'espe i en an que a eccions. Pe aques camí
es po a iba a una de inició iloso ica d'cindi e-
enciap: un es a que no és degu a l'equilib i de
plae i desplae sinó a l'absencia d'uns als p in-
cipis. Els e o s, que no s'han de con ond e amb
la e i a de les p oposicions nega i es, són e i-
a s nega i es. Una e u ació és una p o a nega-
i a.
A
la iloso ia p ac ica, com a exemple del
concep e a assaja , hi obem el me i i el desme-
i . Si hi ha i u en joc és pe qu? hi ha llei in e-
io . Deixa de compli
és
una acció nega i a-
posi i a eal. Si es ima és el nos e deu e, en e
no es ima i odia només hi ha di e encia de
g au
.
Kan no é en comp e, pe o, que al da an
d'aques s exemples és possible que el lec o sos-
pi i, en e mol es al es qües ions discu ibles,
que la di icul a de dis ingi en e la manca i la
p i ació no espon a un p oblema de e ss; és
una di icul a que in e essa soluciona més a la
iloso ia que a la ciencia. L'abusi a exempli ica-
ció p eceden no és imp escindible pe a assoli
l'objec iu inicial del eball. Po a massa lluny i
sense necessi a uns concep es que immedia a-
men acaba a de pe ila . Podem p escindi pe -
ec amen del con ingu del pa ag a an e io ,
enca a que espongui a o a una secció de les es
que é I'opuscle.
El me ode iloso ic és I'assaig. L'au o ho de-
ensa així. Ens in e essa sabe com una acció que
ha succei ha pogu se in e ompuda, ha deixa
de se . Mai no n'es a em del o con encu s. Ens
hem de si ua , pe al d'explica la eali a dels
enomens, en un e eny de doble essan , dini-
mic i mai de ini iu, en e la ep esen ació de e -
minada i I'abs acció. L'abs acció és una a enció
nega i a, la des ucció de ce es ep esen acions
cla es, la in e sió del p océs pel qual aques es es
o men. El esul a d'aques a doble endencia
del pensamen és semp e un es a e bol que
despe a l'in e es, que amaga la po encia del de-
sig d'ap end e
i
espon plenamen a les ambi-
güi a s de la elació que enim amb el nos e en-
o n. El ze o del mo imen basculan en e abs-
acció i ep esen ació ocul a una g an in ensi a ,
mol di ícil de esold e i de canali za . Igual que
el món, doncs, la nos a anima ambé es a so -
mesa al p incipi d'oposició eal: la dinamica
5
Tal com hem di més amun , cal ci cumsc iu e's a un
de e mina i semp e ela iu sis ema ísic pe pode e la dis-
inció -alesho es ob ia- en e manca i p i ació. La noció
de asis ema &ic* la de em a B uno i és imp escindible pe a
la in el.lecció de la mecanica clksica. Les males in encions
de Kan no enen l'excusa de la igno ancia.
d'apa ició i desapa ició de ep esen acions s'ex-
plica p ecisamen pe la p esencia de ep esen a-
cions nega i es o, millo , de ep esen acions que
ac uen nega i amen segons la e e encia de la
posi i i a de les ep esen acions an e io s. Dels
mecanismes que pe me en l'o denació d'aques
ana i eni de cla eda i con usió, Be gson en di-
a, pos e io men , idees o concep es. No és una
mala de inició del que Kan , a la
K V,
anomena
ca ego ies. Els dos au o s són ad e sa is, po se ,
en l'espe i , pe o no en la ecnica de iloso a .
La in oducció en iloso ia del concep e de
magni ud nega i a ens ha pe mes descob i que
el p incipi d'oposició eal és ú il, ambé, pe a
desc iu e disposicions de l'espe i . Kan enun-
cia, alesho es, dues p oposicions an alides pe a
la na u alesa com pe al coneixemen i les a ec-
cions que en enim. En un sen i es ic amen
eo ic, els p incipis de la na u alesa i del coneixe-
men són els ma eixos. Po a a les da e es con-
seqüencies, na u alesa i coneixemen s'iden i i-
quen com a c eació del nos e espe i objec iu.
Els pe ills que amenacen aques a ase es disso-
len apidamen si enim en comp e la b eu dis-
inció que he n e abans en e Kan i Pla ó i e-
co dem el ex de la
K V
sob e la e u ació de
l'idealisme. Tex que comenca a esbossa -se com
a p emissa del discu s segui a 1'Assazg.
Aques es dues p oposicions de la me a ísica de
la na u alesa són:
«La p ime a p oposició és aques a: en o s els
can is na u als que s'esde enen al món, la suma
del posi iu no augmen a ni disminueix, en an
que hom I'a alua addicionan les posicions sem-
blan s (no posicions oposades) i sos aien les
unes deles al es les posicions ealmen oposa-
des».
«La segona p oposició és la següen : o s els
p incipis eals de l'uni e s, si s'addicionen els
que s'aco den i se sos auen els que s'oposen en-
e ells, donen un esul a igual a ze o»6.
La p ime a és la condició de possibili a iloso-
ica de I'enunciació dels p incipis ísics de la con-
se ació de la ma e ia, ene gia, mo imen ..
.
La
segona és condició de possibili a del c2lcul a la
mecanica new oniana. L'o d e d'un sis ema
í-
sic, d'un subconjun a bi a iamen de e mina
de l'uni e s, no é sen i sense aques a e e encia
a la o ali a . És la llei dels in ini s mo i nen s i-
6
Ibid,
p.
194
i p.
197,
espec i a nen .
ni s en la quie ud in ini a, la compa ibili a del
emps del món amb l'e e ni a de l'inabo dable
o de l'incondiciona . Pe la pos ulada p esencia
de Déu aques ze o no implica la desapa ició de
l'en i a consis en del món. El p incipi d'oposi-
ció eal el a in el-ligible. La posi i i a de o a
eali a posible no impedeix que, concebu en
si, el món omangui en I'esmen a equilib i.
Ambdues p oposicions no neguen el c eixemen
del món ni el p og és. Pa len an sols de ela-
cions, de la o ma de I'en si i no de l'en si p o-
piamen di .
Així p epa a, Kan , les bases de la se a e olu-
ció cope nicana. «Hi ha alguna cosa g an i, al
meu en end e, mol co ec a al pensamen del
S . Leibniz: l'hnima, amb el seu pode de ep e-
sen ació, es a en con ac e amb o l'uni e s, pe
bé que an sols una ín ima pa d'aques es ep e-
sen acions sigui cla a. De e , o es les especies
de concep es han de ecolza en I'ac i i a in e -
na del nos e espe i , com en llu p incipi. Els
objec es ex e io s poden con eni la condició so a
la qual es p esen en d'una mane a o al a, pe o
no la o ca de p odui -les ealmen . La acul a
de pensa de I'anima ha de con eni els p incipis
eals de o s els meus pensamen s, i els enomens
de coneixemen s que apa eixen i desapa eixen
,
han de se a ibui s, seguin o a
apa en a,
a
I'aco d o a l'oposició de o a aques a ac i i a s'.
Esmen em de passada que en aques es da e-
es planes de l'opuscle l'au o no oblida de e
algunes al.lusions a la impossibili a de cons ui
una mo al no ma i as. El e eny de la mo al
s'escapa dels p incipis del coneixemen . Cadascú
és ju ge de si ma eix.
1
només ho és de o s
aquel1 que hi eu en el més p o und dels co s.
El p oblema més g eu de Kan , que é, com
semp e, el pe ill d'exp essió dels p oblemes im-
po an s, ja es a insinua en aques a ob a. Sem-
p e he n conegu bé, només podem coneixe
d'una mane a. Pe o he n di malamen #el que
eiem en coneixe , he n pensa malamen
,
he n
c egu abas a impossibles, he n en es iciosa-
men les nos es i u s. Hem peca «a la ca esia-
na». En un sen i empí ic es ic e, la sensibili a i
l'en enimen són in al.libles9, la aó ens po a a
7
Ibid.,
pp.
199-200.
8
Con lic e que po se con adiu les p e ensions de la
Me-
aj'Tsica dels cos ums.
9
C .
ARISTOTIL.
De Anima,
111
Ilib e.
I'e o . Fen un s'mil de la e minologia que
1'Assaig ens subminis a, podem di que els co-
neixemen s de la aó de egades s'oposen Iogica-
men , són con adic o is en el sen i que an pos-
sible e e i A i no A a un ma eix objec e (An i-
nomies). Els coneixemen s de l'en enimen , en
can i, només poden o ma oposicions eals, po-
si i es en conjun i en cadascun dels seus compo-
nen s. P e end e eu e con ingu s nous de
l'anilisi de concep es és al.lac. Els p incipis 16-
gics són mol icils. La labo de cons ucció d'un
món ideal pe ec amen col.liga és una pe dua
de emps. En podem e mil més d'igualmen
pe ec es. Qui m'explica, a mi, pe que una cosa
so geix d'una al a sense segui la egla de la
iden i a ? Aix6 és el que m'impo a. Pe que
eig e ec ius els p incipis eals que m'in en o?
Pe que no sé es de la in e io i a i les aons de
les coses independen s de mi? Aix6 és el que
m'impo a. Els p incipis són absu ds si els in e -
p e em més enlli de l'expe iencia possible. Sen-
se la pe spec i a de les dades ebudes, no podem
di es de la Na u a. Del p incipi logic deduim
o un edi ici bui de p oposicions buides. El
p incipi eal no pe me un abús semblan : es no
se'n segueix que no ingui ecolzamen empí ic.
eQuan mi o una ce a cosa com si os la causa
d'una al a o bé li a ibueixo el concep e de
'
o ca, ja he concebu en ella la elació del p inci-
pi eal a nb la conseqü?ncia»lO. Conec, i no sé el
pe que. No hi ha mane a humana de e in el.li-
gible I'oposició eal: com és que, pe al que una
cosa exis eixi, una al a es oba des uida? No
obs an aixo, és eal. Hi ha necessi a s ísiques
inabo dables pe una explicació ideal, logica,
que segueixi el p incipi de con adicció exclusi-
amen
.
«Finalmen
,
la elació d 'un p incipi eal
a nb alguna cosa, que d'aques a mane a ha es a
posada o des uida, no po en absolu posa -se
de mani es a nb un judici, sinó solamen amb
un concep e, que l'anilisi pe me de edui a
concep es més simples de p incipis eals; de ma-
ne a que inalmen o el nos e coneixemen
d'aques a elació es esol en concep es simples i
inanali zables de p incipis eals, la elació a nb la
conseqüencia dels quals no po acla i -se pe cap
biaixd l.
A I'Assaig, el negui del «no podem» a iba a
un mkim. A la
K V
s'ob a la calma: s'a i ma
anquil.lamen
,
igo osamen
,
que no podem
ni de em.
Si abans hem quali ica el discu s de lJAssaig
de «monodic», a a no enim més emei que qua-
li ica el del Somnis de «poli 6nic». En e ec e,
l'opuscle con é g an quan i a de emes que no
es dispe sen g icies a dos c i e is d'ha monia:
Swedenbo g -el isiona i en qües ió- i la co-
obo ació dels esul a s ob ingu s a les planes i-
nal~ de I'Assaig. Ens en on em a una ob a p o-
blemi ica, plena d'i onia, ambigüi a s i in epi-
deses iloso iques. Els í ols dels di e en s apa -
a s són p ou eloqüen s: «Un nus me a ísic em-
bolica que hom po elegi de des e o de alla »,
«F agmen de iloso ia ocul a que é com a i en-
a en comunicació a nb el món dels espe i s».
«An icibala. F agmen de iloso ia co en , pe
e jus ícia a aques come c a nb el món dels es-
pe i s», «Na a& que el lec o hau i de e i i-
ca , al com se li ecomana, de la mane a que
ulgui», «Via ge ex i ic d'un en usias a a a és
del món dels espe i s». A la biog a ia in el.lec-
ual de Kan espon al seu momen més escep ic
i, pe consegüen , de c í ica adical al acionalis-
me. De la p olixi a de emes in e essan s que
me eixe ien, cadascun, com a mínim, o un
ac a en exclusi a, nosal es an sols des aca-
em, a con inuació, aquells que s'adeqüen mi-
llo a la pe spec i a de la
K V.
La di icul a pe dis ingi , en aques ex , el
c i ica i el no c i ica , el bo i el dolen dels pen-
samen s que s'exposen espon, de e , a la in en-
ció del ma eix au o . «La ollia i l'en enimen e-
nen on e es an indis in es que és di ícil a iba
lluny en un d'aques s dominis sense e de ega-
des una pe i a incu sió en I'al e
(.
.
.)
Abandono,
pe consegüen , a les con eniencies del lec o la
cu a de esold e en els seus elemen s, al ela me-
a ellós en que m'he endinsa , aques a mescla
de aó i de c eduli a , i de xi a la p opo ció en
que aques s dos ing edien s in e enen a la me a
o ma de pensa »12.
Pe o, inalmen , l'ac i ud de Kan s'explica
'2
Somnis
d'un
iszonan,
ed.
ci .
Ac.
A.
de
les
Ciencies,
ol.
11,
p.
356.

pe l'in en d'una a en u a que culmina amb
l'elabo ació de les ob es del pe íode c í ic:
mescla -se pe úl ima egada a nb les pe ipecies i
i oli a s de la me a ísica pe al de no ha e -ho
de e mai més i limi a -se a I'ú il. El cas exage a
de Swedenbo g, un isiona i que esol p oble-
mes impossibles i ende ina qualse ol ba xille ia
mi jancan el con ac e ín im i di ec e a nb el eg-
ne dels espe i s eo i za a la se a eixeleb ada
ob a A cana Caeles ia, esul a ideal com a cap de
u c de o a la adició iloso ica idealis a. L'ex-
posició i c í ica d'aques es audicies de la aó dó-
na peu a la p esen ació dels «limi a s» ideals kan-
ians.
No cal a iba al e eny de l'espe i i la se a
compa ibili a o incompa ibili a a nb la ma e ia
pe de e mina quins són els lííi s del coneixe-
men . L'expe iencia po e descob i que les co-
ses ma e ials posseeixen o ces -la esis encia a
se pene ades, pe exemple-, pe o mai no en
pod i e conceb e la possibili a . El judici sob e
o allo que no és empí ic es a pe manen men
en suspens; el «sí» o el «no» sob e la se a exis en-
cia són hipo esis Iliu es, injus i icables. Més en112
de les on e es del coneixemen o és possible
pe que no en sabem es. «Podem adme e,
doncs, la possibili a d'ésse s imma e ials sense
éme de se e u a s, així com sense cap
espe anea de pode p o a -la a nb a gumen s a-
cionals»l3. Ens hem si ua als lími s in e io s o
nega ius de la C í ica. Reco dem el pa ag a de
la Me odologia T anscenden al que hem ci a a
la in oducció. Sabem que podem i que no po-
dem coneixe ; pe o, de momen , no disposem
dels elemen s necessa is pe a especi ica i ona-
men a els mo ius d'aques «pode ».
El coneixemen s'ha d'a eni
a
l'expe iencia
pe que aques a és I'única e e encia que é. Qui
ens diu que aixo que anomenem cosa en si o, a
cops, ma e ia no po se una il.lusió de les nos-
es limi acions senso ials? Po se pe la nos a i-
ni ud en enem necessa i el subs ac e. És la ela-
ció en e els objec es qui c ea l'ex ensió. Si ci -
cumsc i im la nos a isió del nón a la uni a , el
nón desapa eix com a al. No hi ha es d'ex ens
en si. L'ex ensió és una mane a de eu e huma-
na, pe que la elació és una mane a de eu e hu-
mana. Som nosal es els que o denem el nón
que se'ns p esen a pe se conegu . «On sen o,
13
Ibid.,
p.
323
e aquí on sóc»14. Segons aixo, no hi ha mo ius
p ou pode osos pe c eu e que l'inima s'hagi de
dis ingi essencialmen de la ma e ia. L'ac i i a
in e na de les subs ancies a e ec i a I'ac i i a
ex e na. Pe o, que ol di «in e n»? Les nos es
p opies limi acions se eixen, alho a, pe e
aques a dis inció en e el que és in e n i el que és
ex e n15. L'animisme, en les se es múl iples in-
e p e acions, és un esul a de la co a dia
in el.lec ua1. El e d'in oca p incipis imma e-
ials pe explica el nón és «un e ugi de la ilo-
so ia pe esosa».
És possible que el egne dels espe i s gua di
en e els seus elemen s un con ac e independen
de la ma e ia. Pe o aixo in e essa en un imbi
dis in de l'iimbi del coneixemen . El sen imen
mo al pod ia se «la sensació d'aques a depen-
dencia de la olun a indi idual en e s la olun-
a gene al»16. Kan a anca, en aques es planes,
el ema schopenhaue ia del nón com a olun a
i ep esen ació.
Es poden a en u a mol es explicacions si ens
ins al.lem al nón hipo e ic dels espe i s. Alla,
p esen , passa i a eni o men una sola peca,
una sola ob a que només es desen olupa en el
ea e de les elacions empo als. El emps in ini
és la mane a humana de eu e l'e e ni a de
Déu. L'home esul a se , alesho es, l'ésse p i i-
legia : enllaca el nón isible a nb l'in isible. Pe-
o aix6 mos a p ecisamen la se a limi ació sen-
so ial i, pe an , la se a de ec uosa in ini ud
acionall7: isible i in isible són dues e sions
d'una sola cosa.
Aques es especulacions, malg a o , no alen
sin6 nega i amen pe a adona -nos de la nos a
mise ia. Es poden aplica a qualse ol ela de la
me a ísica, ingui el cai e que ingui. Explica -
ho o equi al a no explica es. La me a ísica o
bé és buida o bé somia. La in e subjec i i a no-
14
Ibid.,
p.
324.
15
No ens podem es a , aquí, de e una no a al.lusió a
Be gson. Si bé és ad e sa i de Kan no es po queixa deis
elemen s que Kan li p opo ciona en aques ex
(C 7.
p i-
me es planes de
Ma iz e e Mémoi e).
Ambdós beuen
d'una ma eixa on : Leibniz.
16
Ibid.,
p.
335.
17
La ini ud dels sen i s ga an eix i assegu a el coneixe-
men e oni in ini de o el que s'igno a si o nan o no nés
enlli de I'expe iencia. Una aó au osu icien , au olimi ada,
sense emp acions és con adic o ia a nb les possibili a s de
I'home. Se ia una aó pe ec a. Se ia el node humi d'en-
end e
i
exp esa la in u'ició de 1'In ellec us A que ipus.
més es dóna a la e lla, que es de ineix pe I'ac i-
i a plena dels sen i s. Com deia He icli -en
una ci ació que Kan a ibueix e oniamen a
A is b il-, quan e llem enim un món
comú18, quan somiem cadascú é el seu p opi
món.
La sensació de e mina ambé el lloc dels objec-
es. Quan la malal ia desplaca el « ocus imagina-
ius» -el pun d'in e secció de les nos es
pe cepcions- o a del ce ell, alesho es les coses
p enen ida p opia, l'objec e imagina es c eu
objec e eal. Quina és, doncs, la e e encia que,
sense p eocupa -nos pel seu alo , podem p en-
d e? L'única que enim a la nos a disposició és
I'expe iencia (si en poguéssim usa una de millo
ho a íem). A enim-nos-hi, doncs, a nb la mki-
ma o ca pe que «hi ha alguna ollia que no es
pugui concilia a nb una sa iesa uni e sal des-
p o eida de onamen s?)d9.
Quan es diu que s'usa només la aó hom es
oba en la majo impu esa. Quan Kan diu que
eball'a, i in es iga sol a nb la nua aó, de ineix
indi ec amen el alo d'aques a: la aó només és
ú il i in alelible quan ac a d'esb ina quins són
els Iími s inequí ocs del coneixemen . El que é
de posi iu la iloso ia kan iana és la se a asca de
negació a i ma i a, de limi ació. Des d'una posi-
ció c í ica, els sen i s segueixen essen impe ec-
es, pe o no ens podem enganya , no juguen
amb nosal es si nosal es no som desconside a s
amb ells. La qües ió de I'engany es esol, cu io-
samen , en el nos e p opi si.
El p incipi de la ida mai no pod i se posi i-
amen concebu , pe mol que pe sis im a
pe segui -lo. L'única me a ísica possible és una
epneuma ologia dels homes», una eo ia de la se-
a necessi ia igno ancia conce nin una especie
conjec u al d'ésse s. En inali za aques es dis-
quisicions, que o men la- p ime a de les dues
pa s del
Somni',
Kan abandona o el que a
e e encia als espe i s. La ma eixa sa iesa eco-
mana «limi a -se a la medioc i a si hom no po
assoli co ec amen la g ande~a»~O.
A la segona pa de l'opuscle l'au o esumeix
la his o ia o ca desconeguda21 i la doc ina de
18
Diels,
B
89.
19
KANT.
Somnis
...,
p.
348.
20
Ibzd,
p.
352.
21
Cal assenyala que Kan desconeixia ins I'o og a ia
del cognom d'aques indi idu.
Swedenbo g. Nosal es ho passa em pe al 22.
To segui p esen a un dilu i d'idees que al cap
d'uns quan s anys hau i de sis ema i za a la
C i ica
de
la aó pa a.
Es mol di ícil endinsa -se en els dominis de
I'en enimen sense a isca una incu sió en els de
la ollia. Ambdós e enys compa eixen on e-
es bas an di uminades. Cal en end e bé els e -
mes quan alo em les dues essan s de la c í ica
de la aó. L'a i mació del bon sen i i la negació
de la aó pu a s'iden i iquen pel igo a nb el
qual es an e es. Aixo ol di que el me ode no
és, ni de Iluny, el de I'opinió més o menys «sen-
sa a». Si Kan a se i la me a o a de queda -se
sol a nb la aó és, p ecisamen , pe al d'aboli
qualse ol in e enció social o his o ica en el seu
discu s au onom i eglamen a . Ce es coses con-
i ies al bon sen i són, mol so in , acollides
pe gen aonable pel sol e que o hom en pa -
la. La eblesa de l'en enimen i la a ane ia pe -
me en que ba egem e i a i men ida sense cap
mena d'esc úpol. El bon sen i eclama un es o c
poques egades eali za .
An icipan -se a l'elecció de la
K V,
Kan ja
p oposa aquí una e ce a ia al da an de I'empi-
isme i el acionalisme adicals. Te ce a ia sense
Ilicencies ni con o mismes. Si ens ele em al co-
neixemen uni e sal a pa i de l'acumulació
d'expe iencies, mai no en ind em p ou, semp e
se'ns plan eja a un «pe que)) i esoluble. Cons-
cien s d'aix6, mol s iloso s han in en a pa i
del pun més al . Alesho es, pe o, no se sap d'on
se su i enca a menys on s'a iba. El p e es igo
dels acionalis es, en les se es deduccions me a í-
siques, es i so mes a un mis e iós «clinamen»
que a de i a les aons cap al lloc que in e esa
al iloso en qües ió. Els a gumen s semp e es
poden emmo lla endencionsamen 23. La Iogi-
ca, quan ol e e i -se al món eal independen ,
adap a a nb massa acili a els seus ins umen s
als gus os dels consumido s. La iloso ia, doncs,
semp e ha e el ma eix, diu Kan .
O
bé simpli-
22
Kan esumeix així la doc ina de Swedenbo g: «Un
in e p e u u conclou a d'aix6 que Schwedenbe g és idea-
lis a, puix que e usa a la ma e ia d'aques món una du ada
que li pe anyi p opiamen , i, pe consegüen , pod ia no
conside a -la sinó com un enomen cohe en , esul a de les
elacions del món dels espe i s.»
(Ibid.,
p.
364).
23
Amb les
An in6mies de
la
aópu a,
Kan ens con en-
ce a que ins i o sense al.licies ni cclinamen~ és possible
demos a con a is.
ica l'expe iencia ins a con e i -la en en i a s
ideals, o bé so is ica la ideal au ologia ins acon-
segui la me amo osi de la o ma pu a en món
e ec i amen eal.
Al da an d'aixo els pensamen s d'un isiona-
i com Swedenbo g po se esul en els més inno-
cen s. Les expe iencies enganyoses ensenyen més
que els p incipis enganyosos e s de la aó. Si el
suec ens p esen a un uni e s ideal e a la mida
del que el1 c eu que és l'home, n'hi ha d'al es
que p esen en l'home e a la mida d'uns p inci-
pis impossibles i enca a més aliens a la nos a
condició.
A les da e es planes del Somnis, Kan desc iu
cla amen quins són els seus c i e is espec e a la
me a ísica. «La me a ísica -el des í m'ha con-
demna a es a -ne enamo a , de la me a ísica,
pe bé que a amen pugui ana -me dels seus
a o s agues- o e eix dos a an a ges. El p ime
és o dena les qües ions que susci a I'anima in-
es igado a quan espia a nb la aó les p opie a s
amagades de les coses. Pe o, en aixo, massa so-
in el esul a decep l'espe anca i s'escapa un
cop nés de les nos es mans a ides
(.
.
.).
El segon
és nés ap opia a la na u alesa de l'en enimen
huma i consis eix a eu e si el p oblema susci a
ambé és de e mina a pa i d'allo que hom po
sabe , i quina és la elació a nb els concep es ex-
pe imen al~ en que han de ecolza cons an -
men els nos es judicis. En aques sen i , la me-
a ísica és una ciencia dels lííi s de la aó huma-
na
(...).
Sens dub e no he de e mina exac a-
men aques a on e a, pe o n'he di p ou pe -
que el lec o conside i, en segui aques a medi a-
ció, que po dispensa -se de o a in es igació
inú il sobe una qües ió les dades de la qual es
obin en un al e món di e en d'aques on pe -
cep. He pe du , doncs, el meu emps pe al de
g~an~a -lo»~*. No és di ícil ende ina en aques-
es a lles que el negui no I'abandona a ins que
aconsegueixi esc iu e la Cn' ca de la aó pu a, i
no hi ha dub e que l'espe i que les anima no es-
a gai e lluny del de la se a ob a monumen al.
El me i de la sa iesa és esb ina , d'en e la in-
ini a de emes espo idics que es p esen en,
aquells que impo en a l'home. Fe una elecció
aonada és mhimamen ambiciós pe qu2 p es-
suposa ha e econegu de ple i de e m o el
camp del sabe i de I'ob a . Tan aques «elegi »
com el eball pos e io que compo a esponen a
un ús logic de la aó. Logic en un nou sen i : c í-
ic, o mal, egulado pe o no neu e, no an sols
basa en el p incipi de con adicció. L6gic ol di
que es udia, a més de les egles del pensamen
en gene al, les egles del coneixemen i que mos-
a la impossibili a o la possibili a d'aques ,
més en112 de I'expe iencia. D'una mane a o al a
la logica de l'home ha d'es a comp omesa a nb
el coneixemen conc e i posi iu dels objec es na-
u al~.
To el que hem di co obo a el e que, si e-
nim en comp e que les bases o iginals de 1'Es e-
ica T anscenden al ja es an con ingudes a la
Disse ació 1770, I'au en icamen inno ado de
la
K V
és la con e sió que a a 1'Analí ica T ans-
cenden al de o es aques es negacions de l'im-
possible en a umacions del possible de la
coneixenca. La Dialec ica T anscenden al no és
sinó una ampliació onamen ada del Somnis
d'un isiona i.
Recupe an una idea adicional -que es o-
ba p esen , pe exemple, a o a l'ob a de Mon-
aigne25-, Kan inali za aques opuscle de-
nuncian o el que és ani ós i a ogan de la
ciencia i la me a ísica. La in el-lecció de l'espi i-
uali a de I'anima no é es a eu e a nb la ga-
an ia d'una possible ida i uosa. En o cas es
elaciona a nb la pu a ac i i a d'aques a ida
i uosa en conc e . «La e i able sa iesa és com-
panya de la senzillesa i, pel e que en ella es o-
ba el co que mana l'en enimen , o na habi-
ualmen supe lua o a la impedimen a del sa-
be i els seus ins no saben que e a nb uns mi -
jans que mai no pod an es a a disposició de o -
h~m»~~.
Aixo li dóna peu pe a esbossa una c í ica de
la mo al he e onomica. No és mo al es ima més
el p emi de la i u que la i u ma eixa. ~Així
sembla més con o me a la humana na u a i a la
pu esa dels cos ums de onamen a en les pe -
cepcions d'una anima ben cons i uida I'espe a
d'un al e món, més a ia que, in e samen , la
se a bona conduc a en l'espe anca d'un món pe
eni »*'. El p oblema onamen al e, de e ,
d'aques inexplicable ins in de puja mun an-
yes quan en enim p ou i de sob es a nb la eina
25
El
due Mon aigne-Kan no és, de cap mane a, ame a-
ísicamen dissonan a.
26
Ibid,
p.
372.
27
Ibid.,
p.
373.
24
Ibid,
pp.
367-368.
que ens dóna el nos e ja dí cando ó~~~. L'al- sal es ambé ens ag ada ia pe d e el emps en
uisme de Kan l'ha e puja mun anyes pe aques es excu sions i que, a cops, ens és igual sa-
es al ia -nos a nosal es un es o c innecessa i. No be que podem o no podem e o deixa de e el
podem sabe si a pensa , de egades, que a no- que olem. El1 hi es a ia d'aco d. Pe o, si de-
mos a Déu i desbo da les on e es és al.lac,
28
C i.
el inal ol ai ii
de
I'opuscle: cocupe n-nos de la
no 6s menYs al'lac ~ e end e que en algun mo-
nos a so , ane n al ja dí i eballem!,
(Ibzd.,
p.
373).
men algú ha c egu desbo da -les.