Kant : assaig per introduir en filosofia el concepte de magnitud negativa i Somnis d'un visionari explicats per somnis de la metafísica (comentari)

KANT: Assaig pe in odzci en loso ia el concep e de magni zcd nega i a i Somnis d'zcn i iona i explica s pe somni de la me a sicu (comen a i) Jaume CASALS PONS ~Als in la xe inola, als en a la o ca, als qua an a l'en enimen , als cinquan a les pesse- es i als seixan a a e punye es». No es po di que, malg a la dis ancia que els sepa a de la C i- ica de la aó pu a, 1'Assaig pe in odui en ilo - so ia el concep e de magni ud nega i a (1763) i el Somnis d'un isiona ' explica s pe somnis de la me a isica (1766) siguin esc i s de jo en u . Responen, segons l'adagi, al pe íode d'en eni- men de l'au o . Si bé ens p esen en un Kan més impe ec e, esque da i p ope , hem de di que Kan balbuceja con mol s al es hau ien ol- gu en aona . La lla ga bellesa i la p ecisió dels í ols en són una p o a. Aques s opuscles ens o e eixen, pe una banda, la essan angoixosa que la pe ecció so p enen -que no és con a- dic o ia a nb les ambigüi a s de ocabula i, ni a nb les múl iples qües ions d'es uc u a que es en pe esold e- i po se massa c is al.lina de la C i ica de la aópu a ha d'amaga . Pe l'al- a, en can i, esbossen mol es de les he e ogenies in uicions que han e de Kan un clissic poc clissic de la iloso ia. No ens es anyem, doncs, en descob i que els ex os esmen a s esul en u ilíssims a l'ho a d'ap omp a -se pe abo da el que s'ha anomena la se a e apa c í ica, o - mada pels ex os pos e io s a la Disse ació del 1770. P e enem di a nb aixo que «p ec í ic» o c c í ic» no signi ica gai e més que «abans» o «des- p és» d'una ob a mol impo an . La pe spec i a que ens p opo cionen lJAssaig i el Somnzi ens lliu a o el que é de «seny» o «bon sen i » o « aonabili a » la signi icació del mo «Ve nun », bona pa del que é de posi iu la C i ica delseny pu . Tí ol o ca escaien pe a un abundan con- jun de planes cons uc i es de la K V, L'objec- iu d'aques disc e eball és subsc iu e aques a imp essió que so in despe a la lec u a de Kan : o mes p ussianes a con ingu s b i inics. Imp es- sió que biog a icamen i gene icamen es con i - ma. Podem di que l'ús es ic amen logic o c í- ic de la aó és l'única ga an ia d'un coneixe- men eo ic ce . És du d'accep a . Pe o, ben pensa , po se sí que aix6 desc iu la ba eja men- al -no psicologica- que inc quan eig el que eig, mi o el que mi o, sen o el que sen o. Tan- ma eix, el iloso sabia mol abans o el que a di a la K V, pe o no sabia com di -ho. El con ingu d'aques s dos opuscles no s'allunya gens de les alo acions globals que Kan a a, desp és, de la se a p opia ob a. A la C í ica és un pun de pa ida el que aquí és una simple conclusió. Els quinze anys que els sepa en ma quen la di e encia que hi ha en e una e le- xió -un assaig p oblemi ic- i una demos a- ció. Tal com eu em nés enda an , aques es pa- aules de la Me odologia T anscenden al no diuen, si no os pel pes espec ic de les planes que les p ecedeixen, es de nou espec e als da- e s pa ig a s del Somnis: «Quan sen o pa la d'un ce ell poc comú que ha des ui (amb els seus a gumen s) la llibe a de la olun a huma- na, l'espe anca d'una ida u u a i l'exis encia de Déu, m'in e essa de llegi el seu llib e, ca con io que el seu alen es engui nés enlli els meus coneixemen s. Sé pe ec amen pe enda- an i a nb ce esa que no hau i des ui es de o aixo; no és que jo ja em c egui en possessió de p o es i e u ables en a o d'aques es p oposi- cions onamen als; pe o la c í ica anscenden al, que m'ha mos a o s els ma e ials de la nos a aó pu a, m'ha pe suadi comple amen del e que si bé la aó és en e amen incapac d'es abli , en aques camp, asse cions a i ma i es, enca a n'és més, d'incapac, d'a i ma sob e aques es qües ions alguna cosa nega i a. E ec i amen , en que ecolza a aques p e es ce ell el coneixe- men que no hi ha Ésse sup em? Aques a p o- posició cau o a de l'expe iencia possible i, pe an , o a dels lííi s de o coneixemen humi»l. El Kan p e-c í ic, pe o, po cau e nés acil- men en l'escep icisme. Cosa que no a i, de cap mane a, el c í ic: no s'acon en a a a nb mos a que la aó é lími s, sinó que demos a a pe con- cep es quins són aques s lííi s de e mina s. No obs an aixo, i al com succeeix en o a pos - p edicció his o ica, a a que ja ha passa , sí que ens a e im a e una innocen ecep a culina ia: si sumem al c i e i, plenamen jus i ica , que la me a ísica és insa is ac o ia (Assaig i Somnis) la eo ia anscenden al de I'espai i el emps (Dis- se ació 1770) i ho deixem eposa du an deu anys medi a ius, sembla que, o cosamen , sense més equisi s que el d'ap o undi en un me ode d'exposició i demos ació, apa eix au omi ica- men la C i ica de la aópu a i l'halo de la c í ica de la mo al. És p obable que a cops la sa iesa a ibi de sob e. Aques no és el cas de Kan . Des del 1763, com a mínim, ja con empla la eo ia de la ciencia com l'única pneuma ologia possible. 1 C zjzca de la aó pu a (A 753) (B 78 1). L'Assaig pe in odui en iloso ia el concep e de magni ud nega i a s'insc iu de ple a la disci- plina que Kan anomena i desp és Me a ísica de la Na u alesa o Fisica Pu a. El í ol és o ca e e- lado : a a és d'un ema d'apa enca disc e a po- dem esb ina , més o menys induc i amen , qui- nes són les ca ac e ís iques p imo dials dels con- cep es iloso ics, quin és I'imbi de la iloso ia espec e al de la ciencia i, inalmen , quin és I'es a u del p opi Assaig, és a di quin és el sa- be capas d'in odui en iloso ia concep es cien- &cs i on ol ana a pa a I'au o amb aques exe cici. Val a di que aquella «apa en a disc e- a» del ema de l'opuscle ha es a mol ben elegi- da. El concep e de magni ud nega i a, en el seu esde eni iloso ic, en la se a uní oca eali a i- loso ica i no gens cien í ica, po se , és I'excusa pe mos a la dis inció essencial en e p incipis logics i p incipis eals. Pe o ep esen a ambé una excusa mol més g uixuda: la necessi ia pe descob i els Iími s de la coneixenca na u al i pe a la o mulació dels p incipis iloso ics supe io s de la mecinica pu a, del uncionamen de l'uni- e s. Les conseqüencies de la «in oducció» del concep e de magni ud nega i a en iloso ia són d'en e gadu a. In odui -lo ol di onamen a el p incipi d'oposició eal com a base del pensa- men i de la Na u a. Un sol p incipi-pe spec i a, una sola o mali a que ho explica o . Pe o ins a la K V no sab em ben bé pe que ho explica. Ve aquí el em egu monodic de l'ob a. La me a ísica so in s'en on a a la ma emi ica i n'emb u a la cla i idencia. L'Assaig p e én e el ~on a i~ap o i a -se'n. El model que la ciencia ens o e eix del concep e de magni ud nega i a és un pun de pa ensa. Les magni uds nega i es no són negacions de magni uds sinó quelcom de posi iu en si, senzillamen oposa a la magni ud posi i a que ens se eix de e e encia. L'a acció nega i a, pe exemple, no és el epos -una ab- sencia o nega i i a absolu a-, sinó la e i able epulsió. «Heus aquí la on del concep e ma e- mi ic de "magni ud nega i a". Una magni ud és nega i a en elació a una al a magni ud en an que no es po a egi a aques a sinó en oposi- ció, és a di , en an que l'una a desapa eixe en l'al a una magni ud igual a si ma eixa»2. La po- 2 Assaig pe in od li en iloso ia e( concep e de magni- si i i a eal d'allo que ci cums ancialmen s'anomena nega iu pe me de conceb e una e- p esen ació comple a del múl iple eixi uni e - sal. 1 és ob i que aques a ep esen ació, malg a que sigui objec e de coneixemen pu , no és in- dependen de I'e ec i i a del món, que esul a se el ma c de les se es de e minacions conc e es. Maman de l'imbi de la me a o mali a logi- ca, pe o sense abandona -lo del o , es po pen- sa que el no-ésse és. Seguin la Ilicó, p obable- men desconeguda, de Pla ó al So i a, Kan s'adona de les i u s d'aques a elliscosa di ec- ció de la iloso ia: logica on ologica. Neu ali a i asepsia su icien s a causa de l'abs ac a pe spec i- a, pe o eali a i comp omís indub able sob e els objec es pe segui s. El camp de la negació po- si i a és el més p opi i ecund de la iloso ia: sen- se cap dub e ni sal pe illós es po passa del pen- samen a la eali a i ice e sa. Els p incipis de la aó i els del món són els ma eixos. L'uni e s in i- ni es a al com diuen els p incipis p e is, pe o de e mina s, del seu coneixemen . El pe spec i- isme de la negació glossa I'o d e essencial de l'éxis encia. Una se ie de qua e negacions de i- neix qua e se ies d'in ini es negacions i a i ma- cions possibles. L'ésse , com a objec e, pensa; I'home només descob eix, simpa i za. Pe o o aixo s'ha de alo a , s'ha de si ua com a onamen en el ma c dels ac es. És a l'o ien ació que p enen aques s que es dis ingei- xen en e si les sa ieses dels di e en s sa is. Kan no cau en el ici de con e i el món en I'objec- iu de la me ísica. No cal espe a la K V pe a eu e que és així. La iloso ia c í ica de I'Assaig, la anscendali a de la qual només s'ende ina, de ineix la se a asca donan exemple. La me a í- sica com a epis emologia és el sabe sense p o- g és: desc iu els I'mi s de l'home i ne eja el camí de la ciencia, del coneixemen empí ic pe con- cep es. La ma emi ica a un pape sime ic, es- pec e a la ciencia na u al, al de la iloso ia. To el que en aques a és abs acció i o mali a o ien a- da, en aquella és conc eció pu a, cons ucció au osu icien on el p og és no eclama cap p e- mi. La iloso ia posa l'adob al e eny i es udia el aca del camí de la ciencia na u al que han de llau a les eines de la ma emi ica. Pe o sense la udnega zua, Kan 's gesa nmel e Sch i en, ed. de I'Acade- nia Ale nanya de les Ciencies, ol. 11, 1912, Be lin (Geo g Rei ne ), p. 174. mise ia dels sen i s no hi ha ianan s. En aixo, is pe descomp a des del p esen , Pla ó i Kan són i als i econciliables. La iloso ia escla a de la ciencia, el sabe esclau de l'acció, el p og és de l'home allibe a del i me del p og és de la cien- cia! Con empla en aques escena i, el concep e de magni ud nega i a dóna peu a la idea d'oposició eal con as ada amb la d'oposició logica. És el nucli de l'ob a. L'oposició logica exp essa un ab- su d. Una cosa que sigui A i io A alho a és un no- es. La incompa ibili a eal, en can i, només es p odueix quan «donades dues coses com a p incipis posi ius, l'una des ueix la conseqüen- cia de l'al a»3. «A eu on hi ha un p incipi posi- iu i on la conseqü2ncia és ze o, hi ha una oposi- ció eah4. La ma ema ica exp essa aques a oposi- ció amb els signes c + » i «-». Les magni uds quali icades pe a ambdós signes són eals, l'una no és absencia de l'al a. L'oposició és eal. Els signes posi iu i nega iu no són absolu s més que e e i s en e si. Anomena una magni ud «posi- i a» i la se a oposada «nega i a» és a bi a i. To és posi i i a que s'equilib a. La p i ació és la negació-conseqüencia-d'una-oposició eal. L'ab- sencia o manca és o a negació que no de i a d'aques a mena d'incompa ibili a . En un sis e- ma ísic de e mina s'ha de dis ingi cla amen en e el epos pe manca i el epos pe p i ació. Fins a a hem is els onamen s cien 'i ics del concep e de magni ud nega i a. A egim, pe o, que el concep e essencial que Kan ac a d'in- odui en iloso ia és, més a ia , o i que es co- espon amb l'an e io , el d'oposició eal. Resse- guim a con inuació alguns b eus exemples d'aplicació d'aques concep e a la ema ica p o- piamen iloso ica. La impene abili a dels cos- sos n'és un. És ca acció nega i ap. El desplae és un plae nega iu. Sembla que el c~lcul de plae s és objec e de la iloso ia. Kan ins i o a iba a una pedagogica quan i icació. El plae con a es- a el desplae . No és el ma eix un alen pensa que un alen ingu , pe o apa en men sí que és el ma eix un alen plagu que un alen ingu . El iloso es udia la dinamica de les a eccions de I'espe i en an que a eccions. Pe aques camí es po a iba a una de inició iloso ica d'cindi e- enciap: un es a que no és degu a l'equilib i de plae i desplae sinó a l'absencia d'uns als p in- cipis. Els e o s, que no s'han de con ond e amb la e i a de les p oposicions nega i es, són e i- a s nega i es. Una e u ació és una p o a nega- i a. A la iloso ia p ac ica, com a exemple del concep e a assaja , hi obem el me i i el desme- i . Si hi ha i u en joc és pe qu? hi ha llei in e- io . Deixa de compli és una acció nega i a- posi i a eal. Si es ima és el nos e deu e, en e no es ima i odia només hi ha di e encia de g au . Kan no é en comp e, pe o, que al da an d'aques s exemples és possible que el lec o sos- pi i, en e mol es al es qües ions discu ibles, que la di icul a de dis ingi en e la manca i la p i ació no espon a un p oblema de e ss; és una di icul a que in e essa soluciona més a la iloso ia que a la ciencia. L'abusi a exempli ica- ció p eceden no és imp escindible pe a assoli l'objec iu inicial del eball. Po a massa lluny i sense necessi a uns concep es que immedia a- men acaba a de pe ila . Podem p escindi pe - ec amen del con ingu del pa ag a an e io , enca a que espongui a o a una secció de les es que é I'opuscle. El me ode iloso ic és I'assaig. L'au o ho de- ensa així. Ens in e essa sabe com una acció que ha succei ha pogu se in e ompuda, ha deixa de se . Mai no n'es a em del o con encu s. Ens hem de si ua , pe al d'explica la eali a dels enomens, en un e eny de doble essan , dini- mic i mai de ini iu, en e la ep esen ació de e - minada i I'abs acció. L'abs acció és una a enció nega i a, la des ucció de ce es ep esen acions cla es, la in e sió del p océs pel qual aques es es o men. El esul a d'aques a doble endencia del pensamen és semp e un es a e bol que despe a l'in e es, que amaga la po encia del de- sig d'ap end e i espon plenamen a les ambi- güi a s de la elació que enim amb el nos e en- o n. El ze o del mo imen basculan en e abs- acció i ep esen ació ocul a una g an in ensi a , mol di ícil de esold e i de canali za . Igual que el món, doncs, la nos a anima ambé es a so - mesa al p incipi d'oposició eal: la dinamica 5 Tal com hem di més amun , cal ci cumsc iu e's a un de e mina i semp e ela iu sis ema ísic pe pode e la dis- inció -alesho es ob ia- en e manca i p i ació. La noció de asis ema &ic* la de em a B uno i és imp escindible pe a la in el.lecció de la mecanica clksica. Les males in encions de Kan no enen l'excusa de la igno ancia. d'apa ició i desapa ició de ep esen acions s'ex- plica p ecisamen pe la p esencia de ep esen a- cions nega i es o, millo , de ep esen acions que ac uen nega i amen segons la e e encia de la posi i i a de les ep esen acions an e io s. Dels mecanismes que pe me en l'o denació d'aques ana i eni de cla eda i con usió, Be gson en di- a, pos e io men , idees o concep es. No és una mala de inició del que Kan , a la K V, anomena ca ego ies. Els dos au o s són ad e sa is, po se , en l'espe i , pe o no en la ecnica de iloso a . La in oducció en iloso ia del concep e de magni ud nega i a ens ha pe mes descob i que el p incipi d'oposició eal és ú il, ambé, pe a desc iu e disposicions de l'espe i . Kan enun- cia, alesho es, dues p oposicions an alides pe a la na u alesa com pe al coneixemen i les a ec- cions que en enim. En un sen i es ic amen eo ic, els p incipis de la na u alesa i del coneixe- men són els ma eixos. Po a a les da e es con- seqüencies, na u alesa i coneixemen s'iden i i- quen com a c eació del nos e espe i objec iu. Els pe ills que amenacen aques a ase es disso- len apidamen si enim en comp e la b eu dis- inció que he n e abans en e Kan i Pla ó i e- co dem el ex de la K V sob e la e u ació de l'idealisme. Tex que comenca a esbossa -se com a p emissa del discu s segui a 1'Assazg. Aques es dues p oposicions de la me a ísica de la na u alesa són: «La p ime a p oposició és aques a: en o s els can is na u als que s'esde enen al món, la suma del posi iu no augmen a ni disminueix, en an que hom I'a alua addicionan les posicions sem- blan s (no posicions oposades) i sos aien les unes deles al es les posicions ealmen oposa- des». «La segona p oposició és la següen : o s els p incipis eals de l'uni e s, si s'addicionen els que s'aco den i se sos auen els que s'oposen en- e ells, donen un esul a igual a ze o»6. La p ime a és la condició de possibili a iloso- ica de I'enunciació dels p incipis ísics de la con- se ació de la ma e ia, ene gia, mo imen .. . La segona és condició de possibili a del c2lcul a la mecanica new oniana. L'o d e d'un sis ema í- sic, d'un subconjun a bi a iamen de e mina de l'uni e s, no é sen i sense aques a e e encia a la o ali a . És la llei dels in ini s mo i nen s i- 6 Ibid, p. 194 i p. 197, espec i a nen . ni s en la quie ud in ini a, la compa ibili a del emps del món amb l'e e ni a de l'inabo dable o de l'incondiciona . Pe la pos ulada p esencia de Déu aques ze o no implica la desapa ició de l'en i a consis en del món. El p incipi d'oposi- ció eal el a in el-ligible. La posi i i a de o a eali a posible no impedeix que, concebu en si, el món omangui en I'esmen a equilib i. Ambdues p oposicions no neguen el c eixemen del món ni el p og és. Pa len an sols de ela- cions, de la o ma de I'en si i no de l'en si p o- piamen di . Així p epa a, Kan , les bases de la se a e olu- ció cope nicana. «Hi ha alguna cosa g an i, al meu en end e, mol co ec a al pensamen del S . Leibniz: l'hnima, amb el seu pode de ep e- sen ació, es a en con ac e amb o l'uni e s, pe bé que an sols una ín ima pa d'aques es ep e- sen acions sigui cla a. De e , o es les especies de concep es han de ecolza en I'ac i i a in e - na del nos e espe i , com en llu p incipi. Els objec es ex e io s poden con eni la condició so a la qual es p esen en d'una mane a o al a, pe o no la o ca de p odui -les ealmen . La acul a de pensa de I'anima ha de con eni els p incipis eals de o s els meus pensamen s, i els enomens de coneixemen s que apa eixen i desapa eixen , han de se a ibui s, seguin o a apa en a, a I'aco d o a l'oposició de o a aques a ac i i a s'. Esmen em de passada que en aques es da e- es planes de l'opuscle l'au o no oblida de e algunes al.lusions a la impossibili a de cons ui una mo al no ma i as. El e eny de la mo al s'escapa dels p incipis del coneixemen . Cadascú és ju ge de si ma eix. 1 només ho és de o s aquel1 que hi eu en el més p o und dels co s. El p oblema més g eu de Kan , que é, com semp e, el pe ill d'exp essió dels p oblemes im- po an s, ja es a insinua en aques a ob a. Sem- p e he n conegu bé, només podem coneixe d'una mane a. Pe o he n di malamen #el que eiem en coneixe , he n pensa malamen , he n c egu abas a impossibles, he n en es iciosa- men les nos es i u s. Hem peca «a la ca esia- na». En un sen i empí ic es ic e, la sensibili a i l'en enimen són in al.libles9, la aó ens po a a 7 Ibid., pp. 199-200. 8 Con lic e que po se con adiu les p e ensions de la Me- aj'Tsica dels cos ums. 9 C . ARISTOTIL. De Anima, 111 Ilib e. I'e o . Fen un s'mil de la e minologia que 1'Assaig ens subminis a, podem di que els co- neixemen s de la aó de egades s'oposen Iogica- men , són con adic o is en el sen i que an pos- sible e e i A i no A a un ma eix objec e (An i- nomies). Els coneixemen s de l'en enimen , en can i, només poden o ma oposicions eals, po- si i es en conjun i en cadascun dels seus compo- nen s. P e end e eu e con ingu s nous de l'anilisi de concep es és al.lac. Els p incipis 16- gics són mol icils. La labo de cons ucció d'un món ideal pe ec amen col.liga és una pe dua de emps. En podem e mil més d'igualmen pe ec es. Qui m'explica, a mi, pe que una cosa so geix d'una al a sense segui la egla de la iden i a ? Aix6 és el que m'impo a. Pe que eig e ec ius els p incipis eals que m'in en o? Pe que no sé es de la in e io i a i les aons de les coses independen s de mi? Aix6 és el que m'impo a. Els p incipis són absu ds si els in e - p e em més enlli de l'expe iencia possible. Sen- se la pe spec i a de les dades ebudes, no podem di es de la Na u a. Del p incipi logic deduim o un edi ici bui de p oposicions buides. El p incipi eal no pe me un abús semblan : es no se'n segueix que no ingui ecolzamen empí ic. eQuan mi o una ce a cosa com si os la causa d'una al a o bé li a ibueixo el concep e de ' o ca, ja he concebu en ella la elació del p inci- pi eal a nb la conseqü?ncia»lO. Conec, i no sé el pe que. No hi ha mane a humana de e in el.li- gible I'oposició eal: com és que, pe al que una cosa exis eixi, una al a es oba des uida? No obs an aixo, és eal. Hi ha necessi a s ísiques inabo dables pe una explicació ideal, logica, que segueixi el p incipi de con adicció exclusi- amen . «Finalmen , la elació d 'un p incipi eal a nb alguna cosa, que d'aques a mane a ha es a posada o des uida, no po en absolu posa -se de mani es a nb un judici, sinó solamen amb un concep e, que l'anilisi pe me de edui a concep es més simples de p incipis eals; de ma- ne a que inalmen o el nos e coneixemen d'aques a elació es esol en concep es simples i inanali zables de p incipis eals, la elació a nb la conseqüencia dels quals no po acla i -se pe cap biaixd l. A I'Assaig, el negui del «no podem» a iba a un mkim. A la K V s'ob a la calma: s'a i ma anquil.lamen , igo osamen , que no podem ni de em. Si abans hem quali ica el discu s de lJAssaig de «monodic», a a no enim més emei que qua- li ica el del Somnis de «poli 6nic». En e ec e, l'opuscle con é g an quan i a de emes que no es dispe sen g icies a dos c i e is d'ha monia: Swedenbo g -el isiona i en qües ió- i la co- obo ació dels esul a s ob ingu s a les planes i- nal~ de I'Assaig. Ens en on em a una ob a p o- blemi ica, plena d'i onia, ambigüi a s i in epi- deses iloso iques. Els í ols dels di e en s apa - a s són p ou eloqüen s: «Un nus me a ísic em- bolica que hom po elegi de des e o de alla », «F agmen de iloso ia ocul a que é com a i en- a en comunicació a nb el món dels espe i s». «An icibala. F agmen de iloso ia co en , pe e jus ícia a aques come c a nb el món dels es- pe i s», «Na a& que el lec o hau i de e i i- ca , al com se li ecomana, de la mane a que ulgui», «Via ge ex i ic d'un en usias a a a és del món dels espe i s». A la biog a ia in el.lec- ual de Kan espon al seu momen més escep ic i, pe consegüen , de c í ica adical al acionalis- me. De la p olixi a de emes in e essan s que me eixe ien, cadascun, com a mínim, o un ac a en exclusi a, nosal es an sols des aca- em, a con inuació, aquells que s'adeqüen mi- llo a la pe spec i a de la K V. La di icul a pe dis ingi , en aques ex , el c i ica i el no c i ica , el bo i el dolen dels pen- samen s que s'exposen espon, de e , a la in en- ció del ma eix au o . «La ollia i l'en enimen e- nen on e es an indis in es que és di ícil a iba lluny en un d'aques s dominis sense e de ega- des una pe i a incu sió en I'al e (. . .) Abandono, pe consegüen , a les con eniencies del lec o la cu a de esold e en els seus elemen s, al ela me- a ellós en que m'he endinsa , aques a mescla de aó i de c eduli a , i de xi a la p opo ció en que aques s dos ing edien s in e enen a la me a o ma de pensa »12. Pe o, inalmen , l'ac i ud de Kan s'explica '2 Somnis d'un iszonan, ed. ci . Ac. A. de les Ciencies, ol. 11, p. 356. pe l'in en d'una a en u a que culmina amb l'elabo ació de les ob es del pe íode c í ic: mescla -se pe úl ima egada a nb les pe ipecies i i oli a s de la me a ísica pe al de no ha e -ho de e mai més i limi a -se a I'ú il. El cas exage a de Swedenbo g, un isiona i que esol p oble- mes impossibles i ende ina qualse ol ba xille ia mi jancan el con ac e ín im i di ec e a nb el eg- ne dels espe i s eo i za a la se a eixeleb ada ob a A cana Caeles ia, esul a ideal com a cap de u c de o a la adició iloso ica idealis a. L'ex- posició i c í ica d'aques es audicies de la aó dó- na peu a la p esen ació dels «limi a s» ideals kan- ians. No cal a iba al e eny de l'espe i i la se a compa ibili a o incompa ibili a a nb la ma e ia pe de e mina quins són els lííi s del coneixe- men . L'expe iencia po e descob i que les co- ses ma e ials posseeixen o ces -la esis encia a se pene ades, pe exemple-, pe o mai no en pod i e conceb e la possibili a . El judici sob e o allo que no és empí ic es a pe manen men en suspens; el «sí» o el «no» sob e la se a exis en- cia són hipo esis Iliu es, injus i icables. Més en112 de les on e es del coneixemen o és possible pe que no en sabem es. «Podem adme e, doncs, la possibili a d'ésse s imma e ials sense éme de se e u a s, així com sense cap espe anea de pode p o a -la a nb a gumen s a- cionals»l3. Ens hem si ua als lími s in e io s o nega ius de la C í ica. Reco dem el pa ag a de la Me odologia T anscenden al que hem ci a a la in oducció. Sabem que podem i que no po- dem coneixe ; pe o, de momen , no disposem dels elemen s necessa is pe a especi ica i ona- men a els mo ius d'aques «pode ». El coneixemen s'ha d'a eni a l'expe iencia pe que aques a és I'única e e encia que é. Qui ens diu que aixo que anomenem cosa en si o, a cops, ma e ia no po se una il.lusió de les nos- es limi acions senso ials? Po se pe la nos a i- ni ud en enem necessa i el subs ac e. És la ela- ció en e els objec es qui c ea l'ex ensió. Si ci - cumsc i im la nos a isió del nón a la uni a , el nón desapa eix com a al. No hi ha es d'ex ens en si. L'ex ensió és una mane a de eu e huma- na, pe que la elació és una mane a de eu e hu- mana. Som nosal es els que o denem el nón que se'ns p esen a pe se conegu . «On sen o, 13 Ibid., p. 323 e aquí on sóc»14. Segons aixo, no hi ha mo ius p ou pode osos pe c eu e que l'inima s'hagi de dis ingi essencialmen de la ma e ia. L'ac i i a in e na de les subs ancies a e ec i a I'ac i i a ex e na. Pe o, que ol di «in e n»? Les nos es p opies limi acions se eixen, alho a, pe e aques a dis inció en e el que és in e n i el que és ex e n15. L'animisme, en les se es múl iples in- e p e acions, és un esul a de la co a dia in el.lec ua1. El e d'in oca p incipis imma e- ials pe explica el nón és «un e ugi de la ilo- so ia pe esosa». És possible que el egne dels espe i s gua di en e els seus elemen s un con ac e independen de la ma e ia. Pe o aixo in e essa en un imbi dis in de l'iimbi del coneixemen . El sen imen mo al pod ia se «la sensació d'aques a depen- dencia de la olun a indi idual en e s la olun- a gene al»16. Kan a anca, en aques es planes, el ema schopenhaue ia del nón com a olun a i ep esen ació. Es poden a en u a mol es explicacions si ens ins al.lem al nón hipo e ic dels espe i s. Alla, p esen , passa i a eni o men una sola peca, una sola ob a que només es desen olupa en el ea e de les elacions empo als. El emps in ini és la mane a humana de eu e l'e e ni a de Déu. L'home esul a se , alesho es, l'ésse p i i- legia : enllaca el nón isible a nb l'in isible. Pe- o aix6 mos a p ecisamen la se a limi ació sen- so ial i, pe an , la se a de ec uosa in ini ud acionall7: isible i in isible són dues e sions d'una sola cosa. Aques es especulacions, malg a o , no alen sin6 nega i amen pe a adona -nos de la nos a mise ia. Es poden aplica a qualse ol ela de la me a ísica, ingui el cai e que ingui. Explica - ho o equi al a no explica es. La me a ísica o bé és buida o bé somia. La in e subjec i i a no- 14 Ibid., p. 324. 15 No ens podem es a , aquí, de e una no a al.lusió a Be gson. Si bé és ad e sa i de Kan no es po queixa deis elemen s que Kan li p opo ciona en aques ex (C 7. p i- me es planes de Ma iz e e Mémoi e). Ambdós beuen d'una ma eixa on : Leibniz. 16 Ibid., p. 335. 17 La ini ud dels sen i s ga an eix i assegu a el coneixe- men e oni in ini de o el que s'igno a si o nan o no nés enlli de I'expe iencia. Una aó au osu icien , au olimi ada, sense emp acions és con adic o ia a nb les possibili a s de I'home. Se ia una aó pe ec a. Se ia el node humi d'en- end e i exp esa la in u'ició de 1'In ellec us A que ipus. més es dóna a la e lla, que es de ineix pe I'ac i- i a plena dels sen i s. Com deia He icli -en una ci ació que Kan a ibueix e oniamen a A is b il-, quan e llem enim un món comú18, quan somiem cadascú é el seu p opi món. La sensació de e mina ambé el lloc dels objec- es. Quan la malal ia desplaca el « ocus imagina- ius» -el pun d'in e secció de les nos es pe cepcions- o a del ce ell, alesho es les coses p enen ida p opia, l'objec e imagina es c eu objec e eal. Quina és, doncs, la e e encia que, sense p eocupa -nos pel seu alo , podem p en- d e? L'única que enim a la nos a disposició és I'expe iencia (si en poguéssim usa una de millo ho a íem). A enim-nos-hi, doncs, a nb la mki- ma o ca pe que «hi ha alguna ollia que no es pugui concilia a nb una sa iesa uni e sal des- p o eida de onamen s?)d9. Quan es diu que s'usa només la aó hom es oba en la majo impu esa. Quan Kan diu que eball'a, i in es iga sol a nb la nua aó, de ineix indi ec amen el alo d'aques a: la aó només és ú il i in alelible quan ac a d'esb ina quins són els Iími s inequí ocs del coneixemen . El que é de posi iu la iloso ia kan iana és la se a asca de negació a i ma i a, de limi ació. Des d'una posi- ció c í ica, els sen i s segueixen essen impe ec- es, pe o no ens podem enganya , no juguen amb nosal es si nosal es no som desconside a s amb ells. La qües ió de I'engany es esol, cu io- samen , en el nos e p opi si. El p incipi de la ida mai no pod i se posi i- amen concebu , pe mol que pe sis im a pe segui -lo. L'única me a ísica possible és una epneuma ologia dels homes», una eo ia de la se- a necessi ia igno ancia conce nin una especie conjec u al d'ésse s. En inali za aques es dis- quisicions, que o men la- p ime a de les dues pa s del Somni', Kan abandona o el que a e e encia als espe i s. La ma eixa sa iesa eco- mana «limi a -se a la medioc i a si hom no po assoli co ec amen la g ande~a»~O. A la segona pa de l'opuscle l'au o esumeix la his o ia o ca desconeguda21 i la doc ina de 18 Diels, B 89. 19 KANT. Somnis ..., p. 348. 20 Ibzd, p. 352. 21 Cal assenyala que Kan desconeixia ins I'o og a ia del cognom d'aques indi idu. Swedenbo g. Nosal es ho passa em pe al 22. To segui p esen a un dilu i d'idees que al cap d'uns quan s anys hau i de sis ema i za a la C i ica de la aó pa a. Es mol di ícil endinsa -se en els dominis de I'en enimen sense a isca una incu sió en els de la ollia. Ambdós e enys compa eixen on e- es bas an di uminades. Cal en end e bé els e - mes quan alo em les dues essan s de la c í ica de la aó. L'a i mació del bon sen i i la negació de la aó pu a s'iden i iquen pel igo a nb el qual es an e es. Aixo ol di que el me ode no és, ni de Iluny, el de I'opinió més o menys «sen- sa a». Si Kan a se i la me a o a de queda -se sol a nb la aó és, p ecisamen , pe al d'aboli qualse ol in e enció social o his o ica en el seu discu s au onom i eglamen a . Ce es coses con- i ies al bon sen i són, mol so in , acollides pe gen aonable pel sol e que o hom en pa - la. La eblesa de l'en enimen i la a ane ia pe - me en que ba egem e i a i men ida sense cap mena d'esc úpol. El bon sen i eclama un es o c poques egades eali za . An icipan -se a l'elecció de la K V, Kan ja p oposa aquí una e ce a ia al da an de I'empi- isme i el acionalisme adicals. Te ce a ia sense Ilicencies ni con o mismes. Si ens ele em al co- neixemen uni e sal a pa i de l'acumulació d'expe iencies, mai no en ind em p ou, semp e se'ns plan eja a un «pe que)) i esoluble. Cons- cien s d'aix6, mol s iloso s han in en a pa i del pun més al . Alesho es, pe o, no se sap d'on se su i enca a menys on s'a iba. El p e es igo dels acionalis es, en les se es deduccions me a í- siques, es i so mes a un mis e iós «clinamen» que a de i a les aons cap al lloc que in e esa al iloso en qües ió. Els a gumen s semp e es poden emmo lla endencionsamen 23. La Iogi- ca, quan ol e e i -se al món eal independen , adap a a nb massa acili a els seus ins umen s als gus os dels consumido s. La iloso ia, doncs, semp e ha e el ma eix, diu Kan . O bé simpli- 22 Kan esumeix així la doc ina de Swedenbo g: «Un in e p e u u conclou a d'aix6 que Schwedenbe g és idea- lis a, puix que e usa a la ma e ia d'aques món una du ada que li pe anyi p opiamen , i, pe consegüen , pod ia no conside a -la sinó com un enomen cohe en , esul a de les elacions del món dels espe i s.» (Ibid., p. 364). 23 Amb les An in6mies de la aópu a, Kan ens con en- ce a que ins i o sense al.licies ni cclinamen~ és possible demos a con a is. ica l'expe iencia ins a con e i -la en en i a s ideals, o bé so is ica la ideal au ologia ins acon- segui la me amo osi de la o ma pu a en món e ec i amen eal. Al da an d'aixo els pensamen s d'un isiona- i com Swedenbo g po se esul en els més inno- cen s. Les expe iencies enganyoses ensenyen més que els p incipis enganyosos e s de la aó. Si el suec ens p esen a un uni e s ideal e a la mida del que el1 c eu que és l'home, n'hi ha d'al es que p esen en l'home e a la mida d'uns p inci- pis impossibles i enca a més aliens a la nos a condició. A les da e es planes del Somnis, Kan desc iu cla amen quins són els seus c i e is espec e a la me a ísica. «La me a ísica -el des í m'ha con- demna a es a -ne enamo a , de la me a ísica, pe bé que a amen pugui ana -me dels seus a o s agues- o e eix dos a an a ges. El p ime és o dena les qües ions que susci a I'anima in- es igado a quan espia a nb la aó les p opie a s amagades de les coses. Pe o, en aixo, massa so- in el esul a decep l'espe anca i s'escapa un cop nés de les nos es mans a ides (. . .). El segon és nés ap opia a la na u alesa de l'en enimen huma i consis eix a eu e si el p oblema susci a ambé és de e mina a pa i d'allo que hom po sabe , i quina és la elació a nb els concep es ex- pe imen al~ en que han de ecolza cons an - men els nos es judicis. En aques sen i , la me- a ísica és una ciencia dels lííi s de la aó huma- na (...). Sens dub e no he de e mina exac a- men aques a on e a, pe o n'he di p ou pe - que el lec o conside i, en segui aques a medi a- ció, que po dispensa -se de o a in es igació inú il sobe una qües ió les dades de la qual es obin en un al e món di e en d'aques on pe - cep. He pe du , doncs, el meu emps pe al de g~an~a -lo»~*. No és di ícil ende ina en aques- es a lles que el negui no I'abandona a ins que aconsegueixi esc iu e la Cn' ca de la aó pu a, i no hi ha dub e que l'espe i que les anima no es- a gai e lluny del de la se a ob a monumen al. El me i de la sa iesa és esb ina , d'en e la in- ini a de emes espo idics que es p esen en, aquells que impo en a l'home. Fe una elecció aonada és mhimamen ambiciós pe qu2 p es- suposa ha e econegu de ple i de e m o el camp del sabe i de I'ob a . Tan aques «elegi » com el eball pos e io que compo a esponen a un ús logic de la aó. Logic en un nou sen i : c í- ic, o mal, egulado pe o no neu e, no an sols basa en el p incipi de con adicció. L6gic ol di que es udia, a més de les egles del pensamen en gene al, les egles del coneixemen i que mos- a la impossibili a o la possibili a d'aques , més en112 de I'expe iencia. D'una mane a o al a la logica de l'home ha d'es a comp omesa a nb el coneixemen conc e i posi iu dels objec es na- u al~. To el que hem di co obo a el e que, si e- nim en comp e que les bases o iginals de 1'Es e- ica T anscenden al ja es an con ingudes a la Disse ació 1770, I'au en icamen inno ado de la K V és la con e sió que a a 1'Analí ica T ans- cenden al de o es aques es negacions de l'im- possible en a umacions del possible de la coneixenca. La Dialec ica T anscenden al no és sinó una ampliació onamen ada del Somnis d'un isiona i. Recupe an una idea adicional -que es o- ba p esen , pe exemple, a o a l'ob a de Mon- aigne25-, Kan inali za aques opuscle de- nuncian o el que és ani ós i a ogan de la ciencia i la me a ísica. La in el-lecció de l'espi i- uali a de I'anima no é es a eu e a nb la ga- an ia d'una possible ida i uosa. En o cas es elaciona a nb la pu a ac i i a d'aques a ida i uosa en conc e . «La e i able sa iesa és com- panya de la senzillesa i, pel e que en ella es o- ba el co que mana l'en enimen , o na habi- ualmen supe lua o a la impedimen a del sa- be i els seus ins no saben que e a nb uns mi - jans que mai no pod an es a a disposició de o - h~m»~~. Aixo li dóna peu pe a esbossa una c í ica de la mo al he e onomica. No és mo al es ima més el p emi de la i u que la i u ma eixa. ~Així sembla més con o me a la humana na u a i a la pu esa dels cos ums de onamen a en les pe - cepcions d'una anima ben cons i uida I'espe a d'un al e món, més a ia que, in e samen , la se a bona conduc a en l'espe anca d'un món pe eni »*'. El p oblema onamen al e, de e , d'aques inexplicable ins in de puja mun an- yes quan en enim p ou i de sob es a nb la eina 25 El due Mon aigne-Kan no és, de cap mane a, ame a- ísicamen dissonan a. 26 Ibid, p. 372. 27 Ibid., p. 373. 24 Ibid, pp. 367-368. que ens dóna el nos e ja dí cando ó~~~. L'al- sal es ambé ens ag ada ia pe d e el emps en uisme de Kan l'ha e puja mun anyes pe aques es excu sions i que, a cops, ens és igual sa- es al ia -nos a nosal es un es o c innecessa i. No be que podem o no podem e o deixa de e el podem sabe si a pensa , de egades, que a no- que olem. El1 hi es a ia d'aco d. Pe o, si de- mos a Déu i desbo da les on e es és al.lac, 28 C i. el inal ol ai ii de I'opuscle: cocupe n-nos de la no 6s menYs al'lac ~ e end e que en algun mo- nos a so , ane n al ja dí i eballem!, (Ibzd., p. 373). men algú ha c egu desbo da -les.