scieee Science in your language
[en] (orig)

Xè Congrés interamericà de filosofia

Abstract

Fullat, Octavi

Read accessible full text

Xè Congrés interamericà de filosofia

Author: Fullat, Octavi
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1982
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.905
Source: https://ddd.uab.cat/pub/enrahonar/0211402Xn3/0211402Xn3p101.pdf
El nucli cen al que dóna supo a aques a o-
bada biennal és una colla de p o esso s o ca a i-
nen s i a ingu s que an adoba aques es jo na-
des gallegues
,
en gene al a o ides
,
despen i-
nades i massa espesses de p og amació, amb un
compos qu'hnic a i es imulan : la il.lusió -una
il.lusió com si os an iga- pel diileg. Sembla
que només pugui se així, en e ica, i que inal-
men el ema (el cong és, en aques cas) es des a-
ci semp e so a la pello a sa is ac o ia de la possi-
bili a d'en end e's, sense sabe ben bé sob e
que. Po se és e i a que no cal sabe -ho.
1
aixo
al des de la alo ació global de la Se mana ins a
la ase més a aconada de qualse ol dels con e-
encian s.
És ce . L'objec e in e ogan de la majo pa
de les in e encions es ipulades i dels deba s ou
«com és de e minable, més o menys p agmi ica-
men o anscenden almen , la acionali a hu-
mana en el e eny de la mo al?», és a di , «com
és possible, en alguna de les se es ace as, l'e ica
(llengua ge) objec i a?». P egun es on essona-
a, pa adoxalmen , una ac i ud no gens especu-
la i a, una con icció palesa que aquel1 que se les
o muli es i p epa a pe a la ida mode na.
Els ins umen s pe a du a e me una anilisi an
delicada en el bosc d'obscu i a s an sub ils de la
isible acionali a han d'esmola -se mol bé.
Dels in -i-cinc pa icipan s i ula s, en e po-
nencies, comunicacions i con e encies, cal eco-
neixe que només mi ja do zena jus a ha ia
c i-
da l'esmole . En e aques s són dignes de men-
ció -i, pe consegüen , ci a els seus noms no Es
un e o deon ologic- Manuel Jiménez Redon-
do, amb una ponencia de ila p im i ulada
«Ap endizaje, acionalidad
y
con lic o acional»,
i José Luís Colome , comunican poc exempla
-pe qües ions d'ho a i- pe o ex ao dina ia-
men agu , que a pa la sob e «De echos huma-
nos en e a u ili a ismo)).
En esum, si, més que no emma ca un deba
in e essan , la g acia d'un cong és consis eix a
despe a el desig o la pe plexi a , a sugge i
nous camps de labo i a coneixe u u s col.labo-
ado s, conside a em aquells dies anquils a la
idíl.lica ciu a de l'apos ol com un bon cong és,
ecomana em la jec u a de les ac es i augu a em
a la
Semana
de
E ka
un a eni clamo ós. És cla
,
en la mesu a que pugui se clamo osa la poca
pau que hi ha en les coses mo als i acionals.
~6.
CONGRÉS
INTERAMERICA
DE FILOSOFIA
Del 18 al 24 d'oc ub e del 1981, se celeb a
I'esmen a Cong és a la ciu a de Tallahassee, ca-
pi al de I'Es a de Flo ida (EE.UU.). El ances
-Quebec-, I'angles, el cas elli i el po ugues
-B asil- o en idiomes o icials del Cong és.
L'ind e escolli ou un ence . Quilome es
quad a s a apei s de pins olo osos i un clima dolc
com un pe ó. El campus uni e si a i i idhuc la
ciu a en e a desapa eixen so a les ales d'aquella
pineda gegan . Els peus dels EE.UU. s'en onsen
en la pa la cas ellana. Els Ila inoame icans, pe
aques cos a , no se sen i en an es ange s.
No o s els qui olien pa icipa en el Cong és
pogue en e -ho. L'economia en uns casos, la
polí ica en d'al es, ho impedi en.
El ema en a1 dels es udis del Cong és ou:
Filoso ia
i
d e s humans.
Les sessions de eball
ana en de 9,30 a 12,15 i de les 14 ho es a les 17.
Funciona en simul iniamen do ze equips de
eball. Als esp es, de les 19,30 a les 22, enia
lloc una aula odona amb col eloqui.
És impossible de c onica el que es ac i en
cada un dels do ze equips de eball du an
aquella se mana. Només es podia asis i a un, ca-
da egada. Els aspec es més deba u s o en:
1)
Fonamen ació dels d e s humans;
2)
D e s
humans i polí ica;
3)
D e s humans i mo al;
4)
D e s humans i legislació;
S)
D e s humans i
educació;
6)
D e s humans i eligió.
Pel que aig sen i , p edomina l'in en de o-
namen a me a ísicamen els «d e s de l'home»,
ja e e in -se a una suposada
na u alesa huma-
na,
ja in ocan la
pe sona humana
-en la lííia
pe sonalis a-, o
bé
emp an
anZlisis enomeno-
l6gz'ques
del «lebenswel ». Els en ocamen s ana-
lí ics queda en en un segon pla. La gen que e-
nia dels paisos lla inoame icans denuncia a la
iolació des e gonyida dels D e s Humans; aix6
o $ po se el discu s iloso ic a jus i ica la bona
causa de la se a denúncia.
Agazzi -I alia-, Sánchez Vázquez -M&&-,
Cauchy -Canada-, Semeno -URSS-
Pe elman -Belgica-, Fa é -A gen ina-.
.
.
són noms conegu s en e els assis en s al di Con-
g és
.
O.F.