Xè Congrés interamericà de filosofia

El nucli cen al que dóna supo a aques a o- bada biennal és una colla de p o esso s o ca a i- nen s i a ingu s que an adoba aques es jo na- des gallegues , en gene al a o ides , despen i- nades i massa espesses de p og amació, amb un compos qu'hnic a i es imulan : la il.lusió -una il.lusió com si os an iga- pel diileg. Sembla que només pugui se així, en e ica, i que inal- men el ema (el cong és, en aques cas) es des a- ci semp e so a la pello a sa is ac o ia de la possi- bili a d'en end e's, sense sabe ben bé sob e que. Po se és e i a que no cal sabe -ho. 1 aixo al des de la alo ació global de la Se mana ins a la ase més a aconada de qualse ol dels con e- encian s. És ce . L'objec e in e ogan de la majo pa de les in e encions es ipulades i dels deba s ou «com és de e minable, més o menys p agmi ica- men o anscenden almen , la acionali a hu- mana en el e eny de la mo al?», és a di , «com és possible, en alguna de les se es ace as, l'e ica (llengua ge) objec i a?». P egun es on essona- a, pa adoxalmen , una ac i ud no gens especu- la i a, una con icció palesa que aquel1 que se les o muli es i p epa a pe a la ida mode na. Els ins umen s pe a du a e me una anilisi an delicada en el bosc d'obscu i a s an sub ils de la isible acionali a han d'esmola -se mol bé. Dels in -i-cinc pa icipan s i ula s, en e po- nencies, comunicacions i con e encies, cal eco- neixe que només mi ja do zena jus a ha ia c i- da l'esmole . En e aques s són dignes de men- ció -i, pe consegüen , ci a els seus noms no Es un e o deon ologic- Manuel Jiménez Redon- do, amb una ponencia de ila p im i ulada «Ap endizaje, acionalidad y con lic o acional», i José Luís Colome , comunican poc exempla -pe qües ions d'ho a i- pe o ex ao dina ia- men agu , que a pa la sob e «De echos huma- nos en e a u ili a ismo)). En esum, si, més que no emma ca un deba in e essan , la g acia d'un cong és consis eix a despe a el desig o la pe plexi a , a sugge i nous camps de labo i a coneixe u u s col.labo- ado s, conside a em aquells dies anquils a la idíl.lica ciu a de l'apos ol com un bon cong és, ecomana em la jec u a de les ac es i augu a em a la Semana de E ka un a eni clamo ós. És cla , en la mesu a que pugui se clamo osa la poca pau que hi ha en les coses mo als i acionals. ~6. CONGRÉS INTERAMERICA DE FILOSOFIA Del 18 al 24 d'oc ub e del 1981, se celeb a I'esmen a Cong és a la ciu a de Tallahassee, ca- pi al de I'Es a de Flo ida (EE.UU.). El ances -Quebec-, I'angles, el cas elli i el po ugues -B asil- o en idiomes o icials del Cong és. L'ind e escolli ou un ence . Quilome es quad a s a apei s de pins olo osos i un clima dolc com un pe ó. El campus uni e si a i i idhuc la ciu a en e a desapa eixen so a les ales d'aquella pineda gegan . Els peus dels EE.UU. s'en onsen en la pa la cas ellana. Els Ila inoame icans, pe aques cos a , no se sen i en an es ange s. No o s els qui olien pa icipa en el Cong és pogue en e -ho. L'economia en uns casos, la polí ica en d'al es, ho impedi en. El ema en a1 dels es udis del Cong és ou: Filoso ia i d e s humans. Les sessions de eball ana en de 9,30 a 12,15 i de les 14 ho es a les 17. Funciona en simul iniamen do ze equips de eball. Als esp es, de les 19,30 a les 22, enia lloc una aula odona amb col eloqui. És impossible de c onica el que es ac i en cada un dels do ze equips de eball du an aquella se mana. Només es podia asis i a un, ca- da egada. Els aspec es més deba u s o en: 1) Fonamen ació dels d e s humans; 2) D e s humans i polí ica; 3) D e s humans i mo al; 4) D e s humans i legislació; S) D e s humans i educació; 6) D e s humans i eligió. Pel que aig sen i , p edomina l'in en de o- namen a me a ísicamen els «d e s de l'home», ja e e in -se a una suposada na u alesa huma- na, ja in ocan la pe sona humana -en la lííia pe sonalis a-, o bé emp an anZlisis enomeno- l6gz'ques del «lebenswel ». Els en ocamen s ana- lí ics queda en en un segon pla. La gen que e- nia dels paisos lla inoame icans denuncia a la iolació des e gonyida dels D e s Humans; aix6 o $ po se el discu s iloso ic a jus i ica la bona causa de la se a denúncia. Agazzi -I alia-, Sánchez Vázquez -M&&-, Cauchy -Canada-, Semeno -URSS- Pe elman -Belgica-, Fa é -A gen ina-. . . són noms conegu s en e els assis en s al di Con- g és . O.F.