UNA BIBLIOTECA
DE
FILOSOFIA
EN
CATALA
~ ibau'~a 1a a en ca a12
al
seu espe i , pe que
no sen ia cap al a Ilengua. En can i, els &cio-
na s a la iloso ia ha ien de sadolla -lo a o ca de
poliglo isme. D'aqui so gí la llegenda neg a
de la iloso ia, especialmen aquel1 passa ge que
conside a «pe ane a» I'essencia de l'espe i ilo-
so ic i que enllaca amb un dels p ime s can is de
camisa de la his o ia -quan no hi ha ia ca ne s i
els p og ames dels pa i s e i a en més a una
medi ació me a ísica que les anilisis objec i es
de la eali a . En e ec e: si no ho sabíeu, ou a
copia de pe s que C a es a con ence el pe ipa-
e ic Me ocles de passa -se a la se a sec a es oica
(cínica, de e ).
Pe o el cami d'aques a llegenda o denada a
i me de malson a uns mesos que ha queda ba -
a amb un mol p obable pun i inal. Els cen
cinquan a olums p og ama s pe la col~lecció
Tex os Fdos6 ics
de l'edi o ial Laia obsequia el
lec o ca a12 amb una biblio eca mol comple a
de les ob es bisiques de la his o ia de la iloso ia.
Assesso en la col.lecció es p o esso s del nos e
Depa amen : Josep M. Calsamiglia, Pe e Lluís
Fon i Josep Ramoneda.
És di ícil de mi a alho a els cinc olums apa-
egu s sense que I'op imisme co i el pe ill de
ansg edi la legali a igen . NIETZSCHE,
La
Genealogia de la Mo al;
PLATÓ,
Didegs
I
(Apo-
logia de Soc a es, P o igo es..
.
);
WITSGENS-
TEIN,
T ac a us-logz'co
-p
hilosophicus;
ARISTO-
TIL,
Psicologia
(De
1'
Anima i «pa a na u alia~);
OCKH
AM
,
B e iloqui sob e el P inc$a Ti anic.
(La pe iodici a de la col.lecció és d'un olum al
mes i el i a ge
,
de cinc mil exempla s
.
)
A p ime-
a is a, o i que el o ma és gai ebé iden ic,
obse em un p og és no able -de la
Genealogia
al
B e iloqui-
en la quali a del pape i de la
imp essió i en la anquil.li a de les cobe es.
La
solidesa es e ica global s'ha aconsegui en els da -
e s olums i se a inguda en comp e, se is dub-
e, pel clien biblio il a més de iloso . És ema -
cable, a a en p o undi a , el ni el1 al de les a-
duccions -hem d'assenyala , no com a de ec e
sinó com a me i , la ecupe ació d'algunes a-
duccions menys assequibles, o inasequibles del
o pe al comp ado , i ja clissiques, que ens ha
dona la ama de bons o simanys (pe exemple,
la que C exells éu de Pla ó pe a la Fundació
Be na Me ge)- que, pe a a, sa is i amb sob e-
ia la « olun a de con ibui a la no mali zaci6
del llengua ge ilosd ic ca ali~ que impulsa
aques a biblio eca. Quan a la asca d'edici6
(c onologia, in oducció a I'au o i a l'ob a, bi-
bliog a ia, ano ació, índex de noms i de ma e-
ies), n'hi ha p ou de di que se n'enca eguen
especialis es en cada ma e ia -cu osamen selec-
ciona s pels assesso s de la col.lecció- que, en
algun cas, s'han e igi ambé en aduc o s de
l'ob a.
Espe em sense paciencia el olum dedica als
es oics an ics. Se ia an is ic que Zenó de Xip e,
in e oga sob e C a es el pe ane , hagués de o -
na a ecó e al
pelones
pe dona -nos les expli-
cacions pe inen s.
1
ho se ia pe qu? alesho es,
al com Me ocles ha ia d'ha e e quan el cínic
deia el seu discu s ib an , nosal es co-
menca íem a e el so d i el e eda , i aques o-
lum de
Tex os Filos6 ics
disposa ia de les planes
en blanc més eloqüen s que mai no es pod an
desesc iu e
.
J.C.P.
ETICA
A SANTIAGO
A
inals d'oc ub e, el nou i laman Depa a- uCaixa de A o os de Galicia», com és ambé gai-
men d'E ica de la Uni e si a de San iago de ebé logic.
Compos ela ya con oca els pa icipan s a la
II
La
obada i la publicació als dia is del esul a
Semana de E ica, Filo Mo aly Socio.
Ha ien de de les eleccions al pa la nen gallec o en simul-
oba -se plega s, com és logic, en un local de la inies i singula men emo i es.
El nucli cen al que dóna supo a aques a o-
bada biennal és una colla de p o esso s o ca a i-
nen s i a ingu s que an adoba aques es jo na-
des gallegues
,
en gene al a o ides
,
despen i-
nades i massa espesses de p og amació, amb un
compos qu'hnic a i es imulan : la il.lusió -una
il.lusió com si os an iga- pel diileg. Sembla
que només pugui se així, en e ica, i que inal-
men el ema (el cong és, en aques cas) es des a-
ci semp e so a la pello a sa is ac o ia de la possi-
bili a d'en end e's, sense sabe ben bé sob e
que. Po se és e i a que no cal sabe -ho.
1
aixo
al des de la alo ació global de la Se mana ins a
la ase més a aconada de qualse ol dels con e-
encian s.
És ce . L'objec e in e ogan de la majo pa
de les in e encions es ipulades i dels deba s ou
«com és de e minable, més o menys p agmi ica-
men o anscenden almen , la acionali a hu-
mana en el e eny de la mo al?», és a di , «com
és possible, en alguna de les se es ace as, l'e ica
(llengua ge) objec i a?». P egun es on essona-
a, pa adoxalmen , una ac i ud no gens especu-
la i a, una con icció palesa que aquel1 que se les
o muli es i p epa a pe a la ida mode na.
Els ins umen s pe a du a e me una anilisi an
delicada en el bosc d'obscu i a s an sub ils de la
isible acionali a han d'esmola -se mol bé.
Dels in -i-cinc pa icipan s i ula s, en e po-
nencies, comunicacions i con e encies, cal eco-
neixe que només mi ja do zena jus a ha ia
c i-
da l'esmole . En e aques s són dignes de men-
ció -i, pe consegüen , ci a els seus noms no Es
un e o deon ologic- Manuel Jiménez Redon-
do, amb una ponencia de ila p im i ulada
«Ap endizaje, acionalidad
y
con lic o acional»,
i José Luís Colome , comunican poc exempla
-pe qües ions d'ho a i- pe o ex ao dina ia-
men agu , que a pa la sob e «De echos huma-
nos en e a u ili a ismo)).
En esum, si, més que no emma ca un deba
in e essan , la g acia d'un cong és consis eix a
despe a el desig o la pe plexi a , a sugge i
nous camps de labo i a coneixe u u s col.labo-
ado s, conside a em aquells dies anquils a la
idíl.lica ciu a de l'apos ol com un bon cong és,
ecomana em la jec u a de les ac es i augu a em
a la
Semana
de
E ka
un a eni clamo ós. És cla
,
en la mesu a que pugui se clamo osa la poca
pau que hi ha en les coses mo als i acionals.
~6.
CONGRÉS
INTERAMERICA
DE FILOSOFIA
Del 18 al 24 d'oc ub e del 1981, se celeb a
I'esmen a Cong és a la ciu a de Tallahassee, ca-
pi al de I'Es a de Flo ida (EE.UU.). El ances
-Quebec-, I'angles, el cas elli i el po ugues
-B asil- o en idiomes o icials del Cong és.
L'ind e escolli ou un ence . Quilome es
quad a s a apei s de pins olo osos i un clima dolc
com un pe ó. El campus uni e si a i i idhuc la
ciu a en e a desapa eixen so a les ales d'aquella
pineda gegan . Els peus dels EE.UU. s'en onsen
en la pa la cas ellana. Els Ila inoame icans, pe
aques cos a , no se sen i en an es ange s.
No o s els qui olien pa icipa en el Cong és
pogue en e -ho. L'economia en uns casos, la
polí ica en d'al es, ho impedi en.
El ema en a1 dels es udis del Cong és ou:
Filoso ia
i
d e s humans.
Les sessions de eball
ana en de 9,30 a 12,15 i de les 14 ho es a les 17.
Funciona en simul iniamen do ze equips de
eball. Als esp es, de les 19,30 a les 22, enia
lloc una aula odona amb col eloqui.
És impossible de c onica el que es ac i en
cada un dels do ze equips de eball du an
aquella se mana. Només es podia asis i a un, ca-
da egada. Els aspec es més deba u s o en:
1)
Fonamen ació dels d e s humans;
2)
D e s
humans i polí ica;
3)
D e s humans i mo al;
4)
D e s humans i legislació;
S)
D e s humans i
educació;
6)
D e s humans i eligió.
Pel que aig sen i , p edomina l'in en de o-