Una biblioteca de filosofia en català

UNA BIBLIOTECA DE FILOSOFIA EN CATALA ~ribau'~ar1ava en cata12 al seu esperit, perque no sentia cap altra Ilengua. En canvi, els &cionats a la filosofia havien de sadollar-lo a forca de poliglotisme. D'aqui sorgí la llegenda negra de la filosofia, especialment aquel1 passatge que considera «petanera» I'essencia de l'esperit filosofic i que enllaca amb un dels primers canvis de camisa de la historia -quan no hi havia carnets i els programes dels partits retiraven més a una meditació metafísica que les anilisis objectives de la realitat. En efecte: si no ho sabíeu, fou a copia de pets que Crates va convencer el peripatetic Metrocles de passar-se a la seva secta estoica (cínica, de fet). Pero el cami d'aquesta llegenda ordenada a ritme de malson fa uns mesos que ha quedat barrat amb un molt probable punt i final. Els cent cinquanta volums programats per la col~lecció Textos Fdos6fics de l'editorial Laia obsequia el lector cata12 amb una biblioteca molt completa de les obres bisiques de la historia de la filosofia. Assessoren la col.lecció tres professors del nostre Departament: Josep M. Calsamiglia, Pere Lluís Font i Josep Ramoneda. És difícil de mirar alhora els cinc volums apareguts sense que I'optimisme corri el perill de transgredir la legalitat vigent. NIETZSCHE, La Genealogia de la Moral; PLATÓ, Didegs I (Apologia de Socrates, Protigores.. . ); WITSGENSTEIN, Tractatus-logz'co -p hilosophicus; ARISTOTIL, Psicologia (De 1' Anima i «parva naturalia~); OCKH AM , Breviloqui sobre el Princ$at Tiranic. (La periodicitat de la col.lecció és d'un volum al mes i el tiratge , de cinc mil exemplars . ) A primera vista, tot i que el format és gairebé identic, observem un progrés notable -de la Genealogia al Breviloquien la qualitat del paper i de la impressió i en la tranquil.litat de les cobertes. La solidesa estetica global s'ha aconseguit en els darrers volums i sera tinguda en compte, seris dubte, pel client bibliofil a més de filosof. És remarcable, ara en profunditat, el nivel1 alt de les traduccions -hem d'assenyalar, no com a defecte sinó com a merit, la recuperació d'algunes traduccions menys assequibles, o inasequibles del tot per al comprador, i ja clissiques, que ens ha donat la fama de bons torsimanys (per exemple, la que Crexells féu de Plató per a la Fundació Bernat Metge)- que, per ara, satisfi amb sobreria la «voluntat de contribuir a la normalitzaci6 del llenguatge filosdfic catali~ que impulsa aquesta biblioteca. Quant a la tasca d'edici6 (cronologia, introducció a I'autor i a l'obra, bibliografia, anotació, índex de noms i de materies), n'hi ha prou de dir que se n'encarreguen especialistes en cada materia -curosament seleccionats pels assessors de la col.leccióque, en algun cas, s'han erigit també en traductors de l'obra. Esperem sense paciencia el volum dedicat als estoics antics. Seria fantistic que Zenó de Xipre, interrogat sobre Crates el petaner, hagués de tornar a recórrer al pelones per donar-nos les explicacions pertinents. 1 ho seria perqu? aleshores, tal com Metrocles havia d'haver fet quan el cínic deia el seu discurs vibrant, nosaltres comencaríem a fer el sord i el refredat, i aquest volum de Textos Filos6fics disposaria de les planes en blanc més eloqüents que mai no es podran desescriure . J.C.P. ETICA A SANTIAGO A finals d'octubre, el nou i flamant DepattauCaixa de Aforros de Galicia», com és també gaiment d'Etica de la Universitat de Santiago de rebé logic. Compostela ya convocar els participants a la II La trobada i la publicació als diaris del resultat Semana de Etica, Filo Moraly Socio. Havien de de les eleccions al parlarnent gallec foren simultrobar-se plegats, com és logic, en un local de la tinies i singularment emotives. El nucli central que dóna suport a aquesta trobada biennal és una colla de professors forca avinents i avinguts que van adobar aquestes jornades gallegues , en general avorrides , despentinades i massa espesses de programació, amb un compost qu'hnic rar i estimulant: la il.lusió -una il.lusió com si fos antigapel diileg. Sembla que només pugui ser així, en etica, i que finalment el tema (el congrés, en aquest cas) es desfaci sempre sota la pellofa satisfactoria de la possibilitat d'entendre's, sense saber ben bé sobre que. Potser és veritat que no cal saber-ho. 1 aixo val des de la valoració global de la Setmana fins a la frase més arraconada de qualsevol dels conferenciants. És cert. L'objecte interrogant de la major part de les intervencions estipulades i dels debats fou «com és determinable, més o menys pragmiticament o transcendentalment, la racionalitat humana en el terreny de la moral?», és a dir, «com és possible, en alguna de les seves facetas, l'etica (llenguatge) objectiva?». Preguntes on ressonava, paradoxalment, una actitud no gens especulativa, una convicció palesa que aquel1 que se les formuli esti preparat per a la vida moderna. Els instruments per a dur a terme una anilisi tan delicada en el bosc d'obscuritats tan subtils de la risible racionalitat han d'esmolar-se molt bé. Dels vint-i-cinc participants titulars, entre ponencies, comunicacions i conferencies, cal reconeixer que només mitja dotzena justa havia cridat l'esmolet. Entre aquests són dignes de menció -i, per consegüent, citar els seus noms no Es un error deontologicManuel Jiménez Redondo, amb una ponencia de filar prim titulada «Aprendizaje, racionalidad y conflicto racional», i José Luís Colomer, comunicant poc exemplar -per qüestions d'horaripero extraordinariament agut, que va parlar sobre «Derechos humanos frente a utilitarismo)). En resum, si, més que no emmarcar un debat interessant, la gracia d'un congrés consisteix a despertar el desig o la perplexitat, a suggerir nous camps de labor i a coneixer futurs col.laboradors, considerarem aquells dies tranquils a la idíl.lica ciutat de l'apostol com un bon congrés, recomanarem la jectura de les actes i augurarem a la Semana de Etka un avenir clamorós. És clar , en la mesura que pugui ser clamorosa la poca pau que hi ha en les coses morals i racionals. ~6. CONGRÉS INTERAMERICA DE FILOSOFIA Del 18 al 24 d'octubre del 1981, se celebra I'esmentat Congrés a la ciutat de Tallahassee, capital de I'Estat de Florida (EE.UU.). El frances -Quebec-, I'angles, el castelli i el portugues -Brasilforen idiomes oficials del Congrés. L'indret escollit fou un encert. Quilometres quadrats atapeits de pins olorosos i un clima dolc com un petó. El campus universitari i idhuc la ciutat entera desapareixen sota les ales d'aquella pineda gegant. Els peus dels EE.UU. s'enfonsen en la parla castellana. Els Ilatinoamericans, per aquest costat, no se sentiren tan estrangers. No tots els qui volien participar en el Congrés pogueren fer-ho. L'economia en uns casos, la política en d'altres, ho impediren. El tema entra1 dels estudis del Congrés fou: Filosofia i drets humans. Les sessions de treball anaven de 9,30 a 12,15 i de les 14 hores a les 17. Funcionaven simultiniament dotze equips de treball. Als vespres, de les 19,30 a les 22, tenia lloc una taula rodona amb col eloqui. És impossible de cronicar el que es tracti en cada un dels dotze equips de treball durant aquella setmana. Només es podia asistir a un, cada vegada. Els aspectes més debatuts foren: 1) Fonamentació dels drets humans; 2) Drets humans i política; 3) Drets humans i moral; 4) Drets humans i legislació; S) Drets humans i educació; 6) Drets humans i religió. Pel que vaig sentir, predomina l'intent de fo-