Una biblioteca de filosofia en català

UNA BIBLIOTECA DE FILOSOFIA EN CATALA ~ ibau'~a 1a a en ca a12 al seu espe i , pe que no sen ia cap al a Ilengua. En can i, els &cio- na s a la iloso ia ha ien de sadolla -lo a o ca de poliglo isme. D'aqui so gí la llegenda neg a de la iloso ia, especialmen aquel1 passa ge que conside a «pe ane a» I'essencia de l'espe i ilo- so ic i que enllaca amb un dels p ime s can is de camisa de la his o ia -quan no hi ha ia ca ne s i els p og ames dels pa i s e i a en més a una medi ació me a ísica que les anilisis objec i es de la eali a . En e ec e: si no ho sabíeu, ou a copia de pe s que C a es a con ence el pe ipa- e ic Me ocles de passa -se a la se a sec a es oica (cínica, de e ). Pe o el cami d'aques a llegenda o denada a i me de malson a uns mesos que ha queda ba - a amb un mol p obable pun i inal. Els cen cinquan a olums p og ama s pe la col~lecció Tex os Fdos6 ics de l'edi o ial Laia obsequia el lec o ca a12 amb una biblio eca mol comple a de les ob es bisiques de la his o ia de la iloso ia. Assesso en la col.lecció es p o esso s del nos e Depa amen : Josep M. Calsamiglia, Pe e Lluís Fon i Josep Ramoneda. És di ícil de mi a alho a els cinc olums apa- egu s sense que I'op imisme co i el pe ill de ansg edi la legali a igen . NIETZSCHE, La Genealogia de la Mo al; PLATÓ, Didegs I (Apo- logia de Soc a es, P o igo es.. . ); WITSGENS- TEIN, T ac a us-logz'co -p hilosophicus; ARISTO- TIL, Psicologia (De 1' Anima i «pa a na u alia~); OCKH AM , B e iloqui sob e el P inc$a Ti anic. (La pe iodici a de la col.lecció és d'un olum al mes i el i a ge , de cinc mil exempla s . ) A p ime- a is a, o i que el o ma és gai ebé iden ic, obse em un p og és no able -de la Genealogia al B e iloqui- en la quali a del pape i de la imp essió i en la anquil.li a de les cobe es. La solidesa es e ica global s'ha aconsegui en els da - e s olums i se a inguda en comp e, se is dub- e, pel clien biblio il a més de iloso . És ema - cable, a a en p o undi a , el ni el1 al de les a- duccions -hem d'assenyala , no com a de ec e sinó com a me i , la ecupe ació d'algunes a- duccions menys assequibles, o inasequibles del o pe al comp ado , i ja clissiques, que ens ha dona la ama de bons o simanys (pe exemple, la que C exells éu de Pla ó pe a la Fundació Be na Me ge)- que, pe a a, sa is i amb sob e- ia la « olun a de con ibui a la no mali zaci6 del llengua ge ilosd ic ca ali~ que impulsa aques a biblio eca. Quan a la asca d'edici6 (c onologia, in oducció a I'au o i a l'ob a, bi- bliog a ia, ano ació, índex de noms i de ma e- ies), n'hi ha p ou de di que se n'enca eguen especialis es en cada ma e ia -cu osamen selec- ciona s pels assesso s de la col.lecció- que, en algun cas, s'han e igi ambé en aduc o s de l'ob a. Espe em sense paciencia el olum dedica als es oics an ics. Se ia an is ic que Zenó de Xip e, in e oga sob e C a es el pe ane , hagués de o - na a ecó e al pelones pe dona -nos les expli- cacions pe inen s. 1 ho se ia pe qu? alesho es, al com Me ocles ha ia d'ha e e quan el cínic deia el seu discu s ib an , nosal es co- menca íem a e el so d i el e eda , i aques o- lum de Tex os Filos6 ics disposa ia de les planes en blanc més eloqüen s que mai no es pod an desesc iu e . J.C.P. ETICA A SANTIAGO A inals d'oc ub e, el nou i laman Depa a- uCaixa de A o os de Galicia», com és ambé gai- men d'E ica de la Uni e si a de San iago de ebé logic. Compos ela ya con oca els pa icipan s a la II La obada i la publicació als dia is del esul a Semana de E ica, Filo Mo aly Socio. Ha ien de de les eleccions al pa la nen gallec o en simul- oba -se plega s, com és logic, en un local de la inies i singula men emo i es. El nucli cen al que dóna supo a aques a o- bada biennal és una colla de p o esso s o ca a i- nen s i a ingu s que an adoba aques es jo na- des gallegues , en gene al a o ides , despen i- nades i massa espesses de p og amació, amb un compos qu'hnic a i es imulan : la il.lusió -una il.lusió com si os an iga- pel diileg. Sembla que només pugui se així, en e ica, i que inal- men el ema (el cong és, en aques cas) es des a- ci semp e so a la pello a sa is ac o ia de la possi- bili a d'en end e's, sense sabe ben bé sob e que. Po se és e i a que no cal sabe -ho. 1 aixo al des de la alo ació global de la Se mana ins a la ase més a aconada de qualse ol dels con e- encian s. És ce . L'objec e in e ogan de la majo pa de les in e encions es ipulades i dels deba s ou «com és de e minable, més o menys p agmi ica- men o anscenden almen , la acionali a hu- mana en el e eny de la mo al?», és a di , «com és possible, en alguna de les se es ace as, l'e ica (llengua ge) objec i a?». P egun es on essona- a, pa adoxalmen , una ac i ud no gens especu- la i a, una con icció palesa que aquel1 que se les o muli es i p epa a pe a la ida mode na. Els ins umen s pe a du a e me una anilisi an delicada en el bosc d'obscu i a s an sub ils de la isible acionali a han d'esmola -se mol bé. Dels in -i-cinc pa icipan s i ula s, en e po- nencies, comunicacions i con e encies, cal eco- neixe que només mi ja do zena jus a ha ia c i- da l'esmole . En e aques s són dignes de men- ció -i, pe consegüen , ci a els seus noms no Es un e o deon ologic- Manuel Jiménez Redon- do, amb una ponencia de ila p im i ulada «Ap endizaje, acionalidad y con lic o acional», i José Luís Colome , comunican poc exempla -pe qües ions d'ho a i- pe o ex ao dina ia- men agu , que a pa la sob e «De echos huma- nos en e a u ili a ismo)). En esum, si, més que no emma ca un deba in e essan , la g acia d'un cong és consis eix a despe a el desig o la pe plexi a , a sugge i nous camps de labo i a coneixe u u s col.labo- ado s, conside a em aquells dies anquils a la idíl.lica ciu a de l'apos ol com un bon cong és, ecomana em la jec u a de les ac es i augu a em a la Semana de E ka un a eni clamo ós. És cla , en la mesu a que pugui se clamo osa la poca pau que hi ha en les coses mo als i acionals. ~6. CONGRÉS INTERAMERICA DE FILOSOFIA Del 18 al 24 d'oc ub e del 1981, se celeb a I'esmen a Cong és a la ciu a de Tallahassee, ca- pi al de I'Es a de Flo ida (EE.UU.). El ances -Quebec-, I'angles, el cas elli i el po ugues -B asil- o en idiomes o icials del Cong és. L'ind e escolli ou un ence . Quilome es quad a s a apei s de pins olo osos i un clima dolc com un pe ó. El campus uni e si a i i idhuc la ciu a en e a desapa eixen so a les ales d'aquella pineda gegan . Els peus dels EE.UU. s'en onsen en la pa la cas ellana. Els Ila inoame icans, pe aques cos a , no se sen i en an es ange s. No o s els qui olien pa icipa en el Cong és pogue en e -ho. L'economia en uns casos, la polí ica en d'al es, ho impedi en. El ema en a1 dels es udis del Cong és ou: Filoso ia i d e s humans. Les sessions de eball ana en de 9,30 a 12,15 i de les 14 ho es a les 17. Funciona en simul iniamen do ze equips de eball. Als esp es, de les 19,30 a les 22, enia lloc una aula odona amb col eloqui. És impossible de c onica el que es ac i en cada un dels do ze equips de eball du an aquella se mana. Només es podia asis i a un, ca- da egada. Els aspec es més deba u s o en: 1) Fonamen ació dels d e s humans; 2) D e s humans i polí ica; 3) D e s humans i mo al; 4) D e s humans i legislació; S) D e s humans i educació; 6) D e s humans i eligió. Pel que aig sen i , p edomina l'in en de o-