es uc u es
i
esquemesp e esamen uni e sals,
sinó que s'enca ega, a né~ dánali za
i
explica les conc e es o gani zacions delsen i
que esp odueixen en con ex os
his o ies
de e -
nina s. Aixb ol di , apos a pel desen olupa-
men ina possible sociPsemio ica la cons i-
uczQ'de la qual, sembla, absolu amen desi -
jable.
SEMINARI SOBRE
((ANALISI
DEL
LLENGUATGE
POLÍTIC
DEL FRANQUISME))
Lluís Basse s
Aques semina i ha es a eali za con a
pe llongació del cu s de semio ica de la comu-
nicacióde masses que inpa eix Lluis Basse s.
Han
pa icipa en els eballs delsemina i els
segiien s alumnes: Anabel Ab il, Gab iel CP
lome: Ma ia del Ma Ga ayoa, Olga Hugue ,
And ea Pascual, Jo di Pon4 Ma ia Josep
Recode
i
Ma ia Angela Ro i a.
Des delpun de is a eo ic han es a abo da s
dues g ans a ees ema iques, p e ies al eball
p ac ic dánali i, que ha es a el cos cen aldel
semina i En p ime lloc, una pano amica
i
d jcuss Q' sob e les p incipals ap oximacions
me odologiques a Iánalisi de ex os, des dels
me odes sociologics
i
la seman ica quan i a i-
a, ins als me odes quali a ius emp a spe la
semib ica, passan pe la ediscussiódels esque-
mes classics de la e o ica. En segon lloc, una
ca ac e i zac 0' del llengua ge
i
del di cu s
polz' ic o ali a i
Lóbjec e dánalisi que es plan eja a,
i
que
condiciona a logicamen els ma eixos p essu-
posi s eb ics del semina i, e en els discu sos
polí zcs del anquisme, en esos en un sen i
ampli, en que se ien inclosos ce s Qus de
discu s eligiós. Aijc : o en es udia s els se-
giien s ex os: la ca a coLlec i l dels bzjbes
espanyols du an la gue a ci 'I; el llib e
d'Esc i u de Balague ((Camino)); els edi o-
i3ls de ((La Vangua dza Espa iola)) dels dies
27 de gene de 1939
i
del21 de no emb e de
1975; el discu s del p eszd'en del Go e n
espanyol A es Na a o del
12
de eb e de
1974; la decla aciópoli ica delp esiden de la
He mandad de Comba ien es, José An onio
Gi ón de Velasco, del 28 d'ab il de
1
9 74;
i
el
es amen poli ic del gene al F anco.
El
conjun de les analisis, a més de comp o a
ce s ni ells d'e cacia en la me odologia em-
p ada, cons a a, onamen almen dues qiies-
ions: 1.
-
la possibili a e ec i a de ca ac e-
i za discu si amen el egim anquis a,
an pel que a a un ce lexic com a uncs
de e minades es uc u es d jcu si es;
2.
-
I'e-
xis encia d'un enc eua nen de llengua ges
en e lambi de la poli ica
i
lambi de la
eligih e que po se -cald ia p osegui la
ece ca- és ca ac e is ica del eixisme espan-
yo/ espec e als al es eixismes.
ELS PERSONATGES DEL
DISCURS, D'OSWALD
DUCROT
Lluís Basse s
Un ac e comunica il, una enunciucid po ésse
en e a ea almen , ésa di , com un ex iu on
pa len
i
són ep esen a s di e sos (ge sona -
ges» que, conseqiien men , ac uen cada un amb
la se a eu, en allo que pod ia anomena -se
(qoli onia)) del di cu s. Aques pod ia ésse el
esum del semzka i dic a pe Oswald Duc o ,
cap d'es udzj de I'École des Au es É udes de
Pa is, a la acul a de Cikncies de la In o ma-
.
c Q' els dies 28
i
29 de maig de 1980.
Duc o pa eix de la di inció en e << ase»
com a en i a g ama ical, el alo seman ic de
la qual és la se a ~<sign~cació»,
i
((enuncia )),
com a en i a indi i ual i epe ible, el alo
seman ic de la qual és el sea (c en i )). Aixo
li
pe me dénunc i la hipo esi de eball no
demos ada que ((el sen i dún enuncia és
analeg a la desc 2;bció de la se a enunciació))
C e
his o ie,
esdeuenimen de p oducció dún
enuncia ). O amb al es pa aales: «un enun-
cia diu)) (di en el sen i segon de mos a ,
es i i'ca , e sabe ) ((en que consis eix la se a
enunciació)).
A con inuació ja po in odui els di e en s
(qe sona ges)) del discu s:
Els exemples anali za s, ex e s en bona pa
depeces ea als, ana en di igi s a e ica les
h@o eszjde eball- I'enuncia (qa la)) sob e
Iénunciac Q' en an que els ipus dác es de
llengua ge que acompleix-, en el sen i de
e ela aques u plu ali a de ueus locali za-
bles en o discu s. Aim' en la ((i onia)) es a
pa la algú di e en del «locu o )), un ((enun-
ciado )) que diu coses absu des o con a ies a la
eali a ,
i
que es a iden i ica anb el «locu-
o )); o ambées apa la un ((enunciado )) que
no és ningú més que elma eix «locu o )) en una
si uack di e en
i
con adic o ia. Es eu am-
béen o s els ((enuncia s nega i s), on hi ha dos
ac es acomple s; una enunciació
i
un e ús de
Iásse cid Un i ula de «LeMonde)> exp essa
mol bé aques a pol on i de la negació.. «De
Gaulle n'a jamais di non au com ede Pa is. Il
s'agi ((la)) dúne umeu sans ondémen )), ca
el ((la)) ana o ic es e e ixp ecisamen a una
asse cióp essuposada en la negacid
ni ell empi ic enunciació ac es de llengua ge
(üubjec e pa lan )) «locu o )) «enunciado »
(au o mp zcde l'enun- (je sen a ge que I'enun- ( esponsable de Iác e
ciaciol) cia p esen a com a au- locu o i)
(<audi o » o de l'enuncia ) (des i ado
»
( ecep o empí ic)
<<al.
locu o )) (objec e de Iác e il.
l*
(aquell a qui ad ega cu o i)
el discu s dins l'enun-
cia )
En Iésquema de Duc o no es conside en, dins
dels di e en s ac es del llengua ge, sinóels ac es
il. locu o is.
I
com ape llongacióde la h2;bo esi
an e io , se n'in odueix una de no a: ~ o
enuncia desc iu la se a enunciació com a
acomplimen dác es de llengua ge)), en enen
que «en un ma eix enuncia espoden acompli
di e en s ac es il. locu o is)). Aques a si uacid
que desc iu el ma eix enuncia , és el que
Duc o anomena «poli onia)> del discu s.