Els personatges del discurs d'Oswald Ducrot

es uc u es i esquemesp e esamen uni e sals, sinó que s'enca ega, a né~ dánali za i explica les conc e es o gani zacions delsen i que esp odueixen en con ex os his o ies de e - nina s. Aixb ol di , apos a pel desen olupa- men ina possible sociPsemio ica la cons i- uczQ'de la qual, sembla, absolu amen desi - jable. SEMINARI SOBRE ((ANALISI DEL LLENGUATGE POLÍTIC DEL FRANQUISME)) Lluís Basse s Aques semina i ha es a eali za con a pe llongació del cu s de semio ica de la comu- nicacióde masses que inpa eix Lluis Basse s. Han pa icipa en els eballs delsemina i els segiien s alumnes: Anabel Ab il, Gab iel CP lome: Ma ia del Ma Ga ayoa, Olga Hugue , And ea Pascual, Jo di Pon4 Ma ia Josep Recode i Ma ia Angela Ro i a. Des delpun de is a eo ic han es a abo da s dues g ans a ees ema iques, p e ies al eball p ac ic dánali i, que ha es a el cos cen aldel semina i En p ime lloc, una pano amica i d jcuss Q' sob e les p incipals ap oximacions me odologiques a Iánalisi de ex os, des dels me odes sociologics i la seman ica quan i a i- a, ins als me odes quali a ius emp a spe la semib ica, passan pe la ediscussiódels esque- mes classics de la e o ica. En segon lloc, una ca ac e i zac 0' del llengua ge i del di cu s polz' ic o ali a i Lóbjec e dánalisi que es plan eja a, i que condiciona a logicamen els ma eixos p essu- posi s eb ics del semina i, e en els discu sos polí zcs del anquisme, en esos en un sen i ampli, en que se ien inclosos ce s Qus de discu s eligiós. Aijc : o en es udia s els se- giien s ex os: la ca a coLlec i l dels bzjbes espanyols du an la gue a ci 'I; el llib e d'Esc i u de Balague ((Camino)); els edi o- i3ls de ((La Vangua dza Espa iola)) dels dies 27 de gene de 1939 i del21 de no emb e de 1975; el discu s del p eszd'en del Go e n espanyol A es Na a o del 12 de eb e de 1974; la decla aciópoli ica delp esiden de la He mandad de Comba ien es, José An onio Gi ón de Velasco, del 28 d'ab il de 1 9 74; i el es amen poli ic del gene al F anco. El conjun de les analisis, a més de comp o a ce s ni ells d'e cacia en la me odologia em- p ada, cons a a, onamen almen dues qiies- ions: 1. - la possibili a e ec i a de ca ac e- i za discu si amen el egim anquis a, an pel que a a un ce lexic com a uncs de e minades es uc u es d jcu si es; 2. - I'e- xis encia d'un enc eua nen de llengua ges en e lambi de la poli ica i lambi de la eligih e que po se -cald ia p osegui la ece ca- és ca ac e is ica del eixisme espan- yo/ espec e als al es eixismes. ELS PERSONATGES DEL DISCURS, D'OSWALD DUCROT Lluís Basse s Un ac e comunica il, una enunciucid po ésse en e a ea almen , ésa di , com un ex iu on pa len i són ep esen a s di e sos (ge sona - ges» que, conseqiien men , ac uen cada un amb la se a eu, en allo que pod ia anomena -se (qoli onia)) del di cu s. Aques pod ia ésse el esum del semzka i dic a pe Oswald Duc o , cap d'es udzj de I'École des Au es É udes de Pa is, a la acul a de Cikncies de la In o ma- . c Q' els dies 28 i 29 de maig de 1980. Duc o pa eix de la di inció en e << ase» com a en i a g ama ical, el alo seman ic de la qual és la se a ~<sign~cació», i ((enuncia )), com a en i a indi i ual i epe ible, el alo seman ic de la qual és el sea (c en i )). Aixo li pe me dénunc i la hipo esi de eball no demos ada que ((el sen i dún enuncia és analeg a la desc 2;bció de la se a enunciació)) C e his o ie, esdeuenimen de p oducció dún enuncia ). O amb al es pa aales: «un enun- cia diu)) (di en el sen i segon de mos a , es i i'ca , e sabe ) ((en que consis eix la se a enunciació)). A con inuació ja po in odui els di e en s (qe sona ges)) del discu s: Els exemples anali za s, ex e s en bona pa depeces ea als, ana en di igi s a e ica les h@o eszjde eball- I'enuncia (qa la)) sob e Iénunciac Q' en an que els ipus dác es de llengua ge que acompleix-, en el sen i de e ela aques u plu ali a de ueus locali za- bles en o discu s. Aim' en la ((i onia)) es a pa la algú di e en del «locu o )), un ((enun- ciado )) que diu coses absu des o con a ies a la eali a , i que es a iden i ica anb el «locu- o )); o ambées apa la un ((enunciado )) que no és ningú més que elma eix «locu o )) en una si uack di e en i con adic o ia. Es eu am- béen o s els ((enuncia s nega i s), on hi ha dos ac es acomple s; una enunciació i un e ús de Iásse cid Un i ula de «LeMonde)> exp essa mol bé aques a pol on i de la negació.. «De Gaulle n'a jamais di non au com ede Pa is. Il s'agi ((la)) dúne umeu sans ondémen )), ca el ((la)) ana o ic es e e ixp ecisamen a una asse cióp essuposada en la negacid ni ell empi ic enunciació ac es de llengua ge (üubjec e pa lan )) «locu o )) «enunciado » (au o mp zcde l'enun- (je sen a ge que I'enun- ( esponsable de Iác e ciaciol) cia p esen a com a au- locu o i) (<audi o » o de l'enuncia ) (des i ado » ( ecep o empí ic) <<al. locu o )) (objec e de Iác e il. l* (aquell a qui ad ega cu o i) el discu s dins l'enun- cia ) En Iésquema de Duc o no es conside en, dins dels di e en s ac es del llengua ge, sinóels ac es il. locu o is. I com ape llongacióde la h2;bo esi an e io , se n'in odueix una de no a: ~ o enuncia desc iu la se a enunciació com a acomplimen dác es de llengua ge)), en enen que «en un ma eix enuncia espoden acompli di e en s ac es il. locu o is)). Aques a si uacid que desc iu el ma eix enuncia , és el que Duc o anomena «poli onia)> del discu s.