es uc u es
i
esquemesp e esamen uni e sals,
sinó que s'enca ega, a né~ dánali za
i
explica les conc e es o gani zacions delsen i
que esp odueixen en con ex os
his o ies
de e -
nina s. Aixb ol di , apos a pel desen olupa-
men ina possible sociPsemio ica la cons i-
uczQ'de la qual, sembla, absolu amen desi -
jable.
SEMINARI SOBRE
((ANALISI
DEL
LLENGUATGE
POLÍTIC
DEL FRANQUISME))
Lluís Basse s
Aques semina i ha es a eali za con a
pe llongació del cu s de semio ica de la comu-
nicacióde masses que inpa eix Lluis Basse s.
Han
pa icipa en els eballs delsemina i els
segiien s alumnes: Anabel Ab il, Gab iel CP
lome: Ma ia del Ma Ga ayoa, Olga Hugue ,
And ea Pascual, Jo di Pon4 Ma ia Josep
Recode
i
Ma ia Angela Ro i a.
Des delpun de is a eo ic han es a abo da s
dues g ans a ees ema iques, p e ies al eball
p ac ic dánali i, que ha es a el cos cen aldel
semina i En p ime lloc, una pano amica
i
d jcuss Q' sob e les p incipals ap oximacions
me odologiques a Iánalisi de ex os, des dels
me odes sociologics
i
la seman ica quan i a i-
a, ins als me odes quali a ius emp a spe la
semib ica, passan pe la ediscussiódels esque-
mes classics de la e o ica. En segon lloc, una
ca ac e i zac 0' del llengua ge
i
del di cu s
polz' ic o ali a i
Lóbjec e dánalisi que es plan eja a,
i
que
condiciona a logicamen els ma eixos p essu-
posi s eb ics del semina i, e en els discu sos
polí zcs del anquisme, en esos en un sen i
ampli, en que se ien inclosos ce s Qus de
discu s eligiós. Aijc : o en es udia s els se-
giien s ex os: la ca a coLlec i l dels bzjbes
espanyols du an la gue a ci 'I; el llib e
d'Esc i u de Balague ((Camino)); els edi o-
i3ls de ((La Vangua dza Espa iola)) dels dies
27 de gene de 1939
i
del21 de no emb e de
1975; el discu s del p eszd'en del Go e n
espanyol A es Na a o del
12
de eb e de
1974; la decla aciópoli ica delp esiden de la
He mandad de Comba ien es, José An onio
Gi ón de Velasco, del 28 d'ab il de
1
9 74;
i
el
es amen poli ic del gene al F anco.
El
conjun de les analisis, a més de comp o a
ce s ni ells d'e cacia en la me odologia em-
p ada, cons a a, onamen almen dues qiies-
ions: 1.
-
la possibili a e ec i a de ca ac e-
i za discu si amen el egim anquis a,
an pel que a a un ce lexic com a uncs
de e minades es uc u es d jcu si es;
2.
-
I'e-
xis encia d'un enc eua nen de llengua ges
en e lambi de la poli ica
i
lambi de la
eligih e que po se -cald ia p osegui la
ece ca- és ca ac e is ica del eixisme espan-
yo/ espec e als al es eixismes.
ELS PERSONATGES DEL
DISCURS, D'OSWALD
DUCROT
Lluís Basse s
Un ac e comunica il, una enunciucid po ésse
en e a ea almen , ésa di , com un ex iu on
pa len
i
són ep esen a s di e sos (ge sona -
ges» que, conseqiien men , ac uen cada un amb
la se a eu, en allo que pod ia anomena -se