Seminari sobre "Anàlisi del llenguatge polític del franquisme"

es uc u es i esquemesp e esamen uni e sals, sinó que s'enca ega, a né~ dánali za i explica les conc e es o gani zacions delsen i que esp odueixen en con ex os his o ies de e - nina s. Aixb ol di , apos a pel desen olupa- men ina possible sociPsemio ica la cons i- uczQ'de la qual, sembla, absolu amen desi - jable. SEMINARI SOBRE ((ANALISI DEL LLENGUATGE POLÍTIC DEL FRANQUISME)) Lluís Basse s Aques semina i ha es a eali za con a pe llongació del cu s de semio ica de la comu- nicacióde masses que inpa eix Lluis Basse s. Han pa icipa en els eballs delsemina i els segiien s alumnes: Anabel Ab il, Gab iel CP lome: Ma ia del Ma Ga ayoa, Olga Hugue , And ea Pascual, Jo di Pon4 Ma ia Josep Recode i Ma ia Angela Ro i a. Des delpun de is a eo ic han es a abo da s dues g ans a ees ema iques, p e ies al eball p ac ic dánali i, que ha es a el cos cen aldel semina i En p ime lloc, una pano amica i d jcuss Q' sob e les p incipals ap oximacions me odologiques a Iánalisi de ex os, des dels me odes sociologics i la seman ica quan i a i- a, ins als me odes quali a ius emp a spe la semib ica, passan pe la ediscussiódels esque- mes classics de la e o ica. En segon lloc, una ca ac e i zac 0' del llengua ge i del di cu s polz' ic o ali a i Lóbjec e dánalisi que es plan eja a, i que condiciona a logicamen els ma eixos p essu- posi s eb ics del semina i, e en els discu sos polí zcs del anquisme, en esos en un sen i ampli, en que se ien inclosos ce s Qus de discu s eligiós. Aijc : o en es udia s els se- giien s ex os: la ca a coLlec i l dels bzjbes espanyols du an la gue a ci 'I; el llib e d'Esc i u de Balague ((Camino)); els edi o- i3ls de ((La Vangua dza Espa iola)) dels dies 27 de gene de 1939 i del21 de no emb e de 1975; el discu s del p eszd'en del Go e n espanyol A es Na a o del 12 de eb e de 1974; la decla aciópoli ica delp esiden de la He mandad de Comba ien es, José An onio Gi ón de Velasco, del 28 d'ab il de 1 9 74; i el es amen poli ic del gene al F anco. El conjun de les analisis, a més de comp o a ce s ni ells d'e cacia en la me odologia em- p ada, cons a a, onamen almen dues qiies- ions: 1. - la possibili a e ec i a de ca ac e- i za discu si amen el egim anquis a, an pel que a a un ce lexic com a uncs de e minades es uc u es d jcu si es; 2. - I'e- xis encia d'un enc eua nen de llengua ges en e lambi de la poli ica i lambi de la eligih e que po se -cald ia p osegui la ece ca- és ca ac e is ica del eixisme espan- yo/ espec e als al es eixismes. ELS PERSONATGES DEL DISCURS, D'OSWALD DUCROT Lluís Basse s Un ac e comunica il, una enunciucid po ésse en e a ea almen , ésa di , com un ex iu on pa len i són ep esen a s di e sos (ge sona - ges» que, conseqiien men , ac uen cada un amb la se a eu, en allo que pod ia anomena -se