ells, ia mesu a que els agi eclaman el nos e
ambien , el Depa amen els p es a a una
a enció pa icula .
Dins aques ma c es an p e is es les ac i i-
a s que es e e eixen a con inu icic?
«
Semd ica de la adio)), di . Lluis Basse s.
-
«La semib ica segons Mo is), di .
J.
Be-
io.
-
((Polí ica comunica i a a Ca alunya du-
an la " ansició"
(1976-80)»,
di . Josep
Gi eu.
-
((No es endencies de la ece ca sob e
comunicació de masses). M. Mo agas.
-
dnalisi semib ica dels ex os), di . Pé ez
To ne o (en
COL
labo acióamb M. Rod igo
i
E.
Sape as).
-
((Semib ica isual)), di .
J.
Pe ico .
-
((La compe kncia comunica i a dels ecep-
o s), di .
L.
Vilches.
-
((La cul u a quo idiana pos anquis a))
(Dep. de Sociologia, Dep. de Teo ia de la
Comunicació de la
U.
A.
B.)
SEMINARIS
COMPLEMENTARIS
-
«La e o ica isual.
El
discu s de la ima -
ge)). A ca ec delg up de e o ica de Lieja
u.
Duboi~ F. Edelin).
-
«El discu spol 7 c
eh mass-media), pe
Roland Cay ol, p o esso de I'Ins i u de
Cikncies Poli iques de la Uni e si a de Pa ís.
-
«Pano ama de la semib ica en elspaijos de
I'es ), pe Y an Bys ina, p o esso de Semi&
ica de la Uni e si a Lliu e de Be lin.
-
Al es pe con i ma enca a...
SEMINARI SOBRE
«TEORIA DE LA
COMUNICACI~
I
PRAGMATICA~
J.
M.
Pé ex To ne o
Els eballs dún semina i eali za du an el
cu s an e io (di gz pe J Be io
iJ
M, P6
ez To ne o) abo dan el ema (dModelsdána-
lisi de la pe suasió)), enca a que po a en a la
conclusió que esul a a
pe ec amen endible
- eo icamen pa lan - una ap oximaciósk-
mio-lingii 3 ica a I'esmen a ema - ascen-
din , pe an , les classiques ap oximac ons de
la psicologia o de la psicologia social (Hou-
lana: Fes inge , e c.), des aca en la necessi-
a u gen d'implica les me odologies s8mio-
lingiiis iques en I'es udi « eal>), ((e ec iu))
i
((conc e )) del llengua ge (o llengua ges) ide la
comunicacio: pe o aixo eque ia una dedicació
sis ema ica a qiies ions de me odologia
i
epis-
emologia.
En aques sen i , el semina i de
«
Teo ia de la
comunicació
i
p agma ica)) es p oposa co n a
objec iu p inc@alposa un nexe dúnió en e
les me odologies skmib-lingiiz3 iques més clas-
sigues (es uc u ali me, gene a i iSme
...)
o se-
m o iques ( als co n I'escola de Pa is)
i
les
doc ines ilosb ico-Iingdis iques
que conceben
el llengua ge com una accio: o sigui, la iloso a
anglosaxona del llengua ge, el p agma isme
ame ica, ce es endkncies de lap axiologia del
llengua ge
i
els da e s co en s de lag ama i-
ca del ex .
Resul a innegable que elsp oposi s delsemina-
i coincidie a am
b
un ce am bien a o able del
ema, an nacionalmen com in e naczbnal-
men . Aixi ho demos en en el nos e paz?, les
aduccions, du an el cu spassa , d'<dc os de
habla)) de Sea le,
i
de ((Tex o
y
con ex o
))
de
an Dqk;
i
o a de les nos es on e es,
hpa ició de nzíme os monog a ics dedica s al
ema de la
p agma ica de dues eu j es bas an
conegudes (((Langue F ancaise),
i
«Commu-
nica ions)>), la pu blicació de
<<
Tex - We ens-
chap. Een In e disciplinai e in leiding)), de
an Dqk, ((La
anspa en e
e I'enoncia ion
D,
de
F.
Recana z; «Les mo s du discou s)),
d'0swald Duc o e al, e c.
La elacio' dels emes ac a s en el semina i
poden dona dea del con ingu dáques :
-
B eu pano ama gene al de les di e en s
ap oximacions p agma iques al llengua ge.
-
Del Wi gens ein del
«
T ac a usn ald'«In-
es igaciones)).
-
Les de icikncies dels models de comunicació
lingüzl ica de Saussu e ide la eo ia ma e na i-
ca. El seu aspec e p agma ic.
-
La compe encia lingüh ica
i
la compe en-
cia comunica i a.
-
La g ama ica del ex
i
la se a a enció als
aspec es
p
agma ics.
-
E c.
Cal des aca les comunicacions de Wc o
Sánchez Za ala (Uniue si a Complu ense de
Mad iq, Vic b ia Camps
(U.
A.
B.)
i
el se n l
na i complemen a i d'0swald ~uho (Ecole
des Hau es E udes, Pa ís). El p ime d'ells
insis z' en la necessi a de complemen a les
in es igacions clhsiques del gene a iuisme
amb apo acions de lap agma ica
i
lapsicol~
gia. Alseu mode de ueu e, les ecen s in es iga-
cions que desenuolupen el pensamen Cboms-
kya hi expe imen en una innegable endencia.
Pe la se apa , Vic b ia Camps a in en a
demos a la ualidesa de les inues igacions
p agma iques enca egan -se d'aplica els mo-
dels dác es al. locuciona is (d'Aus in
i
Sea le)
a Iés udi de la men ida. Va de ensa la dea
que, a I'bo a de judica ianali za la men ida,
cal subs i ui els adicionals aonamen s pel
que a a la ((ue i a ))
i
(I alseda )) dels enun-
cia s pe una conside ack global ip agma ica
de Iác e de men i . De al mane a, un ac e
men ide ó a aquell que, delibe adamen ,
alseja elseu ((aspec e)) al. locuciona i Pelque
a al semina i de Duc o , es po con on a la
in o mació que se
li
dedka espenpcamen .
Els objec ius del semina i o en a comple s
i
délls es desp en una se ie de conclusions de
lla g abas . En e elles cal des aca -ne les se-
güen s:
1.
-
Es a necessa i no limi a -se exclusi a-
men a Iánali i dels enuncia s semz2 ics, sinó
que cal p es a una a enció especial al p océs
dénunciació
i
p oducció dels missa ges.
2.
-
En I'es udi de Iénunciació
i
la p oducció
s'han de p i ilegia els aspec es gene als del
p oblema, alhnyan -se, pe an , delspa ku-
la jmes
i
del cas zínic. Es ac a dés udia
qiies ions als com les compe encies comunica-
i es gene ali zades en una socie a , els ipus
de discu sos socials
i
les es iccions que cadas-
cun d'ells compo a, e c.
3.
-
En aques sen i , la comunicacid com a
on d n n a de possibles elacions socials
-deixem de eu e-la, doncs, com a me a ans-
missió d'in o maci S sens apa eix com un
elemen c ucial en qualseuol ap o.uimació al
llengua ge o llengua ges.
4.
-
Pe acaba ,
i
en al b que pe oca a la
sem o ica, es a
zí d
conceb e-la com una
disciplina quep en coma objec e no zínicamen
es uc u es
i
esquemesp e esamen uni e sals,
sinó que s'enca ega, a né~ dánali za
i
explica les conc e es o gani zacions delsen i
que esp odueixen en con ex os
his o ies
de e -
nina s. Aixb ol di , apos a pel desen olupa-
men ina possible sociPsemio ica la cons i-
uczQ'de la qual, sembla, absolu amen desi -
jable.
SEMINARI SOBRE
((ANALISI
DEL
LLENGUATGE
POLÍTIC
DEL FRANQUISME))
Lluís Basse s
Aques semina i ha es a eali za con a
pe llongació del cu s de semio ica de la comu-
nicacióde masses que inpa eix Lluis Basse s.
Han
pa icipa en els eballs delsemina i els
segiien s alumnes: Anabel Ab il, Gab iel CP
lome: Ma ia del Ma Ga ayoa, Olga Hugue ,
And ea Pascual, Jo di Pon4 Ma ia Josep
Recode
i
Ma ia Angela Ro i a.
Des delpun de is a eo ic han es a abo da s
dues g ans a ees ema iques, p e ies al eball
p ac ic dánali i, que ha es a el cos cen aldel
semina i En p ime lloc, una pano amica
i
d jcuss Q' sob e les p incipals ap oximacions
me odologiques a Iánalisi de ex os, des dels
me odes sociologics
i
la seman ica quan i a i-
a, ins als me odes quali a ius emp a spe la
semib ica, passan pe la ediscussiódels esque-
mes classics de la e o ica. En segon lloc, una
ca ac e i zac 0' del llengua ge
i
del di cu s
polz' ic o ali a i
Lóbjec e dánalisi que es plan eja a,
i
que
condiciona a logicamen els ma eixos p essu-
posi s eb ics del semina i, e en els discu sos
polí zcs del anquisme, en esos en un sen i
ampli, en que se ien inclosos ce s Qus de
discu s eligiós. Aijc : o en es udia s els se-
giien s ex os: la ca a coLlec i l dels bzjbes
espanyols du an la gue a ci 'I; el llib e
d'Esc i u de Balague ((Camino)); els edi o-
i3ls de ((La Vangua dza Espa iola)) dels dies
27 de gene de 1939
i
del21 de no emb e de
1975; el discu s del p eszd'en del Go e n
espanyol A es Na a o del
12
de eb e de
1974; la decla aciópoli ica delp esiden de la
He mandad de Comba ien es, José An onio
Gi ón de Velasco, del 28 d'ab il de
1
9 74;
i
el
es amen poli ic del gene al F anco.
El
conjun de les analisis, a més de comp o a
ce s ni ells d'e cacia en la me odologia em-
p ada, cons a a, onamen almen dues qiies-
ions: 1.
-
la possibili a e ec i a de ca ac e-
i za discu si amen el egim anquis a,
an pel que a a un ce lexic com a uncs
de e minades es uc u es d jcu si es;
2.
-
I'e-
xis encia d'un enc eua nen de llengua ges
en e lambi de la poli ica
i
lambi de la
eligih e que po se -cald ia p osegui la
ece ca- és ca ac e is ica del eixisme espan-
yo/ espec e als al es eixismes.
ELS PERSONATGES DEL
DISCURS, D'OSWALD
DUCROT
Lluís Basse s
Un ac e comunica il, una enunciucid po ésse
en e a ea almen , ésa di , com un ex iu on
pa len
i
són ep esen a s di e sos (ge sona -
ges» que, conseqiien men , ac uen cada un amb
la se a eu, en allo que pod ia anomena -se