La
ele isió
a la Ca alunya au onoma
M.
Pa es,
J.M.
Bage ,
J.
Be io,
A.
Fancelli,
M.
Gómez Benosa,
1.
Gonzáiez de la Fuen e,
S.
Schaa i
E.
Ga cía
Edicions 62, aLlib es a I'abas ~, n? 162
Ba celona, ma $ de 1981. 364 piigs.
Enca a que gai ebé o hom espe i amb an-
sie a que sigui engegada la ele isió ca a-
lana, són escassíssims els es udi e ec ua s
sob e aques ema. A o unadamen , el
(lib e
La ele isió a la Ca alunya au ono-
ma,
eal ' za pe un g up de p o esso s,
lkencia s
i
es udian s de la Facul a de
Ci2ncie.s de la In onació de la Uni e si a
Au dnoma de Ba celona, in en a ecolli
de o ma exhaus i a els componen s p io-
i ani a eni en comp e de ca a a la pos a
en
pd ica delp ojec e esmen a . Alho a,
cons i ueix una apo ació ahosa en con-
ibui a omplena el bul bibliog a ic que
exis ek en aques camp.
El
llib e, es uc u a en capí ols a ca ec
de dis in s au o s, comenga exposan un
pe$d sociol6gic de Ca alunya en el qual es
e lec eixen el;- pnkcipals p oblemes que
es p esen a an al p ojec e ele isiu, ona-
men dmen el desequilib i demog 2 ic,
ca més de les es qua es pa s de lapo-
blació ca alana es concen en a lap o íncia
de Ba celona, a més del enomen immi-
g a on que ep esen a gai ebé un qua an-
a pe cen deis seus habi an s.
A
con inuació es p esen a una sín esi de
I'e olució his o ica de la ele isió a Espa-
nya
i
a Ca alunya des dels seas comenga-
men s l'any
195G.
Hom anali za els ex os
cons i ucionds més impo an s, Cons i u-
ció Espanyola, Es a u dlAu onomia
i
Es-
a u de Radio
i
Tele isió, en llu elació
amb la Tele isió Ca alana. Insis in en el
177
concep e d'exhaus i i a apun a an e o -
men , s'hi inclou un es udi sociolingiiís-
ic, la in aes uc u a de R.
T.
V.
E., l'ac i-
ud dels pa i s polí ics en e s la ele isió,
les concllsions del Cong és de Cul u a Ca-
alana
i
del cong és de Pe iod s es Ca a-
lans, un model de ele isió pe a la Ca a-
lunya au dnoma
i
una elació bibliog a ica
d'a icles Publica s en di e sos pe izdics
en o n del ema de la Tele isió a Ca a-
lunya.
Tal com hom po ap ecia , els emes són
mol s
i
me eixenin un es udi mol ex ens,
pe o aquí ens concen a em solamen en
algunes qiies ions del llib e que poden e-
sul a més
polhiques.
E/
e ce cand. En p ime lloc, és possi-
ble de e e i -se alp oblem2 ic e ce canal
p e is a I'Es a u d'Au onomia
i
a l1Es a-
u de Radio
i
Tele isió el qu4 mdg a el
emps ansco egu enca a, no ha es a
a o ga . En e an , la p og amació en ca a-
la
oman es ancada al lhg dels da e s
anys. LIEs a u de Radio
i
Tele isió
-hi
del consens del PSOE
i
d'UCD- és ple
d'ambigüi a s pel que a e e hcia als ho-
ans, p og amacions
i
emissions de Ia ele-
isió ca alana, a les quds cal espond e-hi
-a'iuen els au o s- amb una ac i ud i-
gilan dels pa i s polí ics, opinió pública
i
p o essionah e s una polí ica u u a que
pugui adop a el Go e n
i
les decisions
que puguin p end e eh dL in s o gans de
R. T.
V.
E.
Alid
que és més p eocupan és
que, segons I'Es a u de Radio
i
Tele isió,
el e ce canal només s'a o ga a en e/ mo-
men en que els dos p zme s abas in la o-
ali a del em on' espanyol. Donades les
dejici2ncies del segon canal, el qual només
abas a ac uhen poc més de la nzei a
del o al de l'Es a , signz$ca, a la p ac ica,
178
que el Go e n po e a a& en un nomb e
inde ennina d'anys la ed zació del e -
ce canal al
inangamen del qual cap dels
ex os esmen a s no a cap mena de e e-
encia.
Una ele isió pública. Els au o s p opo-
sen un model de ele isió pe a Ca alunya
que, al com ells ma e jcos econe jcen,
ao e eix nomb osos pun s di cu ibles, pe o
el que olem és que sigui objec e de de-
ba , pe al que els pa i s polí ics ca alans,
els in el.lec uah, els p o es onals de la co-
municació, les associacions de ele iden s,
e c. p enguin una pos u a cha en aques
e eny
i
ac in de c ea un es a d'opinió
a o able pe assoli aques a jinali a w
@ag. 350). E/s pnncipis basics són en con-
co dancia amb la Cons i ució Espanyola,
llEs a u d9Au onomia
i
l'Es a u de RG-
dio
i
Tele isió. Cald ia que os una ele i-
sió pública, au dnoma, democ a ica
i
plu
-
alis a, descen di zada
i
so mesa al con-
ol social. Insis e ien especuúmen en el
ca ac e pGblii, pu jc consiak en que
a
ans-
cendhcia de la ele isió és an g an que
no po deixa - e a mans d'in e essos pa i-
cula ~. Plan egen, a més: la ele isióp i a-
da
se^
pe a Ca a unya o només pe a
Ba celona? Hi ha cap g up econdmic que
pogués ins alela un canal comple pe a
o a Ca a unya? Respec e de quina se ia la
onna de inangamen de la e e isió ca a-
lana, la se a p o pos a és que hauk d'ana
a ca ec dels p essupos os de la Gene ali a
o es udian unes al es ónnules possi-
bles, als com elpagamen d'un canon pe
la possessió d'un apa e l ecep o
i
la pu-
blici a . Sob e a pos a en mama dún e -
ce canal es mos en pessimis es: aEs em
o ahen con engu s que pe a Ca a unya
la milo solució hau ia es a que el segon
canal esde ingués el canal ca a&, ca la
c eació d'un e ce canal plan eja p oble-
mes de aij% en na u a, en e ells un de
an impo an com és el e que cal c ea
un nou habi ele isiu a una audiencia
acos umada a dos canals, amb unes ca ac-
ek iques mol de inides CadasCun d'ellsu
@ag. 339). Pe o aques a possibili a és
mol p obable que pugui ma ehLi za -se,
ja que no es a con emplada en eis ex os
cons i ucionals
i
e s es o gos caldna que es
dingissin e s una e e isió ca alana en el
e ce cana/, o p ocu an accele a la se a
pos a en uncionamen .
Conside acions sob e la llengua. Final-
men , un al e p oblema qlce hau a d'en-
ca a la u u a ele isió ca alana és el que
es e e eix a la llengua a emp a en la se a
p og amació. En gene al, els au o s es
mos en pa idans que sigui la llengua
ca alana la que s 'u ili zi onamen almen .
No obs an , sembla que emi e& alguna
di e 2ncia de plan ejamen espec e del
g au d'ús del cas ella. Donada la impo -
ancia del ema el /lib e dedica un capí ol
a aques a qües ió. El seu au o , Jo di Be -
io,
en una an,?hi edka del p oblema,
es decan a -enca a que amb ce s ma i-
sos- e s la u &zaciÓ exclu~i a del ca a-
la,
(el bilingiiisme no po ésse mai una si-
uació dejini i a.
La
endencia na u al és
e s l'eliminació d'una de les llengües
concu en s. No ens deixem enganya en
aques sen i . Una ins i ucioai zaci del
bilingüisme po sembla la solució més
jus a
i
neu aípe 6 acaba po an ine i a-
blemen e s la desapanció de la llengua
amb in e ioi a sociaín @ag.
12j).
Hom po p egun a -se si de po a -se a
eme aques a exciusi i zació del ca d,? no
es c ea ien e ec es desin eg ado s, ca
mol s cas ellano-pah s en sen i -se
di -
c imina s podhn cen a la se a a enció
en els canals es a als. L'a gumen epe i
al lhg del líib e que ja emi e ien al es
canals en cas ellaw no és en absolu con in-
cen
i
no espon a les necessi a s dels
cas ellano -pa lan s ca alans
.
Les ac i uds són cla es; pe un can ó, al-
guns sociolingüis es en enen la nomali -
zació de la llengua ca alana (c eació d'una
no ma i a, es anda di zació del ca ala, ex-
ensió social del seu zís a o s els ni ells co-
munica ius, e c.) com la simple subs i u-
ció d'una llengua pe la qual ins aques
momen ha es a dominan
';
pe una al a
banda hi ha els que conside en que
ládopció d'una polí ica bilingüe sek la
més cohe en , enin en comp e la compo-
sició eal dels habi an s de Ca alunya. En
o cas, el dilema no hauk de plan eja -se
en emes d'exclusi isme d'una o al a
llengua sinó de coexis Zncia
i
de con i Zn-
cia en e dues comuni a s -l'au dc ona
i
la
immig adz- amb llengües
i
cul u es
di e-
en s.
Elpni clpal obs ade amb que ens o-
179
bem en en oca aques s emes, és el de la
més absolu a manca de &des ubles (en-
ques es sob e l'es a de les llengües, opi-
nió de la pobiació e s l'ús d'una o ah
¿lengua, e c.) que con e e i olun ani-
mes en eali a s
i
que no con n'bueiq p e-
cisamen , a
l
'aabpció d'una polí ica lin-
güís ica 6p ima. A mode de conclusió con-
é de essal a la anscendZncia d'aques
[lib e, el qual ob e una b e xa en el bui
documen a/ exis en en om de la ele isió
ca alana. Polkic, discu ible, una mica
incomple ; pe o, en de ini i a, acomple i
la unció peone a d'es imula o s aquelh
qui, amb o a segu e a , s 'in e essa an pel
ema.
J.
Ma ínez Abadia
'
Con on eu
I'usaig
&u bilinguismc au "con li
linguis ique" chcmincmen de e ma c de con-
ccp ss de
G.
K cmniu, ap egu a la e is a
hnga-
gcs
dedicada
ai
ema aBilinguis ne c diglosie,. mus
del
1981.
Aques a ob a ep esen a un ap o undi-
men en la ecno¿ogia de I'ac i i a in o -
ma i a audio isud p esa com a supo
d'aques a ac iui a . Tanma e i l'es udi
no s'ha edi za dos d'una pe spec i a
es ic amen ecnka sinó que in en a com-
p end e amóé els aspec es in o ma ius
audio isuds en la se a globdi a .
E¿
llib e cons a d'un p oleg a c2 ec del
p o sso Al onso Nie o
i
els capí ols se-
Angel
Faus
Belau,
LA
INFORMACION
güen s: I-Delimi acions p hies. II-Tele-
TELEVISIVA
Y
SU TEcNOLOGÍA. Edi-
isió massi a
i
in onnació socid: o igen
i
ciones de la Uni e sidad de Na a a, S.A.
e olució. 111-E mc u a de la ecnologla
Pamplona,
1980,
646
pagines.
audio isual al se ei de la in o mació ele-