Crítica de llibres

La televisió a la Catalunya autonoma M. Pares, J.M. Baget, J. Berrio, A. Fancelli, M. Gómez Benosa, 1. Gonzáiez de la Fuente, S. Schaaff i E. García Edicions 62, aLlibres a I'abast~, n? 162 Barcelona, mar$ de 1981. 364 piigs. Encara que gairebé tothom esperi amb ansietat que sigui engegada la televisió catalana, són escassíssims els estudir efectuats sobre aquest tema. Afortunadament, el (libre La televisió a la Catalunya autonoma, realr'tzat per un grup de professors, lkenciats i estudiants de la Facultat de Ci2ncie.s de la Infonació de la Universitat Autdnoma de Barcelona, intenta recollir de forma exhaustiva els components prioritani a tenir en compte de cara a la posta en pdtica delprojecte esmentat. Alhora, constitueix una aportació vahosa en contribuir a omplenar el bult bibliografic que existek en aquest camp. El llibre, estructurat en capítols a carrec de distints autors, comenga exposant un pe$d sociol6gic de Catalunya en el qual es reflecteixen el;- pnkcipals problemes que es presentaran al projecte televisiu, fonamentdment el desequilibri demogr2fic, car més de les tres quartes parts de lapoblació catalana es concentren a laprovíncia de Barcelona, a més del fenomen immigraton que representa gairebé un quaranta per cent deis seus habitants. A continuació es presenta una síntesi de I'evolució historica de la televisió a Espanya i a Catalunya des dels seas comengaments l'any 195G. Hom analitza els textos constitucionds més importants, Constitució Espanyola, Estatut dlAutonomia i Estatut de Radio i Televisió, en llur relació amb la Televisió Catalana. Insistint en el 177 concepte d'exhaustivitat apuntat antertorment, s'hi inclou un estudi sociolingiiístic, la infaestructura de R. T. V. E., l'actitud dels partits polítics envers la televisió, les concllsions del Congrés de Cultura Catalana i del congrés de Periodtstes Catalans, un model de televisió per a la Catalunya autdnoma i una relació bibliografica d'articles Publicats en diversos perizdics entorn del tema de la Televisió a Catalunya. Tal com hom pot apreciar, els temes són molts i mereixenin un estudi molt extens, pero aquí ens concentrarem solament en algunes qiiestions del llibre que poden resultar més polhiques. E/ tercer cand. En primer lloc, és possible de referir-se alproblem2tic tercer canal previst a I'Estatut d'Autonomia i a l1Estatut de Radio i Televisió el qu4 mdgrat el temps transcorregut encara, no ha estat atorgat. Entretant, la programació en catala roman estancada al lhg dels darrers anys. LIEstatut de Radio i Televisió -hit del consens del PSOE i d'UCDés ple d'ambigüitats pel que fa referhcia als horans, programacions i emissions de Ia televisió catalana, a les quds cal respondre-hi -a'iuen els autorsamb una actitud vigilant dels partits polítics, opinió pública i professionah vers una política futura que pugui adoptar el Govern i les decisions que puguin prendre eh dLrtints organs de R. T. V. E. Alid que és més preocupant és que, segons I'Estatut de Radio i Televisió, el tercer canal només s'atorgara en e/ moment en que els dos przmers abastin la totalitat del temton' espanyol. Donades les dejici2ncies del segon canal, el qual només abasta actuhent poc més de la nzeitat del total de l'Estat, signz$ca, a la practica, 178 que el Govern pot retara& en un nombre indetenninat d'anys la redttzació del tercer canal al finangament del qual cap dels textos esmentats no fa cap mena de referencia. Una televisió pública. Els autors proposen un model de televisió per a Catalunya que, tal com ells materjcos reconerjcen, aofereix nombrosos punts dircutibles, pero el que volem és que sigui objecte de debat, per tal que els partits polítics catalans, els intel.lectuah, els profesronals de la comunicació, les associacions de televidents, etc. prenguin una postura cha en aquest terreny i tractin de crear un estat d'opinió favorable per assolir aquesta jinalitatw @ag. 350). E/s pnncipis basics són en concordancia amb la Constitució Espanyola, llEstatut d9Autonomia i l'Estatut de RGdio i Televisió. Caldria que fos una televisió pública, autdnoma, democratica i plu - ralista, descentrditzada i sotmesa al control social. Insistetien especuúment en el caracterpGblii, purjc consiakren que fa transcendhcia de la televisió és tan gran que no pot deixar-re a mans d'interessos particular~. Plantegen, a més: la televisióptivada se^ per a Catafunya o només per a Barcelona? Hi ha cap grup econdmic que pogués instalelar un canal complet per a tota Catafunya? Respecte de quina seria la fonna de finangament de la tefevisió catalana, la seva pro posta és que hauk d'anar a carrec dels pressupostos de la Generalitat tot estudiant unes altres fónnules possibles, tals com elpagament d'un canon per la possessió d'un aparefl receptor i la publicitat. Sobre fa posta en mama dún tercer canal es mostren pessimistes: aEstem totahent convenguts que per a Catafunya la milor solució hauria estat que el segon canal esdevingués el canal cata&, car la creació d'un tercer canal planteja problemes de aij%rent natura, entre ells un de tan important com és elfet que cal crear un nou habit televisiu a una audiencia acostumada a dos canals, amb unes caractektiques molt definides CadasCun d'ellsu @ag. 339). Pero aquesta possibilitat és molt probable que pugui matehLitzar-se, ja que no esta contemplada en eis textos constitucionals i efs esforgos caldna que es dingissin vers una tefevisió catalana en el tercer cana/, tot procurant accelerar la seva posta en funcionament. Consideracions sobre la llengua. Finalment, un altre problema qlce haura d'encarar la futura televisió catalana és el que es refereix a la llengua a emprar en la seva programació. En general, els autors es mostren partidans que sigui la llengua catalana la que s 'utilitzi fonamentalment. No obstant, sembla que emite& alguna difer2ncia de plantejament respecte del grau d'ús del castella. Donada la importancia del tema el /libre dedica un capítol a aquesta qüestió. El seu autor, Jordi Berrio, en una an,?hi tedka del problema, es decanta -encara que amb certs matisosvers la ut&zaciÓ exclu~iva del catala, (el bilingiiisme no pot ésser mai una situació dejinitiva. La tendencia natural és vers l'eliminació d'una de les llengües concurrents. No ens deixem enganyar en aquest sentit. Una institucioaitzaci del bilingüisme pot semblar la solució més justa i neutraíper6 acaba portant inevitablement vers la desapanció de la llengua amb inferioitat sociaín @ag. 12j). Hom pot preguntar-se si de portar-se a teme aquesta exciusivització del catd,? no es crearien efectes desintegradors, car molts castellano-pahts en sentir-se dircriminats podhn centrar la seva atenció en els canals estatals. L'argument repetit al lhg del líibre que rja emitetien altres canals en castellaw no és en absolut convincent i no respon a les necessitats dels castellano -parlan ts catalans . Les actituds són clares; per un cantó, alguns sociolingüistes entenen la nomalització de la llengua catalana (creació d'una normativa, estandardització del catala, extensió social del seu zís a tots els nivells comunicatius, etc.) com la simple substitució d'una llengua per la qual fins aquest moment ha estat dominant '; per una altra banda hi ha els que consideren que ládopció d'una política bilingüe sek la més coherent, tenint en compte la composició real dels habitants de Catalunya. En tot cas, el dilema no hauk de plantejar-se en temes d'exclusivisme d'una o altra llengua sinó de coexistZncia i de convivZncia entre dues comunitats -l'autdctona i la immigradzamb llengües i cultures diferents. Elpnitclpal obstade amb que ens tro179 bem en enfocar aquests temes, és el de la més absoluta manca de &des fubles (enquestes sobre l'estat de les llengües, opinió de la pobiació vers l'ús d'una o ah ¿lengua, etc.) que converteti voluntanimes en realitats i que no contn'bueiq precisament, a l 'aabpció d'una política lingüística 6ptima. A mode de conclusió convé de ressaltar la transcendZncia d'aquest [libre, el qual obre una bretxa en el buit documenta/ existent entom de la televisió catalana. Polkic, discutible, una mica incomplet; peto, en definitiva, acompleti la funció peonera d'estimular tots aquelh qui, amb tota seguretat, s 'interessaran pel tema. J. Martínez Abadia ' Confronteu I'usaig &u bilinguismc au "conflit linguistique" chcmincment de terma ct de conccptss de G. Krcmniu, apvegut a la revista hngagcs dedicada ai tema aBilinguisrne ct diglosie,. mus del 1981. Aquesta obra representa un aprofundiment en la tecno¿ogia de I'activitat informativa audiovisud presa com a suport d'aquesta actiuitat. Tanmateti l'estudi no s'ha reditzat dos d'una perspectiva estrictament tecnka sinó que intenta comprendre tamóé els aspectes informatius audiovisuds en la seva globditat. E¿ llibre consta d'un proleg a c2rrec del ptofssor Alfonso Nieto i els capítols seAngel Faus Belau, LA INFORMACION güents: I-Delimitacions prhies. II-TeleTELEVISIVA Y SU TEcNOLOGÍA. Edivisió massiva i infonnació socid: origen i ciones de la Universidad de Navarra, S.A. evolució. 111-Ertmctura de la tecnologla Pamplona, 1980, 646 pagines. audiovisual al servei de la in formació tele-