Crítica de llibres

La ele isió a la Ca alunya au onoma M. Pa es, J.M. Bage , J. Be io, A. Fancelli, M. Gómez Benosa, 1. Gonzáiez de la Fuen e, S. Schaa i E. Ga cía Edicions 62, aLlib es a I'abas ~, n? 162 Ba celona, ma $ de 1981. 364 piigs. Enca a que gai ebé o hom espe i amb an- sie a que sigui engegada la ele isió ca a- lana, són escassíssims els es udi e ec ua s sob e aques ema. A o unadamen , el (lib e La ele isió a la Ca alunya au ono- ma, eal ' za pe un g up de p o esso s, lkencia s i es udian s de la Facul a de Ci2ncie.s de la In onació de la Uni e si a Au dnoma de Ba celona, in en a ecolli de o ma exhaus i a els componen s p io- i ani a eni en comp e de ca a a la pos a en pd ica delp ojec e esmen a . Alho a, cons i ueix una apo ació ahosa en con- ibui a omplena el bul bibliog a ic que exis ek en aques camp. El llib e, es uc u a en capí ols a ca ec de dis in s au o s, comenga exposan un pe$d sociol6gic de Ca alunya en el qual es e lec eixen el;- pnkcipals p oblemes que es p esen a an al p ojec e ele isiu, ona- men dmen el desequilib i demog 2 ic, ca més de les es qua es pa s de lapo- blació ca alana es concen en a lap o íncia de Ba celona, a més del enomen immi- g a on que ep esen a gai ebé un qua an- a pe cen deis seus habi an s. A con inuació es p esen a una sín esi de I'e olució his o ica de la ele isió a Espa- nya i a Ca alunya des dels seas comenga- men s l'any 195G. Hom anali za els ex os cons i ucionds més impo an s, Cons i u- ció Espanyola, Es a u dlAu onomia i Es- a u de Radio i Tele isió, en llu elació amb la Tele isió Ca alana. Insis in en el 177 concep e d'exhaus i i a apun a an e o - men , s'hi inclou un es udi sociolingiiís- ic, la in aes uc u a de R. T. V. E., l'ac i- ud dels pa i s polí ics en e s la ele isió, les concllsions del Cong és de Cul u a Ca- alana i del cong és de Pe iod s es Ca a- lans, un model de ele isió pe a la Ca a- lunya au dnoma i una elació bibliog a ica d'a icles Publica s en di e sos pe izdics en o n del ema de la Tele isió a Ca a- lunya. Tal com hom po ap ecia , els emes són mol s i me eixenin un es udi mol ex ens, pe o aquí ens concen a em solamen en algunes qiies ions del llib e que poden e- sul a més polhiques. E/ e ce cand. En p ime lloc, és possi- ble de e e i -se alp oblem2 ic e ce canal p e is a I'Es a u d'Au onomia i a l1Es a- u de Radio i Tele isió el qu4 mdg a el emps ansco egu enca a, no ha es a a o ga . En e an , la p og amació en ca a- la oman es ancada al lhg dels da e s anys. LIEs a u de Radio i Tele isió -hi del consens del PSOE i d'UCD- és ple d'ambigüi a s pel que a e e hcia als ho- ans, p og amacions i emissions de Ia ele- isió ca alana, a les quds cal espond e-hi -a'iuen els au o s- amb una ac i ud i- gilan dels pa i s polí ics, opinió pública i p o essionah e s una polí ica u u a que pugui adop a el Go e n i les decisions que puguin p end e eh dL in s o gans de R. T. V. E. Alid que és més p eocupan és que, segons I'Es a u de Radio i Tele isió, el e ce canal només s'a o ga a en e/ mo- men en que els dos p zme s abas in la o- ali a del em on' espanyol. Donades les dejici2ncies del segon canal, el qual només abas a ac uhen poc més de la nzei a del o al de l'Es a , signz$ca, a la p ac ica, 178 que el Go e n po e a a& en un nomb e inde ennina d'anys la ed zació del e - ce canal al inangamen del qual cap dels ex os esmen a s no a cap mena de e e- encia. Una ele isió pública. Els au o s p opo- sen un model de ele isió pe a Ca alunya que, al com ells ma e jcos econe jcen, ao e eix nomb osos pun s di cu ibles, pe o el que olem és que sigui objec e de de- ba , pe al que els pa i s polí ics ca alans, els in el.lec uah, els p o es onals de la co- municació, les associacions de ele iden s, e c. p enguin una pos u a cha en aques e eny i ac in de c ea un es a d'opinió a o able pe assoli aques a jinali a w @ag. 350). E/s pnncipis basics són en con- co dancia amb la Cons i ució Espanyola, llEs a u d9Au onomia i l'Es a u de RG- dio i Tele isió. Cald ia que os una ele i- sió pública, au dnoma, democ a ica i plu - alis a, descen di zada i so mesa al con- ol social. Insis e ien especuúmen en el ca ac e pGblii, pu jc consiak en que a ans- cendhcia de la ele isió és an g an que no po deixa - e a mans d'in e essos pa i- cula ~. Plan egen, a més: la ele isióp i a- da se^ pe a Ca a unya o només pe a Ba celona? Hi ha cap g up econdmic que pogués ins alela un canal comple pe a o a Ca a unya? Respec e de quina se ia la onna de inangamen de la e e isió ca a- lana, la se a p o pos a és que hauk d'ana a ca ec dels p essupos os de la Gene ali a o es udian unes al es ónnules possi- bles, als com elpagamen d'un canon pe la possessió d'un apa e l ecep o i la pu- blici a . Sob e a pos a en mama dún e - ce canal es mos en pessimis es: aEs em o ahen con engu s que pe a Ca a unya la milo solució hau ia es a que el segon canal esde ingués el canal ca a&, ca la c eació d'un e ce canal plan eja p oble- mes de aij% en na u a, en e ells un de an impo an com és el e que cal c ea un nou habi ele isiu a una audiencia acos umada a dos canals, amb unes ca ac- ek iques mol de inides CadasCun d'ellsu @ag. 339). Pe o aques a possibili a és mol p obable que pugui ma ehLi za -se, ja que no es a con emplada en eis ex os cons i ucionals i e s es o gos caldna que es dingissin e s una e e isió ca alana en el e ce cana/, o p ocu an accele a la se a pos a en uncionamen . Conside acions sob e la llengua. Final- men , un al e p oblema qlce hau a d'en- ca a la u u a ele isió ca alana és el que es e e eix a la llengua a emp a en la se a p og amació. En gene al, els au o s es mos en pa idans que sigui la llengua ca alana la que s 'u ili zi onamen almen . No obs an , sembla que emi e& alguna di e 2ncia de plan ejamen espec e del g au d'ús del cas ella. Donada la impo - ancia del ema el /lib e dedica un capí ol a aques a qües ió. El seu au o , Jo di Be - io, en una an,?hi edka del p oblema, es decan a -enca a que amb ce s ma i- sos- e s la u &zaciÓ exclu~i a del ca a- la, (el bilingiiisme no po ésse mai una si- uació dejini i a. La endencia na u al és e s l'eliminació d'una de les llengües concu en s. No ens deixem enganya en aques sen i . Una ins i ucioai zaci del bilingüisme po sembla la solució més jus a i neu aípe 6 acaba po an ine i a- blemen e s la desapanció de la llengua amb in e ioi a sociaín @ag. 12j). Hom po p egun a -se si de po a -se a eme aques a exciusi i zació del ca d,? no es c ea ien e ec es desin eg ado s, ca mol s cas ellano-pah s en sen i -se di - c imina s podhn cen a la se a a enció en els canals es a als. L'a gumen epe i al lhg del líib e que ja emi e ien al es canals en cas ellaw no és en absolu con in- cen i no espon a les necessi a s dels cas ellano -pa lan s ca alans . Les ac i uds són cla es; pe un can ó, al- guns sociolingüis es en enen la nomali - zació de la llengua ca alana (c eació d'una no ma i a, es anda di zació del ca ala, ex- ensió social del seu zís a o s els ni ells co- munica ius, e c.) com la simple subs i u- ció d'una llengua pe la qual ins aques momen ha es a dominan '; pe una al a banda hi ha els que conside en que ládopció d'una polí ica bilingüe sek la més cohe en , enin en comp e la compo- sició eal dels habi an s de Ca alunya. En o cas, el dilema no hauk de plan eja -se en emes d'exclusi isme d'una o al a llengua sinó de coexis Zncia i de con i Zn- cia en e dues comuni a s -l'au dc ona i la immig adz- amb llengües i cul u es di e- en s. Elpni clpal obs ade amb que ens o- 179 bem en en oca aques s emes, és el de la més absolu a manca de &des ubles (en- ques es sob e l'es a de les llengües, opi- nió de la pobiació e s l'ús d'una o ah ¿lengua, e c.) que con e e i olun ani- mes en eali a s i que no con n'bueiq p e- cisamen , a l 'aabpció d'una polí ica lin- güís ica 6p ima. A mode de conclusió con- é de essal a la anscendZncia d'aques [lib e, el qual ob e una b e xa en el bui documen a/ exis en en om de la ele isió ca alana. Polkic, discu ible, una mica incomple ; pe o, en de ini i a, acomple i la unció peone a d'es imula o s aquelh qui, amb o a segu e a , s 'in e essa an pel ema. J. Ma ínez Abadia ' Con on eu I'usaig &u bilinguismc au "con li linguis ique" chcmincmen de e ma c de con- ccp ss de G. K cmniu, ap egu a la e is a hnga- gcs dedicada ai ema aBilinguis ne c diglosie,. mus del 1981. Aques a ob a ep esen a un ap o undi- men en la ecno¿ogia de I'ac i i a in o - ma i a audio isud p esa com a supo d'aques a ac iui a . Tanma e i l'es udi no s'ha edi za dos d'una pe spec i a es ic amen ecnka sinó que in en a com- p end e amóé els aspec es in o ma ius audio isuds en la se a globdi a . E¿ llib e cons a d'un p oleg a c2 ec del p o sso Al onso Nie o i els capí ols se- Angel Faus Belau, LA INFORMACION güen s: I-Delimi acions p hies. II-Tele- TELEVISIVA Y SU TEcNOLOGÍA. Edi- isió massi a i in onnació socid: o igen i ciones de la Uni e sidad de Na a a, S.A. e olució. 111-E mc u a de la ecnologla Pamplona, 1980, 646 pagines. audio isual al se ei de la in o mació ele-