ASPECTES TIPOLOGICS D'UNA
NOVA ORDENACIÓ
HEMEROGRAFICA
A
CATALUNYA
L'aniilisi global del enómen de la p emsa ca alana ac ual no es po des ia de
la cons a ació d'una se ie de ac o s socials, cul u als, his d ics, polí ics, lingüís-
ics, economics i p o essionals de ca iic e gene al que en ce a o ma han in lui
en el seu p océs de desen olupamen . L'es udi d'aques s ac o s desbo da, an-
ma eix, el p oposi especí ic d'aques eball, pe o no ó a legí im ac a d'elu-
di una p ime a e e encia mol es ic a, un enuncia , que en alguns casos oba-
2 un ac amen nés ampli en d'al es apa a s d'aques ma eix a icle.
De o s aques s ac o s el més signi ica iu i alho a el més incula a I'objec e
del nos e es udi és la inexis encia a Ca alunya d'una adició p o essional i aca-
demica de ece ca en ma e ia de pe iodisme i de comunicació de masses en gene-
al. Men e a Alemanya, posem pe cas, la p emsa ha es a objec e d'es udi sis e-
mii ic i d'ensenyamen uni e si a i des de mi jans del segle
XVII1,
a Ca alunya
hem d'ana a au e a p incipis del nos e segle
XX
pe a oba les p ime es apo -
acions udimen ii ies a la bibliog a ia sob e la ma e ia2. És ce que aques a
mancanca his o ica la compa im amb mol s d'al es paisos del món, i ádhuc
amb d'al es cul u es més solides que la nos a, pe o el esul a d'aques a obse -
ació compa a i a no ens po e i a de conclou e, en p ime lloc, que la cul u a
p o essional pe iodís ica ca alana, en el cas d'exis i , es oba enca a en un es adi
incipien .
1
Ku~ni.
KARL.
(edi .).
Die al es en Schn en ü undwide die Zei ung.
Munich-Viena. B ünn,
1944,
pp
163
i
SS.
2
MAINAR. RAFAEL,
Wa e delpeno+s a,
Ba celona, Manuales Sole , 1906.
66
FACTORS GENERALS DETERMINANTS
Pe o hi ha d'al es ac o s de di e sa índole -sob e o de ca ac e his o ic-
que han incidi en la con igu ació d'un pano ama heme og a ic an ca ac e ís ic
com és el que a ui o e eix Ca alunya. Heus ací els més des aca s:
1)
L'op essió que ha so e la llengua i la cu1 u a;a alanes al lla g dels da e s
segles i, pa icula men , du an els qua an a anys immedia amen pos e io s a la
gue a del
1936.
2)
Les dis uncions polí iques assumides pe la p emsa ca alana com a ehicle
d'exp essió de les posicions de esis encia democ a ica du an la da e a ase his-
d ica del anquisme.
3)
La manca d'hibi de lec u a de dia is pe pa d'amplis sec o s de les classes
mi jana i al a, i el mig a índex d'al abe i zació de les capes popula s, que ha
con e i en gai ebé nul.la llu capaci a d'habi uació a la lec u a de p emsa.
4)
La eacció inhibi o ia que als sec o s més habi ua s a la lec u a de dia is a
p o oca el sis ema de p emsa uni o mada i censu ada que es a imposa du an
les p ime es ases del egim anquis a.
j)
La incapaci a de la classe dominan ca alana pe a do a el país d'una in-
aes uc u a in o ma i a consolidada i dinhica.
6)
La conseqüen mig adesa de ecu sos de les emp eses pe iodís iques ca ala-
nes.
7)
L'a elamen i el p edomini dins de I'esqui i cos de doc ina eo ica del
pe iodisme ca ali de la endencia que ha p opugna , pe aons p ac iques i
d'e icacia, un exe cici p o essional d'inspi ació ca alana, o ins i o ca alanis a,
pe o d'exp essió cas ellana (Mañé i Flaque , Ma agall
,
Gaziel
,
Pla)3.
8)
La manca d'ins i ucions públiques p opies de Go e n i d'ensenyamen ,
lle a del pe íode de la
11
República i de la ecen ecupe ació de la Gene ali a .
9)
La manca de g ans emp eses in o ma i es es able es a Ca alunya que aci-
li in I'exe cici p o essional a I'es ange i, pe an , el con ac e pe llonga amb
cul u es pe iodís iques mode nes i a ancades, com ó a el cas de disposa
d'agencies p opies de no ícies i d'emisso es cen als de ele isió.
10)
L'excessi a poli i zació de la p o essió de pe iodis a, de i ada de les dis-
uncions assumides pe la p emsa ca alana du an I'e apa his o ica ecen men
ancada, i a nbé de I'esmen ada manca de con ac e p o essional amb cul u es
pe iodís iques més mode nes i a ancades.
11)
L'al a eqüencia de col.lisions o iginades pe aques a poli i zació domi-
nan en e els pe iodis es i la se a icció amb la manca de p o essionali zació do-
minan en e els emp esa is.
Cadascun dels apa a s d'aques epe o i de ac o s de e minan s me eix un
3
TASIS.
RAFAEL
I
JOAN
TORRENT.
His o ia
de
la P emsa Ca aLana,
Ba celona, Edi o ial B ugue a,
1966,
.
1,
pp
105
i
SS.
es udi p egon els esul a s dels qual po se obliga ien a ma isa o ins a ebu ja
67
algunes de les a i macions an e io s, pe o en enc que, en aques s momen s,
qualse ol ap oximació global a un aspec e conc e de la p emsa ca alana no po
desen end e's de les qües ions ma ginals, pa cials, pa al.leles o especí iques que
d'alguna mane a la con igu en.
LA
PRECISIÓ
DE
LES TIPOLOGIES
La p ime a qües ió que cal plan eja en un es udi ela iu a les ipologies de la
p emsa és la de p ecisa quines magni uds es a an se i com a base pe a la de-
e minació de les di e ses ca ego íes. En el llib e
Lap emsa
ac ual4,
del qual sóc
au o jun amb Xa ie Roig, p oposem una classi icació ipologica heme og a i-
ca basada en la de inició d'uns models, en la p ecisió d'unes a ie a s de dia is,
con igu ades a pa i d'unes ca ac e ís iques mo ol6giques i, més conc e a-
men , de o ma , que han incidi en la con o mació d'uns es ils de edacció i
ambé en una di e enciació de con ingu s. El esul a d'aques a combinació, his-
o ica i uni e sal, de ac o s mo ol6gics i de con ingu és la de inició de es
g ans menes de dia is de model genuí
(in o ma iu-in e p e a iu,
popula -sen-
sacionalis a, d'opinió)
i
de dues g ans menes de dia is híb ids (sensa-
cionalis a-in o ma iu
,
in o ma iu-opinió).
Aques a és, doncs, una al e na i a de classi icació dels ipus de dia i basada en
unes de inicions ex e es de la adició cul u al de la p o essió pe iodís ica, pe o
és ben ce que el món dels dia is ambé es po o dena a pa i de c i e is i de
magni uds po se menys complexos, més acils de comp o a
i,
pe an , menys
suscep ibles de gene a con o i? sies. D'aques a mane a, pod íem es abli d'al-
es ipologies de dia i basades, posem pe cas, en concep es an di e sos com
son, pe exemple, els di e en s olums de i a ges i de di usió o enda d'exem-
pla s, les dimensions de I'emp esa pe iodís ica que els edi a, I'ho a de so ida al
ca e de I'edició dia ia, el sis ema d'o gani zació de I'emp esa o de la edacció,
el nomb e de pe sonal que eballa al dia i, la llengua en la qual s'exp essa, les
ecniques d'imp essió u ili zades. No cal di que les possibili a s d'o gani za e-
pe o is ipologics són no ables i alguns d'ells han ebu ja a casa nos a ac a-
men s espec ics p ou eeixi s, com és el cas del eball del p o esso Josep
Gi eu' sob e la di usió de la p emsa dia ia i se manal a Ca alunya, enlles i a a
a jus amen dos anys, enca a que en aquel1 cas I'objec iu inal i onamen al de
la ece ca no e a conc e amen d'es abli cap classi icació ipologica en unció de
la di usió.
4
CASASOS, JOSEP MARIA
8
XAVIER ROIG.
Lap emsa ac ual. In oducció als nodels de
dan'.
Ba celo-
na, Edicions
62,
1981.
3
GIFREU, JOSEP. <La di usió de p emsa dia ia
i
se manal a Ca alunya~ dins
Anili i,
núm.
1
(juny
1980), pp 23-61.
68
LA CLASSIFICACIÓ BASADA EN L'ABAST
GEOGRAFIC
Val a di que aques eball que a a p esen o s'ha cen a en els esul a s d'una
classi icació p e ia es able a d'aco d amb un c i e i d'abas geog i ic dels dia is
de Ca alunya i de les publicacions de pe iodici a supe io a la se manal i d'in-
o mació gene al que s'edi en a Ca alunya, al co n igu en al quad e
1.
Malg a que aques a a ie a de classi icació es igui basada en un c i e i apa-
en men icil de delimi a , co n és I'abas geog i ic, ha calgu p end e deci-
sions de quali icació no semp e ecolzades en dades comp o ades de di usió ho-
i zon al. Dins la ca ego ía de dia is d'abas gene al ca ali s'inclou o a la p em-
sa me opoli ana ba celonina, pe al co n la ocació de o s aques s pe iodics és
la d'a iba a o Ca alunya, malg a que alguns d'ells no enen p ic icamen
cap incidencia més enlli de I'ii ea me opoli ana de Ba celona.
Cal e una e e encia especial a nbé a la p emsa p o incial, ca ego ia que ou
de inida pe p ime a egada pe I'es udiós de la p emsa ca alana Jaume
Guillame 6 en el seu llib e
LQ
no ap emsa ca aLana.
Com explica aques au o ,
allo que en enem pe p emsa p o incial és un enomen gene a pel egim an-
quis a, un ipus de p emsa nascu a pa i del p oposi de do a a o es les p o-
íncies d'un dia i dependen del go e n. És una mena de p emsa sense cap a e-
lamen en la adició pe iodís ica ca alana, (la qual semp e ha ingu un ca iic e
gene al o coma cal) i a nb mol poca in luencia en I'opinió pública au oc ona. El
ma eix Guillahe , en aques llib e publica I'any
1975,
pa la a de la p emsa
p o incial co n d'una ua i iciali a n
i
explica a que a Ca alunya no es po consi-
de a co n a ca ego ía heme og a ica. En els seus da e s es udis sob e la ma e ia,
aques ma eix au o es decan a pe una no a classi icació segons I'abas geog i ic
en la qual el gmp de dia is que abans inclo'ia dins la ipologia de p emsa p o in-
cial passen a in eg a -se dins el de p emsa local.
LA MANCA D'UNA
AUTENTICA
PREMSA REGIONAL
A
Ca alunya, malg a els es o cos inicia s a anys pe ñEl Co eo Ca alán», no
ha aconsegui de eeixi mai un au en ic dia i egional, al co n s'en én aques
model a F anca, país en el qual s'han consolida els pe iodics més ca ac e ís ics
d'aques a especie.
El
model ances de p emsa egional es i basa en la p esencia
de dia is d'implan ació solida, de i ades mol ele ades i amb con ingu s dedi-
ca s a ac a especialmen la in o mació d'una o di e ses egions i, gene almen ,
amb an es edicions co n coma ques hi ha in eg ades din e el seu iimbi d'in-
luencia.
La p emsa egional, doncs, només po eeixi en el con ex d'una eali a an
6
GUILLAMET.
JAUME.
LU
no a
p ensa
ca dana,
Ba celona,
Edicions
62,
1975.
p
19.
Quad e
I:.
LASSIF FICA CIO
DE PERIODICS CATALANS EN FUNCIO DEL SEU ABAST
GEOGRAFIC
(no emb e de
1981)
P emsa me opoli ana
d'abas gene al
P emsa
d'abas
P emsa coma cal
p o incial* P emsa local
Dia io de Ba celona Los Si ios Regió
7
(Bages,
Dia io de Sabadell
(Gi ona) Be gueda, Solsones)
El Co eo Ca alán La Mañana El
9
Nou
(Osona)
Dia io de Te assa
(
Lleida)
La Vangua dia
Dia io de Lé ida Pun Dia i (coma ques
Gace a de Man esa
Lleida) del no d-es )
El No icie o Uni e sal Dia io Español La Veu de la Ciu a
(Ta agona) (Te assa-Sabadell)
("1
A ui
El Pe iódico
El Mundo Depo i o
(in o mació espo i a)
Dicen
(in o mació espo i a)
O
Spo
(in o mació espo i a)
El Wgia
(in o mació del po
i
economica -Ba celona)
: :
(9
Aques dia i ha susphs la se a publicació el dia 12 de desemb e de
1981.
O
O

70
cen ali zada a o s els ni ells com és la de I'o denació e i o ial ancesa. Pe al-
a banda, aques a és una mena de p emsa que a Ca alunya oba el seu compe-
ido més comba iu i més e icac en la p emsa coma cal i local, que espon a
una adició genuina del pe iodisme ca a12 i que a ui semblen si ua -se en I'inici
d'una no a e apa d'expansió, a pa i d'unes expe iencies eeixides que enen el
seu p incipal supo en uns plan ejamen s igo osos i p o essionals.
Aquel1 model de dia i egional que es mani es a en una a ie a d'edicions lo-
cal~
i coma cals no pod i compe i mai, des del pun de is a de la in o mació es-
pecí ica d'imbi e i o ial edui , amb els pe iodics que han limi a p ecisa-
men el seu camp de eball a I'kea geog i ica cen ada en la locali a on s'edi-
en.
Els desa an a ges del dia i egional en on del dia i local o del se mana i in-
o ma iu coma cal auen ambé en I'enca imen de cos os de i a de la majo
despesa de pape i en la complexi a de la dis ibució ho i zon al, de les comuni-
cacions, de I'o gani zació de la edacció (delegacions, ilials, co esponsalies,
coo dinació de di e ses edicions, e c.) i dels alle s ( emps més dila a s pe al
mun a ge i pe als i a ges, e c.). Pe al a banda, I'ac ual endencia dominan
en I'e olució de la ecnologia de p emsa acili a ambé la so ida, el man eni-
men i I'expansió dels dia is i pe iodics de pe i abas geog a ic.
EL FENOMEN
DE
LA NOVA PREMSA COMARCAL
Un dels e s ca ac e ís ics de I'ac ual pano ama heme og a ic ca a12 és p ecisa-
men el enomen elle an de la p emsa coma cal
i
local, o ma pe una consi-
de able densi a de capcale es i ecolza en una llunyana i esplendida adició de
pe iodisme popula . Segons una de les da e es es adís iques, la publicada pe
Josep Ma ia Hue as Cla e ia a la e is a
A e ',
a Ca alunya su en a a més de
170 publicacions d'in o mació gene al que es epa eixen llu s i mbi s d'in luen-
cia pe unes en a- es coma ques. Es ac a d'un enómen que no é pa ió a Es-
panya i po se a cap més al e ind e d'Eu opa. Pe o allo que des aca més a la
p emsa coma cal ca alana ac ual és I'ence d'o ien ació conc e a en dues publi-
cacions que poden conside a -se un model en el seu gene e i que nasque en com
a se mana is I'any 1978:
El
9
Nou,
de Vic,
i
RegG
7 de Man esa.
El
9
Nou
su dos dies a la se mana, ha assoli una i ada de 13.000 exempla s
pe edició
i
el seu abas geog a ic es á ixa dins la coma ca dlOsona.
Regió
7
su
es dies a la se mana, ha assoli una i ada de 15.000 exempla s pe edició i el
seu abas geog &c comp en les coma ques de Bages, Be guedi
i
Solsones. Dos
aspec es mol in e essan s de l'expe iencia d'aques es dues publicacions són pe
una banda, el seu ni el1 de p o essionali a , la se a cohe encia emp esa ial, la se-
.
7
HUERTAS.
JOSEP
MARI*,
*La p emsa coma cal:
44.378
exempla sldiau, dins
A eL,
núm.
1
(ab il-
juny
1981).
pp
22-28.
a ocació de endi cap a la pe iodici a dihia de o ma p og essi a i, pe al a
71
banda, la se a inclinació cap a con o ma un nou model de pe iodic, des de la
pe spec i a de la combinació mo ologia-con ingu , adequa als seus objec ius
de comunicació. Cu iosa nen , els o ma s dels dos pe iodics, p ope s al abloid,
són mol semblan s malg a imp imi -se en alle s di e en s
(Regió
7:
42
x
28;
El
9
No%:
42
x
31).
Les g ans ca ego ies de ipus de dia i es able es en unció d'uns models uni-
e salmen admesos, i que cal man eni d'alguna mane a en les expe iencies de
dia is d'abas me opoli a o amb ocació de di usió ge~g ~ca gene al, queden
supe ades en el cas de la p emsa coma cal pe al com cal dona espos a a unes
demandes d'in o mació especsques que, com hem is , no enen cap equi a-
lencia en aquells paisos que disposen d'una p emsa nacional consolidada i d'una
p emsa egional solida.
LA CRISI DE MODELS
A
LA
PREMSA
BARCELONINA
Un al e p opdsi d'aques eball és el de e i ica I'es a de de inició dels dia-
is ba celonins d'abas geog a ic ca ala i d'in o mació gene al pel que a a la se a
elació amb els models heme og a ics con igu a s pe la p ac ica p o essional
uni e sal. Des d'aques a pe spec i a hom po obse a que el pano ama de la
p emsa dia ia me opoli ana d'in o mació gene al es oba domina a ui pe
I'hegemonia d'unes a ian s hib ides, de e minades o bé a pa i de I'es abli-
men d'unes solucions aonades, acionals, conscien s i in encionades, o bé a
pa i d'uns p ocessos o ca s pe la u ina o la deg adació. En gene al, al a di
que la p emsa dia ia ba celonina p esen a a ui una manca de de inició mol pa-
lesa pel que a a la se a homologació amb els models de dia i més ac edi a s
a eu del món indus iali za o d'in luencia occiden al; aixo no ol di que, ex-
cepcionalmen , no es acin es o cos me i o is di igi s a consolida uns nous mo-
dels que poden se adequa s pe a segmen s especí ics de públic.
Una p ime a cons a ació a e en aques o d e de coses és la de les peculia i a s
del o ma . Ac ualmen no su a Ba celona cap dia i d'in o mació gene al de
o ma abloid, pe o en can i cap d'aques s pe iodics assoleix les mides homolo-
gades del o ma es inda d
(36'6
x
51'5),
com es po comp o a al quad e
11.
Aques a dada, inculada a uns condicionamen s ma e ials d'o d e ecnoldgic,
compo a de bon an u i un p ime ac o d'hib idesa mo ologica que, en ce a
mane a, in lueix en el ac amen dels con ingu s. Pe o, heus ací que els dia is
que s'acos en més al o ma es inda d són, pa adoxalmen , aquells que han em-
p es un més decidi i cohe en p océs d'hib idació de con ingu cap a ó mules
d'ap oximació a solucions ípiques dels dia is
popula -sensacionalis es,
ó mules
que no malmen han es a inco po ades pe pe iodics de o ma abloid. Es ac-
a, conc e amen de
El
Pe iódico
i de
El
No icie o Uni e sal,
dia is que en
72
aques momen apa en en du a e me, a nb més o menys in ensi a i ence ,
ope acions globals di igides a consolida unes ó nules híb ides in o na iu-
sensacionalis es.
Aques a pa adoxa de I'uni e s heme og i ic ca ali oba el seu con as més
ex em en una al a dada equi alen pe o de signe con a i. Dos dels dia is que
nés s'ap open al o ma abloid
(Awi
i
El
Co eo
Ca aIán)
són, a nbé pa ado-
xalmen , els més idels seguido s de les no mes de p esen ació p opies dels dia is
de model
in o ma iu-in e p e a iu
que no malmen s'acullen al o ma es an-
da d.
Ouad e
II:
FORMATS APROXIMATS DE LA PREMSA
DIARIA
CATALANA
D'INFORMACIO GENERAL
I
D'ABAST
GEOGRAFIC
GENERAL
(No emb e de
1981
1
Capcale a Fo ma Talle s
La Vangua dia 32'5
x
49
TISA
El No icie o Uni e sal
33
x
49 Edi o ial Menche a
El Pe iódico
33'5
x
49 Edi o ial Menche a
29
x
43
Fomen o de la P ensa
El Co eo Ca alán 29
x
43
Fomen o de la P ensa
Dia io de Ba celona 28'5
x
42 Ba celonesa de Publicaciones
Cal p ecisa , en p ime lloc, que aques es con adiccions no ens han de con-
73
dui a col.legi que a la p emsa de Ba celona hi ha una aplicació e onia de la e-
lació o ma -con ingu . Fó a un e o ex eu e d'aques a ap eciació unes conclu-
sions d'aques a mena. En p ime lloc cal p ecisa , un cop més, que a Ba celona
no es donen dia is de o ma es ic e, ni abloids ni es anda ds. En segon lloc cal
eni p esen que aques s o ma s han gene a unes o mes de compaginació sus-
cep ibles de se adop ades pe dia is d'al es o ma s nés amplis o nés edui s.
El o ma es anda d, conc e amen , ha condui a unes solucions es ables de dis-
seny que la p ac ica p o essional ha do a d'una ce a au onomia en elació amb
el o ma que les a o igina . Sense ana nés Iluny, I'adap ació del disseny genuí
dels es inda d al o ma nés p ope al abloid ha dona esul a s eeixi s en dia-
is com
Repubblica,
a I alia, o
Elpaís,
a Espanya, pe o aques a ma eixa ope ació
de ansposició, e a sense un plan ejamen p e i del model i de la capaci a pe
a du -la a e me, ha dona lloc aquí, en alguns casos, a uns esul a s isuals pe-
nosos, o igina s pe la sensació de oba -nos da an d'un es anda d encongi .
Els al es dos dia is, ba celonins,
La
Vangua dia
i el
Dia io de Ba celona,
seguei-
xen, en aques o d e de coses, una Iínia més cohe en amb els seus espec ius o -
ma s, enca a que pa eixin d'imp ecisions de model no de i ades p ecisamen de
la se a con o mació mo oldgica.
Cal ad e i que les coincidencies de plan ejamen de model en e
ElPe iódz-
60
i
El
No icze o Uni e sal,
pe una banda, i
A ui
i
El
Co eo Ca alán,
pe I'al-
a, no han de se a ibuides al e que els dos p ime s s'imp imeixen als alle s
d'Edi o ial Menche a, S.A. i els al es dos a Fomen de la P emsa, S.A. Aques a
dada, que pod ia explica una ce a uni o mi zació g a ica i de o ma , no po
in lui de cap mane a en el con ingu , pe o ampoc en la ia del disseny i del
model mo ol6gic global.
Les o mes de compaginació p opies del abloid i de I'es anda d han adqui i
una de inició i una p ecisió au onomes, com ho p o a I'expe iencia ja his o ica
de quan
La Vangua dza
i
el
Tele/exp es
s'imp imíen als ma eixos alle s (SISA).
Els dos dia is eníen iden iques mides de o ma pe o les solucions de compagi-
nació i de ac amen dels o iginals pe me ien quali ica de o ma ela i a,
La
Vangua dia
com a es inda d i
a
Tele/exp es
com a abloid.
La con usió ac ual de o ma s i dissenys
a
la p emsa ba celonina no és sinó una
mos a palesa de les des iacions de model i de la endencia nés o nenys cons-
cien a la hib idació que la domina globalmen .
És mol p obable, anma eix, que aques a coincidencia de o s els g ans dia is
de Ba celona en el man enimen d'unes o mes a ípiques i I'expansió d'una
p emsa coma cal nés solida esde inguin ac o s de e minan s pe a la con o ma-