Aspectes tipològics d'una nova ordenació hemerogràfica a Catalunya

ASPECTES TIPOLOGICS D'UNA NOVA ORDENACIÓ HEMEROGRAFICA A CATALUNYA L'aniilisi global del enómen de la p emsa ca alana ac ual no es po des ia de la cons a ació d'una se ie de ac o s socials, cul u als, his d ics, polí ics, lingüís- ics, economics i p o essionals de ca iic e gene al que en ce a o ma han in lui en el seu p océs de desen olupamen . L'es udi d'aques s ac o s desbo da, an- ma eix, el p oposi especí ic d'aques eball, pe o no ó a legí im ac a d'elu- di una p ime a e e encia mol es ic a, un enuncia , que en alguns casos oba- 2 un ac amen nés ampli en d'al es apa a s d'aques ma eix a icle. De o s aques s ac o s el més signi ica iu i alho a el més incula a I'objec e del nos e es udi és la inexis encia a Ca alunya d'una adició p o essional i aca- demica de ece ca en ma e ia de pe iodisme i de comunicació de masses en gene- al. Men e a Alemanya, posem pe cas, la p emsa ha es a objec e d'es udi sis e- mii ic i d'ensenyamen uni e si a i des de mi jans del segle XVII1, a Ca alunya hem d'ana a au e a p incipis del nos e segle XX pe a oba les p ime es apo - acions udimen ii ies a la bibliog a ia sob e la ma e ia2. És ce que aques a mancanca his o ica la compa im amb mol s d'al es paisos del món, i ádhuc amb d'al es cul u es més solides que la nos a, pe o el esul a d'aques a obse - ació compa a i a no ens po e i a de conclou e, en p ime lloc, que la cul u a p o essional pe iodís ica ca alana, en el cas d'exis i , es oba enca a en un es adi incipien . 1 Ku~ni. KARL. (edi .). Die al es en Schn en ü undwide die Zei ung. Munich-Viena. B ünn, 1944, pp 163 i SS. 2 MAINAR. RAFAEL, Wa e delpeno+s a, Ba celona, Manuales Sole , 1906. 66 FACTORS GENERALS DETERMINANTS Pe o hi ha d'al es ac o s de di e sa índole -sob e o de ca ac e his o ic- que han incidi en la con igu ació d'un pano ama heme og a ic an ca ac e ís ic com és el que a ui o e eix Ca alunya. Heus ací els més des aca s: 1) L'op essió que ha so e la llengua i la cu1 u a;a alanes al lla g dels da e s segles i, pa icula men , du an els qua an a anys immedia amen pos e io s a la gue a del 1936. 2) Les dis uncions polí iques assumides pe la p emsa ca alana com a ehicle d'exp essió de les posicions de esis encia democ a ica du an la da e a ase his- d ica del anquisme. 3) La manca d'hibi de lec u a de dia is pe pa d'amplis sec o s de les classes mi jana i al a, i el mig a índex d'al abe i zació de les capes popula s, que ha con e i en gai ebé nul.la llu capaci a d'habi uació a la lec u a de p emsa. 4) La eacció inhibi o ia que als sec o s més habi ua s a la lec u a de dia is a p o oca el sis ema de p emsa uni o mada i censu ada que es a imposa du an les p ime es ases del egim anquis a. j) La incapaci a de la classe dominan ca alana pe a do a el país d'una in- aes uc u a in o ma i a consolidada i dinhica. 6) La conseqüen mig adesa de ecu sos de les emp eses pe iodís iques ca ala- nes. 7) L'a elamen i el p edomini dins de I'esqui i cos de doc ina eo ica del pe iodisme ca ali de la endencia que ha p opugna , pe aons p ac iques i d'e icacia, un exe cici p o essional d'inspi ació ca alana, o ins i o ca alanis a, pe o d'exp essió cas ellana (Mañé i Flaque , Ma agall , Gaziel , Pla)3. 8) La manca d'ins i ucions públiques p opies de Go e n i d'ensenyamen , lle a del pe íode de la 11 República i de la ecen ecupe ació de la Gene ali a . 9) La manca de g ans emp eses in o ma i es es able es a Ca alunya que aci- li in I'exe cici p o essional a I'es ange i, pe an , el con ac e pe llonga amb cul u es pe iodís iques mode nes i a ancades, com ó a el cas de disposa d'agencies p opies de no ícies i d'emisso es cen als de ele isió. 10) L'excessi a poli i zació de la p o essió de pe iodis a, de i ada de les dis- uncions assumides pe la p emsa ca alana du an I'e apa his o ica ecen men ancada, i a nbé de I'esmen ada manca de con ac e p o essional amb cul u es pe iodís iques més mode nes i a ancades. 11) L'al a eqüencia de col.lisions o iginades pe aques a poli i zació domi- nan en e els pe iodis es i la se a icció amb la manca de p o essionali zació do- minan en e els emp esa is. Cadascun dels apa a s d'aques epe o i de ac o s de e minan s me eix un 3 TASIS. RAFAEL I JOAN TORRENT. His o ia de la P emsa Ca aLana, Ba celona, Edi o ial B ugue a, 1966, . 1, pp 105 i SS. es udi p egon els esul a s dels qual po se obliga ien a ma isa o ins a ebu ja 67 algunes de les a i macions an e io s, pe o en enc que, en aques s momen s, qualse ol ap oximació global a un aspec e conc e de la p emsa ca alana no po desen end e's de les qües ions ma ginals, pa cials, pa al.leles o especí iques que d'alguna mane a la con igu en. LA PRECISIÓ DE LES TIPOLOGIES La p ime a qües ió que cal plan eja en un es udi ela iu a les ipologies de la p emsa és la de p ecisa quines magni uds es a an se i com a base pe a la de- e minació de les di e ses ca ego íes. En el llib e Lap emsa ac ual4, del qual sóc au o jun amb Xa ie Roig, p oposem una classi icació ipologica heme og a i- ca basada en la de inició d'uns models, en la p ecisió d'unes a ie a s de dia is, con igu ades a pa i d'unes ca ac e ís iques mo ol6giques i, més conc e a- men , de o ma , que han incidi en la con o mació d'uns es ils de edacció i ambé en una di e enciació de con ingu s. El esul a d'aques a combinació, his- o ica i uni e sal, de ac o s mo ol6gics i de con ingu és la de inició de es g ans menes de dia is de model genuí (in o ma iu-in e p e a iu, popula -sen- sacionalis a, d'opinió) i de dues g ans menes de dia is híb ids (sensa- cionalis a-in o ma iu , in o ma iu-opinió). Aques a és, doncs, una al e na i a de classi icació dels ipus de dia i basada en unes de inicions ex e es de la adició cul u al de la p o essió pe iodís ica, pe o és ben ce que el món dels dia is ambé es po o dena a pa i de c i e is i de magni uds po se menys complexos, més acils de comp o a i, pe an , menys suscep ibles de gene a con o i? sies. D'aques a mane a, pod íem es abli d'al- es ipologies de dia i basades, posem pe cas, en concep es an di e sos com son, pe exemple, els di e en s olums de i a ges i de di usió o enda d'exem- pla s, les dimensions de I'emp esa pe iodís ica que els edi a, I'ho a de so ida al ca e de I'edició dia ia, el sis ema d'o gani zació de I'emp esa o de la edacció, el nomb e de pe sonal que eballa al dia i, la llengua en la qual s'exp essa, les ecniques d'imp essió u ili zades. No cal di que les possibili a s d'o gani za e- pe o is ipologics són no ables i alguns d'ells han ebu ja a casa nos a ac a- men s espec ics p ou eeixi s, com és el cas del eball del p o esso Josep Gi eu' sob e la di usió de la p emsa dia ia i se manal a Ca alunya, enlles i a a a jus amen dos anys, enca a que en aquel1 cas I'objec iu inal i onamen al de la ece ca no e a conc e amen d'es abli cap classi icació ipologica en unció de la di usió. 4 CASASOS, JOSEP MARIA 8 XAVIER ROIG. Lap emsa ac ual. In oducció als nodels de dan'. Ba celo- na, Edicions 62, 1981. 3 GIFREU, JOSEP. <La di usió de p emsa dia ia i se manal a Ca alunya~ dins Anili i, núm. 1 (juny 1980), pp 23-61. 68 LA CLASSIFICACIÓ BASADA EN L'ABAST GEOGRAFIC Val a di que aques eball que a a p esen o s'ha cen a en els esul a s d'una classi icació p e ia es able a d'aco d amb un c i e i d'abas geog i ic dels dia is de Ca alunya i de les publicacions de pe iodici a supe io a la se manal i d'in- o mació gene al que s'edi en a Ca alunya, al co n igu en al quad e 1. Malg a que aques a a ie a de classi icació es igui basada en un c i e i apa- en men icil de delimi a , co n és I'abas geog i ic, ha calgu p end e deci- sions de quali icació no semp e ecolzades en dades comp o ades de di usió ho- i zon al. Dins la ca ego ía de dia is d'abas gene al ca ali s'inclou o a la p em- sa me opoli ana ba celonina, pe al co n la ocació de o s aques s pe iodics és la d'a iba a o Ca alunya, malg a que alguns d'ells no enen p ic icamen cap incidencia més enlli de I'ii ea me opoli ana de Ba celona. Cal e una e e encia especial a nbé a la p emsa p o incial, ca ego ia que ou de inida pe p ime a egada pe I'es udiós de la p emsa ca alana Jaume Guillame 6 en el seu llib e LQ no ap emsa ca aLana. Com explica aques au o , allo que en enem pe p emsa p o incial és un enomen gene a pel egim an- quis a, un ipus de p emsa nascu a pa i del p oposi de do a a o es les p o- íncies d'un dia i dependen del go e n. És una mena de p emsa sense cap a e- lamen en la adició pe iodís ica ca alana, (la qual semp e ha ingu un ca iic e gene al o coma cal) i a nb mol poca in luencia en I'opinió pública au oc ona. El ma eix Guillahe , en aques llib e publica I'any 1975, pa la a de la p emsa p o incial co n d'una ua i iciali a n i explica a que a Ca alunya no es po consi- de a co n a ca ego ía heme og a ica. En els seus da e s es udis sob e la ma e ia, aques ma eix au o es decan a pe una no a classi icació segons I'abas geog i ic en la qual el gmp de dia is que abans inclo'ia dins la ipologia de p emsa p o in- cial passen a in eg a -se dins el de p emsa local. LA MANCA D'UNA AUTENTICA PREMSA REGIONAL A Ca alunya, malg a els es o cos inicia s a anys pe ñEl Co eo Ca alán», no ha aconsegui de eeixi mai un au en ic dia i egional, al co n s'en én aques model a F anca, país en el qual s'han consolida els pe iodics més ca ac e ís ics d'aques a especie. El model ances de p emsa egional es i basa en la p esencia de dia is d'implan ació solida, de i ades mol ele ades i amb con ingu s dedi- ca s a ac a especialmen la in o mació d'una o di e ses egions i, gene almen , amb an es edicions co n coma ques hi ha in eg ades din e el seu iimbi d'in- luencia. La p emsa egional, doncs, només po eeixi en el con ex d'una eali a an 6 GUILLAMET. JAUME. LU no a p ensa ca dana, Ba celona, Edicions 62, 1975. p 19. Quad e I:. LASSIF FICA CIO DE PERIODICS CATALANS EN FUNCIO DEL SEU ABAST GEOGRAFIC (no emb e de 1981) P emsa me opoli ana d'abas gene al P emsa d'abas P emsa coma cal p o incial* P emsa local Dia io de Ba celona Los Si ios Regió 7 (Bages, Dia io de Sabadell (Gi ona) Be gueda, Solsones) El Co eo Ca alán La Mañana El 9 Nou (Osona) Dia io de Te assa ( Lleida) La Vangua dia Dia io de Lé ida Pun Dia i (coma ques Gace a de Man esa Lleida) del no d-es ) El No icie o Uni e sal Dia io Español La Veu de la Ciu a (Ta agona) (Te assa-Sabadell) ("1 A ui El Pe iódico El Mundo Depo i o (in o mació espo i a) Dicen (in o mació espo i a) O Spo (in o mació espo i a) El Wgia (in o mació del po i economica -Ba celona) : : (9 Aques dia i ha susphs la se a publicació el dia 12 de desemb e de 1981. O O 70 cen ali zada a o s els ni ells com és la de I'o denació e i o ial ancesa. Pe al- a banda, aques a és una mena de p emsa que a Ca alunya oba el seu compe- ido més comba iu i més e icac en la p emsa coma cal i local, que espon a una adició genuina del pe iodisme ca a12 i que a ui semblen si ua -se en I'inici d'una no a e apa d'expansió, a pa i d'unes expe iencies eeixides que enen el seu p incipal supo en uns plan ejamen s igo osos i p o essionals. Aquel1 model de dia i egional que es mani es a en una a ie a d'edicions lo- cal~ i coma cals no pod i compe i mai, des del pun de is a de la in o mació es- pecí ica d'imbi e i o ial edui , amb els pe iodics que han limi a p ecisa- men el seu camp de eball a I'kea geog i ica cen ada en la locali a on s'edi- en. Els desa an a ges del dia i egional en on del dia i local o del se mana i in- o ma iu coma cal auen ambé en I'enca imen de cos os de i a de la majo despesa de pape i en la complexi a de la dis ibució ho i zon al, de les comuni- cacions, de I'o gani zació de la edacció (delegacions, ilials, co esponsalies, coo dinació de di e ses edicions, e c.) i dels alle s ( emps més dila a s pe al mun a ge i pe als i a ges, e c.). Pe al a banda, I'ac ual endencia dominan en I'e olució de la ecnologia de p emsa acili a ambé la so ida, el man eni- men i I'expansió dels dia is i pe iodics de pe i abas geog a ic. EL FENOMEN DE LA NOVA PREMSA COMARCAL Un dels e s ca ac e ís ics de I'ac ual pano ama heme og a ic ca a12 és p ecisa- men el enomen elle an de la p emsa coma cal i local, o ma pe una consi- de able densi a de capcale es i ecolza en una llunyana i esplendida adició de pe iodisme popula . Segons una de les da e es es adís iques, la publicada pe Josep Ma ia Hue as Cla e ia a la e is a A e ', a Ca alunya su en a a més de 170 publicacions d'in o mació gene al que es epa eixen llu s i mbi s d'in luen- cia pe unes en a- es coma ques. Es ac a d'un enómen que no é pa ió a Es- panya i po se a cap més al e ind e d'Eu opa. Pe o allo que des aca més a la p emsa coma cal ca alana ac ual és I'ence d'o ien ació conc e a en dues publi- cacions que poden conside a -se un model en el seu gene e i que nasque en com a se mana is I'any 1978: El 9 Nou, de Vic, i RegG 7 de Man esa. El 9 Nou su dos dies a la se mana, ha assoli una i ada de 13.000 exempla s pe edició i el seu abas geog a ic es á ixa dins la coma ca dlOsona. Regió 7 su es dies a la se mana, ha assoli una i ada de 15.000 exempla s pe edició i el seu abas geog &c comp en les coma ques de Bages, Be guedi i Solsones. Dos aspec es mol in e essan s de l'expe iencia d'aques es dues publicacions són pe una banda, el seu ni el1 de p o essionali a , la se a cohe encia emp esa ial, la se- . 7 HUERTAS. JOSEP MARI*, *La p emsa coma cal: 44.378 exempla sldiau, dins A eL, núm. 1 (ab il- juny 1981). pp 22-28. a ocació de endi cap a la pe iodici a dihia de o ma p og essi a i, pe al a 71 banda, la se a inclinació cap a con o ma un nou model de pe iodic, des de la pe spec i a de la combinació mo ologia-con ingu , adequa als seus objec ius de comunicació. Cu iosa nen , els o ma s dels dos pe iodics, p ope s al abloid, són mol semblan s malg a imp imi -se en alle s di e en s (Regió 7: 42 x 28; El 9 No%: 42 x 31). Les g ans ca ego ies de ipus de dia i es able es en unció d'uns models uni- e salmen admesos, i que cal man eni d'alguna mane a en les expe iencies de dia is d'abas me opoli a o amb ocació de di usió ge~g ~ca gene al, queden supe ades en el cas de la p emsa coma cal pe al com cal dona espos a a unes demandes d'in o mació especsques que, com hem is , no enen cap equi a- lencia en aquells paisos que disposen d'una p emsa nacional consolidada i d'una p emsa egional solida. LA CRISI DE MODELS A LA PREMSA BARCELONINA Un al e p opdsi d'aques eball és el de e i ica I'es a de de inició dels dia- is ba celonins d'abas geog a ic ca ala i d'in o mació gene al pel que a a la se a elació amb els models heme og a ics con igu a s pe la p ac ica p o essional uni e sal. Des d'aques a pe spec i a hom po obse a que el pano ama de la p emsa dia ia me opoli ana d'in o mació gene al es oba domina a ui pe I'hegemonia d'unes a ian s hib ides, de e minades o bé a pa i de I'es abli- men d'unes solucions aonades, acionals, conscien s i in encionades, o bé a pa i d'uns p ocessos o ca s pe la u ina o la deg adació. En gene al, al a di que la p emsa dia ia ba celonina p esen a a ui una manca de de inició mol pa- lesa pel que a a la se a homologació amb els models de dia i més ac edi a s a eu del món indus iali za o d'in luencia occiden al; aixo no ol di que, ex- cepcionalmen , no es acin es o cos me i o is di igi s a consolida uns nous mo- dels que poden se adequa s pe a segmen s especí ics de públic. Una p ime a cons a ació a e en aques o d e de coses és la de les peculia i a s del o ma . Ac ualmen no su a Ba celona cap dia i d'in o mació gene al de o ma abloid, pe o en can i cap d'aques s pe iodics assoleix les mides homolo- gades del o ma es inda d (36'6 x 51'5), com es po comp o a al quad e 11. Aques a dada, inculada a uns condicionamen s ma e ials d'o d e ecnoldgic, compo a de bon an u i un p ime ac o d'hib idesa mo ologica que, en ce a mane a, in lueix en el ac amen dels con ingu s. Pe o, heus ací que els dia is que s'acos en més al o ma es inda d són, pa adoxalmen , aquells que han em- p es un més decidi i cohe en p océs d'hib idació de con ingu cap a ó mules d'ap oximació a solucions ípiques dels dia is popula -sensacionalis es, ó mules que no malmen han es a inco po ades pe pe iodics de o ma abloid. Es ac- a, conc e amen de El Pe iódico i de El No icie o Uni e sal, dia is que en 72 aques momen apa en en du a e me, a nb més o menys in ensi a i ence , ope acions globals di igides a consolida unes ó nules híb ides in o na iu- sensacionalis es. Aques a pa adoxa de I'uni e s heme og i ic ca ali oba el seu con as més ex em en una al a dada equi alen pe o de signe con a i. Dos dels dia is que nés s'ap open al o ma abloid (Awi i El Co eo Ca aIán) són, a nbé pa ado- xalmen , els més idels seguido s de les no mes de p esen ació p opies dels dia is de model in o ma iu-in e p e a iu que no malmen s'acullen al o ma es an- da d. Ouad e II: FORMATS APROXIMATS DE LA PREMSA DIARIA CATALANA D'INFORMACIO GENERAL I D'ABAST GEOGRAFIC GENERAL (No emb e de 1981 1 Capcale a Fo ma Talle s La Vangua dia 32'5 x 49 TISA El No icie o Uni e sal 33 x 49 Edi o ial Menche a El Pe iódico 33'5 x 49 Edi o ial Menche a 29 x 43 Fomen o de la P ensa El Co eo Ca alán 29 x 43 Fomen o de la P ensa Dia io de Ba celona 28'5 x 42 Ba celonesa de Publicaciones Cal p ecisa , en p ime lloc, que aques es con adiccions no ens han de con- 73 dui a col.legi que a la p emsa de Ba celona hi ha una aplicació e onia de la e- lació o ma -con ingu . Fó a un e o ex eu e d'aques a ap eciació unes conclu- sions d'aques a mena. En p ime lloc cal p ecisa , un cop més, que a Ba celona no es donen dia is de o ma es ic e, ni abloids ni es anda ds. En segon lloc cal eni p esen que aques s o ma s han gene a unes o mes de compaginació sus- cep ibles de se adop ades pe dia is d'al es o ma s nés amplis o nés edui s. El o ma es anda d, conc e amen , ha condui a unes solucions es ables de dis- seny que la p ac ica p o essional ha do a d'una ce a au onomia en elació amb el o ma que les a o igina . Sense ana nés Iluny, I'adap ació del disseny genuí dels es inda d al o ma nés p ope al abloid ha dona esul a s eeixi s en dia- is com Repubblica, a I alia, o Elpaís, a Espanya, pe o aques a ma eixa ope ació de ansposició, e a sense un plan ejamen p e i del model i de la capaci a pe a du -la a e me, ha dona lloc aquí, en alguns casos, a uns esul a s isuals pe- nosos, o igina s pe la sensació de oba -nos da an d'un es anda d encongi . Els al es dos dia is, ba celonins, La Vangua dia i el Dia io de Ba celona, seguei- xen, en aques o d e de coses, una Iínia més cohe en amb els seus espec ius o - ma s, enca a que pa eixin d'imp ecisions de model no de i ades p ecisamen de la se a con o mació mo oldgica. Cal ad e i que les coincidencies de plan ejamen de model en e ElPe iódz- 60 i El No icze o Uni e sal, pe una banda, i A ui i El Co eo Ca alán, pe I'al- a, no han de se a ibuides al e que els dos p ime s s'imp imeixen als alle s d'Edi o ial Menche a, S.A. i els al es dos a Fomen de la P emsa, S.A. Aques a dada, que pod ia explica una ce a uni o mi zació g a ica i de o ma , no po in lui de cap mane a en el con ingu , pe o ampoc en la ia del disseny i del model mo ol6gic global. Les o mes de compaginació p opies del abloid i de I'es anda d han adqui i una de inició i una p ecisió au onomes, com ho p o a I'expe iencia ja his o ica de quan La Vangua dza i el Tele/exp es s'imp imíen als ma eixos alle s (SISA). Els dos dia is eníen iden iques mides de o ma pe o les solucions de compagi- nació i de ac amen dels o iginals pe me ien quali ica de o ma ela i a, La Vangua dia com a es inda d i a Tele/exp es com a abloid. La con usió ac ual de o ma s i dissenys a la p emsa ba celonina no és sinó una mos a palesa de les des iacions de model i de la endencia nés o nenys cons- cien a la hib idació que la domina globalmen . És mol p obable, anma eix, que aques a coincidencia de o s els g ans dia is de Ba celona en el man enimen d'unes o mes a ípiques i I'expansió d'una p emsa coma cal nés solida esde inguin ac o s de e minan s pe a la con o ma-