MEMORIA
DE LA
SECCIO DE
CIENCIES
DE
L'EDUCACIO
DE
LA U.A.B. CURS 1981-1982
DADES GENERALS
El mes de juny de 1982 inali za 5 els seus es udis a la Secció de CiZn-
cies de 1'Educació la p ime a p omoció d'alumnes de cu sos noc u ns.
Ob ind an, pe an , el í ol de llicencia un o al de 36 alumnes (se-
gons les p e isions).
Respec e als cu sos diü ns es p e eu aques cu s que concloguin els
seus es udis els 58 alumnes de la sisena p omoció.
PLA D'ESTUDIS (Cu s 1982-1983)
Pla docen
-
P ime cide
Assigna a es P o esso s
Inuoducció a les
CiZncies de 1'Educació
Es adis ica aplicada a les CiZncies
de 1'Educació
His b ia de 1'EducaciÓ
Didk ica
Teo ies de 1'Educació
Psicologia de 1'EducaciÓ
Biologia del compo amen
Biologia de l'Educaci6
J. Sa a nona (diü n)
P. Fon án (noc u n)
(Concu s Públic-diü n)
F. Fe e (diü n)
C. Vidal (noc u n)
J.M. DomZnech (diü n i noc u n)
A. Fe ández (diü n)
Ll.
Ta ín (noc u n)
O.
Fulla (diü n)
V. Mon e o (noc u n)
C.
Go zens
(2
g ups diü n)
L1. Ta ín (noc u n)
J .M. Asensio (noc u n)
R. Qui lle (diü n)
Pla Docen
-
Segon cicle J .M. Asensio (noc u n)
Assigna u es P o esso s
Pedagogia di e encial M. Jesús Comellas (diü n)
(Concu s públic noc u n)
In es igació educa i a
J.
Sa amona (diü n)
C. Vidal (noc u n)
Educació compa ada F. Fe e (diü n)
J.M. Quin ana (noc u n)
Sociologia de 1'EducaciÓ J.M. Quin ana (diü n
i
noc u n)
Di icul a s d'ap enen a ge M
.J
.
Comellas (diü n)
(Concu s públic noc u n)
Psicopedagogia dels p oblemes
emocionals C. Go zens (diü n)
O gani zació escola A. Fe ández (noc u n)
(Concu s públic diü n)
Poií ica educa i a
R.
Qui lle (diü n)
Pedagogia e ap u ica
MJ.
Comellas (diü n)
(Concu s públic noc u n)
Dinhica de g up M.
Li.
Fab a (diü n)
O ien ació educa i a (Concu s públic diü n i noc u n)
Psicobiologia del de icien
J
.
M
.
Asensio (diü n)
His b ia de 1'EducaciÓ a Ca alunya S. Ma qués (diü n i noc u n)
His b ia de 11Educaci6
I1
J. M. Dom nech (diü n)
P. Fon án (noc u n)
Educació Pe manen i d'adul s
V.
Mon e o (diü n i noc u n)
Psicopedagogia dels M. A.V. (S)
J.
Sa amona (diü n)
Me odologia didk ica (S) A. Fe ández (diü n)
Bilingüisme i educació (S)
R.
Qui lle (diü n)
Tecnologia didic ica (S) A. Fe ández (diü n)
Educació P eescola (S) J. Sa amona (diü n)
Cul u a i Educació (S)
R.
Qui lle (diü n)
DidL iques especials (S) A. Fe ández (diü n)
T cniques d1EducaciÓ d'Adul s (S) LI. Ta ín (noc u n)
Animació cul u al i espali (S)
LI.
Ta ín (noc u n)
U ili zació del SSPS en la
in es igació educa i a (S) C. Vidal (noc u n)
A aluació (S)
C.
Vidal (noc u n)
Pla docen
-
Te ce cicle (Cu sos de Doc o a )
Assigna u es P o esso s
A aluació i docimologia
J.
Sa amona
Fundamen ación eó ica de la
ecnologia didác ica A. Fe ández
ASSOCIACIÓ DE LES
CIENCIES
DE
L'EDuCACIÓ
En comensa el cu s acad mic 1981-1982 un g up d'es udian s del
Depa amen de 1'EducaciÓ de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona,
p eocupa s an pel u u p o essional com pe la si uació gene al en
que es oben els llicencia s en Pedagogia o Ci ncies de I'EducaciÓ, o -
gani za en di e ses eunions i aules odones en les quals hi pa icipa en
doc o s, llicencia s i es udian s.
Un cop e a l'andisi exhaus i a de les ac uals ci cums hncies, s'a ibh
a les conclusions següen s
:
A)
És del o necessa i que la socie a en gene al conegui la igu a i la
asca del p o essional de les Ci ncies de 1'Educació
o
pedagog.
B)
Cal que sigui econegu , pe I'Adminis aciÓ de 1'Es a i d'alues
b gans compe en s, l'indispensable pape del llicencia ea Pedagogia o
Ci ncies de I'EducaciÓ a la nos a socie a .
C)
Con é de e mina l's a us p o essional del pedagog en les ins i u-
cions escola s
y
,
en gene al, en o p océs educa iu, en on d'al es i u-
la s que incideixen en aques ma eix hbi .
D)
Es u gen la c eació d'un col.legi p o essional que coo dini i de-
ensi els in e essos p o essionals dels i ula s en Pedagogia o Ci ncies de
1'EducaciÓ.
Conc e ades aques es bases s'es abli en p io i a s pe al d'aconsegui
l'objec iu de i a de l'apa a
D.
Es a e no a que p iamen , s'hau-
ia d'ap o undi els an e io s apa a s.
Així, doncs, s'aco dh que I'es a gia més adequada ó a la c eaci6
d'una associació que ens ob ís les po es als objec ius que a p io i s'ha-
ien ma ca . D'aques a mane a, i a pa i de la di a associació, s'ob in-
d ia:
l . Un ma c legal d'ac uació.
2n. Un medi pe aglu ina els p o essionals de les CiZncies de 1'Edu-
caci6 que eballen a Ca alunya.
3 .
La
unió i sensibili zació dels es udian s de Pedagogia, pel que a
als p oblemes que hau an d'en on a un cop acaba s els seus es udis.
4 . Di ulgació pe mi jh dels
mass-media
de o s els aspec es inhe-
en s a les Ciencies de 1'EducaciÓ i als seus p o essionals.
52. Una ca apul a cap al objec iu immedia : la c eació del Col.legi
O icial de Doc o s i Llicencia s en CiZncies de I'Educació de Ca alunya.
A p ime s d'enguany es a con oca 1'Assemblea cons i u i a de 1'As-
sociació de les CiZncies de l'EducaciÓ, de la qual so gí la Jun a de Go-
e n p o isional, a la qual s'encomanh les asques de: elabo ació d'un
a an p ojec e d'es a u s pe a soune e'ls a l'ap o ació de l'hsemblea
Gene al; hi s de legali zació, i obe u a del pe íode elec o al pe a la
p oclamació de la de ini i a Jun a de Go e n.
En aques s momen s, l'abans ci ada Associació es uoba en l'e apa de
ecollida d'esmenes a l'a an p ojec e d'es a u s.
L'AssociaciÓ de les Ciencies de 1'EducaciÓ comp a ac ualmen , a dos
mesos d'ha e es a cons i u'ida, amb 50 socis en e doc o s, llicencia s i
es udian s.
A a com a a s'es h inician ,
així
ma eix, la di ulgació, mi jansan o s
els mi jans de comunicació social, d'aquells aspec es p opis de les Cien-
cies de 1'Educació i dels seus p o essionals.
Bella e a, 30 de ma s de 1982
Sec e a ia de Coo dinació Pe manen
ACTIVITATS GENERALS
DEL PROFESSORAT DE
LA
SECCIO
1.
In es igacions
Du an aques pe íode de emps s'han llegi dues esines:
Gemma Palau Ca dona:
HaGia
una pedagogiiz ana co -exis enczaiis a,
di igida pel doc o Oc a i Fulla (quali icació:
ExcelJen pe unanimi-
a ).
An onio José Galup Ga cía:
Es uc u a delsis ema
educa i a
enezo-
lano,
di igida pel doc o Adalbe o Fe ández (quali icació pe
majo ia).
L'hea de me odologia i in es igació educa i a con inua eballan en
la in es igació sob e
u
Vocabula i Usual Ac iu en el nen ca alanopa lan
des dels
5
als 14 anys,,
que ja ha inicia la segona ase, consis en en la
abulació de dades. L'equip con inua di igin -10 el doc o Adalbe o Fe-
ández i col.labo en amb ell Es e e Pon i Joaquín
Gasí
(p o esso s
de la Secció), Lou des Pé ez Pé ez i Fo ino Sosa T e iño (llicencia s en
Ciencies de l1EducaciÓ) i José Tejada i Ped o Ju ado (psicblegs i alumnes
de la Secció).
A l'qkea de Teo ia i His b ia de I'EducaciÓ,, el p o esso Josep
Quin ana es 2 en dues in es igacions
:
a) Impac e pedagsgic de la p emsa in an il ca alana, 1904-1 936,
pa-
uocina pe l'I.C.E. de la U.A.B.
6) Recd lem'cog ii 3c de emes del
ocabula i'
cas ellb, cien gc
i
me'-
dic,
de i a s del g ec (uns deu mil emes). Es udi me odol6gic.
D'al a banda a l'akea d'Educaci6 Pe manen ,, el p o esso Víc o
Mon e o es a en un es udi sob e
La
educación en el medio u al en
Galicia,
en col.labo aci6 amb l'alumna Xoana Balado;
i
una in es iga-
ció documen al sob e la G anja-Escola de Juneda (Les Ga igues), en
col.labo aci6 amb els memb es del Semina i d'Educació al medi u al.
2.
Publicacions
A més a més d'un conjun de e is es i dia is de di e en s hbi s en
els quals han col.labo a p o esso s de la Secció -pe exemple:
Bu lle '
Ojicial del Col. legi de Doc o s
i
Llicencia s, Bu ile íde Pedagogia Te a-
pe'u ica de la Uni e si a de Ba celona, Nues a Escuela,
dia is
A ui,
La
Vangua A,
e c.- cal des aca , pe la se a i npo iincia, les publica-
cions següen s:
Concepció Go zens en col.labo aci6 amb Chdid Geno a d: aIn o-
ducción his ó ica a la psicologia de la educación en 10s EE.UU.B,
Re is a
de His o ia de la Pkologiiz,
2
(4), 1981, pp. 337-354.
Salomó Ma qués: aNa cb Masí i la se a ob a: 1'Escola de S'Aga ó~,
Es udi Gene al,
e is a del Col.legi Uni e si a i de Gi ona, núm.
1,
ol
11, Gi ona, 1981.
Es e e Pon : ahs phlos
y
el Ciclo Inicial*,
La
Escuela en Acción,
núm. 10.424, Vol. IV, Mad id, 1982.

Josep M. Quin ana: ap ecisiones sob e el concep o de c ea i idad,,
C ea i idad y Educación,
Mad id. Sec e a ia del M.E.C. 198 1, pp. 7
1-
106; aAp ende ma emá icas ¿un juego o un uabajo?,
Re omna de la
Escuela,
núm. 30, 1981, pp. 29-33; aEl en oque sis emá ico de la Socio-
logía de la Educación,,
Cuademos de ealidades sociales, 18-19,
1981,
PP.
267-273.
Jaume Sa amona: aHacia una eo ía de la Enseñanza a dis ancia,,
Campus Abdense,
núm. 0, A ila No iemb e, 1981, pp. 18-19.
Els p o esso s Adalbe o Fe ández, Víc o Mon e o, Rosa Qui lle
Jaume Sa amona i Lluís Ta ín an col.labo a en el núme o an e io de
la nos a e is a, EDUCAR 1.
A llapa a de publicacions de llib es cal des aca :
J .M. Quin ana Cabanas, i col .labo ado s:
Semina io de Sociologh de
la Ed lcación. P ensa In an il y Educación,
Ediciones de la Uni e sidad
de Ba celona, 1981.
C. Vidal Xi é i d'al es:
Clases y ac i idades de ecupe ación.
San i-
llana, 1982 (l . P emi al I11 Concu so de Expe iencias escola es).
J
.
Sa amona
y
O.
Fulla
:
Cues iones de Educación,
Ediciones CEAC
,
Ba celona, 1982.
3.
Pa icz$acions a cong essos, semina is, cu se s, e c.
Adalbe o Fe ández:
-
Comunicació sob e aA la c ea i idad desde la in eg ación del
ap endizaje,, al
Symposium Nacional de C ea i idad,
celeb a el mes
de eb e a ValZncia.
-
P o esso únic del Semina i sob e aLa expe imen ación en el aula
de
p eescola ^,
o gani za pe 1'I.C.E. de la Uni e si a de Mú cia, el
mes de gene de 1982.
-
P o esso col.labo ado del Semina i sob e aselecció i p og amació
de con ingu s des de la pe spec i a de la in e disciplina ie a ~, o gani -
za pe la Comissió de Pedagogia del Col.legi de Doc o s i Llicencia s de
Ca alunya el mes de
maig.
Pe e Fon án
:
-
Con e Zncia o gani zada pe l'I.C.E. de la Uni e si a de Ba celo-
na sob e
el
ema: *Ges ió democ a ica de I'Ensenyamen s.
-
Col.labo ació en el Cu s sob e Fo mació del P o esso a o gani za
pe l'I.C.E. de San iago de Compos ela du an el mes de maig so a el
í ol
:
Pa ic@ació escola
i
6 gans col. legia s.
Concepció G zens:
-
Comunicació sob e el ema:
ah
ans e encia del ap endizaje, i-
sión c í ica
y
pe spec i as u u as,, al
Cong eso de In es ;paciónpsicoló-
gica
celeb a a Mú cia du an els dies 30-31 de ma s i 1-2 d'ab il.
Salomó Ma qués:
-
Comunicació sob e el ema: aEl discu so sob e la Educación que se
di ige a 10s pad es
y
ayos de Mosén Ci ius Valls i Geli del año 1970, a les
Jo nades d'His 6 ia i Cul u a
(Cen ena i'
del naixemen de Ca les Raho-
la),
celeb ades a Gi ona el mes de no emb e de 1981.
-
Comunicació sob e: aLa ida de Ripoll i l'ensenyamen de la g a-
mP ica (1 785
-
1789)~, a les
VJo nades d'His 6 ia de I'EducaciÓ als Pa ios
Ca alans,
celeb ades a Vic del 31 de ma s a 1'1 d'ab il.
Vk o Mon e o:
-
Comunicació sob e aLa Escuela: base de e lexión sob e la p oble-
má ica esencial de la Educación~, p esen ada a les
III Jo nades de
Filoso i-Filoso i de Z'EducaciÓ
celeb ades a Ba celona el mes de eb e .
-
Di ecció del Semina i sob e aLa Concepción Humana
y
Social del
uabajos, o gani za pe 1'Ins i u Social de la Dona a Ba celona du an
el mes d'ab il.
E e e Pon :
-
Comunicació sob e aTécnicas de es i nulación pa a niños mongóli-
cos, a les
I Jomadas sob e Re aso Men al,
o gani zades pe la Inspecció
d'E.G.B. a Huel a du an el mes de desemb e de 1981.
-
P o esso únic a l'akea de Psicomo ici a ~ del cu s d'Especiali -
zació en P eescola , o gani za pe l'I.C.E. de la Uni e si a de Mú cia
el mes de eb e de 1982.
-
Memb e col.labo ado de les
IIIJomades de Filoso ia-Filoso ia de
I'EducaciÓ
du an el mes de eb e a Ba celona.
-
Memb e de la Taula Rodona sob e *P emsa i Escola, a les
IJoma-
des sob e Comunicació i Ensenyamen ,
o gani zades pe 1'I.C.E. de la
Uni e si a Au bnoma, du an el mes de maig.
Josep Ma ia Quin ana:
-
Ponencia sob e aNa u aleza de la c ea i idad, al
Symposium Na-
cional sob e C ea iuidad,
celeb a el mes de eb e a Valencia.
-
Comunicació sob e econcep o de Filoso ia de la Educación,, a les
III Jo nades de Filoso ia-Filoso ia de IIEducació
celeb ades a Ba celona
du an el mes de eb e .
Jaume Sa amona:
-
Pon ncia sob e *Teo ia de la Enseñanza a dis ancia, al Semina i
sob e
Disego y eualuación de p og amas pa a la educación supe io a
dis ancia: Teo íü y P ác ica,
celeb a a San iago de Xile el no emb e de
1981.
-
Pon ncia sob e *La c ea i idad en 10s sis emas no-con encionales
de educación~, al
Symposium Nacional sob e C ea iuidad
celeb a el
mes de eb e a Val ncia.
-
Nomena pe la Sociedad Española de Pedagogia coo dinado pe
Ca alunya a I'o gani zació, el p ope any, del Cong és que es a h sob e
Tecnologia Educa i a.
4.
Incidzncies del P o eso a
Les més des acables son les següen s:
-
P esa de possesió de la ch ed a de Sociologia de 1'EducaciÓ pe
pa del p o esso Josep M. Quin ana; adjudicació p o isional d'una ad-
jun ia in e ina al p o esso Salomó Ma ques.
-
L'assis ncia de Josep M. Quin ana i Jaume Sa amona a una eu-
nió a Mú cia du an el mes d'ab il pe a uac a el ema del concep e i
con ingu de la Pedagogia Gene al.
-
Adalbe Fe ández i Jaume Sa amona com a memb es de dos i-
bunals: Adjun ia de Didac ica i Ag egadu ia d'His 6 ia de 11Educaci6,
espec i amen .
-
Assis ncia, a inals de maig, dels p o esso s Josep Ma ia Quin ana
i Jaume Sa amona a una eunió pe a o gani za el p ope Cong és Na-
cional de Pedagogia.
5.
Al es ac i i a s de la secció
-
Con e ncies e es a la Secció:
Mes de eb e :
Doc o Ce e a (Uni e si a de Val ncia):
Au o idad y
Edzlcación hoy.
Doc o Ga cia Ca asco (Uni e sidad de Salamanca):
Epis emologih de las Ciencias de
b
Educación.
Mes de ma c:
Ma ga i a Ma ínez
:
El au ismo, p oblema pedagógico.
Doc o Ci igliano:
La
Educación abie a.
Mes d'abd:
Doc o Oswald J. Ruda (Uni e sidad de O awa):
La
cnks
ac ual de Psicopedagogk Social.
Mes de maig:
Doc o Pei ó (Uni e si a de Valencia):
Visió in e disci-
plina de /'ensenyamen .
-
Col.labo aci6 amb d'al es en i a s:
-
Amb el col.legi de Doc o s i Llicencia s de C alunya, en I'o gani -
zació d'un semina i sob e uAnálisis ansaccional
y
Educación;~ a & ec
del p o esso Gus a o Ci igliano. Celeb a el mes de ma s a Ba celona.
-
Amb el Depa amen de Filoso ia i l'I.C.E., ambdós de la Uni e -
si a Au bnoma de Ba celona, en I'o gani zació de les
111 Jo nades de
Filoso a-Filoso a de I'EducaciÓ,
du an el mes de eb e a Ba celona.
-
Amb la Gene ali a de Ca alunya en dos aspec es conc e s:
I.
Els p o esso s de l'ii ea de Didhc ica han elabo a un in o me de-
mana pe aques a ins i ució sob e els cu ículums de Cicle Mi jh.
2.
Reali zació d'una in es igació pe a plani ica un model de cu ícu-
lum pe als cu sos que hau an de e els di ec o s dels cen es públics
d'E.G.B. L'equip d'in es igació es 2 o ma pe Jaume Sa amona (di-
ec o del g up), Adalbe o Fe ández, Joaquín Gai íí, Es e e Pon i
Fe an Fe e . També hi pa icipa Pe e Da de (p o esso de 1'Escola de
Fo mació del P o esso a d'E
.
G.
B.
).
-
Amb la Secció de Ciencies de 1'EducaciÓ de la Uni e si a de
Ba -
celona en unes aules odones commemo a i es del
50
ani e sa i de la
Secció, i a les quals hi an pa icipa com a p o esso s de la nos a Sec-
ció, Josep
M.
Quin ana i Jaume Sa amona.
I
Pe úl im, cal des aca la signa u a d'un con eni de col.labo aci6 amb
I'aIns i u o de Coope ación Ibe oame icano~ que pe la se a impo hn-
cia des aquem, o segui :
6.
Aco d de Col.labo ació en e la Secció de CiZncies de I'EducaciÓ de la
Uni e si a Au 6noma de Ba celona
i
la Di ección de Coope ación Cul-
u al del Ins i u o de Coope ación Ibe oame icano
Aques es dues ins i ucions es p oposen de du a e me asques con-
Pallach i con inua a man aixb ol di o que no s'ha llegi el llib e de
Pallach o que si s'ha llegi i en es, hi ha in e essos de e mina s que no
olen que aques a apo ació onamen al sigui coneguda.
Aques coneixemen a ons dels mes es gi onins de comengamen de
segle -la se a esi ac a dels mes es de Gi ona a la p ime a desena
d'aques segle- eia que os un decidi de enso de les coses gi onines.
No només dels mes es i dels magis e i gi oní, sinó que ambé e a un
de enso decidi del Col.legi Uni e si a i de Gi ona. E a una eu de pes
a les ins ancies ba celonines de ensan el C.U.G.
I no només de ensa a el Col.legi Uni e si a i sinó que a ni ell de clas-
se i de depa amen eia d'enllag. Els alumnes de Gi ona eníem els ma-
eixos ex os d'His 6 ia de 1'EducaciÓ, uns ulls ciclos ila s, que els com-
panys de Ba celona. La se a epoca ou el emps que més p o esso s de
Ba celona impa i en classes a Gi ona. Pallach aconseguí, en la mesu a
del possible, que els es udian s del Col.legi Uni e si a i sen issin se a la
Uni e si a Au anoma de Ba celona.
Salomó Ma ques
PALLACH: UNA AGONIA APASSIONADA
De llib es que ens pa lin de l'amis a , n'hi mol s.
El cu iÓs,en can i, és el cas d'A is b i1 que en les pagines d'un ac a
d' ica
-E ica a Nico'mac-
dedica una cinquena pa de l'ob a a
I'amis a
.
Quan és p egona, l'amis a e eb a I'exis encia biog ii ica.
Josep Pallach o na de l'exili polí ic quan compleix qua an a-nou
anys. El
Bloc Ob e i Campe ol
i el
Pa i Ob e d'Unz icació Ma xis a
-P.O .U .M.-, que l'ha ien imp essiona quan ' enia disse anys, es a-
en ja ben o agi a s de les se es en anyes. A F anga, ha ia pa i una
me anoia en iquido a que l'ha ia allunya del a anna doc ina i. S'ha-
ia con e i a la
lli&e a possi&le,
o de ugin la
llibe a pe jiec a
pel
e de se , aques a, una deu de dogma isme o ali a i.
L'any següen a la se a o nada -el 1970-, jo o ma a pa del ju a
del *P emi de Pedagogia An oni Balmanya~. En e els eballs p esen-
a s, en des aca a indiscu iblemen un, signa pe un al Pallach. Qui
se ia aquell jo e an p epa a ? em p egun a a jo, embadali pe la lec-
u a. El p emi es concedí al des aca .
El ma eix any 1970, aig ing essa a l'I.C.E. de la Uni e si a Au a-

noma de Ba celona, en el Depa amen d'In es igaci6. L'any sob e, hi
en a un al Josep Pallach, que es a & ec del Depa amen d'o ien a-
ció. Teníem els despa xos, l'un al cos a de I'al e. -Escol a, li p egun-
o un dia, que e s pa en d'un Pallach que guanya el aBalmanya~?
-Sóc jo, em espongué amb una ialla co dial. El meu jo e enia més
anys i més expe esa que no pas jo.
A les jun es de I'I.C.E., que du a en ma ins sence s -calia dispa a
la e o ma educa i a que ha ien pe mb els Villa Palasí-, aig com-
p end e que aquell home madu no ha ia en a a la Uni e si a pe e
ca e a i ascendi , sinó que ho ha ia e pe se i els homes de Ca alun-
ya. Aques a ac i ud desin e essada, g a uii a i apassionada, em colpí pe
dins. Em naixia un amic.
El 1972, jun amen amb la Ma ia Rúbies, o gani za e n i engegii em,
en Pallach i jo, I'Escola No mal de l'Au ¿jnoma, que el segon cu s ja
comen~a les classes a San Cuga . Més a d, o s dos o na em a eballa
exclusi amen a la Facul a de Lle es. L'emoció amis osa amplia a la se-
a xa xa. Animan en Pallach el Depa amen de Ci ncies de 1'Educa-
ció, m'in i h -jo sóc del Depa amen de Filoso ia- a e -me & ec de
la Filoso ia de 1'EducaciÓ. Mol s cops o na a a Ba celona amb ell.
M'eng esco amb les se es idees polí iques.
Ha ien desapa egu o es les acances de Nadal. S 'es ena a, inep e,
com cada any, el 1977. La adio em cla a un cop que em deixa esmape -
du . Pallach ha mo . No m'ho c ec. Tele ono. Pallach ha mo . Em o-
bo plan a da an del seu cada e , a la seu del Pa i Socialis a que ell
undh. El mi o. Té una go a de sang coagulada ocan el nas. Se m'esca-
pen les lliig imes. Només ha ia plo a , abans, dos cops. Lla o s de la
mo de la ma e -mol - i pe la mo del pa e -menys. L'amic, a a,
e a despulla.
Ac ualmen con inuo ensenyan Filoso ia de 1'Educació al com en
Pallach ha ia desi ja . Des de la me a nine a in el.lec ual, com si uo el
pensamen pedagagic de Pallach?; el seu pensamen és ag6nic i iu de
la llui a. Aques a Es la hiph esi que o mula ia i que una esina o una
esi doc o al pod ia alida o in alida . La dinamica que sos é la peda-
gogia de Pallach és an aganica.
De que s'alimen a la llui a d'aques home?: de ole sal a ensemns
l'indi idil i la col.lec i i a . Hi ha pedagogs que s'inclinen exclusi a-
men pel p ime ; d'al es pel segon. Són pedagogies que in el.lec ua1-
men iuen en pau amb si ma eixes. La d'en Pallach, en can i, iu en
gue a. Vene a 1'Escola No a i, de e uc, enllaca amb una lííia de pen-
samen que s'ence a en l'empi isme -Hume- i con inua en el posi i-
isme -la se a es ima pe Du kheim e a no able-, sense descu a ni el
libe alisme ni el p agma isme.
Si s'hagués lliu a a ai al concepció, hau ia accep a in eg almen
com a aluosos el beha ionisme, el cien isme, el neoposi i isme i el ec-
nologisme, cosa que no éu mai. Pe qui??, pe qui? una al a concepció
nega a, en la se a Pnima, aques a p ime a. Jo c ec que ou més l'ana -
quisme -un P oudhom, posem pe cas- que no pas el maixisme, la
concepció que en ell ep esen a a la col.lec i i a
.
Em e e eixo, és cla ,
al Pallach madu . Si només hi obéssim aques essan , en Pallach hau-
ia aplaudi l'au oges ió -no pa lo de coges ió- exage ada i Pdhuc la
sup essió de 1'Escola. Es a a ben lluny de o aixa.
El seu pensamen pedagagic s'explica des del con lic e en e indi idu
i col.lec i i a , en e an opologies indi idualis es i an opoligies
col .lec i es. Volia sal a ensems la llibe a i l'e icicia. Hipa esi, com
deia, a p o a . Pe a acaba , p esen o una p ime a llis a d'esc i s
-publica s- d'en Pallach, que poden se i d'espe ó a algun jo e que
ulgui e ece ca.
Esbó~ de bibliog a ia de Josep Pallach
1.
L 'adolesce'ncia
i
la o mació de la pe sonali a
P emi Se a Hun e als Jocs Flo als de Pe pinyi, 1950.
2.
Les pe sonnali és p e e és des éle' es.
(Amis de Sk es, N? especial su les expé iences pilo e, (45-46),
Pa ís, 1958.
3.
La
élé ision e les en an s du Lycée de Mon ge on
(Éduca ion e Biblio heques, n? 10), Pa ís, I.P.N.
4.
Les loisi s de l'en an
a'
la maison
(Éduca ion e Biblio hsques, nP I), Pa ís I.P.N.
5.
El g an p oblema: Escola
i
ensenyamen pe a o s
Ediciones Ibé ica, Pe pinyP, 1964.
6.
Pedagog2 y Sociedad
Ediciones Clandes inas
,
año 1964.
7.
Ins i u s-Pilo
i
e o ma de l'ensenyamen mi@
<<P emi An oni Balmanya~, 1970. Ed. No a Te a, 1971.
8.
La
democ a'cia, pe e que'?
No a Te a, Ba celona, 197 5.
9.
La
explosión educa i a
Sal a , Ba celona, 1975.
1 O.
O ien ación Pos -escola
Publicado po el I.C.E. de la U.A.B.
11.
Els mes es pablics
i
la e o ma de l'ensenyamen a Ca ahnya
Ed. CEAC.
12.
A icules
publicados en España
-Co e0 Ca alán, No icie o
Uni e sal, A ui-
y
F ancia.
13.
Les e ce es ies
Ed. No a Te a, 1975.
14.
Bal asa Po cel:
Josep Pallach
Ed. A.C., 1977.
1
5.
El nos e comba
Ed. Con empo Pnies, 1977.
Oc a i Fulla
PERFIL DE
UN
EDUCADOR
Seño es p o eso es
y
alumnos del Depa amen o de Ciencias de la
Educación:
Tengo el enca go de ab i es e ac o de ecue do
y
homenaje al que
ue a en ida un amigo ines imable, un educado sin pa
y
un homb e
de hace es
y
sen imien os anspa en es
y
de un alo humano digno de
imi a : Josep Pallach i Ca ola.
Hace, po es as echas, cinco años ya que uimos sacudidos iolen a-
men e en nues os nás ín imos sen imien os al conoce el allecimien o
del amigo Pallach. Toda la amilia uni e si a ia ese dia io iolen a se la
azón lógica que media en e la ida
y
la mue e. El des ino nos so -
p endió -una e2 más- con un hecho que ompe cualquie azona-
mien o cien í ic0
y
men al sob e las elaciones de las cosas, hechos o e-
nómenos del uni e so: una ida académica, angua dia é ica de la p o-
esión docen e uni e si a ia, en una ins ancia his ó ica singula de nues-
a ida nacional, dejó de <se )> pa a pasa al ecue do que cada dia se
hace nás
y
nás p o undo
y
ejempla . Un educado social, sob e el cua1
la clase polí ica
y
di igen e de una comunidad que emp endia una ez
nás el camino de la a monía, de la paz
y
de la cons ucción del u u o,
se io, en ho as, hué ana del di igen e nás p ecla o.
Un amigo, un conseje o, un guia e es ido de
10
nás selec o de 10s a-
lo es humanos
,
despa ecía de nues a ida ma e ial.
Fue pa a muchos, aquella echa de cinco años a ás, emp ende una
nue a elación con aquel que en ida -qui26 sin sabe lo- nos hizo
sen i nos ú iles a noso os mismos.
Cuando el nomb e de Pallach ya se ha hecho
y
con e ido en una ins-
i ución digna de se eco dada a ni eles nás ep esen a i os de la ida
pública ca alana
y
española; cuando se inicia la co onación o culmina-
ción de una ida de es udio uni e si a i0 de nue as gene aciones que no
u ie on la sue e de i i la elación di ec a con el educado que eco -
damos;
y
cuando..
.
po o as muchas
y
signi ica i as azones, nues o
Depa amen o c ee llegada la ho a de asumi la esponsabilidad ins i u-
cional de eco da
y
endi el nunca bien me ecido homenaje que me e-
ce aquel que en ida ue la pied a angula de la ida academica
y
o ga-
niza i a de nues o Depa amen o de Ciencias de la Educación.
Y
es a
ho a es es e momen o en que nos eunimos en la comunidad del ecue -
do al educado . Po eso hoy, como pa e
y
con enido de es e homenaje,
nos habla án del insigne educado usus p o eso es y a nigos,.
Los p o eso es Oc a i Fulla , Salomó Ma qub
y
Jaume Sa amona se-
án 10s que, en la lengua an que ida
y
de endida po Pallach: ala nos a
llengua ca alana,, o ece án con sus mensajes nues o homenaje al a ni-
go
y
educado Josep Pallach i Ca ola.
Muchas g acias
:
Víc o Mon e o E.