Memòria de la Secció de Ciències de l'Educació de la U.A.B. : Curs 1981-1982

MEMORIA DE LA SECCIO DE CIENCIES DE L'EDUCACIO DE LA U.A.B. CURS 1981-1982 DADES GENERALS El mes de juny de 1982 inali za 5 els seus es udis a la Secció de CiZn- cies de 1'Educació la p ime a p omoció d'alumnes de cu sos noc u ns. Ob ind an, pe an , el í ol de llicencia un o al de 36 alumnes (se- gons les p e isions). Respec e als cu sos diü ns es p e eu aques cu s que concloguin els seus es udis els 58 alumnes de la sisena p omoció. PLA D'ESTUDIS (Cu s 1982-1983) Pla docen - P ime cide Assigna a es P o esso s Inuoducció a les CiZncies de 1'Educació Es adis ica aplicada a les CiZncies de 1'Educació His b ia de 1'EducaciÓ Didk ica Teo ies de 1'Educació Psicologia de 1'EducaciÓ Biologia del compo amen Biologia de l'Educaci6 J. Sa a nona (diü n) P. Fon án (noc u n) (Concu s Públic-diü n) F. Fe e (diü n) C. Vidal (noc u n) J.M. DomZnech (diü n i noc u n) A. Fe ández (diü n) Ll. Ta ín (noc u n) O. Fulla (diü n) V. Mon e o (noc u n) C. Go zens (2 g ups diü n) L1. Ta ín (noc u n) J .M. Asensio (noc u n) R. Qui lle (diü n) Pla Docen - Segon cicle J .M. Asensio (noc u n) Assigna u es P o esso s Pedagogia di e encial M. Jesús Comellas (diü n) (Concu s públic noc u n) In es igació educa i a J. Sa amona (diü n) C. Vidal (noc u n) Educació compa ada F. Fe e (diü n) J.M. Quin ana (noc u n) Sociologia de 1'EducaciÓ J.M. Quin ana (diü n i noc u n) Di icul a s d'ap enen a ge M .J . Comellas (diü n) (Concu s públic noc u n) Psicopedagogia dels p oblemes emocionals C. Go zens (diü n) O gani zació escola A. Fe ández (noc u n) (Concu s públic diü n) Poií ica educa i a R. Qui lle (diü n) Pedagogia e ap u ica MJ. Comellas (diü n) (Concu s públic noc u n) Dinhica de g up M. Li. Fab a (diü n) O ien ació educa i a (Concu s públic diü n i noc u n) Psicobiologia del de icien J . M . Asensio (diü n) His b ia de 1'EducaciÓ a Ca alunya S. Ma qués (diü n i noc u n) His b ia de 11Educaci6 I1 J. M. Dom nech (diü n) P. Fon án (noc u n) Educació Pe manen i d'adul s V. Mon e o (diü n i noc u n) Psicopedagogia dels M. A.V. (S) J. Sa amona (diü n) Me odologia didk ica (S) A. Fe ández (diü n) Bilingüisme i educació (S) R. Qui lle (diü n) Tecnologia didic ica (S) A. Fe ández (diü n) Educació P eescola (S) J. Sa amona (diü n) Cul u a i Educació (S) R. Qui lle (diü n) DidL iques especials (S) A. Fe ández (diü n) T cniques d1EducaciÓ d'Adul s (S) LI. Ta ín (noc u n) Animació cul u al i espali (S) LI. Ta ín (noc u n) U ili zació del SSPS en la in es igació educa i a (S) C. Vidal (noc u n) A aluació (S) C. Vidal (noc u n) Pla docen - Te ce cicle (Cu sos de Doc o a ) Assigna u es P o esso s A aluació i docimologia J. Sa amona Fundamen ación eó ica de la ecnologia didác ica A. Fe ández ASSOCIACIÓ DE LES CIENCIES DE L'EDuCACIÓ En comensa el cu s acad mic 1981-1982 un g up d'es udian s del Depa amen de 1'EducaciÓ de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, p eocupa s an pel u u p o essional com pe la si uació gene al en que es oben els llicencia s en Pedagogia o Ci ncies de I'EducaciÓ, o - gani za en di e ses eunions i aules odones en les quals hi pa icipa en doc o s, llicencia s i es udian s. Un cop e a l'andisi exhaus i a de les ac uals ci cums hncies, s'a ibh a les conclusions següen s : A) És del o necessa i que la socie a en gene al conegui la igu a i la asca del p o essional de les Ci ncies de 1'Educació o pedagog. B) Cal que sigui econegu , pe I'Adminis aciÓ de 1'Es a i d'alues b gans compe en s, l'indispensable pape del llicencia ea Pedagogia o Ci ncies de I'EducaciÓ a la nos a socie a . C) Con é de e mina l's a us p o essional del pedagog en les ins i u- cions escola s y , en gene al, en o p océs educa iu, en on d'al es i u- la s que incideixen en aques ma eix hbi . D) Es u gen la c eació d'un col.legi p o essional que coo dini i de- ensi els in e essos p o essionals dels i ula s en Pedagogia o Ci ncies de 1'EducaciÓ. Conc e ades aques es bases s'es abli en p io i a s pe al d'aconsegui l'objec iu de i a de l'apa a D. Es a e no a que p iamen , s'hau- ia d'ap o undi els an e io s apa a s. Així, doncs, s'aco dh que I'es a gia més adequada ó a la c eaci6 d'una associació que ens ob ís les po es als objec ius que a p io i s'ha- ien ma ca . D'aques a mane a, i a pa i de la di a associació, s'ob in- d ia: l . Un ma c legal d'ac uació. 2n. Un medi pe aglu ina els p o essionals de les CiZncies de 1'Edu- caci6 que eballen a Ca alunya. 3 . La unió i sensibili zació dels es udian s de Pedagogia, pel que a als p oblemes que hau an d'en on a un cop acaba s els seus es udis. 4 . Di ulgació pe mi jh dels mass-media de o s els aspec es inhe- en s a les Ciencies de 1'EducaciÓ i als seus p o essionals. 52. Una ca apul a cap al objec iu immedia : la c eació del Col.legi O icial de Doc o s i Llicencia s en CiZncies de I'Educació de Ca alunya. A p ime s d'enguany es a con oca 1'Assemblea cons i u i a de 1'As- sociació de les CiZncies de l'EducaciÓ, de la qual so gí la Jun a de Go- e n p o isional, a la qual s'encomanh les asques de: elabo ació d'un a an p ojec e d'es a u s pe a soune e'ls a l'ap o ació de l'hsemblea Gene al; hi s de legali zació, i obe u a del pe íode elec o al pe a la p oclamació de la de ini i a Jun a de Go e n. En aques s momen s, l'abans ci ada Associació es uoba en l'e apa de ecollida d'esmenes a l'a an p ojec e d'es a u s. L'AssociaciÓ de les Ciencies de 1'EducaciÓ comp a ac ualmen , a dos mesos d'ha e es a cons i u'ida, amb 50 socis en e doc o s, llicencia s i es udian s. A a com a a s'es h inician , així ma eix, la di ulgació, mi jansan o s els mi jans de comunicació social, d'aquells aspec es p opis de les Cien- cies de 1'Educació i dels seus p o essionals. Bella e a, 30 de ma s de 1982 Sec e a ia de Coo dinació Pe manen ACTIVITATS GENERALS DEL PROFESSORAT DE LA SECCIO 1. In es igacions Du an aques pe íode de emps s'han llegi dues esines: Gemma Palau Ca dona: HaGia una pedagogiiz ana co -exis enczaiis a, di igida pel doc o Oc a i Fulla (quali icació: ExcelJen pe unanimi- a ). An onio José Galup Ga cía: Es uc u a delsis ema educa i a enezo- lano, di igida pel doc o Adalbe o Fe ández (quali icació pe majo ia). L'hea de me odologia i in es igació educa i a con inua eballan en la in es igació sob e u Vocabula i Usual Ac iu en el nen ca alanopa lan des dels 5 als 14 anys,, que ja ha inicia la segona ase, consis en en la abulació de dades. L'equip con inua di igin -10 el doc o Adalbe o Fe- ández i col.labo en amb ell Es e e Pon i Joaquín Gasí (p o esso s de la Secció), Lou des Pé ez Pé ez i Fo ino Sosa T e iño (llicencia s en Ciencies de l1EducaciÓ) i José Tejada i Ped o Ju ado (psicblegs i alumnes de la Secció). A l'qkea de Teo ia i His b ia de I'EducaciÓ,, el p o esso Josep Quin ana es 2 en dues in es igacions : a) Impac e pedagsgic de la p emsa in an il ca alana, 1904-1 936, pa- uocina pe l'I.C.E. de la U.A.B. 6) Recd lem'cog ii 3c de emes del ocabula i' cas ellb, cien gc i me'- dic, de i a s del g ec (uns deu mil emes). Es udi me odol6gic. D'al a banda a l'akea d'Educaci6 Pe manen ,, el p o esso Víc o Mon e o es a en un es udi sob e La educación en el medio u al en Galicia, en col.labo aci6 amb l'alumna Xoana Balado; i una in es iga- ció documen al sob e la G anja-Escola de Juneda (Les Ga igues), en col.labo aci6 amb els memb es del Semina i d'Educació al medi u al. 2. Publicacions A més a més d'un conjun de e is es i dia is de di e en s hbi s en els quals han col.labo a p o esso s de la Secció -pe exemple: Bu lle ' Ojicial del Col. legi de Doc o s i Llicencia s, Bu ile íde Pedagogia Te a- pe'u ica de la Uni e si a de Ba celona, Nues a Escuela, dia is A ui, La Vangua A, e c.- cal des aca , pe la se a i npo iincia, les publica- cions següen s: Concepció Go zens en col.labo aci6 amb Chdid Geno a d: aIn o- ducción his ó ica a la psicologia de la educación en 10s EE.UU.B, Re is a de His o ia de la Pkologiiz, 2 (4), 1981, pp. 337-354. Salomó Ma qués: aNa cb Masí i la se a ob a: 1'Escola de S'Aga ó~, Es udi Gene al, e is a del Col.legi Uni e si a i de Gi ona, núm. 1, ol 11, Gi ona, 1981. Es e e Pon : ahs phlos y el Ciclo Inicial*, La Escuela en Acción, núm. 10.424, Vol. IV, Mad id, 1982. Josep M. Quin ana: ap ecisiones sob e el concep o de c ea i idad,, C ea i idad y Educación, Mad id. Sec e a ia del M.E.C. 198 1, pp. 7 1- 106; aAp ende ma emá icas ¿un juego o un uabajo?, Re omna de la Escuela, núm. 30, 1981, pp. 29-33; aEl en oque sis emá ico de la Socio- logía de la Educación,, Cuademos de ealidades sociales, 18-19, 1981, PP. 267-273. Jaume Sa amona: aHacia una eo ía de la Enseñanza a dis ancia,, Campus Abdense, núm. 0, A ila No iemb e, 1981, pp. 18-19. Els p o esso s Adalbe o Fe ández, Víc o Mon e o, Rosa Qui lle Jaume Sa amona i Lluís Ta ín an col.labo a en el núme o an e io de la nos a e is a, EDUCAR 1. A llapa a de publicacions de llib es cal des aca : J .M. Quin ana Cabanas, i col .labo ado s: Semina io de Sociologh de la Ed lcación. P ensa In an il y Educación, Ediciones de la Uni e sidad de Ba celona, 1981. C. Vidal Xi é i d'al es: Clases y ac i idades de ecupe ación. San i- llana, 1982 (l . P emi al I11 Concu so de Expe iencias escola es). J . Sa amona y O. Fulla : Cues iones de Educación, Ediciones CEAC , Ba celona, 1982. 3. Pa icz$acions a cong essos, semina is, cu se s, e c. Adalbe o Fe ández: - Comunicació sob e aA la c ea i idad desde la in eg ación del ap endizaje,, al Symposium Nacional de C ea i idad, celeb a el mes de eb e a ValZncia. - P o esso únic del Semina i sob e aLa expe imen ación en el aula de p eescola ^, o gani za pe 1'I.C.E. de la Uni e si a de Mú cia, el mes de gene de 1982. - P o esso col.labo ado del Semina i sob e aselecció i p og amació de con ingu s des de la pe spec i a de la in e disciplina ie a ~, o gani - za pe la Comissió de Pedagogia del Col.legi de Doc o s i Llicencia s de Ca alunya el mes de maig. Pe e Fon án : - Con e Zncia o gani zada pe l'I.C.E. de la Uni e si a de Ba celo- na sob e el ema: *Ges ió democ a ica de I'Ensenyamen s. - Col.labo ació en el Cu s sob e Fo mació del P o esso a o gani za pe l'I.C.E. de San iago de Compos ela du an el mes de maig so a el í ol : Pa ic@ació escola i 6 gans col. legia s. Concepció G zens: - Comunicació sob e el ema: ah ans e encia del ap endizaje, i- sión c í ica y pe spec i as u u as,, al Cong eso de In es ;paciónpsicoló- gica celeb a a Mú cia du an els dies 30-31 de ma s i 1-2 d'ab il. Salomó Ma qués: - Comunicació sob e el ema: aEl discu so sob e la Educación que se di ige a 10s pad es y ayos de Mosén Ci ius Valls i Geli del año 1970, a les Jo nades d'His 6 ia i Cul u a (Cen ena i' del naixemen de Ca les Raho- la), celeb ades a Gi ona el mes de no emb e de 1981. - Comunicació sob e: aLa ida de Ripoll i l'ensenyamen de la g a- mP ica (1 785 - 1789)~, a les VJo nades d'His 6 ia de I'EducaciÓ als Pa ios Ca alans, celeb ades a Vic del 31 de ma s a 1'1 d'ab il. Vk o Mon e o: - Comunicació sob e aLa Escuela: base de e lexión sob e la p oble- má ica esencial de la Educación~, p esen ada a les III Jo nades de Filoso i-Filoso i de Z'EducaciÓ celeb ades a Ba celona el mes de eb e . - Di ecció del Semina i sob e aLa Concepción Humana y Social del uabajos, o gani za pe 1'Ins i u Social de la Dona a Ba celona du an el mes d'ab il. E e e Pon : - Comunicació sob e aTécnicas de es i nulación pa a niños mongóli- cos, a les I Jomadas sob e Re aso Men al, o gani zades pe la Inspecció d'E.G.B. a Huel a du an el mes de desemb e de 1981. - P o esso únic a l'akea de Psicomo ici a ~ del cu s d'Especiali - zació en P eescola , o gani za pe l'I.C.E. de la Uni e si a de Mú cia el mes de eb e de 1982. - Memb e col.labo ado de les IIIJomades de Filoso ia-Filoso ia de I'EducaciÓ du an el mes de eb e a Ba celona. - Memb e de la Taula Rodona sob e *P emsa i Escola, a les IJoma- des sob e Comunicació i Ensenyamen , o gani zades pe 1'I.C.E. de la Uni e si a Au bnoma, du an el mes de maig. Josep Ma ia Quin ana: - Ponencia sob e aNa u aleza de la c ea i idad, al Symposium Na- cional sob e C ea iuidad, celeb a el mes de eb e a Valencia. - Comunicació sob e econcep o de Filoso ia de la Educación,, a les III Jo nades de Filoso ia-Filoso ia de IIEducació celeb ades a Ba celona du an el mes de eb e . Jaume Sa amona: - Pon ncia sob e *Teo ia de la Enseñanza a dis ancia, al Semina i sob e Disego y eualuación de p og amas pa a la educación supe io a dis ancia: Teo íü y P ác ica, celeb a a San iago de Xile el no emb e de 1981. - Pon ncia sob e *La c ea i idad en 10s sis emas no-con encionales de educación~, al Symposium Nacional sob e C ea iuidad celeb a el mes de eb e a Val ncia. - Nomena pe la Sociedad Española de Pedagogia coo dinado pe Ca alunya a I'o gani zació, el p ope any, del Cong és que es a h sob e Tecnologia Educa i a. 4. Incidzncies del P o eso a Les més des acables son les següen s: - P esa de possesió de la ch ed a de Sociologia de 1'EducaciÓ pe pa del p o esso Josep M. Quin ana; adjudicació p o isional d'una ad- jun ia in e ina al p o esso Salomó Ma ques. - L'assis ncia de Josep M. Quin ana i Jaume Sa amona a una eu- nió a Mú cia du an el mes d'ab il pe a uac a el ema del concep e i con ingu de la Pedagogia Gene al. - Adalbe Fe ández i Jaume Sa amona com a memb es de dos i- bunals: Adjun ia de Didac ica i Ag egadu ia d'His 6 ia de 11Educaci6, espec i amen . - Assis ncia, a inals de maig, dels p o esso s Josep Ma ia Quin ana i Jaume Sa amona a una eunió pe a o gani za el p ope Cong és Na- cional de Pedagogia. 5. Al es ac i i a s de la secció - Con e ncies e es a la Secció: Mes de eb e : Doc o Ce e a (Uni e si a de Val ncia): Au o idad y Edzlcación hoy. Doc o Ga cia Ca asco (Uni e sidad de Salamanca): Epis emologih de las Ciencias de b Educación. Mes de ma c: Ma ga i a Ma ínez : El au ismo, p oblema pedagógico. Doc o Ci igliano: La Educación abie a. Mes d'abd: Doc o Oswald J. Ruda (Uni e sidad de O awa): La cnks ac ual de Psicopedagogk Social. Mes de maig: Doc o Pei ó (Uni e si a de Valencia): Visió in e disci- plina de /'ensenyamen . - Col.labo aci6 amb d'al es en i a s: - Amb el col.legi de Doc o s i Llicencia s de C alunya, en I'o gani - zació d'un semina i sob e uAnálisis ansaccional y Educación;~ a & ec del p o esso Gus a o Ci igliano. Celeb a el mes de ma s a Ba celona. - Amb el Depa amen de Filoso ia i l'I.C.E., ambdós de la Uni e - si a Au bnoma de Ba celona, en I'o gani zació de les 111 Jo nades de Filoso a-Filoso a de I'EducaciÓ, du an el mes de eb e a Ba celona. - Amb la Gene ali a de Ca alunya en dos aspec es conc e s: I. Els p o esso s de l'ii ea de Didhc ica han elabo a un in o me de- mana pe aques a ins i ució sob e els cu ículums de Cicle Mi jh. 2. Reali zació d'una in es igació pe a plani ica un model de cu ícu- lum pe als cu sos que hau an de e els di ec o s dels cen es públics d'E.G.B. L'equip d'in es igació es 2 o ma pe Jaume Sa amona (di- ec o del g up), Adalbe o Fe ández, Joaquín Gai íí, Es e e Pon i Fe an Fe e . També hi pa icipa Pe e Da de (p o esso de 1'Escola de Fo mació del P o esso a d'E . G. B. ). - Amb la Secció de Ciencies de 1'EducaciÓ de la Uni e si a de Ba - celona en unes aules odones commemo a i es del 50 ani e sa i de la Secció, i a les quals hi an pa icipa com a p o esso s de la nos a Sec- ció, Josep M. Quin ana i Jaume Sa amona. I Pe úl im, cal des aca la signa u a d'un con eni de col.labo aci6 amb I'aIns i u o de Coope ación Ibe oame icano~ que pe la se a impo hn- cia des aquem, o segui : 6. Aco d de Col.labo ació en e la Secció de CiZncies de I'EducaciÓ de la Uni e si a Au 6noma de Ba celona i la Di ección de Coope ación Cul- u al del Ins i u o de Coope ación Ibe oame icano Aques es dues ins i ucions es p oposen de du a e me asques con- Pallach i con inua a man aixb ol di o que no s'ha llegi el llib e de Pallach o que si s'ha llegi i en es, hi ha in e essos de e mina s que no olen que aques a apo ació onamen al sigui coneguda. Aques coneixemen a ons dels mes es gi onins de comengamen de segle -la se a esi ac a dels mes es de Gi ona a la p ime a desena d'aques segle- eia que os un decidi de enso de les coses gi onines. No només dels mes es i dels magis e i gi oní, sinó que ambé e a un de enso decidi del Col.legi Uni e si a i de Gi ona. E a una eu de pes a les ins ancies ba celonines de ensan el C.U.G. I no només de ensa a el Col.legi Uni e si a i sinó que a ni ell de clas- se i de depa amen eia d'enllag. Els alumnes de Gi ona eníem els ma- eixos ex os d'His 6 ia de 1'EducaciÓ, uns ulls ciclos ila s, que els com- panys de Ba celona. La se a epoca ou el emps que més p o esso s de Ba celona impa i en classes a Gi ona. Pallach aconseguí, en la mesu a del possible, que els es udian s del Col.legi Uni e si a i sen issin se a la Uni e si a Au anoma de Ba celona. Salomó Ma ques PALLACH: UNA AGONIA APASSIONADA De llib es que ens pa lin de l'amis a , n'hi mol s. El cu iÓs,en can i, és el cas d'A is b i1 que en les pagines d'un ac a d' ica -E ica a Nico'mac- dedica una cinquena pa de l'ob a a I'amis a . Quan és p egona, l'amis a e eb a I'exis encia biog ii ica. Josep Pallach o na de l'exili polí ic quan compleix qua an a-nou anys. El Bloc Ob e i Campe ol i el Pa i Ob e d'Unz icació Ma xis a -P.O .U .M.-, que l'ha ien imp essiona quan ' enia disse anys, es a- en ja ben o agi a s de les se es en anyes. A F anga, ha ia pa i una me anoia en iquido a que l'ha ia allunya del a anna doc ina i. S'ha- ia con e i a la lli&e a possi&le, o de ugin la llibe a pe jiec a pel e de se , aques a, una deu de dogma isme o ali a i. L'any següen a la se a o nada -el 1970-, jo o ma a pa del ju a del *P emi de Pedagogia An oni Balmanya~. En e els eballs p esen- a s, en des aca a indiscu iblemen un, signa pe un al Pallach. Qui se ia aquell jo e an p epa a ? em p egun a a jo, embadali pe la lec- u a. El p emi es concedí al des aca . El ma eix any 1970, aig ing essa a l'I.C.E. de la Uni e si a Au a- noma de Ba celona, en el Depa amen d'In es igaci6. L'any sob e, hi en a un al Josep Pallach, que es a & ec del Depa amen d'o ien a- ció. Teníem els despa xos, l'un al cos a de I'al e. -Escol a, li p egun- o un dia, que e s pa en d'un Pallach que guanya el aBalmanya~? -Sóc jo, em espongué amb una ialla co dial. El meu jo e enia més anys i més expe esa que no pas jo. A les jun es de I'I.C.E., que du a en ma ins sence s -calia dispa a la e o ma educa i a que ha ien pe mb els Villa Palasí-, aig com- p end e que aquell home madu no ha ia en a a la Uni e si a pe e ca e a i ascendi , sinó que ho ha ia e pe se i els homes de Ca alun- ya. Aques a ac i ud desin e essada, g a uii a i apassionada, em colpí pe dins. Em naixia un amic. El 1972, jun amen amb la Ma ia Rúbies, o gani za e n i engegii em, en Pallach i jo, I'Escola No mal de l'Au ¿jnoma, que el segon cu s ja comen~a les classes a San Cuga . Més a d, o s dos o na em a eballa exclusi amen a la Facul a de Lle es. L'emoció amis osa amplia a la se- a xa xa. Animan en Pallach el Depa amen de Ci ncies de 1'Educa- ció, m'in i h -jo sóc del Depa amen de Filoso ia- a e -me & ec de la Filoso ia de 1'EducaciÓ. Mol s cops o na a a Ba celona amb ell. M'eng esco amb les se es idees polí iques. Ha ien desapa egu o es les acances de Nadal. S 'es ena a, inep e, com cada any, el 1977. La adio em cla a un cop que em deixa esmape - du . Pallach ha mo . No m'ho c ec. Tele ono. Pallach ha mo . Em o- bo plan a da an del seu cada e , a la seu del Pa i Socialis a que ell undh. El mi o. Té una go a de sang coagulada ocan el nas. Se m'esca- pen les lliig imes. Només ha ia plo a , abans, dos cops. Lla o s de la mo de la ma e -mol - i pe la mo del pa e -menys. L'amic, a a, e a despulla. Ac ualmen con inuo ensenyan Filoso ia de 1'Educació al com en Pallach ha ia desi ja . Des de la me a nine a in el.lec ual, com si uo el pensamen pedagagic de Pallach?; el seu pensamen és ag6nic i iu de la llui a. Aques a Es la hiph esi que o mula ia i que una esina o una esi doc o al pod ia alida o in alida . La dinamica que sos é la peda- gogia de Pallach és an aganica. De que s'alimen a la llui a d'aques home?: de ole sal a ensemns l'indi idil i la col.lec i i a . Hi ha pedagogs que s'inclinen exclusi a- men pel p ime ; d'al es pel segon. Són pedagogies que in el.lec ua1- men iuen en pau amb si ma eixes. La d'en Pallach, en can i, iu en gue a. Vene a 1'Escola No a i, de e uc, enllaca amb una lííia de pen- samen que s'ence a en l'empi isme -Hume- i con inua en el posi i- isme -la se a es ima pe Du kheim e a no able-, sense descu a ni el libe alisme ni el p agma isme. Si s'hagués lliu a a ai al concepció, hau ia accep a in eg almen com a aluosos el beha ionisme, el cien isme, el neoposi i isme i el ec- nologisme, cosa que no éu mai. Pe qui??, pe qui? una al a concepció nega a, en la se a Pnima, aques a p ime a. Jo c ec que ou més l'ana - quisme -un P oudhom, posem pe cas- que no pas el maixisme, la concepció que en ell ep esen a a la col.lec i i a . Em e e eixo, és cla , al Pallach madu . Si només hi obéssim aques essan , en Pallach hau- ia aplaudi l'au oges ió -no pa lo de coges ió- exage ada i Pdhuc la sup essió de 1'Escola. Es a a ben lluny de o aixa. El seu pensamen pedagagic s'explica des del con lic e en e indi idu i col.lec i i a , en e an opologies indi idualis es i an opoligies col .lec i es. Volia sal a ensems la llibe a i l'e icicia. Hipa esi, com deia, a p o a . Pe a acaba , p esen o una p ime a llis a d'esc i s -publica s- d'en Pallach, que poden se i d'espe ó a algun jo e que ulgui e ece ca. Esbó~ de bibliog a ia de Josep Pallach 1. L 'adolesce'ncia i la o mació de la pe sonali a P emi Se a Hun e als Jocs Flo als de Pe pinyi, 1950. 2. Les pe sonnali és p e e és des éle' es. (Amis de Sk es, N? especial su les expé iences pilo e, (45-46), Pa ís, 1958. 3. La élé ision e les en an s du Lycée de Mon ge on (Éduca ion e Biblio heques, n? 10), Pa ís, I.P.N. 4. Les loisi s de l'en an a' la maison (Éduca ion e Biblio hsques, nP I), Pa ís I.P.N. 5. El g an p oblema: Escola i ensenyamen pe a o s Ediciones Ibé ica, Pe pinyP, 1964. 6. Pedagog2 y Sociedad Ediciones Clandes inas , año 1964. 7. Ins i u s-Pilo i e o ma de l'ensenyamen mi@ <<P emi An oni Balmanya~, 1970. Ed. No a Te a, 1971. 8. La democ a'cia, pe e que'? No a Te a, Ba celona, 197 5. 9. La explosión educa i a Sal a , Ba celona, 1975. 1 O. O ien ación Pos -escola Publicado po el I.C.E. de la U.A.B. 11. Els mes es pablics i la e o ma de l'ensenyamen a Ca ahnya Ed. CEAC. 12. A icules publicados en España -Co e0 Ca alán, No icie o Uni e sal, A ui- y F ancia. 13. Les e ce es ies Ed. No a Te a, 1975. 14. Bal asa Po cel: Josep Pallach Ed. A.C., 1977. 1 5. El nos e comba Ed. Con empo Pnies, 1977. Oc a i Fulla PERFIL DE UN EDUCADOR Seño es p o eso es y alumnos del Depa amen o de Ciencias de la Educación: Tengo el enca go de ab i es e ac o de ecue do y homenaje al que ue a en ida un amigo ines imable, un educado sin pa y un homb e de hace es y sen imien os anspa en es y de un alo humano digno de imi a : Josep Pallach i Ca ola. Hace, po es as echas, cinco años ya que uimos sacudidos iolen a- men e en nues os nás ín imos sen imien os al conoce el allecimien o del amigo Pallach. Toda la amilia uni e si a ia ese dia io iolen a se la azón lógica que media en e la ida y la mue e. El des ino nos so - p endió -una e2 más- con un hecho que ompe cualquie azona- mien o cien í ic0 y men al sob e las elaciones de las cosas, hechos o e- nómenos del uni e so: una ida académica, angua dia é ica de la p o- esión docen e uni e si a ia, en una ins ancia his ó ica singula de nues- a ida nacional, dejó de <se )> pa a pasa al ecue do que cada dia se hace nás y nás p o undo y ejempla . Un educado social, sob e el cua1 la clase polí ica y di igen e de una comunidad que emp endia una ez nás el camino de la a monía, de la paz y de la cons ucción del u u o, se io, en ho as, hué ana del di igen e nás p ecla o. Un amigo, un conseje o, un guia e es ido de 10 nás selec o de 10s a- lo es humanos , despa ecía de nues a ida ma e ial. Fue pa a muchos, aquella echa de cinco años a ás, emp ende una nue a elación con aquel que en ida -qui26 sin sabe lo- nos hizo sen i nos ú iles a noso os mismos. Cuando el nomb e de Pallach ya se ha hecho y con e ido en una ins- i ución digna de se eco dada a ni eles nás ep esen a i os de la ida pública ca alana y española; cuando se inicia la co onación o culmina- ción de una ida de es udio uni e si a i0 de nue as gene aciones que no u ie on la sue e de i i la elación di ec a con el educado que eco - damos; y cuando.. . po o as muchas y signi ica i as azones, nues o Depa amen o c ee llegada la ho a de asumi la esponsabilidad ins i u- cional de eco da y endi el nunca bien me ecido homenaje que me e- ce aquel que en ida ue la pied a angula de la ida academica y o ga- niza i a de nues o Depa amen o de Ciencias de la Educación. Y es a ho a es es e momen o en que nos eunimos en la comunidad del ecue - do al educado . Po eso hoy, como pa e y con enido de es e homenaje, nos habla án del insigne educado usus p o eso es y a nigos,. Los p o eso es Oc a i Fulla , Salomó Ma qub y Jaume Sa amona se- án 10s que, en la lengua an que ida y de endida po Pallach: ala nos a llengua ca alana,, o ece án con sus mensajes nues o homenaje al a ni- go y educado Josep Pallach i Ca ola. Muchas g acias : Víc o Mon e o E.