CARACTERÍSTIQUES
DIDACTIQUES
DE
I
L'ENSENYAMENT
A
DIST~CIA
Jaume Sa a nona
i
López
PRINCIPIS FONAMENTALS
Quan pa lem d'ensenyamen a dis dncia cal eni ben p esen que
l'ensenyamen ep esen a el subs an iu i a dis dncia la modali a o qua-
li ica iu. Pe an , qualse ulla de les exighcies que an igo ós i e icas
I'ensenyamen en gene al són aplicables a l'ensenyamen a dis ancia.
La
didk ica di e encial de l'ensenyamen a dis iincia ind a de comú amb
la didac ica gene al la necessi a de plani icació p hia, I'adap ació de
con ingu s i ac i i a s a la capaci a del subjec e discen , I'a aluació de
esul a s, l'aplicació d'incen ius mo i ado s, e c., so a les peculia i a s
que compo a la no p esZncia del p o esso da an l'alumne. Conc e-
an més la qües ió, di em que l'ensenyamen a dis iincia es onamen a
en la capaci a d'au oins slcció pe pa de I'alu nne, p incipi que,
d'al a banda, cons i ueix un p opbsi de o sis ema didac ic, an a ia
com la madu esa dels discen s ho a possible.
Una segona conside ació a eni ben en comp e és el e que I'ensen-
yamen a dis ancia no con o ma una modali a única. Sense en a en
excessius de alls, pe no allunya -nos dels p opbsi s d'aques eball, ad-
e im que es po pakla de sis emes més o menys adis an s~
(MOORE,
1975)
dins de la ma eixa ensenyansa a dis ancia; a i mació que esul a
comp ensible si ad e im els di e en s canals de comunicació que poden
emp a -se, els quals possibili en més o menys el dihleg p o esso -
alumne.
L'ensenya nen a dis ancia u ili za una me odologia que di e eix el
missa ge i la comunicació ins uc i a en el emps, en l'espai o en amb-
dues dimensions alho a, sal an així la sepa ació %ica que hi ha enue el
p o esso i I'alumne. Aques a concepció de la adis iincia~ ens con ence-
B que de e , en o ensenyamen ins i ucionali za semp e hi ha una
pa d'ensenyamen a dis ancia, ca o es les ac i i a s d'ap enen a ge
no es ma e iali zen da an el p o esso .
És ben ce que l'ensenyamen a dis bcia a néixe com un subs i u
de l'ensenyamen p esencial i ana a di igi als qui no podien accedi a
les aules escola s con encionals. Pe b a ui la qües ió ha a ia adical-
men ; egem:
a) Cada egada més pa lem d'ensenyamen obe , pe a dona a en-
end e que cal enca les ígides es uc u es ins i ucionals escola s i e
possible que l'educació a ibi a o s i a qualse ol ind e .
6)
Cons a em la impossibili a de e accessible l'ensenyamen en
o s els seus ni ells exclusi amen mi jangan el sis ema de g ups e-
du' s, concen a s en un ma eix lloc, du an un emps p e ixa , da an
la p esencia d'un p o esso .
c)
La demanda d'educació no es a limi ada a una sola e apa de la i-
da, sinó que és una necessi a pe manen a la ida de I'home ac ual.
d)
Les asques educa i es no poden eni lloc al ma ge dels g ans mi -
jans de comunicació social, que cal sabe emp a i anali za c í icamen
pe a no cau e so a la se a in luencia quan sigui alienado a.
Pe o es aques es aons, l'ensenyamen a dis hncia no és solamen
una al e na i a subs i u b ia de l'ensenyamen p esencial, sino que é
plena jus i icació pe ell ma eix.
La elació di ec a p o esso -alumne és imp escindible du an les p i-
me es eda s, més conc e amen du an l'ensenyamen obliga o i, quan
la manca de madu esa discen exigeix l'acció di ec a del p o esso pel
que a a les asques ins uc i es; alesho es ambé ho és el con ac e pe -
manen amb els condeixebles pe a aconsegui els p opbsi s de l'educa-
ció social. Pe b, dominades ja les dcniques bbiques de I'ap enen a ge,
admesa la mo i ació en el subjec e i oban -se aques inse i en el medi
social de mane a plena, es poden ce ca els p opbsi s de o mació pe
sis emes de comunicació no-p esencial. A egim, 'en da e e me, que
en cap momen es em pa lan d'ensenyamen usense p o esso s, ca
aques segueix essen imp escindible pe a eali za les asques de plani-
icació, aplicació i con ol del p océs didac ic. Solamen pa lem d'en-
senyamen mi jangan comunicació dyeh'da, pe 6 semp e d'ensenya-
men , amb o s els equisi s bbics que l'iden i iquen com a al. Cas de
no exis i la igu a del p o esso amb les esponsabili a s esmen ades,
6 a impossible pa la de sis ema d'ensenyamen .
De allan més la qües ió, a em una elació compa a i a de les as-
ques que co esponen al p o esso p esencial i al p o esso a dis ancia
(inspi ada pa cialmen en
LAMACRAFT,
1975, i
KAYE,
1979):
P o esso p esencial P o esso a dis incia
Coneixemen de les ca ac e ís iques dels ídem.
alumnes des ina a is de I'ensenyamen .
Plani icació de I'ensenyamen , de e mi- ídem, pe 6 els mi jans i me odologia
nan cla amen els objec ius d'ap enen- queden condiciona s pels canals de
a ge, els mi jans pe a aconsegui -10s i comunicació emp a s.
i la me odologia més adien .
De e minació dels c i e is que segui 2 ídem.
I'a aluació.
Plani icació de I'ensenyamen dins I'ho- Plani icació de ['ex ensió del ma e ial
a i ins i ucional. didlc ic, a es que el emps d'es udi és
lexible.
Plani icació p hia d'incen ius mo i ado s ídem pel que a a la plani icació p ia.
i aplicació immedia a d'incen ius imp o- L'aplicació d'incen ius imp o isa s ha
isa s. d'ésse semp e di e ida.
Seqiienciació dels passos que segui 2 la Les ac i i a s del p o esso són semp e
me odoloeia emec e a les ac i i a s a an e io s i mede e minades.
eali za ;el p o lesso i pels alumnes.
Con ecció i aplicació de p o es d'a a-
luació.
Acomodació del medi ísic pe a acon-
segui el mhim endimen e s I'ap e-
nen a ge.
Con é poca es uc u a adminis a i a;
el pe sonal docen és majo i a i a la
ins i ució p esencial.
El col~lec iu d'alumnes s'e igeix en
nucli mo i ado dels seus memb es.
U ili zació del ma e ial més adien ,
segons les possibili a s econ6miques,
exig ncies dels con ingu s i na u alesa de
les ac i i a s p og amades.
P e isió del
eed-bacR
indi idual i col.lec-
iu segons els esul a s de I'a aluació.
Segons els esul a s de les a aluacions es
modi iquen les accions did2c iques pos-
e io s.
ídem, pe 6 semp e p ede e minades i
amb especial a enció a les p o es d'au o-
a aluació.
No hi ha con ol sob e el medi que
en ol a I'alumne; solamen ecomana-
cions en la guia de I'es udian espec e al
medi més ap opia .
Con é una g an es uc u a adminis a i a:
insc ipció, con ol de amesa del ma e-
ial, imp essió, dis ibució, a xiu, e c.; el
seu olum supe a I'es uc u a docen .
La mo i ació
és
ui de I'acció indi idua-
li zada. Es onamen a especialmen en
els con ingu s ma eixos de I'ap enen a -
ge i en els missa ges del p o esso .
El ma e ial queda de e mina pel canal
de comunicació emp a en el sis ema, a
més dels condicionan s p opis de I'ensen-
yamen p esencial.
Ídem, si bé queda e a da un emps
mínim, especialmen el col~lec iu.
ídem. Pe 6 els can is impo an s no són
possibles ins al momen de eedi a
ex os o con ecciona nous p og ames.
CARACTERÍSTIQUES
DE
LA
PLANIFICACIÓ
DIDACTICA
DE
L'ENSENYAMENT A DIST&VCIA
La
ma eixa na u alesa de l'ensenyamen a dis hcia a impossible la
imp o isació. El missa ge didk ic ha d'ésse plani ica p iamen , així
com o a la es a de l'es uc u a comunica i a ins i ucional. To segui
examina em els equisi s que ha de eni aques a plani icació.
Pa la de plani icació didhc ica equi al pe a mol s a pa la de eo ies
conduc is es de l'ap enen a ge. Sense oblida l'apo ació -decisi a,
pod íem di - que ha e i segueix en el conduc isme a la acionali za-
ció de la didhc ica, no s'han d'iguala ambdós concep es, pe qu hi ha
models de plani icació didk ica que s'inspi en en al es eo ies d'ap e-
nen a ge, de ipus ges hl ic i cogni iu, posem pe cas
(R.
CASE.
1981).
Sí, és cla que la plani icació didk ica es a lligada al model
d'ensenyan~a-ap enen a ge
que hom ol aplica . Cada model plan eja
les se es exig ncies, pe 6 oba em com a denominado comú els passos
següen s
:
1)
De e minació d'objec ius.
2)
Selecció d'es a gies.
3)
A aluació.
Ma isan més pod íem a iba a les sis e apes que assenyala Kau man
(1972)
i que ep esen a segons la igu a
1.
Un ni ell supe io de conc eció, malg a que no apa eguin les in e ac-
cions mú ues dels passos és el p esen a pe BRIGGS i GAGNE
(1974):
1)
Anhlisi i iden i icació de necessi a s.
2)
De inició de me es i objec ius.
3)
Iden i icació d'al es mane es de sa is e les necessi a s.
4)
Plani icació dels componen s del sis ema.
5)
Anilisi de
:
a)
ecu sos necessa is,
b)
ecu sos disponibles, i
c)
limi-
acions.
6)
Acció pe a elimina o disminui les limi acions.
7)
Elecció o elabo ació del ma e ial didic ic.
8)
Plani icació dels p ocedimen s pe a a alua l'ap enen a ge de
l'alumne.
h
:g
.G
al
.G
4
EQ,m
o
z
O:p,
n
u
.O
.-
O
m
4
+-
C
m
-
E
-
:2
2
al
.o
4
O
+-U.-
+
p,g.s
2
al
-
=J'd
m~a
U)
i
.O
U) U)
.E"
al
m
."
.2
:e
4
C
.E
g
G
2
EgEg
Ea "
al
al
al
mu
0
u
.-
T
>
:s?
;
al
*
.s
5
.%
2
c
a
al-
22%
.L

9) P o es de camp: a aluació o ma i a i en enamen del p o esso a .
10) Ajus amen , e isió i al es comp o acions.
1
1) A aluació gene al.
12) Aplicació ope a i a.
Aques model és su icien men ampli com pe adap a -10 a les di e -
ses si uacions pa icula s; pe aixa no es anya i que sigui mol ap ecia
pels plani icado s de I'ensenyamen , especialmen pels seguido s de les
in lu ncies no d-ame icanes i, més conc e amen , les conduc is es. Ha
es a , pe exemple, una de les bases més de e minan s de la plani icació
didk ica a la Uni e sidad Nacional Abie a de Venepela.
Pe d el model que ha ingu més di usió a o a 1'AmC ica Lla ina és el
de Dick i Ca ey (1978) que apa eix a la igu a 2. Els seus au o s el an
di ond e des de la Flo ida S a e Uni e si y pe di e en s p og ames
d'en enamen en ecnologia didic ica, que pa ocina a la O.E.A. Pe
la se a simplici a po ésse aplica a la p oducció de qualse ol ipus de
ma e ial ins uc iu i, pe an , é mol a u ili a en l'ensenyamen a dis-
ancia. L'analisi del domini cognosci iu s'ha de e mi jan~an la je a -
quia d'ap enen a ge de Gagné, i es dóna mol a impo ancia a l'a alua-
ció o ma i a del ma e ial ins uc iu.
Com un exemple de disseny de plani icació didic ica ja aplica a I'en-
senyamen a dis ancia, i ambé assen a en els p incipis psicolbgics del
conduc isme, podem ci a I'esquema de M. Esco e (1980) que mos em
a la igu a
3.
Les adap acions dels models esmen a s i mol s al es que pod íem
a egi : Kemp, Chadwick, Zamb ano, Mac Kenzey, Ramos, e c., no
semp e han es a sa is ac b ies (CHADWICK, 1978). Com assenyala NG-
ñez (1981), aques ipus de models an més Cm asi en I'en oc especí ic
de l'ap enen a ge i desen olupamen de ce s p ocedimen s p oposa s
eb icamen com adequa s, que en les ca ac e ís iques i es uc u a del
ma e ial ins uc iu, el qual és elemen onamen al de I'ensenyamen a
dis ancia. Un al a qües ió que cal eni ben p esen és la unció social
que aques ipus d'ensenyamen ha d'acompli . To aixb ens mou a
p esen a el nos e p opi disseny didac ic, que é comp e d'aques s ex-
ems (Fig.
4).
Hom po obse a com els objec ius són ui an de les
necessi a s socials com de les necessi a s indi iduals, i com les ca ac e ís-
iques del sis ema condicionen ambé la se a de e minació.
Planz ;cació ins i ucional
La plani icació es ic amen didac ica és solamen una pa -un sub-
L
sis ema, pod íem di - de la plani icació ins i ucional de l'ensenya-
Figu a
3.
Disseny ins uc iu p oposa pe
M.
Esco e .
segui s pe la Open els mos em a la igu a 8. Un al e exemple p hc ic
és el con ecciona pel ma eix au o a la igu a 9, si bé aques s'aplica ex-
clusi amen a cu sos imp esos.
L'e ichcia del ma e ial didhc ic ha de queda ga an ida pe una a a-
luació p kia i una al a de con inuada du an la se a aplicació. Un mo-
del de les e apes que pod ia compo a aques a a aluació és el mos a
pe
L.
S ojano ic (1981)
i
que ep odu'im a la igu a
10.
Sin esi p ospec i a
El u u de I'ensenyamen a dis hncia a lliga al u u que inguin els
sis emes obe s d'ensenyamen , pe qu la se a unció subs i u a ia ha
de dona pas a la unció d'al e na i a.
L'augmen cons an de la demanda d'educació, l'accele ació dels
can is i I'exig ncia de con inua o man -se du an o a la ida, a an
in iables les solucions con encionals i cald h inco po a els mi jans de
comunicació de masses, que amb an a acili a han accedi a o s els in-
d e s i han pene a ins als ma eixos domicilis pa icula s. Mol s dels
nos es coneixemen s ac uals ja són ui d'aques s mi jans, solamen
manca la in encionali a i sis ema i zació pe a con e i -10s en mi jans
didhc ics es ic amen pa lan . Aques es p e isions, en e d'al es con-
seqii ncies, ens hau ien d'ad e i de la necessi a de p epa a p o es-
so s i cnics en les no es modali a s d'ensenyamen que a a ens ocu-
pen.
No se'ns escapen ampoc les di icul a s i pe ills que l'ensenyamen a
dis incia compo a, de i a s p ecisamen del con ol que sob e els mi -
jans de comunicació exe ceixen g ups econ6mics i polí ics, sabedo s de
I'immens pode mul iplicado que é un ma eix missa ge. Aques se h
el g an desa iamen que hau 2 d'a on a la Pedagogia, e s la solució
del qual hau íem de eballa des d'a a ma eix. El ema és an ascen-
den que o a enúncia bene icia i els objec ius .manipulado s pe da-
mun dels au n icamen allibe ado s.

Anblisi P elimina
P
-
Quin cu s?
Pe a qui?
-
w
Esquema del cu s
I
Cbdules de p oducci6
I
>
4
P oduccM dels quade ns del cu s
P opbsi s
i
objec ius.
Es uc u es d'ensenyamen . Tex os
Seleccib de mi jans.
Dissenys dels ex os pe co espondbncia
I
1
i
p og ames de adio
i
T.V.
I
A aluaci6 dels dissenys.
I
Re isi6 dels dissenys.
1
I
I
I
I
I
I
T
I
I
-+
-
-J
L
Re isi6
-
P o a del desen olupamen
dels
ex os
I
Publicaci6
1
Re isi6 del
cu s Cu s de mos a
Figu a
8.
Esquema 2cnic de eaLi zaci-5 del.. cu sos de /a Open Uni e si y.
de adio
i
T.V.
Decisi6 d'u ili za al es
e
I).
o
2.
-
w
C
2
4,-
55
'g
2
e
g
4
$
z
;:
5
z:
5
;?
-.
g9
OI?
'&Z
'&s
:s
8
c.
39
gw
2'2
O
3
"
n
OI-
-
s
Iz
Se~ei d'es udis
de me ca Di eccib
del cen e Depa amen
knic
Au o -au o s
Depa amen pedagbgic
Depa amen knic
-
-
Con ecció del
((manual pe
Necessi a s
socials
I
Depa amen pedagbgic Au o -au o s
Au o -au o s Depa amen ecnic De~a amen oedaabnic
I
condicions
7
I pedaabaic
I
4
Con ecció
I
De e m~nació
de mMuls
i
I
PERT
de Con eccib
d'un e na- con ecció del cu s
mos a
Au o -au o s
Depa amen pedagbgic
Decisió
sob e nous
cu sos
Depa amen ecnic
Depa amen pedagbqic
.
.
Con ecció
b
de ma e ials
complemen a is
I
*
Depa amen
Depa amen d'ensenyamen Depa amen bcnic
Depa amen pedagbgic Depa amen pedagbgic
n
A aluació
1-4
Feed-back
1
SeleccM
de l'au o
O au o s
Figu a
9.
Fh~x6g ama de con ecció d'un cu s a di incia basa en ex os imp esos, e abo a pe I'au o .
Plani icaci6
del cu s h e minació
d'objec iius
I
Bibliog a ia
BRIGGS. L.J. i GAGNE, R.M.,
P incipies
o lns uc ional Des&,
Hol , Rineha
and Wins on, No a Yo k, 1974.
CASE, R., <(Una eo ia
y
ecnologia educa i a pa a el diseño cu icula )>,
Re is a
de Tecno ogía Ehca i a,
núm. 1, San iago de Chile, 1981, pp. 9-38.
CHADWICK, C., ~Di usión, adap ación
y
adopción de modelos de diseño de
expe iencias de enseñanza-ap endizaje en Amé ica La ina,,
Re is a de
Tecno/ogí¿z Educa i a,
núm. 4, San iago de Chile, 1978, ol. 4, pp. 431-
458.
DICK, W. i
CAREY,
L.,
The Sys ema ic Deszgn o In uc ion,
Sco , Fo esman
and Co., Illinois, 1978.
ERDOS, R., aThe Sys em o Dis ance Educa ion in Te ms o Sub-Sys ems and
Cha ac e is ic Func ions,,
X
In e na ional Con e ence o ICCE,
The Sys em
o Dis ance Educa ion,
B igh on, 1975, ol.
I,
pp. 9-19.
ESCOTET,
M.,
Tendencias de la educación supe io a dis ancia,
U.N.E.D.,
S. José, Cos a Rica, 1980.
FAW, H.W. i WALLER, T.G., ccMa hemagenic beha iou s and e iciency in
lea ning om p ose ma e ials: Re iew, c i ique and ecomenda ionsa,
Re-
ieu o Educa zonal Resea ch,
núm. 4, 1976, pp. 691-720.
KAUFMAN, R. A.,
Educa zonal Sys em Planning,
P en ice-Hall, No a Yo k,
1972.
KAYE, A., aAnalysing Dis ance Lea ning Sys ems~,
The Open Uni e si y
Con e ence on he Educa ion o Adul s a a Dis ance,
Bi mingham, 1979.
LAMACRAFT, K.R., aDis ance Educa ion, i s Didac ics and he P epa a ion o
i s Teache s~,
X
In e na ional Con e ence o ICCE,
The Sys em o Di ance
Educa ion,
B igh on, ol.
I,
pp. 42-57.
MOORE, M.G., cccogni i e S yle and Telema hic (Dis ance) Teachinga, ICCE,
NewsLe e ,
núm. 4, desemb e, 1975, pp. 3-10.
NUÑEZ,
F.,
<Modelo de diseño ins uccional pa a un sis ema de educación a
dis ancia,,
Semina io Ibe oame iGano sob e Diseño y E aluación de P o-
g amas de Educación Supe io a Dis ancia. Teo h
y
p ác ica,
San iago de
Chile, no emb e 19811, doc. mul .
SARRAMONA, J., <(Todo sob e la Uni e sidad Nacional de Educación a Dis an-
cia~,
Didascalia,
núm. 28, Mad id, a. IV, gene 1973, pp. 13-33.
-,
c~Me odología de 10s sis emas a dis ancia,,
Re is a de Tecnologiü Educa i-
a,
núms. 3-4, San iago de Chile, 1980, ol. 6, pp. 252-269.
-,
Tecno/ogíÜ de la enseñanza a dis ancia,
Ediciones CEAC, Ba celona, 1975.
--,
La
enseñanza a dis ancia,
Ediciones CEAC, Ba celona, 1975.
-,
aLa c ea i idad en 10s sis emas no-con encionales de educacións,
Simpo-
sium sob e C ea i idad,
Valcncia, eb e 1982, doc. mul .
SCHMIDBANER, M., c(The Sys ems App oach a he De elopmen and Planning
o he Media Sys em,,
Mul i-Media Sys em in Adul Ehca ion In ema io-

naís Zen alins i u u das Jugend and Bihngs emehen,
Münich, 1971,
Ci . pe
L.
S ojano ic.
STOJANOVIC.
L.,
E aluación o ma i a del ma e ia/ imp eso pa a la educación
a di ancia, U. N.
A.,
Veneguela, 198 1.
U.N.E.D.,
La
U.
N.
E.
D.
y
sus alumnos,
Mad id, 198 1.
RESUMEN
Al
habla de ccenseñanza a dis ancia, hay que hace hincapié en que la
aenseñanza~ es
10
sus an i o
y
aa dis ancia, an s610 la modalidad; po
an o ninguno de 10s p incipios que hacen álida
y
igu osa la enseñan-
za en gene al pueden queda aquí excluidos.
Y
el10 al ma gen de que
haya di e en es sis emas de enseñanza a dis ancia.
La enseñanza a dis ancia se apoya en la capacidad de au oins ucción
del discen e, capacidad que jus i ica el solici a una educación pe ma-
nen e que no equi alga a una escola ización pe manen e. Con odo, la
igu a del p o eso , esponsable de la plani icación, aplicación
y
e alua-
ción del p oceso didác ico sigue os en ando en la enseñanza a dis ancia
un papel undamen al; las di e encia espec o al p o eso p esencial no
son undamen ales, sino que 10 son las de i adas de la me odologia es-
pecial de que se a a.
La na u aleza misma de la enseñanza a dis ancia exige plani icación
igu osa, an o en el ni el ins i ucional como en el es ic amen e didác-
ico. La plani icación didác ica se undamen a en'un modelo de ap en-
dizaje, escogido en e 10s más uncionales
y
aplica i os pa a la enseñan-
za a dis ancia: Kau man, B iggs, Gagné, Dick
y
Ca ey, Esco e , Sa a-
mona, e c. La plani icación ins i ucional debed con empla las di e en-
es ac i idades écnico-adminis a i as que hacen posible la enseñanza a
dis ancia.
Un elemen o undamen almen e di e enciado de la enseñanza a dis-
ancia es el ma e ial didác ico, den o del cual 10s ex os es i os siguen
ocupando un luga p e e en e, siemp e
y
cuando cumplan 10s equisi os
de indi idualización, adecuación a 10s p opósi os ins uc i os
y
e icacia
didác ica.
Dígase po Úl imo que el u u o de la enseñanza a dis ancia es 6 liga-
do al u u o que puedan ene 10s sis emas educa i os no con enciona-
les
y
abie os en gene al. El aumen o cons an e de la demanda, la acele-
ación de 10s cambios
y
la necesidad de o mación pe manen e hacen in-
iables soluciones me amen e con encionales; la enseñanza a dis ancia
se p esen a asi como una posibilidad eal a ene en cuen a.
ABSTRACT
When speaking o <(dis ance eaching)> i is necessa y o emphasize
ha u eaching, is he subs an i e and udis ance, is jus he mode; so
ha no
p incipies
which make eaching in gene al, alid and igo ous
can be excluded he e. E en so being in he ma ging o he exis ence o
di e en sys ems o dis ance eaching.
Dis ance eaching is based on he capaci y o sel -ins uc in o he
lea ne , he capaci y which jus i ies he pe i ion o a pe manen educa-
ion which is no equi alen o pe manen schooling. All hese, he p o-
esso , esponsible o he planning, applica ion and e alua ion o he
didac ic p ocess, s ill mani es in dis ance eaching a undamen al ole;
he di e ences wi h espec o he p esen ial p o esso a e no unda-
men al, bu a e he de i a i es o he special me hodology in ques ion.
The e y na u e o dis ance eaching equi e a igo ous planning so
much so in he ins i u ional as well as in he s c ly didac ic le el. The
didac ic planning is based in a lea ning model, chosen om he mos
unc ional and applicable, o dis ance eaching: Kau mann, B iggs,
Gagné, Dick and Ca ey, Esco e , Sa amona, e c. The ins i u ional
planning should conside he di e en
echnical-adminis a i e
ac i i-
ies which make dis ance eaching possible.
A undamen al elemen which di e en ia e dis ance eaching is he
didac ic ma e ial, in which he w i en ex s s ill occupy he main posi-
ion, p o ided hey Lomply wi h he equisi es o indi iduali za ion,
adequa ion o he eaching aims and didac ic e iciency.
Las ly so o speak, he u u e o dis ance eaching is connec wi h he
u u e which non-con en ional and in gene al open educa ional sy-
s ems could ha e. The cons an inc ease o demand, he acele a ion o
changes and he necessi y o pe manen o ma ion make un easible he
me ely con en ional solu ions; dis ance eaching is p esen ed so
as
a
eal possibili y o conside .