scieee Open visual document viewer

Característiques didáctiques de l'ensenyament a distancia

Sarramona, Jaume

Abstract

Al hablar de "enseñanza a distancia", hay que hacer hincapié en que la "enseñanza" es lo sustantivo y "a distancia", tan sólo la modalidad; por tanto ninguno de los principios que hacen válida y rigurosa la enseñanza en general pueden quedar aquí excluidos. Y ello al margen de que haya diferentes sistemas de enseñanza a distancia. La enseñanza a distancia se apoya en la capacidad de auto-instrucción del discente, capacidad que justifica el solicitar una educación permanente que no equivalga a una escolarización permanente. Con todo, la figura del profesor, responsable de la planificación, aplicación y evaluación del proceso didáctico sigue ostentando en la enseñanza a distancia un papel fundamental; las diferencias respecto al profesor presencial no son fundamentales, sino que lo son las derivadas de la metodología especial de que se trata. La naturaleza misma de la enseñanza a distancia exige planificación rigurosa, tanto en el nivel institucional como en el estrictamente didáctico. La planificación didáctica se fundamenta en un modelo de aprendizaje, escogido entre los más funcionales y aplicativos para la enseñanza a distancia: Kaufman, Briggs, Gagné, Dick y Carey, Escotet, Sarramona, etc. La planificación institucional debed contemplar las diferentes actividades técnico-administrativas que hacen posible la enseñanza a distancia. Un elemento fundamentalmente diferenciador de la enseñanza a distancia es el material didáctico, dentro del cual los textos escritos siguen ocupando un lugar preferente, siempre y cuando cumplan los requisitos de individualización, adecuación a los propósitos instructivos y eficacia didáctica. Dígase por último que el futuro de la enseñanza a distancia este ligado al futuro que puedan tener los sistemas educativos no convencionales y abiertos en general. El aumento constante de la demanda, la aceleración de los cambios y la necesidad de formación permanente hacen inviables soluciones meramente convencionales; la enseñanza a distancia se presenta así como una posibilidad real a tener en cuenta.

Full text

CARACTERÍSTIQUES DIDACTIQUES DE I L'ENSENYAMENT A DIST~CIA Jaume Sa a nona i López PRINCIPIS FONAMENTALS Quan pa lem d'ensenyamen a dis dncia cal eni ben p esen que l'ensenyamen ep esen a el subs an iu i a dis dncia la modali a o qua- li ica iu. Pe an , qualse ulla de les exighcies que an igo ós i e icas I'ensenyamen en gene al són aplicables a l'ensenyamen a dis ancia. La didk ica di e encial de l'ensenyamen a dis iincia ind a de comú amb la didac ica gene al la necessi a de plani icació p hia, I'adap ació de con ingu s i ac i i a s a la capaci a del subjec e discen , I'a aluació de esul a s, l'aplicació d'incen ius mo i ado s, e c., so a les peculia i a s que compo a la no p esZncia del p o esso da an l'alumne. Conc e- an més la qües ió, di em que l'ensenyamen a dis iincia es onamen a en la capaci a d'au oins slcció pe pa de I'alu nne, p incipi que, d'al a banda, cons i ueix un p opbsi de o sis ema didac ic, an a ia com la madu esa dels discen s ho a possible. Una segona conside ació a eni ben en comp e és el e que I'ensen- yamen a dis ancia no con o ma una modali a única. Sense en a en excessius de alls, pe no allunya -nos dels p opbsi s d'aques eball, ad- e im que es po pakla de sis emes més o menys adis an s~ (MOORE, 1975) dins de la ma eixa ensenyansa a dis ancia; a i mació que esul a comp ensible si ad e im els di e en s canals de comunicació que poden emp a -se, els quals possibili en més o menys el dihleg p o esso - alumne. L'ensenya nen a dis ancia u ili za una me odologia que di e eix el missa ge i la comunicació ins uc i a en el emps, en l'espai o en amb- dues dimensions alho a, sal an així la sepa ació %ica que hi ha enue el p o esso i I'alumne. Aques a concepció de la adis iincia~ ens con ence- B que de e , en o ensenyamen ins i ucionali za semp e hi ha una pa d'ensenyamen a dis ancia, ca o es les ac i i a s d'ap enen a ge no es ma e iali zen da an el p o esso . És ben ce que l'ensenyamen a dis bcia a néixe com un subs i u de l'ensenyamen p esencial i ana a di igi als qui no podien accedi a les aules escola s con encionals. Pe b a ui la qües ió ha a ia adical- men ; egem: a) Cada egada més pa lem d'ensenyamen obe , pe a dona a en- end e que cal enca les ígides es uc u es ins i ucionals escola s i e possible que l'educació a ibi a o s i a qualse ol ind e . 6) Cons a em la impossibili a de e accessible l'ensenyamen en o s els seus ni ells exclusi amen mi jangan el sis ema de g ups e- du' s, concen a s en un ma eix lloc, du an un emps p e ixa , da an la p esencia d'un p o esso . c) La demanda d'educació no es a limi ada a una sola e apa de la i- da, sinó que és una necessi a pe manen a la ida de I'home ac ual. d) Les asques educa i es no poden eni lloc al ma ge dels g ans mi - jans de comunicació social, que cal sabe emp a i anali za c í icamen pe a no cau e so a la se a in luencia quan sigui alienado a. Pe o es aques es aons, l'ensenyamen a dis hncia no és solamen una al e na i a subs i u b ia de l'ensenyamen p esencial, sino que é plena jus i icació pe ell ma eix. La elació di ec a p o esso -alumne és imp escindible du an les p i- me es eda s, més conc e amen du an l'ensenyamen obliga o i, quan la manca de madu esa discen exigeix l'acció di ec a del p o esso pel que a a les asques ins uc i es; alesho es ambé ho és el con ac e pe - manen amb els condeixebles pe a aconsegui els p opbsi s de l'educa- ció social. Pe b, dominades ja les dcniques bbiques de I'ap enen a ge, admesa la mo i ació en el subjec e i oban -se aques inse i en el medi social de mane a plena, es poden ce ca els p opbsi s de o mació pe sis emes de comunicació no-p esencial. A egim, 'en da e e me, que en cap momen es em pa lan d'ensenyamen usense p o esso s, ca aques segueix essen imp escindible pe a eali za les asques de plani- icació, aplicació i con ol del p océs didac ic. Solamen pa lem d'en- senyamen mi jangan comunicació dyeh'da, pe 6 semp e d'ensenya- men , amb o s els equisi s bbics que l'iden i iquen com a al. Cas de no exis i la igu a del p o esso amb les esponsabili a s esmen ades, 6 a impossible pa la de sis ema d'ensenyamen . De allan més la qües ió, a em una elació compa a i a de les as- ques que co esponen al p o esso p esencial i al p o esso a dis ancia (inspi ada pa cialmen en LAMACRAFT, 1975, i KAYE, 1979): P o esso p esencial P o esso a dis incia Coneixemen de les ca ac e ís iques dels ídem. alumnes des ina a is de I'ensenyamen . Plani icació de I'ensenyamen , de e mi- ídem, pe 6 els mi jans i me odologia nan cla amen els objec ius d'ap enen- queden condiciona s pels canals de a ge, els mi jans pe a aconsegui -10s i comunicació emp a s. i la me odologia més adien . De e minació dels c i e is que segui 2 ídem. I'a aluació. Plani icació de I'ensenyamen dins I'ho- Plani icació de ['ex ensió del ma e ial a i ins i ucional. didlc ic, a es que el emps d'es udi és lexible. Plani icació p hia d'incen ius mo i ado s ídem pel que a a la plani icació p ia. i aplicació immedia a d'incen ius imp o- L'aplicació d'incen ius imp o isa s ha isa s. d'ésse semp e di e ida. Seqiienciació dels passos que segui 2 la Les ac i i a s del p o esso són semp e me odoloeia emec e a les ac i i a s a an e io s i mede e minades. eali za ;el p o lesso i pels alumnes. Con ecció i aplicació de p o es d'a a- luació. Acomodació del medi ísic pe a acon- segui el mhim endimen e s I'ap e- nen a ge. Con é poca es uc u a adminis a i a; el pe sonal docen és majo i a i a la ins i ució p esencial. El col~lec iu d'alumnes s'e igeix en nucli mo i ado dels seus memb es. U ili zació del ma e ial més adien , segons les possibili a s econ6miques, exig ncies dels con ingu s i na u alesa de les ac i i a s p og amades. P e isió del eed-bacR indi idual i col.lec- iu segons els esul a s de I'a aluació. Segons els esul a s de les a aluacions es modi iquen les accions did2c iques pos- e io s. ídem, pe 6 semp e p ede e minades i amb especial a enció a les p o es d'au o- a aluació. No hi ha con ol sob e el medi que en ol a I'alumne; solamen ecomana- cions en la guia de I'es udian espec e al medi més ap opia . Con é una g an es uc u a adminis a i a: insc ipció, con ol de amesa del ma e- ial, imp essió, dis ibució, a xiu, e c.; el seu olum supe a I'es uc u a docen . La mo i ació és ui de I'acció indi idua- li zada. Es onamen a especialmen en els con ingu s ma eixos de I'ap enen a - ge i en els missa ges del p o esso . El ma e ial queda de e mina pel canal de comunicació emp a en el sis ema, a més dels condicionan s p opis de I'ensen- yamen p esencial. Ídem, si bé queda e a da un emps mínim, especialmen el col~lec iu. ídem. Pe 6 els can is impo an s no són possibles ins al momen de eedi a ex os o con ecciona nous p og ames. CARACTERÍSTIQUES DE LA PLANIFICACIÓ DIDACTICA DE L'ENSENYAMENT A DIST&VCIA La ma eixa na u alesa de l'ensenyamen a dis hcia a impossible la imp o isació. El missa ge didk ic ha d'ésse plani ica p iamen , així com o a la es a de l'es uc u a comunica i a ins i ucional. To segui examina em els equisi s que ha de eni aques a plani icació. Pa la de plani icació didhc ica equi al pe a mol s a pa la de eo ies conduc is es de l'ap enen a ge. Sense oblida l'apo ació -decisi a, pod íem di - que ha e i segueix en el conduc isme a la acionali za- ció de la didhc ica, no s'han d'iguala ambdós concep es, pe qu hi ha models de plani icació didk ica que s'inspi en en al es eo ies d'ap e- nen a ge, de ipus ges hl ic i cogni iu, posem pe cas (R. CASE. 1981). Sí, és cla que la plani icació didk ica es a lligada al model d'ensenyan~a-ap enen a ge que hom ol aplica . Cada model plan eja les se es exig ncies, pe 6 oba em com a denominado comú els passos següen s : 1) De e minació d'objec ius. 2) Selecció d'es a gies. 3) A aluació. Ma isan més pod íem a iba a les sis e apes que assenyala Kau man (1972) i que ep esen a segons la igu a 1. Un ni ell supe io de conc eció, malg a que no apa eguin les in e ac- cions mú ues dels passos és el p esen a pe BRIGGS i GAGNE (1974): 1) Anhlisi i iden i icació de necessi a s. 2) De inició de me es i objec ius. 3) Iden i icació d'al es mane es de sa is e les necessi a s. 4) Plani icació dels componen s del sis ema. 5) Anilisi de : a) ecu sos necessa is, b) ecu sos disponibles, i c) limi- acions. 6) Acció pe a elimina o disminui les limi acions. 7) Elecció o elabo ació del ma e ial didic ic. 8) Plani icació dels p ocedimen s pe a a alua l'ap enen a ge de l'alumne. h :g .G al .G 4 EQ,m o z O:p, n u .O .- O m 4 +- C m - E - :2 2 al .o 4 O +-U.- + p,g.s 2 al - =J'd m~a U) i .O U) U) .E" al m ." .2 :e 4 C .E g G 2 EgEg Ea " al al al mu 0 u .- T > :s? ; al * .s 5 .% 2 c a al- 22% .L 9) P o es de camp: a aluació o ma i a i en enamen del p o esso a . 10) Ajus amen , e isió i al es comp o acions. 1 1) A aluació gene al. 12) Aplicació ope a i a. Aques model és su icien men ampli com pe adap a -10 a les di e - ses si uacions pa icula s; pe aixa no es anya i que sigui mol ap ecia pels plani icado s de I'ensenyamen , especialmen pels seguido s de les in lu ncies no d-ame icanes i, més conc e amen , les conduc is es. Ha es a , pe exemple, una de les bases més de e minan s de la plani icació didk ica a la Uni e sidad Nacional Abie a de Venepela. Pe d el model que ha ingu més di usió a o a 1'AmC ica Lla ina és el de Dick i Ca ey (1978) que apa eix a la igu a 2. Els seus au o s el an di ond e des de la Flo ida S a e Uni e si y pe di e en s p og ames d'en enamen en ecnologia didic ica, que pa ocina a la O.E.A. Pe la se a simplici a po ésse aplica a la p oducció de qualse ol ipus de ma e ial ins uc iu i, pe an , é mol a u ili a en l'ensenyamen a dis- ancia. L'analisi del domini cognosci iu s'ha de e mi jan~an la je a - quia d'ap enen a ge de Gagné, i es dóna mol a impo ancia a l'a alua- ció o ma i a del ma e ial ins uc iu. Com un exemple de disseny de plani icació didic ica ja aplica a I'en- senyamen a dis ancia, i ambé assen a en els p incipis psicolbgics del conduc isme, podem ci a I'esquema de M. Esco e (1980) que mos em a la igu a 3. Les adap acions dels models esmen a s i mol s al es que pod íem a egi : Kemp, Chadwick, Zamb ano, Mac Kenzey, Ramos, e c., no semp e han es a sa is ac b ies (CHADWICK, 1978). Com assenyala NG- ñez (1981), aques ipus de models an més Cm asi en I'en oc especí ic de l'ap enen a ge i desen olupamen de ce s p ocedimen s p oposa s eb icamen com adequa s, que en les ca ac e ís iques i es uc u a del ma e ial ins uc iu, el qual és elemen onamen al de I'ensenyamen a dis ancia. Un al a qües ió que cal eni ben p esen és la unció social que aques ipus d'ensenyamen ha d'acompli . To aixb ens mou a p esen a el nos e p opi disseny didac ic, que é comp e d'aques s ex- ems (Fig. 4). Hom po obse a com els objec ius són ui an de les necessi a s socials com de les necessi a s indi iduals, i com les ca ac e ís- iques del sis ema condicionen ambé la se a de e minació. Planz ;cació ins i ucional La plani icació es ic amen didac ica és solamen una pa -un sub- L sis ema, pod íem di - de la plani icació ins i ucional de l'ensenya- Figu a 3. Disseny ins uc iu p oposa pe M. Esco e . segui s pe la Open els mos em a la igu a 8. Un al e exemple p hc ic és el con ecciona pel ma eix au o a la igu a 9, si bé aques s'aplica ex- clusi amen a cu sos imp esos. L'e ichcia del ma e ial didhc ic ha de queda ga an ida pe una a a- luació p kia i una al a de con inuada du an la se a aplicació. Un mo- del de les e apes que pod ia compo a aques a a aluació és el mos a pe L. S ojano ic (1981) i que ep odu'im a la igu a 10. Sin esi p ospec i a El u u de I'ensenyamen a dis hncia a lliga al u u que inguin els sis emes obe s d'ensenyamen , pe qu la se a unció subs i u a ia ha de dona pas a la unció d'al e na i a. L'augmen cons an de la demanda d'educació, l'accele ació dels can is i I'exig ncia de con inua o man -se du an o a la ida, a an in iables les solucions con encionals i cald h inco po a els mi jans de comunicació de masses, que amb an a acili a han accedi a o s els in- d e s i han pene a ins als ma eixos domicilis pa icula s. Mol s dels nos es coneixemen s ac uals ja són ui d'aques s mi jans, solamen manca la in encionali a i sis ema i zació pe a con e i -10s en mi jans didhc ics es ic amen pa lan . Aques es p e isions, en e d'al es con- seqii ncies, ens hau ien d'ad e i de la necessi a de p epa a p o es- so s i cnics en les no es modali a s d'ensenyamen que a a ens ocu- pen. No se'ns escapen ampoc les di icul a s i pe ills que l'ensenyamen a dis incia compo a, de i a s p ecisamen del con ol que sob e els mi - jans de comunicació exe ceixen g ups econ6mics i polí ics, sabedo s de I'immens pode mul iplicado que é un ma eix missa ge. Aques se h el g an desa iamen que hau 2 d'a on a la Pedagogia, e s la solució del qual hau íem de eballa des d'a a ma eix. El ema és an ascen- den que o a enúncia bene icia i els objec ius .manipulado s pe da- mun dels au n icamen allibe ado s. Anblisi P elimina P - Quin cu s? Pe a qui? - w Esquema del cu s I Cbdules de p oducci6 I > 4 P oduccM dels quade ns del cu s P opbsi s i objec ius. Es uc u es d'ensenyamen . Tex os Seleccib de mi jans. Dissenys dels ex os pe co espondbncia I 1 i p og ames de adio i T.V. I A aluaci6 dels dissenys. I Re isi6 dels dissenys. 1 I I I I I I T I I -+ - -J L Re isi6 - P o a del desen olupamen dels ex os I Publicaci6 1 Re isi6 del cu s Cu s de mos a Figu a 8. Esquema 2cnic de eaLi zaci-5 del.. cu sos de /a Open Uni e si y. de adio i T.V. Decisi6 d'u ili za al es e I). o 2. - w C 2 4,- 55 'g 2 e g 4 $ z ;: 5 z: 5 ;? -. g9 OI? '&Z '&s :s 8 c. 39 gw 2'2 O 3 " n OI- - s Iz Se~ei d'es udis de me ca Di eccib del cen e Depa amen knic Au o -au o s Depa amen pedagbgic Depa amen knic - - Con ecció del ((manual pe Necessi a s socials I Depa amen pedagbgic Au o -au o s Au o -au o s Depa amen ecnic De~a amen oedaabnic I condicions 7 I pedaabaic I 4 Con ecció I De e m~nació de mMuls i I PERT de Con eccib d'un e na- con ecció del cu s mos a Au o -au o s Depa amen pedagbgic Decisió sob e nous cu sos Depa amen ecnic Depa amen pedagbqic . . Con ecció b de ma e ials complemen a is I * Depa amen Depa amen d'ensenyamen Depa amen bcnic Depa amen pedagbgic Depa amen pedagbgic n A aluació 1-4 Feed-back 1 SeleccM de l'au o O au o s Figu a 9. Fh~x6g ama de con ecció d'un cu s a di incia basa en ex os imp esos, e abo a pe I'au o . Plani icaci6 del cu s h e minació d'objec iius I Bibliog a ia BRIGGS. L.J. i GAGNE, R.M., P incipies o lns uc ional Des&, Hol , Rineha and Wins on, No a Yo k, 1974. CASE, R., <(Una eo ia y ecnologia educa i a pa a el diseño cu icula )>, Re is a de Tecno ogía Ehca i a, núm. 1, San iago de Chile, 1981, pp. 9-38. CHADWICK, C., ~Di usión, adap ación y adopción de modelos de diseño de expe iencias de enseñanza-ap endizaje en Amé ica La ina,, Re is a de Tecno/ogí¿z Educa i a, núm. 4, San iago de Chile, 1978, ol. 4, pp. 431- 458. DICK, W. i CAREY, L., The Sys ema ic Deszgn o In uc ion, Sco , Fo esman and Co., Illinois, 1978. ERDOS, R., aThe Sys em o Dis ance Educa ion in Te ms o Sub-Sys ems and Cha ac e is ic Func ions,, X In e na ional Con e ence o ICCE, The Sys em o Dis ance Educa ion, B igh on, 1975, ol. I, pp. 9-19. ESCOTET, M., Tendencias de la educación supe io a dis ancia, U.N.E.D., S. José, Cos a Rica, 1980. FAW, H.W. i WALLER, T.G., ccMa hemagenic beha iou s and e iciency in lea ning om p ose ma e ials: Re iew, c i ique and ecomenda ionsa, Re- ieu o Educa zonal Resea ch, núm. 4, 1976, pp. 691-720. KAUFMAN, R. A., Educa zonal Sys em Planning, P en ice-Hall, No a Yo k, 1972. KAYE, A., aAnalysing Dis ance Lea ning Sys ems~, The Open Uni e si y Con e ence on he Educa ion o Adul s a a Dis ance, Bi mingham, 1979. LAMACRAFT, K.R., aDis ance Educa ion, i s Didac ics and he P epa a ion o i s Teache s~, X In e na ional Con e ence o ICCE, The Sys em o Di ance Educa ion, B igh on, ol. I, pp. 42-57. MOORE, M.G., cccogni i e S yle and Telema hic (Dis ance) Teachinga, ICCE, NewsLe e , núm. 4, desemb e, 1975, pp. 3-10. NUÑEZ, F., <Modelo de diseño ins uccional pa a un sis ema de educación a dis ancia,, Semina io Ibe oame iGano sob e Diseño y E aluación de P o- g amas de Educación Supe io a Dis ancia. Teo h y p ác ica, San iago de Chile, no emb e 19811, doc. mul . SARRAMONA, J., <(Todo sob e la Uni e sidad Nacional de Educación a Dis an- cia~, Didascalia, núm. 28, Mad id, a. IV, gene 1973, pp. 13-33. -, c~Me odología de 10s sis emas a dis ancia,, Re is a de Tecnologiü Educa i- a, núms. 3-4, San iago de Chile, 1980, ol. 6, pp. 252-269. -, Tecno/ogíÜ de la enseñanza a dis ancia, Ediciones CEAC, Ba celona, 1975. --, La enseñanza a dis ancia, Ediciones CEAC, Ba celona, 1975. -, aLa c ea i idad en 10s sis emas no-con encionales de educacións, Simpo- sium sob e C ea i idad, Valcncia, eb e 1982, doc. mul . SCHMIDBANER, M., c(The Sys ems App oach a he De elopmen and Planning o he Media Sys em,, Mul i-Media Sys em in Adul Ehca ion In ema io- naís Zen alins i u u das Jugend and Bihngs emehen, Münich, 1971, Ci . pe L. S ojano ic. STOJANOVIC. L., E aluación o ma i a del ma e ia/ imp eso pa a la educación a di ancia, U. N. A., Veneguela, 198 1. U.N.E.D., La U. N. E. D. y sus alumnos, Mad id, 198 1. RESUMEN Al habla de ccenseñanza a dis ancia, hay que hace hincapié en que la aenseñanza~ es 10 sus an i o y aa dis ancia, an s610 la modalidad; po an o ninguno de 10s p incipios que hacen álida y igu osa la enseñan- za en gene al pueden queda aquí excluidos. Y el10 al ma gen de que haya di e en es sis emas de enseñanza a dis ancia. La enseñanza a dis ancia se apoya en la capacidad de au oins ucción del discen e, capacidad que jus i ica el solici a una educación pe ma- nen e que no equi alga a una escola ización pe manen e. Con odo, la igu a del p o eso , esponsable de la plani icación, aplicación y e alua- ción del p oceso didác ico sigue os en ando en la enseñanza a dis ancia un papel undamen al; las di e encia espec o al p o eso p esencial no son undamen ales, sino que 10 son las de i adas de la me odologia es- pecial de que se a a. La na u aleza misma de la enseñanza a dis ancia exige plani icación igu osa, an o en el ni el ins i ucional como en el es ic amen e didác- ico. La plani icación didác ica se undamen a en'un modelo de ap en- dizaje, escogido en e 10s más uncionales y aplica i os pa a la enseñan- za a dis ancia: Kau man, B iggs, Gagné, Dick y Ca ey, Esco e , Sa a- mona, e c. La plani icación ins i ucional debed con empla las di e en- es ac i idades écnico-adminis a i as que hacen posible la enseñanza a dis ancia. Un elemen o undamen almen e di e enciado de la enseñanza a dis- ancia es el ma e ial didác ico, den o del cual 10s ex os es i os siguen ocupando un luga p e e en e, siemp e y cuando cumplan 10s equisi os de indi idualización, adecuación a 10s p opósi os ins uc i os y e icacia didác ica. Dígase po Úl imo que el u u o de la enseñanza a dis ancia es 6 liga- do al u u o que puedan ene 10s sis emas educa i os no con enciona- les y abie os en gene al. El aumen o cons an e de la demanda, la acele- ación de 10s cambios y la necesidad de o mación pe manen e hacen in- iables soluciones me amen e con encionales; la enseñanza a dis ancia se p esen a asi como una posibilidad eal a ene en cuen a. ABSTRACT When speaking o <(dis ance eaching)> i is necessa y o emphasize ha u eaching, is he subs an i e and udis ance, is jus he mode; so ha no p incipies which make eaching in gene al, alid and igo ous can be excluded he e. E en so being in he ma ging o he exis ence o di e en sys ems o dis ance eaching. Dis ance eaching is based on he capaci y o sel -ins uc in o he lea ne , he capaci y which jus i ies he pe i ion o a pe manen educa- ion which is no equi alen o pe manen schooling. All hese, he p o- esso , esponsible o he planning, applica ion and e alua ion o he didac ic p ocess, s ill mani es in dis ance eaching a undamen al ole; he di e ences wi h espec o he p esen ial p o esso a e no unda- men al, bu a e he de i a i es o he special me hodology in ques ion. The e y na u e o dis ance eaching equi e a igo ous planning so much so in he ins i u ional as well as in he s c ly didac ic le el. The didac ic planning is based in a lea ning model, chosen om he mos unc ional and applicable, o dis ance eaching: Kau mann, B iggs, Gagné, Dick and Ca ey, Esco e , Sa amona, e c. The ins i u ional planning should conside he di e en echnical-adminis a i e ac i i- ies which make dis ance eaching possible. A undamen al elemen which di e en ia e dis ance eaching is he didac ic ma e ial, in which he w i en ex s s ill occupy he main posi- ion, p o ided hey Lomply wi h he equisi es o indi iduali za ion, adequa ion o he eaching aims and didac ic e iciency. Las ly so o speak, he u u e o dis ance eaching is connec wi h he u u e which non-con en ional and in gene al open educa ional sy- s ems could ha e. The cons an inc ease o demand, he acele a ion o changes and he necessi y o pe manen o ma ion make un easible he me ely con en ional solu ions; dis ance eaching is p esen ed so as a eal possibili y o conside .