Contribució a l'estudi de la micoflora de Catalunya : Cladosporium i Alternaria

1977, Barcelona But. Inst . Cat. Hist. Nat., 41 ( Sec. Bot ., 2): 67 - 81 CONTRIBUCI6 A L'ESTUDI DE LA MICOFLORA DE CATALUNYA: CLADOSPORIUM I AL TERNARIA Contribution a 1'etude de la mycoflore de la Catalogne : Cladosporium at Alternaria M.' A. Calvo i Torras J. Torres i Rubio Departament de Microbiologia i Facultat de Farmacia J. Guarro i Artigas Universitat de Barcelona [Rebut : setembre 1976] RESUME On decrit des souches de diverses espaces saprophytes des genres Alternaria at Cladosporium qua nous avons isolaes dans nos travaux destines a caracteriser la flore mycologique de la Catalogne. On atudie les espaees suivantes : Alternaria radicine Meier , Drechsler at Eddy , A. tenuissima ( Fries) Wiltshire , A. consortiale ( Thum ) Hughes , A. chartarum Preuss , A. tenuis auctorum , A. saponariae (Peck ) Neergaard , Cladosporium avellaneum de Vries , C. cladosporioides ( Fres .) de Vries, C. cucumerinum Ell. at Arth ., C. herbarum Link ex Fr . C. macrocarpum Preuss, C. sphaerospermum Penzig at C . variabile ( Cke) de Vries. 67 Entre els treballs que pupliquem sobre fongs saprofits aillats a Catalunya, corn a contribucio a la creacio d'un cataleg de la flora micologica catalana , incloern el present estudi referent als generes Alternaria i Cladosporium. Les especies del genere Cladosporium es troben impliament distribuides a la naturalesa , ja sia parasitant diverses planter, ja sia corn a merament saprofites al s61 o a I'aire, on, juntament amb el genere Alternaria, ocupen els primers llocs quant a frequencia. La taxonomia del genere Alternaria es dificil, principalment a causa de la manta de caracteristiques notables. Les espores no son conidis, sing tal•lospores, i fins i tot en un mateix cultiu estan subjectes a amplies variations de grandaria, format i nornbre de septes . Quan els cultius son en medis diferents , s'hi troben diferencies encara mes grans; les espores tendeixen a ser mes grosses en els medis rics que en els pobres, peril s'hi produeixen amb menys llibertat. Per a Bur classificacio hem fet servir les monografies de DE VRIES (1), ELLIS (2) i JOLY (4). GENERE ALTERNARIA - Secci6 claroseminae Espores equinulades o berrugoses de color clar, generalment verd-groc o marro clar. Apendix clar i del mateix color que la resta d'espores, no sempre present, acabant amb un filament. Estirps aillades: Alternaria radicina Meier, Drechsler et Eddy. Alternaria tenuissima (Fries) Wiltshire. - Secci6 brunneoseminae Espores Ilises fosques, a vegades lleugeramenf berrugoses. L'apendix, quan en tenen, es mes clar que la resta de 1'espora o lleugerament mes groguenc, acabat amb un fals bec. Estirps aillades: Alternaria consortialis (Thum) Hughes. Alternaria chartarum Preuss. Alternaria tenuis auctorum. Alternaria saponariae (Peck) Neergaard. - Secci6 rigidae Espores llises acabades amb un filament apical, tret d'una especie. Apendix format per un filament hiali. No n'hem aillat cap estirp. 69 Alternaria radicina Meier , Drechsler et Eddy, 1922,Phytopath. XII: 157. Sinonims: Stemphylium radicinum (M., D. et E.) Neergaard Pseudostemphylium radicinum (M., D. et E.) Subramanian Thyrospora radicina (M., D. et E.) Neergaard Macrosporium dauci (Kuhn) Rostrup Macrosporium daucinum Yatel? Fig. 1. A. radicina Es distingeixen per l'absencia quasi absoluta d'apendix final . Amb agar-extret de malta al 5 % es caracteritzen per la produccio d'espores generalment aillades de color clar. La grandaria de les espores oscil •la de 20 a 50M (15 a 63)p per 11 a 20p. Estirps aillades : F.F.B. 5 - 14 (mido d'arros ), F.F.B. 6-6 ( mido de moresc). Alternaria tenuissima ( Fries ) Wiltshire , 1933. Trans . Brit . Mycol. Soc. XVIII:157. Sinonims: Macrosporium tenuissimum Fries Clasterosporium tenuissimum (Fries) Sacc. Les colonies, en desenvoluparse sobre agar -extret de malta al 5 %, creixen en la face ^p I. Els esporofors son generalment simples, de color clar com les espores i produeixen una cadena d'espores o mes. 70 La longitud de les espores oscil•la de 20 a 35p, i la seva amplada , de 9 a l2µ, son de parets berrugoses i formen un filament apical de color mes clar en un 50 % de les espores. La longitud d'aquest filament es de 4 a 4, Estirps aillades: F.F.B. 14 - 2 (mido d'arros ), F.F.B. 2613 (mido d'arros ), F.F.B. 27-9 ( mido de blat). 6 40" ^ nty Fig. 2. A . tenuissima Alternaria consortials (Thum) Hughes, 1953. Canad. J. Bot., 31:636. Sinbnims: Macrosporium consortiale v. Thiim Stemphylium consortiale (Thum) Groves et Skolko. Les colonies creixen en el medi de cultiu rota la fase ^p N. Els esporofors son de color tirant a marro i tenen un gran nombre d'espores. Generalment no formen cadenes. Presenten tres tipus d'espores: a) Espores de tipus esferic. Es presenten en molt poca proporcio a soques aillades. b) Espores de tipus elliptic. Son les mes nombroses. Fan unes 20p de longitud, i poden oscil•lar de 12 a 28p. La seva gruixaria es de 15p (14 a 18)p. 71 c) Espores de tipus alternaroide. Presenten formacio de filament apical, i biometricament son comparables a les espores del tipus elliptic. La seva presencia es una caracteristica diferencial en relacio amb altres especies. Estirps aillades: F.F.B. 13-7 (mido de moresc), F.F.B. 26c-12 (atmosfera de la ciutat de Barcelona). Fig. 3. A . consortiale Alternaria chartarum Preuss, 1854. F. Hoyersw, 27. Sinonims: Macrosporium chartarum Peck Alternaria citri Ellis et Pierce Stemphylium citri Patterson et Charles. Les colonies creixen en agar-extret de malta al 5 % en la fase tp N. Presenten formacio d'espores tirant a marro i de parets berrugoses oequinulades. Tenen cadenes molt ramificades. La longitud de les espores es de 19p com a valor mitja i oscd-len de 10 a 30µ, la gruixaria es de 1 lµ, i pot variar de 10 a 19p. Un 50 % de les espores tenen apendix final, i llur longitud es de 3 a 4µ. Estirp aillada: F.F.B. x-102 (atmosfera de la ciutat de Barcelona). 72 ,ir 0 B Fig. 4. A . chartarum Alternaria tennis auct. Sinonims: Alternaria tenuis Nees Macrosporium caudatum Cooke et Ellis Torula alternata Fries J ^7 Fig. 5. A. tenuis 73 Es caracteritza per la formaci6 d'espores agrupades en cadenes poc ramificades. Espores tirant a marr6, Ileugerament berrugoses o llises algunes vegades, son de grandaria variable, i fan unes 22p de longitud (13 a 35)p per 12p de gruixaria (7 a 21)p. Formen filament apical en un 76 % de les espores i mesuren de 5 a 5,4p de longitud. Descrita anteriorment per CABALLERO i SENNEN en plantes, fulles i tiges mortes de Catalunya (3). Estirps aillades: F.F.B. T-4 (mid6 de blat), F.F.B. 11-28 (mido de blat), F.F.B. a-151 (atmosfera de la ciutat de Barcelona). Alternaria saponariae (Peek) Neergaard, 1944, Danish Sp. Alt. Stemph. Sinbnims: Macrosporium saponariae Peck Alternaria dianthi Stevens et Hall. Fig. 6. A. saponariae Les colonies creixen en un medi d'agar-extret de malta al 5 % en la fase 1. Presenta la formaci6 d'espores tirant a marr6 disposades en cadenes com les d'Alternaria tenuis. Les espores fan per terme mitja 24p de longitud, i poden oscil•lar de 15 a 30'a i la gruixaria es de 12p variant de 6 a 12p. Espores de parets berrugoses. Hi ha un filament apical en un 85 % de les espores i to de 4,8 a 5p de longitud. Estirp aillada: F.F.B. 10-18 (mido de patata). 74 GENERE CLADOSPORIUM Cladosporium avellaneum de Vries, 1952, Contribution to the knowledge of the genus Cladosporium Link ex Fries: 52-56. Fig. 7. Cl. avellaneum Les colonies creixen en un medi de glucosa-agar i al cap de 7 dies presenten un miceli ben desenvolupat. La temperatura d'incubacio es de 20° C. Els conidiofors formen ramificacions abundoses laterals, Burs parets son llises i regularment septades; presenten coloracions tirant a marro, sorgeixen de la zona terminal o lateral de les hifes vegetatives, la seva grandaria es variable. Caps conidials globulars oscil-lant de 45 a 200µ, i l'amplada, de 20 a 65x. El nombre dyconidis per cap conidial es molt gran. Els conidis son llisos, generalment unicel•lulars. Les colonies presenten tonalitats de verd tirant a marro i tenen aspecte pla. El revers es de color negros. Estirps aillades: F.F.B. 2-5 (mido de blat), F.F.B. 11-12 (mido de blat). Cladosporium cladosporioides (Fres.) de Vries, 1952, Contribution to the knowledge of the genus Cladosporium Link ex Fries: 57-61. Sinonims: Cladosporium herbarum Link ex Fr. Cladosporium exobasidii Jaap. Hormodendrum cladosporioides (Fres.) Sacc. Cladosporium hypophyllum Fuck. Penicillium cladosporioides Fres. 75 Les colonies al cap de 7 dies i a 200 C presenten en medi de glucosa-agar tonalitats verdoses. No tenen micel•li aeri. Les hifes son hialines, encara que a vegades es puguin caracteritzar per ser fosques. Els conidiofors neixen lateralment de les hifes, a vegades sense ramificacions, les seves parets son Rises i irregularment septades. Fig. 8. Cl . cladosporioides Els caps conidials presenten un gros nombre de conidis. Les cadenes conidials formen ramificacions i el nombre de conidis es variable en cada ramificacio, generalment la longitud es considerable. Els conidis son el•lipsoidals, ovalats o el•liptics i mesuren de 3 a 1 lp per 2 a 5p, son de color verd marro i de parets llises. En un gran percentatge presenten conidis unicel•lulars. Estirps aillades: F.F.B. T-7 (mido de blat), F.F.B. 10-4 (mido de patata), F.F.B. a-166 (atmosfera de la ciutat de Barcelona). Cladosporium cucumerinum Ell. et Arth. 1889, Bull. agric. Exp. Sta. Indiana 19:9. Sinonims: Cladosporium scabies Cke. Macrosporium melophthorum (Prill. et Delacroix) Rostrup. Cladosporium cucumeris Frank. Scolicotrichum melophthorum Prill. et Delacroix. Chloridium polysporum (Wally.) Sacc. 76