Un exemple de fragmentació de l'estructura latifundista? Intent d'explicació de les causes de l'augment del nombre d'explotacions a la província de Jaén : 1962-1972

Un exemple de fragmentació de l'estructura latifundista? Intent d'explicació de les causes de l'augment del nombre d'explotacions a la província de Jaén: 1962-1972 Maria Teresa Cabeza Gutés RésumélA bstract Dans la période comprise entre les deux recensements agraires de 1962 et 1972, la croissance économique espagnole a été tres vive; elle s'est traduite par una réduction continuelle de la population active agraire, tant en termes relatifs comme en termes absolus. Compte tenu de la tendence i la concentration des unités productives qui s'observe dans le développement économique du capitalisme, i1 n'est guere étonnant que le nombre d'explications agraries recensées en 1972 soit inférieur i celui de 1962. I1 existe néanmoins des exceptions, telles les provinces de Jaén, Valence, ..., oh le nombre d'exploitations se trouve &tre croissant entre les deux recensements. Cet article reproduit les conclusions extraites de l'étude d'un des cas (canormauxv: la province de Jaén. On essaie de prouver deux hypotheses. En premier lieu, on considere que l'augmentation dans le nombre d'exploitations ne peut s'expliquer uniquement par les variations dans la surface exploitée; on pourrait donc parler d'un procés de non-concentration et m&me de déconcentration des unites productives. La deuxitme hypothese, sur laquelle le travail est centri, tourne autour du r81e de l'olivier, culture majoritaire dans la province, et qui, par son caracttre non mécanisable expliquerait I'évolution particuliere de la structure agraire dans le cas qui nous occupe. In the period 1962-72 -between the two agricultural censusthe rate of economic growth in Spain was very high, coinciding with a continnual reduction in rural active population, both in absolute and relative terms. Bearing in mind: (a) the change in circumstances and (b) that capitalist economic development involves a concentration of productive units, it is easily understandable that the number of agricultural holdings had decreased between 1962 and 1972. Nevertheless, in spite of the general decreasing tendency, certain provinces, such as Jaen and Valencia, did, in fact, register an increase in the number of holdings between the dates in question. This article outlines the conclusions reached from the study of the province of Jaen, one of the exceptions. In the case of Jaen two parallel hypotheses are tested. The first proposes that (a) the increase in the number of holdings can not be accounted for solely by variations in the surface area included in the census, (b) no process of concentration can be detected, and (c) on the contrary, a certain tendency towards the fragmentation of production units has existed. The second hypothesis, on which the study focuses, attempts to explain this ccanomolous>> evolution within capitalist development in the light of the fact that olive production, the major agricultura1 resource in the province, cannot be mechanized. L'estructura agrhia i el procés de modernització de l'agricultura En el període de transformació de l'agricultura tradicional s'acostuma a dividir l'evolució de les poblacions agrícoles en tres grans fases. En la primera es dóna un creixement de la població, majoritPriament agrícola en els inicis del desenvolupament capitalista. En la segona, la part de població lligada al cap s'estanca. I en la darrera es dóna ja una retraiment en termes relatius i fins i tot absoluts. ¿De quina forma afecta cadascuna d'aquestes fases al desenvolupament agrari? Respondrem de manera molt esquemPtica a la pregunta. , En poder fornir l'agricultura la demanda d'aliments evitant les crisis demogrPfiques, s'iniciP un procés, lent en un principi, de creixement de la població, que va conduir a un conreu més intensiu de la terra. S'introdui'ren aleshores noves varietats de grans, noves tscniques de rotació de conreus i de manteniment de la fertilitat per tal de reduir els períodes de guaret; i s'observii la millora dels utensilis agraris, especialment la grada i l'arada. ¿Van modificar aquestes innovacions ttcniques l'estructura agrhria? En principi sembla que la majoria de canvis ttcnics foren més o menys aprofitables per petites i grans unitats de producció, i per tantho van haver-hi incentius per a la variació de l'estructura agriria. De tota manera cal considerar que el continu creixement de la població, si va portar a una tendtncia cap a la fragmentació de la propietat -pel joc de les hertnciesla qual evidentment, no va ser homogtnia ni pel que fa als paisos, ni pel que fa a la intensitat. Després d'aquesta primera pressió demogrifica cap a la intensificació dels conreus passem ja a la fase on el sector industrial comenCa a absorbir mi d'obra del camp i la població agrícola cau en termes relatius primer i absoluts després. Aquest punt cal considerar-10, ja que explica la recerca de noves ttcniques agrícoles estalviadores de treball, les quals no tenen sentit de ser aplicades fins que no hi ha escassetat de mi d'obra. Així, ens trobem davant d'aquelles innovacions tecnolbgiques que tenen com a objectiu incrementar la productivitat del factor relativament escis aleshores: el treball. Entrem doncs, en un segon grup de canvis ttcnics que són els que s'identifiquen amb la introducció de l'energia motora i especialment amb la figura del tractor. Evidentment, la mecanització del camp i el gran canvi quantitatiu i qualitatiu de la producció agriria a l'entrar en el nou mode de producció, no es pot confondre amb la motorització. La primera s'inicii al segle XVIII, la darrera tindri lloc com a innovació generalitzada a la segona meitat del segle XX. El que si és cert és que es pot considerar la motorització per ella mateixa com una de les principals causes de la tendtncia tan discutida cap a la concentració de l'estructura agrhria. S'ha donat, efectivament, aquesta tendtncia? cs una pregunta ben poltmica. Per a uns autors la petita explotació ha trobat un lloc estable dins del capitalisme, mentre que per a altres és innegable el continu decrement del nombre d'unitats productives. De tota manera, si per contestar la pregunta ens basem en l'evidtncia estadística, no hi ha dubte del procés de desaparició de propietats i explotacions en la majoria de paisos d'un cert nivell industrial. A Alemanya, per exemple, entre el 1949 i el 1966 desaparegueren 561.400 propietats de menys de 10 hes. mentre que les de magnitud superior augmentaren en 61.400'. A Franca, tot i la importincia de la unitat de producció familiar, el nombre d'explotacions passi de 5,7 milions al 1882 a 1,5 milions al 1970~. ' Dades reproduides de S.H. FRANKLIN, The European Peasantry. Thefinal phase. 1969. Mathuen & Co. London. Dades donades per J. CAVAILHES, <<El análisis leninista de la descomposición del carnpesina- En resum, hi ha més o menys acord en considerar que si bé l'estructura de la propietat té una tendkncia interna cap a la fragmentació pel paper de les hertncies, aquesta ha estat invertida amb l'entrada de l'energia motora al camp, punt on comenGa un procés de concentració de l'estructura agriria. El cas espanyol Amb la fi dels cicles demogrifics i ja davant un creixement continuat de la població, podem considerar des del segle XVIII consolidada la societat tradicional a Espanya, societat que es mantindrh més o menys estable fins a la segona meitat del segle XX. Caracterizada aquesta societat, en línies generals, per un volum de població agricola relativament abundant i un marc tecnol6gic endarrerit, s'assentava a 1'Estat espanyol sobre una estructura agriiria bastant polaritzada entre la petita i la gran unitat productiva. Si ja tenim localitzada la primera de les fases demogrifiques que abans esmenthvem, ;quan comen~i a reduir-se la proporció de població agrícola marcant així l'entrada del que es coneix com la ccmodernització de I'agricultura))? Als anys cinquanta el camp espanyol estava encara configurat per l'abundhncia de mh d'obra, amb uns nivells de salaris baixíssims, i per tant amb una estructura agrhria que no tenia pressions de caire econhmicorendabilístic per canviar. Aquestes no vingueren fins que el fort procés emigratori no va fer desapartixer un volum molt considerable de jornalers primer, i de petits propietaris després. Així, si a principis dels anys cinquanta, un 50% de la població activa estava lligada al camp, al 1960 era poc més del 40% i al 1970 no arribava al 30%. Desapareixent un dels suports essencials, l'agricultura tradicional entri en crisi. Amb el decreixement de I'oferta de treballadors i l'alqa del salaris al camp, s'incrementaren els costos de producció fent-se obsoletes les tkcniques de conreu vigents, en no permetre els nivells de guanys anteriors. En aquest moment és quan s'inicih el camí cap a la introducciG de maquiniria que incrementava la productivitat dels treballadors ocupats i per tant redui'a les necessitats de for~a de treball. Aquest procés de motorització en el que entri Espanya a la dtcada dels seixanta va marcar discriminathiament al camp en dos sentits. En primer lloc perqu? no tots els conreus van poder substituir el treball hum2 i la tracci6 don. Reproduit dins del llibre de Miren Etxezarreta, La euolución del carnpesinado. La agricultura en el desarrollo cafitalista. Publicacions del Ministeri d'Agricultura. S.G.T. 1978. 6 animal per la mechnica amb la mateixa intensitat: mentre els cereals d'hivern, per exemple, mecanitzaven amb i:xit, altres conreus com l'olivera i la vinya, en no poder reduir significativament les necessitats de mh d'obra, entraven en una fase de crisi. Un segon aspecte discriminatori tingué lloc dins d'aquests conreus mecanitzables, ja que no totes les explotacions tenien la mateixa capacitat financera per adquirir la maquinhria, ni la dimensió per fer rendible la seva adquisició. Tenint en compte la considerable proporció d'explotacions amb dimensió insuficient i la gran parcel.laciÓ existent, no és dificil concloure que la introducció de les mhquines al camp va modificar profundament l'estructura agrhria. En intentar discernir com va variar aquesta estructura n'hem de considerar dues vessants. La primera sobre els canvis en la distribució de la propietat. La segona en relació amb la reorganització de les unitats econbmico-productives, les explotacions. La principal font d'informació per a l'estudi de la propietat és el Cadastre. Emperb aquesta presenta, tal com ha estat indicat moltes vegades, greus problemes a l'hora d'estudiar com ha evolucionat el nombre.de propietaris i la seva riquesa. En primer lloc perqui: no hi ha publicacions oficials de les dades. En segon lloc, perqui: la forma en que el Cadastre comptabilitza el nombre de propietaris provoca una sobre-estimació dels mateixos i una sub-estimació de la seva riquesa. En conjunt, ambdós factors, disponibilitat i interpretació de les dades, són els que segurament expliquen la impossibilitat, encara avui, de coneixer quina és la veritable evolució que ha seguit la propietat a aquest país. Tasca, que deixant a part alguns estudis concrets, queda bhsicament per fer. Si per l'estudi de la propietat la principal font és el Cadastre, per veure quina evolució ha seguit el nombre de explotacions I'única font estadística -tambC conflictivasón els dos censos agraris: el de 1962 i el de 1972, essent actualment a punt de publicar-se el tercer. No hi ha dubte que el període intercensal és clau si tenim en compte que la modernització al camp espanyol es considera iniciada precisament als anys seixanta. Si comparem les dades que dóna el I Censo Agrario amb el segon, s'observa que el nombre d'explotacions passh de 2.784 milers a 2.515. Aquest fet, junt amb l'augment de superficie censada sembla que permeti concloure un procés de concentració de les unitats productives. Així, pel que fa a l'estructura de les explotacions, malgrat els greus problemes de fiabilitat de les dades del cens, podem dir que en aquest cas sí hi ha prou estudis perqut sigui plenament acceptada aquesta tendtncia cap a la concentració. Evidentment, el decrement del nombre d'explotacions no va ser homogeni, sinó que ben al contrari hi hagueren fortes disparitats entre zones. En efecte, observant les dades a nivell més desagregat, sembla que no es pugui considerar vllida d'entrada la tendtncia cap a la concentració per a totes les províncies. Hi ha casos com Alacant, Jaén, Valkncia, ... on, segons el cens, augmentaren el nombre d'explotacions sense que aquest fet pugui ser adjudicat directament a variacions de la superficie censada. 2Es poden considerar aquests casos com anbmals dins el procés general de concentració abans esmentat? O bé aquest fet es pot atribuir simplement a errors del cens? Al principi d'aquest apartat comentivem que la mecanització va separar els conreus entre mecanitzables, que pogueren mantenir o millorar la seva rendabilitat, i no mecanitzables. Després hem vist com dins dels primers va diferenciar entre les explotacions que tenien capacitat suficient per innovar, i les que per poca dimensió estaven comdemnades a desaparkixer. Si considerem aquest esquema veurem que la tend?ncia cap a la concentració no és un fet comú i generalitzat a tot l'espai agrari, sinó que cal delimitar-10 a aquelles zones que eren ocupades majoritiriament per conreus plenament mecanitzables. Aquesta és precisament una de les hipbtesis a les que el treball intenta donar suport, analitzant una de les províncies on augment2 el nombre d'e~~lotaciohs, la província de Jaén. Jaén, amb un sbl agrícola cobert bbicament pel conreu de l'olivera, serviri per veure quina evolució ha seguit l'estructura agrbria en una zona ocupada per un conreu no mecanitzable. I Les explotacions A l'hora d'introduir el tema de l'estructura agrbria en aquest país, no cal emfatitzar la insuficitncia tant quantitativa com qualitativa de les fonts d'informació estadística, Pel que fa a les explotacions ja hem dit que solament es disposa dels Censos agraris, els quals no escapen al baix nivell estadístic. El fet de treballar amb elles, doncs, no ens ha de fer oblidar que es tracta d'una simple aproximació a la situació real existent. Seguint els resultats del I Censo Agrario, de 1962, la província de Jaén tenia 86.058 explotacions amb terres de més de O, 1 hes. Juntament amb les dades de la superficie censada podem veure que la dimensió mitjana per explotació extreta de les dades del cens era de 14,16 hectirees. Localització de les extensions d'oliveres. FONT.- Elaborat a partir dels mapes que a nivell comarcal dóna el "Inventario Agronimico del olivar: Jaén 1975." 9 Evidentment aquesta xifra amaga les grans disparitats que hi ha dins la província. En efecte, la part nord, la de Sierra Morena, és una zona assentada sobre una terra poc Ertil on el predomini de la gran finca hi és més accentuat. D'altra banda, a la zona més Ertil, part central de la província coneguda amb el nom de La Campiña, la dimensió mitjana és la més petita. Si retenim aquestes diferencies entre zones i observem el grific 1, on hi trobem localitzades les extensions d'oliveres, podem establir una relació important: a la part nord, on la dimensió mitjana és més gran, el conreu de l'olivera és poc important. Pel contrari, a la franja central on hi trobem grans extensions d'oliveres, la dimensió mitjana és molt més petita. També podem arribar a la mateixa conclusió correlacionant les següents variables: - Dimensió mitjana de les explotacions a nivell municipal l'any 1962 - Percentatge de superficie municipal ocupada per oliveres al 1962, segons les dades recollides a la Delegació DYAgricultura de Jaén. Si fem una regressió simple entre ambdues variables, veurem que dóna un coeficient de correlació de 0,53. Aquest valor, fent un contrast d'hipbtesi veiem que és molt significatiu3. Així, tal com fa pal& també el grhfic 11, quan més importincia relativa té el conreu de l'olivera més petita és la dimensió mitjana de les explotacions. De tota manera, cal dir que aquesta conclusió, extreta ja abans per altres autors, no matisa quin és el sentit de la implicació. Dit d'una altra forma, no ens permet de deduir si és el conreu de I'olivera el que fragmenta, o si es planten oliveres als llocs on hi ha predomini d'unitats de producció petites. No sabem doncs, quina és la causa i quin l'efecte. Si aquesta és la situació que es dedueix del primer cens, amb la publicació del I1 Censo Agrario al 1972 va sorgir un fet curiós per a Jaén, i unes quantes províncies més: l'augment del nombre d'explotacions entre ambdós censos. En efecte, si al 1962 hem xifrat el nombre d'explotacions, de dimensió superior a 0,I hes, en 86.058, al 1972 n'hi havia 102.188 de censades. Segons el cens hi havia hagut un augment de 16.130 explotacions. . Podem parlar de desconcentració de les unitats productives? Evidentment la resposta no 6 senzilla. Per una primera aproximació comencem per coneixer les diferkncies que hi hagué en la realització dels dos censos. Un dels punts claus a observar és com va variar la superficie censada entre El valor de l'estadistica F de la regressió és de 37,8 mentre que el buscat a les taules per dues variables i 101 observacions dóna 3,9. camp. Paral.lelament sabem que en aquests pai'sos el nombre de propietaris ha minvat considerablement. Llavors, dins un marc general de transició de I'agricultura tradicional a la moderna -que pressuposa una tendtncia cap a la concentració de l'estructura agririacom entendre que a la província de Jaén no s'hagi donat? En un marc de ttcniques no motoritzades, o sigui en un marc d'agricultura tradicional, també és possible parlar d'incentius per a concentrar l'estructura agriria, encara que en un sentit diferent de quan ja entra en joc I'energia motora. Aquests incentius expressarien, en aquest primer cas, el desig d'incrementar la dimensió de la propietat o de l'explotació, atts que una major dimensió implica un volum de beneficis més elevat. La situació descrita, aquest desig de concentrar que es doni en el marc tradicional, tant el tingueren els qui cultivaren blat com oliveres. Per exemple, 1'excel.lent conjuntura de l'oli a finals del segle passat i primera meitat de segle ss, va portar a augmentar molt la superficie d'aquest conreu, a causa d'una bona relació preuslsalaris. Amb I'encariment de la mi d'obra les coses van canviar. Per evitar el descens de la rendibilitat fou necessiria la introducció de la maquiniria al camp, la qual per ser rendible requeria una dimensió mínima per compensar la inversió feta. En el conreu del blat fou possible de reduir molt significativament les necessitat de mi d'obra en introduir miquines. En aquest conreu, podem parlar d'incentius, miquines i per tant tendtncia cap a la concentració de les unitats productives. Al costat d'aquests conreus <<mecanitzables)) hem d'assenyalar la prestncia d'altres que no trobaren el marc ttcnic preparat per a poder mecanitzar-se. Un d'aquests és el de l'olivera, el qual no és que impossibilités completament la introducció de maquiniria al camp, per6 no va permetre de reduir significativament els costos de producció en la mesura necessiria. En I'olivera, si bé hi havia el mateix desig que en el cas del blat de substituir mi d'obra per treball mecinic, en aquest conreu no es pogué fer amb txit. Qs en relació a aquesta diferencia que acabem d'esmentar, on sorgeix la hipbtesi principal d'aquest treball: el fet que l'olivera' sigui un conreu ctno mecanitzable,) explica en part que no es donés la tendtncia cap a la concentració de la estructura agriria. L'intent de prestar suport a aquesta hipbtesi s'ha dividit en dues parts. La primera recull l'anilisi de la situació estructural observada. La segona, l'anilisi estadística en la mesura en que ho permeten les dades. L'estructura agriria en el conreu de l'olivera Revisant en primer lloc quines eren les característiques de la societat agrícola tradicional, recordem que l'estructura agriria a Jaén, estava bastant polaritzada entre la petita i la gran explotació, no tenint les finques de dimensió mitjana un pes gaire important dins la província. Aquesta estructura, assentada en un marc tecnolhgic ccno motoritzat>> i per tant intensiu en mi d'obra, determinava les relacions entre les propietats familiars, explotades amb el treball que disposava la familia, i aquelles en qu? tota la mi d'obra provenia de fora de la finca: la gran explotació. La gran explotació cobria les seves necessitats de treball amb jornalers sense terres o amb la massa de petits propietaris que solament es distingien dels primers pel fet de tenir un petit tros de terra, el qual no permetia de mantenir a la família. Aquests petits propietaris treballaven tota la setmana com jornalers i la resta de temps a l'explotació familiar, cosa que permetia ocupar els membres de la família en les llargues temporades d'atur estacional. Amb el canvi de la relació preuslsalaris que doni pas a la mecanització en gran mesura en altres conreus, aquest esquema entri en crisi, ja que que s'incrementaren notablement els costos sense que els ingressos creixessin proporcionalment. Pel que fa a la gran explotació o gran propietat7 ha estat ja prou demostrada la pkrdua successiva de rendibilitat del conreu. En efecte, tal com queda reflectit en l'estudi d3Agustín L~PEZ ONTIVEROS" la distinta evolució del preu de l'oliva i dels salaris va fer davallar considerablement, des de mitjan la dkcada dels cinquanta, els nivells de rendibilitat d'aquest conreu. Aquesta tendZncia a la baixa, encara no recuperada, ha fet que cercant els propietaris el mixim benefici possible, en anys de collita dolenta o regular, el fruit quedés a l'arbre i per tant no es donés feina als treballadors, tant jornalers com petits propietaris, els quals viuen bhsicament dels ingresos de la recol~lecció. De tota manera, cal precisar que en anys de bona collita les oliveres deixaven i encara deixen uns beneficis considerables. Tot i aix8, el fet que la rendibilitat hagi minvat no ha deixat intacta l'estructura de les grans finques, sense que per altra banda es pugui parlar d'una modificació substancial. La majoria de les grans propietats esperen el moment que es pugui mecanitzar amb kxit la recol~lecció de l'oliva i que finalment es redueixin significativament els costos de mi d'obra. De tota ' Recordem que després de la guerra hi hagué una tendtncia al cultiu directa de les finques. Aixbi fou degut a que la relació salarislpreus ho feia favorable. Agustin LOPEZ OSTIVEROS, El sector oleolicola y el olivar. 1978, Publicacions del Ministeri d'Agricultura. S.G.T. manera, no totes han actuat aixi, tal com mostren els següents exemples. Si observem el grhfic VI veurem novament el croquis d'una de les finques abans esmentades, el Cortijo de 10s Milagros, segons la seva distribució per conreus l'any 1944. Tal com palesa el grhfic, hi havia un predomini dels cereals. Aquest any representa, per6, el de mhxima expansió d'aquest conreu. En efecte, en el període de la postguerra, la nova conjuntura política va donar una relació preuslsalaris tan favorable que va fer que a la finca es comencessin a substituir rhpidament els cereals per oliveres, passant les darreres a ser el conreu majoritari. En el grhfic V veiem la configuració de la propietat al 1981, en el qual podem observar en quina mesura s'imposa l'olivera. La part coneguda com el Hoyo de 10s Molineros no va ser plantada amb estaques fins molt darrerament, i ho fou per motius molt diferents a les altres parts. En aquest tros, de 46 hes., s'han plantat estaques, s'ha parcel.lat el terreny i s'ha venut. Un altre exemple el tenim en la finca Riez també anomenada a l'apartat anterior. Estava composta en la seva majoria per cereals. Aquesta finca, parcel.lada i venuda al 1981 ho va estar també amb la intenció de plantar-hi oliveres. Efectivament, l'ex-administrador de la finca comentava que un dels dos lots, d'unes 150 hes., el van comprar uns comerciants amb la intenció d'invertir-hi uns diners posant estaques i poder aixi al cap de tres o quatre anys vendre-ho en petits lots. Evidentment aquí la compra és una inversió que es recuperar2 amb molts beneficis en tornar a vendre parceldat. Tal com diu l'ex-administrador d'aquesta finca, solament es compren grans trossos quan hi ha la intenció de plantar-hi oliveres, parcel.lar i tornar a vendre. Aquest és el negoci. Abans d'acabar aquest punt, caldria assenyalar un altre motiu, a part de 11econ6mic, per explicar la parcel.laciÓ d'algunes grans finques. Diversos tknics de l'olivera coincidiren que el factor social també ajuda a explicar la fragmentació d'algun latifundi. Com exemple, tots citaven el cas de la finca de La Laguna, la qual, de dimensió enorme, incloi'a íntegrament al seu interior un municipi, el de Garciez, de 1.640 hes. El seu propietari, Marqués de Viana, va vendre aquest tros, el corresponent a Garciez al senyor Juan March, el qual el deixh en herkcia als seus dos fills. Des de llavors la finca, en la seva totalitat, passi a mans d'una societat an6nima i després a un parell de propietaris més. Finalment, el darrer va parcel.lar i vendre al poble esmentat la finca, que des de temps immemorial la reclamavag. En aquest cas no nego que les pressions socials hagin tingut alguna influcncia en la decisió, per6 el A la segona república ja va ser ocupada pels seus habitants, tal com recullen els butlletins del I.R.A. PER 1935 i 1936. cert és que aquestes, que ja feia temps que se sentien, no han estat crefectives)) fins que econbmicament ha estat més rendible parcel.lar. Així, el pes social s'ha fet efectiu quan l'econ6mic ja no el compensa. Sintetitzant el que hem vist entorn a la gran propietat, es conclou que en no poder ser mecanitzat el conreu de l'olivera, les finques que depenien de mi d'obra assalariada no van poder impedir que minvessin els seus nivells de guanys. Davant aquest fet alguns propietaris van reaccionar fraccionant i venent els seus terreny amb oliveres traient grans beneficis en la venda. D'altres, la majoria, esperen que canvi'i la conjuntura i l'olivera torni a donar grans beneficis com els que estaven acostumats. Resumint, la gran propietat continua tenint una presencia important, tret d'algunes parcel.lacions i vendes de terreny amb oliveres. En aquest punt ens preguntem, perb, qui compra? Recollint totes les respostes podem sintetitzar-les en dos grups. El primer format per compradors de trossos molt petits, per a la seva explotació directa: el somni de tot jornaler és el de tenir un trosset amb oliveres. En general són gent que tenen negocis en els poblets, gent que té un mica, i pocs són els que compren un lot petit si no tenen res. En segon lloc, tenim els que no essent lligats al camp, compren com a inversió, ja que és un bon negoci el fet de comprar un tros de terreny i tornar-10 a vendre parcel.lant. Per que hi ha aquestes oportunitats de vendre trossos petits? Intentar respondre a aquesta pregunta ens porta a considerar una altra part de la pirhmide social, els petits propietaris i veure com s'han adaptat unitats de dimensió petita a la nova agricultura. Considerem petita explotació familiar aquella que depén, per la realització de les feines, de la mii d'obra de la família. Com s'han adaptat aquestes a les noves t6cniques de conreu? Intentar respondre aquesta pregunta és bhsicament veure com va poder la petita explotació adaptar les innovacions que es donaren en el conreu. Un dels canvis haguts en la forma de cultivar l'olivera en el marc tradicional i en el modern fou el llaurar la camada, o sigui el terreny entorn de les oliveres. Aquesta feina, que abans es realitzava amb una ccyuntan d'animals passh a ser mecanitzada, per6 sense tenir el pes suficient dins el total de les feines per a que sorgissin els incentius per ampliar la dimensió de l'explotació. En efecte, la majoria de petites unitats productives, que evidentment no tenien tractor propi, pogueren igualment innovar, pagant a un tractorista a hores. Cal de tota manera emfasitzar, que el fet de llaurar la camada hagi passat a realitzar-se en les petites unitats productives amb tractor llogat no es deu a I'estalvi de mh d'obra que proporciona a la petita explotació, sinó a la manca de ((yunta,, pr6pia per poder llaurar per ells mateixos. Aquest exemple ens serveix per a subratllar una de les característiques bhsiques de com s'ha integrat la petita unitat productiva al nou marc: tota despesa que s'hagi de fer, solament es duri a terme si aquesta no es pot suplir amb hores de treball familiar, tot i que d'aquesta manera, si es comptabilitzen els jornals, surti més car. A qut es deu aquest fet? La raó, evidentment, no és la ctirracionalitat,, dels petits propietaris, sinó que ho podem explicar pel gran nivell d'atur, atur estacional, que hi ha a la zona. Aixi, qualsevol dels casos que venen a continuació, no hem d'oblidar que en tot moment es té plena conscitneia de que no surt a compte fer les feines, per6 com que I'elecció per part del petit propietari és all6 o res, per la manca d'alternatives, llavors es prefereix evitar al mhxim qualsevol despesa a fer fora de la finca. Tot el que hem dit ho podem exemplificar amb un parell de casos prou significatius. La collita de l'any 1981-82 va ser molt dolenta. Aixb porti a quP a la majoria de les grans finques, els seus propietaris decidissin de no collir les olives. Aixi, els tres mesos de forta demanda de treball es van convertir escassament en un. Evidentment per una família -tot i essent propietiria d'un petit tros de terrenyel no treballar en la recol~lecció aquell any li féu perdre la seva font bBsica d'ingressos. En aquestes condicions, de manca quasi total de feina, és com podem entendre que tres membres d'una família propiethria d'un petit terreny amb oliveres, es passessin tot un dia, o sigui, tres jornals, per aconseguir tan sols dos sacs d'olives, uns 100 quilograms de fruit. Evidentment, si comptem que els jornals es pagaven a la temporada 1981-82 a 1.500 pessetes, veurem que les despeses de treball pujarien a 4.500 pessetes, mentre que la retribució pels 100 quilograms no arribava a les 3.000 pts. Tots tres eren prou conscients que comptabilitzant els jornals no valia la pena fer-ho, per6 com que I'elecció era 3.000 o res, no van tenir altra alternativa. Si aquest és un exemple de la recol~lecció, igualment podem tenir altres feines com per exemple" la cava de pies, en les que passa el mateix. Feta actualment amb herbicides en les grans finques i que a les petites, per evitar despeses en aquests productes, es fa a temps perdut a mh. En la mateixa línia trobaríem altres casos. Podem resumir l'actuació dels petits propietaris de dues'formes. La primera considerant que els membres de la família, condicionats sempre a la demanda de treball com a jornalers que fan les grans finques, intenten maximitzar els seus ingresos. O bé, considerar que maximitzen beneficis per6 sense incloure dins dels costos, les hores de treball invertides pels membres de la família. Ambdós comportaments són molt l6gics i ccracionals)) a nivells de renda baixoslO. En conjunt, veiem que les petites explotacions han pogut adaptar-se als canvis tkcnics, sense que aix6 hagi incentivat a incrementar la dimensió de la seva explotació. Els petits propitaris continuen tenint bhsicament el seu doble paper. Com a empresaris, intentant, donada la conjuntura i nivells de vida, minimitzar costos sense que s'hi comptin les hores de treball realitzades per la familia. I també com a jornalers, principal font d'ingresos, a les grans finques. Tenim per tant que la relació entre la gran i la petita explotació continua essent essencialment la mateixa que en el marc tradicional, venint potser l'única diferkncia pel fet que amb les noves tecniques de conreu, s'ha incrementat l'estacionalitat de la demanda de mi d'obra. Així, sembla doncs que podem dir efectivament que la manca de mecanització no ha creat els incentius necessaris perqut es tendís a una concentració de I'estructura agrhria. Ans el contrari, sembla que la petita propietat ha pogut mantenir-se a base d'invertir moltes hores de treball familiars, no tenint estímuls per augmentar la dimensió de la seva explotació. La gran propietat s'ha mantingut bhsicament igual (si bé en alguns casos s'ha parce1,lat) esperant que canvii' la situació, el conreu es pugui plenament mecanitzar, i es tornin a donar els nivells de beneficis esperats. Aproximació estadística als fets Fins ara hem vist casos particulars i de I'obscrvació dels fets podem donar suport a la hiphtesi feta. En aquest apartat, tal com diu el seu títol, intentem reafirmar l'anterior conclusió amb l'anhlisi estadística. Primer de tot, cal delimitar les pretensions d'aquest apartat recordant el nivel qualitatiu i quantitatiu de les dades que tenim. Quant al Cadastre, hi ha una manca de dades a nivell municipal anteriors '" Evidentemente el rebutjar una feina per no rendihle, solament es pot fer a partir d'un cert nivell de renda. al 1976. Amb dades per municipis, indispensables per tenir observacions suficients per correlacionar variables, solament per 1928, 1976, 1978, 198 1, no hem pogut fer cap tipus d'aniilisi. Un període de cinquanta anys, des de 1928 a 1976, tan heterogeni, no es podia utilitzar. Tampoc un de tan curt i despla~at en relació a la hiphtesi feta ens podia servir. Així, per a la contrastació estadística solament podem agafar els dos censos agraris. El decenni 1962-1972 és molt representatiu, tot i que no cal oblidar que aquesta font d'informació pateix també de forts problemes qualitatius, que ja hem comentat, i que ens faran matisar els resultats. Agafant sota aquestes consideracions sempre, les dades dels dos censos agraris, podem utilitzar-les a dos nivells. En primer lloc a nivell agregat -tota la provínciai en segon lloc a nivell municipal. Comencem per les dades que dóna el Cens Agrari del nombre d'explotacions i de la superficie que ocupa cada conreu, segons la dimensió d'explotació a nivell provincial. Agregant aquestes dades en menys intervals per a facilitar la comparació, i reproduint les xifres en percentatges, obtenim la taula I. TAULA I Distribució del nombre d'explotacions i de la superfície que ocupen segons la dimensió Herbacis de seci Exalotacions Suaerfície Hes 1962 1972 1962 1972 menys de 10 75,3 76,4 21,6 11,3 de 10 a 50 19,9 18,8 31,8 39,6 de 50 a 100 2,4 2,s 12,6 13,8 més de 100 2,4 23 34,O 35,O TOTAL 1 00 1 00 1 00 1 00 Font: Elaboració prbpia a partir de les dades dels censos agraris. Si analitzem solament la variació en la distribució del nombre d'explota- .tions que palesa el quadre esmentat, sembla que hi hagi una contradicció amb la conclusió general de que els conreus mecanitzables concentren les unitats productives. Per6 en comprovar de quina forma es relaciona la dimensió amb la superficie ocupada per les explotacions, la tendcncia cap a la concentració es refor~a. En efecte, el percentatge d'hectBrees que tenen les unitats productives de menys de 10 hes. es redueix. Pel contrari, tot estrat superior a aquesta magnitud augmenta el seu pes relatiu. No hi ha doncs cap contradicció en relació al fet que els herbacis concentren les explotacions. Confirmat aix6, anem a veure si les dades del cens reflecteixen la conclusió extreta, en l'apartat anterior, que l'olivera, conreu no mecanitzable, no ha concentrat les explotacions. Amb el mateix procediment que abans pels cereals, tenim a la taula 11, la distribució de les explotacions segons la seva dimensió pel conreu de l'olivera. TAULA I1 Distribució del nombre d'explotacions i de la superfície que ocupen segons la dimensió Olivera, fruiters i vinya (*) Explotacions Superfície Hes 1962 1972 1962 1972 menys de 10 80,7 83,9 30,9 33,4 de 10 a 50 16,O 13,l 35,2 33,O de 50 a 100 13 1,6 12,3 12,4 més de 100 1,5 1,4 21,6 21,2 TOTAL 1 00 1 00 1 00 1 00 Font: Elaboració prbpia a partir de'les dades dels censos agraris. (*) La proporció de fruiters i vinya és molt petita, i per tant podem considerar les dades com de la olivera sola. Com abans, els percentatges d'unitats productives dóna major pes relatiu a les de dimensió inferior a les de 10 hes. en el 1972, per6 ara, en examinar la superficie, no passa el mateix que amb els herbacis. Efectivament, veiem que solament el percentatge d'hectBrees ocupades per explotacions de dimensió inferior a les 10 hes. augmenta, mentre que la resta d'intervals o bé es mantenen o be decreixen. Així, podem concloure que, segons les dades del cens a nivell provincial, a sed les explotacions dedicades a l'olivera han seguit un lleguer procés de desconcentració. ComentBvem a l'inici d'aquest apartat que podíem utilitzar les dades del cens de dues formes: a nivell agregat, per tota la província, i a nivell més desagregat, per municipis. Anem doncs a veure si I'anhlisi a nivell municipal ens permet també recolzar la conclusió anterior. Si comparem el griific I, en el qual trobem localitzades les cxtensions d'oliveres, amb el griific 111, on es mostren els municipis que segons el cens augmentaren el seu nombre d'explotacions, podem veure ja, a un primer cop d'ull, certa relació entre ambdues variables. Evidentment, perb, necessitem una anilisi més acurada. Amb aquesta finalitat hem construit les dues variables següents per a cada municipi: - Percentatge d'increment de les explotacions entre 1962 i 1972 segons les dades del cens. - Percentatge de superficie municipal ocupada per oliveres al 1862, segons dades recollides a la Delegació D'Agricultura. Un cop definides les variables, hem correlacionat les mateixes pels 101 municipis, donant un valor del coeficient de correlació R=0,34 i un valor ~~=0,11. Quines conclusions en podem treure? En principi el nivell de correlació és molt baix, per6 amb 101 observacions, en fer el contrast de l'estadistic F, aquest dóna significatiu1'. Tenim doncs que, en efecte, hi ha una relació positiva entre percentatge d'increment de les explotacions i percentatge d'olivera en la superficie municipal, encara que aquesta darrera variable, solament explica segons aquestes dades el 1 1%12 del percentatge de variació de les explotacions. Evidentment, sembla que per tot el que hem dit fins ara aquest valor hagués de ser més elevat. De tota manera, considerant el nivell estadístic de les dades dels censos agraris i per ser una correlació feta transversalment -o sigui no una sZrie temporal, sinó una sZrie d'un període determinat amb municipis diferentscrec que el valor obtingut és prou significatiu. CONCLUSIONS Hem esmentat en aquest treball com dins de la mecanització de l'agricultura, la motorització havia actuat discriminatbriament entre els conreus. En aquest sentit, s'obrí una bretxa entre els cultius que trobaren el marc tZcnic adequat per a reduir significativament les necessitats de mB d'obra -els quals hem anomenat mecanitzablesi els no mecanitzables. En el primer grup, la introducció de I'energia motora va diferenciar també les explotacions, portant a una tendencia de desaparició de l'estructura l1 El valor de l'estadistic F que ha sortit a la regressi6 és de 12,68. Buscant el seu valor a les taules ens dóna de 3,96. Així a un nivell de confianqa del 95% si és significatiu. l2 Magnitud donada pel valor de R~. agriria, no és un fet comú i generalitzat a tot l'espai agrari, sinó que cal delimitar-10 a aquelles zones amb predomini de cultius mecanitzables. Mentre que hi ha molts treballs que recolzen la tendkncia esmentada de desaparició d'unitats productives petites en front de les grans, no es troben en canvi gaires estudis que permetin concloure de quina forma el desenvolupament capitalista afecta a l'estructura agriria quan un conreu no es pot mecanitzar. Les pigines anteriors pretenien d'analitzar un exemple en aquest sentit: el conreu de l'olivera a la província de Jaén. En un marc d'agricultura tradicional, és prou sabut, que els elements bisics per a mantenir una estabilitat entre la gran i la petita explotació, són el predomini de tkcniques ccendarrerides)) i l'abundincia de mi d'obra. Jaén tenia exactament aquestes característiques. La gran explotació disposava d'un nombre elevat de jornalers, tant amb terres com sense, que treballaven a un nivell de salaris baixos. Amb la forta estacionalitat del conreu de l'olivera, els jornalers amb terres podien ocupar part del temps d'atur estacional a la seva redui'da extensió de terreny. La petita propietat ajudava així, a estabilitzar una situació que precisament podríem qualificar d'inestable. El procés emigratori vingué a trencar aquest esquema en desaparkixer un dels puntals: 1'abundPncia de mi d'obra. En aquest moment és quan sorgeix el primer element bhsic perquk es pugui iniciar el carni cap a la mecanització: l'incentiu per a substituir mi d'obra i tracció animal per la mecinica. Ara bé, en cas de l'olivera va fallar l'altre element indispensable: el marc tkcnic escaient. Es pogu6 llaurar el terreny amb tractor, per6 la recol~lecció, que tenia una importincia relativa molt gran dins la demanda de treball, quedi per mecanitzar. Quines van ser les repercussions d'aquest fet que acabem d'esmentar pel conreu des de principis dels anys seixanta? ;De quina forma la caiguda de la rendibilitat va modificar i modifica l'estructura agriria? En aquest treball hem intentat donar respota a aquestes preguntes. Així, s'ha volgut demostrar que a Jaén, l'augment del nombre d'explotacions entre les dates censals, no s'explica per les variacions de la superficie censada. A la majoria de províncies es donaren també diferkncies en el volum d'hectirees censades; en canvi a la majoria el nombre d'unitats productives va decréixer. A Jaén, tal com hem procurat provar, podem parlar d'una lleugera Aesconcentraci6 de les unitats productives. Si aixb fa referencia a les explotacions, pel que fa a la propietat crec que també podem deduir un procés semblant. O sigui, que en el conreu de