El despoblament i l'evolució de l'estructura sòcio econòmica muntanyenca. Una proposta de desenvolupament a muntanya a partir de les capitals de vall

DOCUMENTS PANALISI GEOCRAFICA 12, 1988 pp 21-37 El despoblament i l'evolucio de l'estructura sbcio-econbmica muntanyenca. Una proposta de desenvolupament a muntanya a partir de les capitals de vall1 Xavier Campillo, Xavier Sanclimens i Albert Villaró* La société montagnarde a souffert. depuis la moitie du siecle demier, des changements profonds qui ont altere radicalement la structure economique et sociale et les bases culturelles. Cet article décrit l'inte?se,processus de dépeuplement experimenté par raire MAB-6 HAUTES PYRENEES jusqu'a nos jours et les processus economiques et sociaux qui n'ont été la cause et la consequence. On décrit que1 etait le systtme actuel qui s'ensuit de la crise du systeme précédant. I.-Aquest article es basa fonamentalment en dos estudis del programa MAB-6 ALT PZRZNEU, X, GANYET, R., SANCLZMENS, X (1987), La poblacio evolució recent, situació actual i prospectiva per a l'any 2000, la Seu d'urgeli, MAB-6 ALT PZRZNEU, núm. 8, i VZLLARO, A., CAMPZLLO, X. (1988), Causes i conseqiiencies del despoblament, la Seu d'Urgel4 MAB-6 AL T PZRZNEU, ntim. 10. El primer estudi fou elaborat a partir de dades i estadístiques oficials amb un tractament metodol6gic positivista. En el segon estudi, en canvi, lbbjectiu del treball ens feu optar per una metodologia de caire hz(manistic. Les dades d'aqzlest segon estudi provenen sobretot de l'entrevista directa amb alguns dels protagonistes vius de 1'6xode dels darrers trenta anys. * Membres de /'equip MAB-6 ALT PZZUNEU, Ajuntament de la Seu d'Urgel1, 25700 - La Seu d'Urge11. DOCUMENTS D'AN4LIS1 GEOGRAFICA 12, 1988 Since the mid-nineteenth Century, mountain societies have been subject too farreaching changes which have profoundly altered their economic and social structure and their cultural base. This article describes the rapid depopulation process which has affected the HIGH PYRENEES MAB-6 area up to the present day, and examines the economic and social processes implied both as causes and consequences. The traditional population pattern in the study area is described, as is the present pattern which has resulted from the crisis suffered in the former system. La sociedad pirenaica ha sufrido desde mediados del siglo pasado unos profundos cambios que han alterado radicalmente su estructura economica y social y su base cultural. Este articulo describe el intens0 proceso de despoblamiento experimentado en el kea MAB-6 ALT PIRINEU y 10s procesos economicos y sociales que han sido su causa y su consecuencia. Se describe como era el sistema tradicional de poblamiento de la zona de estudio y como es el actual. La societat muntanyenca ha sofert, des de mitjan segle passat, uns canvis profunds que n'han alterat radicalment l'estructura economica i social i la base cultural. Aquest article descriu Vintens procés de despoblament experimentat per I'irea MAB-6 ALT PIRINEU fins als nostres dies i els processos economics i socials que n'han estat causa i conseqiiencia. Hom descriu quin era el sistema tradicional de poblament de l'area d'estudi i quin és el sistema actual resultant de la crisi del sistema anterior. És a bastament sabut que, avui dia, un dels fets que caracteritza les comarques de muntanya és la regressió demografica. Durant molts anys les comarques de muntanya de 1'Alt Pirineu catala han anat perdent població, tot i que en els darrers anys la nova dinamica sbcio-economica generada pel turisme esta invertint la tendencia a comarques com la Cerdanya i la Vall &Aran. La perdua de població a la muntanya en general i a l'area MAB-6 ALT PIRINEU en particular ha tingut una dimensió que podem qualificar de brutal. Com s'ha produ'it aquest procés? Quines han estat les seves conseqii~ncies socials, economiques i humanes? En aquest article -que té el ieu origen en dues publicacions del programa MAB-6 ALT PIRINEU, concretament els números 8 i 10intentarem donar algunes respostes a aquests interrogants. Prenem com a punt de partida els anys centrals del segle passat. Sembla que , vers el 1857, s'assoleix el maxim de població de l'area: 19.095 habitants, als quals hem d'afegir 3.792 animes més a la Seu d'Urgel1, capital de comarca. A partir d'aquest moment, la davallada és constant, tret d'una passatgera i Ileugera recuperació vers 1920. En els anys 60 s'arriba a la perdua de la meitat de la població original, mentre que pel 1986 hi tenim ja només 4.470 habitants -i 10.101 a la Seu (Vegeu Taula I). DOCUMENTS D'ANALISI GEOCUFICA 12, 1988 TAULA I Evolució de la població per municipis (1 8571986)" Font: INE: Censos de Población. Padrons Municipals de 1986. (*) Les xifres de població corresponen als habitants de dret. Així podem veure com s'han produit dos fenomens fonamentals: d'una banda, una perdua general del 77% de la població original; de l'altra, un procés de concentració de la població a la capital comarcal, que s'ha multiplicat gairebé per tres. Tanmateix. el aue ha canviat no ha estat només el volum demografic de l'a- , A rea, sinó també la seva estructura demografica, que s'ha alterat substancial- ment. Cal destacar l'acusat envelliment de la població (amb un index de substitució de 0,562) i l'elevat index de masculinitat (1,109 en la població entre 15 i 49 anys) (Aquestes dades exclouen el municipi de la Seu #Urgell). LA CRISI DE LA SOCIETAT TRADICIONAL Per tal d'entendre quines han estat les causes i conseqükncies d'aquest procés tan fort de despoblament, cal conkixer abans el funcionament i les característiques de la societat tradicional de muntanya. Entenem per societat tradicional aquell sistema econbmic de producció practicament autarquic, amb uns fonaments socials i culturals propis, que va dominar al món rural de muntanya fins a l'inici de la producció comercial de llet, integrada plenament en la dinamica economica capitalista. La desaparició de la societat tradicional s'inicia vers 1920, coincidint amb la hndació de la Cooperativa Lletera del Cadi, impulsora principal de la producció de llet, i finalitza durant la decada dels 60, amb la practica extinció de les darreres explotacions autosuficients. Aquest procés va comenqar al fons de la Vall del Segre i s'estengué progressivament cap als pobles més enlairats. L'economia tradicional es basava en la producció de conreus premediterranis per al consum huma (blat, patates, llegums, vinya -fins a comenqaments d'aquest segle-, hortalisses ...) i del bestiar (skgol, remolatxa...). L'alimentació humana es completava amb la fruita -peres, pomes, cireres ...-, I'aviram, els conills, l'engreix d'algun porc i petites produccions artesanes, com la mel. La recol.lecció de productes silvestres (fruits del bosc i sobretot bolets) no era gens menyspreable, igualment com la caqa. Els productes comercialitzables eren sobretot els xais -per carn i per llanai també els animals de bast: pollins, matxos, rucs... Les eugues i la vaca de carn també havien gaudit d'una certa importhncia. Els excedents de la producció per a l'autoconsum també es comercialitzaven. Aquestes produccions basiques es completaven amb la venda de llenya i carbó vegetal i amb el lloguer dels camps per als ramats transhumants de les terres baixes. Finalment, no pot obviar-se la importhncia economica que havia tingut el contraban a les contrades pirinenques. Es significativa la gran diversitat de produccions i fonts d'ingressos, si les comparem amb les del pagks modern, que depen practicament d'un sol producte, normalment la llet. La societat muntanyenca tradicional era molt més diversa que l'actual. No tothom feia de pagb: hi havia d'altres activitats productives. De fet, el nombre de serveis existents als pobles pirinencs era més elevat fa cent anys que no pas ara. Hi havia mestres, capellans, Guardia Civil, curanderos, hostalers, comerciants, sastres, traginers, ferrers, hsters, paletes, hstaires, carboners, basters, moliners, músics ... Sovint s'oblida també que el Pirineu havia estat un país in- dustrialitzat. Les fargues eren petites fabriques que generaven una gran activitat economica des del moment de l'extracció del mineral fins a la comercialització. A més, hi havia d'altres activitats industrials, com les fargues d'aram i les mines de carbó, i activitats extractives diverses: lloses, argila, guix, asbest ... Hem de situar l'inici de la davallada demografica en la crisi de la indústria de la muntanya, que no pugué competir amb la industrialització creixent de la plana i amb I'esgotament de recursos naturals renovables i no renovables. És en aquest context en que hem de situar el poblament de mitjan segle passat, un poblament tal vegada excessiu, i avui dia clarament indesitjable. D'aque11 temps queden les runes de les fargues i els molins, les mines exhaurides, el record del bosc arrasat i acarbonat, 17erosiÓ intensa del SM, les omnipresents feixes ... El Pirineu de mitjan segle passat era una societat viva, rica i diversa. Cap a principi de segle ens trobem una societat relativament estabilitzada. Les condicions de vida no eren gaire diferents de les de la resta del món pagb de Catalunya i la població existent estava d'acord amb els recursos disponibles que permetia l'autoconsum. Aquesta situació d'estabilitat es mantingué fins a 17adveniment de la guerra civil. A partir dels anys quaranta la situació comenca a canviar rapidament. El bosc fou sobreexplotat llargament a causa de les necessitats del moment i I'aYllament internacional de I'Estat Espanyol. Moltes pastures comunals es van perdre com a consequencia d'una política de repoblament forestal aliena als interessos de les comunitats muntanyenques. A les carreteres obertes durant la guerra per a un ús militar s'hi afegeixen les nombroses pistes obertes per explotar el bosc. De mica en mica el capitalisme va penetrant a la muntanya. Durant la segona meitat del segle XX la nostra societat evoluciona rapidament. La muntanya va quedar-se al marge d'aquesta evolució i cada cop fou més dificil de donar sortida als productes tradicionals de muntanya: es produ'ien en millors condicions economiques a d'altres llocs. Algunes de les produccions tradicionals s'ensorraren. La mecanització del camp i la motorització dels exercits va posar fi al negoci del bestiar de bast. El gas buta posa fi a la llenya i al carbó, i la hsta troba cada dia més substituts. La prestació de serveis es va anar estenent pel país: la llum elkctrica, l'aigua corrent, el sanejament, els telkfons, les carreteres asfaltades ... Cap d'aquests elements no arriba habitualment a la muntanya: Així va comencar a apareixer un sentiment de marginació, d'abandó, que va impulsar a emigrar molta gent. Els serveis, en lloc d'incrementar-se, s'anaren perdent. La pkrdua de població i la reducció de l'activitat economica va fer desapareixer tots els oficis i serveis tradicionals que es trobaven a muntanya i que hem esmentat adés. Els serveis van situar-se cada cop més lluny i les necessitats eren més i més grans. Va arribar un moment que 17Única sortida per al pagks era la de passar a un nou model de producció que li permetés guanyar diners. El pages va haver d'entrar en els circuits comercials capitalistes i aquest pas només era possible a DOCUMENTS JYANALISI GEOGR&ICA 12, 1988 través de la producció comercial de llet. D'aquesta manera es consolida la preskncia de la vaca de llet a la muntanya, fet que va fer canviar radicalment la societat pirinenca. L'agricultor passa d'esser un pagks ramader pluriproductor, en gran mesura autosuficient, amb molt poc capital en moneda, a ésser un monoproductor dependent absolutament d'una empresa, i, aixo sí, capitalitzat. El paisatge pirinenc es transforma es van abandonar els conreus i les terres marginals. Molts camps es reconvertiren en prats, i el farratge esdevingué gairebé l'únic conreu. Aquest canvi de sistema de producció no fou sempre possible, i en molts casos fracassa. En primer lloc hi havia moltes famílies que, partint del sistema tradicional, no pogueren acumular el capital necessari per iniciar la modemitzacio. Algunes cases van arribar a la producció de llet. Llavors tenien més diners que mai, pero, paradoxalment, eren més pobres, perque amb aquests diners no podien adquirir tot el que havien deixat de produir i que necessitaven igualment i tampoc no podien pagar les noves necessitats que sorgien. En conseqüencia, només es conservaven les millors terres. Les cases més febles van plegar i les que van quedar-se van poder millorar aixi les seves explotacions. Algunes de les cases més riques van poder instal.lar-se, mercks al seu potencial economic, en zones on les condicions eren millors. El canvi suposa aixi un aprohndiment de la crisi demografica. Aquest moment podem situar-lo cap a comenqament de la dkcada dels 60. És un moment clau: 1'Estat Espanyol entra en una situació de clara expansió economica. La muntanya ha perdut molta població pero el teixit social és encara prou viu per iniciar la creació d'una nova societat estable de muntanya, basada fonamentalment en la producció comercial de llet. L'experiencia ens mostra que, en la nostra area d'estudi, un poble manté la seva cohesió social mentre el seu nombre d'habitants no baixi del centenar. Un cop s'amba als 75 habitants, el poble perd gran part de la dinamica social que el defineix com a tal. La majoria dels pobles pirinencs actuals no són pobles: són ombres del passat, esquelets del que un dia foren comunitats vives, noms sobre mapes. L'any 1960,41 pobles passaven dels 75 habitants. El 1986 només en restaven 18. (Vegeu l'exemple de les valls de Castellbo i del Cantó, estudiades a la Taula 11). Pel que fa als pobles abandonats, l'any 1960 només n'hi havia tres. Avui són 27 i quatre pobles estan habitats Únicament per neorurals . Als anys 60 es va perdre l'oportunitat histbrica de crear una muntanya diferent, viva i dinamica. S'havia d'haver dotat aqueixa societat d'una infrastructura basica que en garantís el funcionament (accessos en condicions, electricitat, telefons, sanejament) i que en permetés la modernlt7ac.16. Aiuh no succeí d'aquesta manera. Familles que en unes altres condicions haurien pogut dur a terme la transformació van tancar la casa i emigraren. La gent va prendre consciencia de la seva marginació i es desmoralitza. L'administració, en lloc d'ajudar, va dificultar encara més les coses. Una desencertada política de concentració escolar va tancar escoles rurals encara plenes de nens. La impossibilitat de 26 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR.&FICA 12. 1988 TAULA I1 Evolució de la població a les valls de Castellbo i del Cantó Fonis: CAMPILLQ X., GANYET R., SANCLIMENS X.: La poblacid: evolucid recent, situació actual i prospectives defutur, MAB-6 ALT PImU, la Seu d'urgell, 1986, núm. 4; TULLA A.M.: Transformacid agrciria en urees de muntanya, tesi doctoral, Universitat Autonoma de Barcelona, 198 1, i elaboració propia. 1. Les dades d'aquest any de cada poble han estat dedu'ides del conjunt dels diferents municipis. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 12, 1988 TAULA I11 Infrastructures i serveis en les valls de castellbo i del Cantó Font: Elaboració propia. 1 Any de clausura. dur la canalla a escoles massa allunyades va fer que moltes cases -aquelles que tenien successiÓ!- pleguessin (Vegeu Taula 111). Les explotacions lleteres que romanien actives s'acostaven cada cop més a all6 que hom podria anomenar una {(unitat de producció competitiva en el mercat capitalista>,. Per6 el cost social fou massa elevat. Per aixo, famílies amb futur <<productiu)) van abandonar la vall per tal de no viure en un desert. Els municipis tradicionals van ser fusionats arbitrariament, allunyant encara més 1'Administració &una població plena de necessitats. A partir &aquest moment, la degradació de la societat muntanyenca sYaccelerA, prenent, cap a final dels anys 70, un caire gairebé irreversible. EVOLUCIO DE L'ESTRUCTURA DEL POBLAMENT En el marc de la societat tradicional podem distingir tres nivells &intercanvi: 1 .-El constitu'it pel poble mateix i els pobles veins. En aquest nivell es duen a terme petits intercanvis comercials: alguns productes concrets, artesania, treball, i alguns serveis poc especialitzats, com els de fusteria basica, molí, barber ... 2.-E1 que constitueix un nucli central relativament important que anomenem capital de vall. En aquest poble trobem ja una important concentració de població i una primera especialització de serveis: sastre, ferrer, paleta, fuster ... 3.-E1 tercer nivell ja és d'ambit comarcal. Les fires de bestiar que es celebraven en llocs més llunyans, amb una area d'influbncia més aviat regional, ampliarien una mica aquest nivell. La situació actual és substancialment diferent. Durant els tres anys de treball del MAR6 ALT PIRINEU hem definit l'estructuració vigent del sistema de poblament de la nostra Area d'estudi. Aquest sistema s'organitza en quatre nivells basics (Vegeu el Grafic I i 11): I: La capital de I'area, la ciutat de la Seu d'urgell, ha anat esdevenint en els darrers anys un gran pol &activitats, especialment centrades en el sector terciari. Els nuclis propers a la Seu &Urgell van convertint-se cada cop més en part integrant &un continu funcional urba que, per un costat, va assumint activitats característiques de la capital -petites industries, magatzems, tallers, etc.-, i, per l'altre, coneix un procés de suburbialització i de conversió en nuclis-dormitori. Aquest procés &expansió urbana es desenvolupa al llarg del fons de la vall, seguint els eixos de comunicació que permeten una interconnexió rapida amb el centre del sistema, del qual no disten més &uns 3 Km. Pertanyen en aquest primer nivell els nuclis (gairebé esdevinguts suburbis) de Castellciutat, el &ble Sec, Sant Antoni i Sant Pere. 11: La resta dels nuclis situats a la Ribera de la Seu comparteixen la influencia de la capital -pel que fa a l'extensió de les activitats secundaries i terciariesamb l'existencia &un sistema &explotacions agranes avangades, productores de llet, que impulsen decisivament la industria agro-alimentaria. En aquesta zona s'han fet millores tecniques importants, com la construcció del rec &Ara- TAULA V Serveis dels pobles del nivell I11 Lles 125 si si si si si Montella 107 si si si no no Noves 132 si no si si no Tuixén 126 si si si si si país. Aquest sistema de poblament, pero, representa nom& una tendencia, i encara no s'ha consolidat. Els pobles del nivell 111 haurien de tenir un paper clau en el futur de la muntanya, ja que son els pobles que tenen la capacitat d'actuar com a punts d'estructuracio del territori de muntanya, a partir dels quals podria establir-se un nou model de soqietat pirinenca viva i dinamica. Aquesta capacitat esta determinada per la presencia de diversos factors: Una estructuració demografica prou jove, un nivell suficient d'infractructures basiques (Taula V), una situació estrategica en la base de les valls principals. Per tal que aquest nivell es consolidi caldria, pero, actuar immediatament i urgentment en diversos sentits: millorar les condicions de treball agrari, augmantar i consolidar les infrastructures i serveis basics, rehabilitar el patrimoni arquitectbnic, historic i artístic, fomentar el turisme i les activitats artesanals, facilitar la mobilitat de la població per tal d'afavonr la comunicacio social, accedir a serveis en nuclis d'altres nivells, facilitar els moviments pendulars (tant ?er motius de treball com d'estudi) i, finalment,impulsar actuacions de dinamitzacio economica, social i cultural. Aquests pobles -una dotzena en total-, com també d'altres nuclis del nivell IV, amb una vitalitat palesa, que colnplctarien la xarxa de població (com son Bar, Bescaran, Civis, Cornellana, Estana, Montan, Musser i Ossera), haurien de gaudir d'un tracte específic per part de l'administracio. S7hauria de substituir l'actual política d'ajuts, insuficients i indiscriminats, per a tots els pobles de muntanya. Per fer una actuació de conjunt a tot 1'Alt Pirineu catala manquen estudis que demostrin que aquest sistema de poblament en nivells és generalitzable al conjunt de la muntanya, i que defineixin quins son els pobles i valls DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 12, 1988 que conformen cada nivell a les diferents comarques de muntanya. Cal fer esment de la impodincia puntual que poden tenir els habitants neorurals en la dinamització d'aquests nuclis, tot ampliant la base demografica i dinamitzant la vida social dels pobles amb actituds més receptives als canvis necessaris. Finalment, cal insistir que fins i tot una actuació prioritzada i modesta per a la consolidació dels pobles del nivell I11 requereix inversions públiques d'importincia. No és posible abordar el segle XXI amb infractrustures del segle XIX. Es tracta de la darrera oportunitat historica de mantenir una muntanya viva en benefici de l'equilibri temtorial de Catalunya i del conjunt de la societat. Juny 1988 BIBLIOGRAFIA CAMPILLO, X., GANYET, R., SANCLIMENS, X. (1987), La poblactd evolt~czd recent, sttuactd actual z prospectlvaper a l'any2000, la Seu dVrgell, MAB-6 ALT PIRINEU, núm. 8 VILLARO, A., CAMPILLO, X. (1988), Causes t consepi~illnctes del despoblament, la Seu &Urgell, MAB-6 ALT PIRINEU, núm. 10. MILL, P., VALLS, N. (1988), L'agrtc~lltt~ra, rendes agranes, la Seu &Urgell, MAB-6ALT PIRINEU, núm. 11.