Recensions

288 RECENSIONS tico-histbrica dels topbnims: per exemple, Cartagena (per Cartago Nova), Saragossa (per Caesaraugusta), Mérida (per Emerita Augusta), Tarraca (per Tarraco), etc. Aixb no és obstacle per a lloar el treball minuciós, profund i imaginatiu de I'obra del professor doctor Leopold Vorreiter, que ultrapassa les línies habituals en aquesta mena d'estudis, atesa i'abundant bibliografia ja existent sobre el tema, de la qual n'és una bona i reeixida mostra. F. Bonastre JOSEP CRIVILL~ I BAR GALL^, Musica Tradicional Catalana: III Danses, Barcelona, Clivis, 1983, 526 pp.; 21,5 cm. Col.lecciÓ Neuma, 6. ISBN 84-85927-06-0. Volum 111. En el present volum, tercer de la strie Música Tradicional Catalana, el professor Josep Crivillé i Bargalló, cap del Departament d'Etnomusicologia del C.S.I.C. (Barcelona), dedica I'estudi a les danses de Catalunya, partint d'aportacions documentals conegudes i incorporant-n'hi moltes d'inedites. L'univers expositiu i especulatiu de les cinc-centes quaranta melodies instrumentals d'arrel catalana, és ai'llat de les referencies coreogrhfiques, atent només a I'hrea estrictament musical. En un estudi previ, i'autor analitza els esquemes formals del repertori instrumental (bé que no exhaustivament), l'articulació amb els diversos instruments (flauta i tambor, gralla, cornamusa, sac de gemecs) i formacions instrumentals (especialment la cobla), i tanmateix la morfologia del repertori, atenent els aspectes melbdics, rítmics i harmbnics, i i'exposició dels criteris de I'edició, que es complementen amb un índex de fonts, adés per esquemes formals, adés per atribució instrumental; una bibliografia de referencia clou aquesta obra. L'estudi de Josep Crivillé és el resultat d'un difícil equilibri (ben aconseguit, certament) entre el rigor musicologic i la claredat d'exposició, que situa Pobra en la categoria dels manuals bhsics i imprescindibles per a la histbria de la nostra música tradicional. Cal felicitar I'autor per aquesta tasca, i encoratjar I'editorial a prosseguir la línia fa uns anys iniciada. L'obra ha estat publicada amb la col~laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. F. Bonastre JOSE CLIMENT, Fondos Musicales de la Región Valenciana 11: Real Colegio de Corpus Christi (*Patricarca))), Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, 1984, 849 pp.; 24 cm. ISBN 84-00-05661-2. L'actividad musicolbgica del canonge Josep Climent destaca, des de fa molts anys, en I'hmbit d'aquesta disciplina al País Valencih. Transcriptor de Comes i Cabanilles i estudiós del repertori organístic, Climent es dedica també a I'amivolo~ia musical. de tanta " transcendencia en el nostre país, mancat &una tasca sistemhica en aquests estudis. Una bella mostra és el segon volum de la strrie Fondos Musicales de la Región Valenciana, dedicat a 1'Arxiu Musical del Coblegi de Corpus Christi (.Patriarca,). Anteriorment editi el de la Catedral Metropolitana. RECENSIONS 289 La importincia d'aquest fons arxivistic és evident, atesa la coneguda histbria cultural i musical del centre, a la cruilla de la millor música hispinica --especialment la litúrgicad'altres centúries; d'aquest fet en donen fe els 6048 manuscrits catalogats (a part dels 33 llibres de faristol i col~leccions miscel~liniques aplegades), que situen l'arxiu del Patriarca en un lloc cabdal del nostre repertori. L'arduosa i pacient tasca ha estat duta a terme per Josep Climent amb tota cura, eliminant allb que no és essencial, segons el seu criteri, exposat en el prbleg. Clar que hom preferiria els incipit musicals perb cal entendre que en una empresa d'aquest tipus, amb tants manuscrits encara per catalogar, resta justificada la tipologia metodolbgica adoptada per l'il.lustre musicbleg. El catileg és ordenat tenint en compte el caricter de l'arxiu, amb una nombrosíssima llista de compositors (llur índex ocupa 10 pigines a dues columnes): I'ordenació alfabetica i rigorosa, partint de la inclusió, en primer lloc, de la música litúrgica, seguida de les composicions en llengua vernacla, amb expressió de l'esquema formal (o genere musical, en el seu cas), dedicació, veus, instruments i tipologia documental, i amb la citació de la cota corresponent. L'obra del canonge Climent és un instrument utilissim per als estudis de la musicologia hispinica. F. Bonastre