Un projecte de conservatori municipal a mitjan segle XIX

Recerca Musicologica VI11, 1988, 207-217 Un projecte de conservatori municipal a mitjan segle XIX J.M. ' VILAR Arran de la muralla medieval que encerclava la ciutat de Manresa, vers el primer quart del segle xlv, s'havia construi't l'església i el convent de Sant Domenec que eren propietat de I'orde dels Predicadors. Aquest conjunt arquitectonic, que neix en el context de l'esplendor que va coneixer la ciutat a l'epoca esmentada, fou objecte de modificacions i ampliacions durant els segles XVII i XVIII i, finalment, sofrí, també, els efectes de la desamortització al 1835. Una Reial Ordre del 17 de marc de 1845 establia que els edificis de l'església i del convent -en aquells moments a mans de 1'Estatserien cedits a llAjuntament si aquest adquiria el compromís de donar-li una finalitat docent. L'ordre definitiva de cessió fou llegida davant de la corporació municipal a la reunió celebrada el dia 1 de juny de 1849. Tot i que immediatament s'hi estableixen dues escoles de primera ensenyanca (una de nens i una de nenes), ben aviat -i com a conseqüencia d'una de les modes culturals del moment a tot el paíscomencen a sentir-se veus en el sentit d'instituir-hi una ((Classe de musica)) per a la ciutat. Al 1831 s'havia fundat el Real Conservatorio de Madrid, i el del Liceu data de 1838. Manresa és una ciutat eminentment manufacturera, situada a la Catalunya interior, que en aquells moments té poc més de 12.000 habitants, i l'unica institució amb una llarga tradició en la docencia musical és la Capella de Musica de la Seu. És logic, doncs, que la ciutat tardés uns quants anys a sentir aquesta nova necessitat cultural. En tot cas, pero, no gaires, donat que el primer projecte -i que es porta a la practicadata de 1855. Sota el títol de ((Classe de Musica/de la Ciudad de/Manresa/El año mil, ochocientos 55)) i al llarg de vuit pagines manuscrites, Julio César Tantalora i Maria Valles i Isart elaboren unes ((Bases para plantear en esta ciudad una clase de Musica instrumental)) que, com veurem, s'adapten a l'esque- 208 J.M. VILAR ma docent de les Capelles de música de les catedrals on, molt possiblement, ells mateixos s'haurien format. Els autors Poc és el que sabem fins al moment de J.C. Tantalora, apart de suposar que deu tractar-se d'un músic militar, membre del batall6 que en aquells moments era a Manresa. En canvi, Maria Vallb era un músic prou conegut a tots els ambients musicals de la ciutat i que devia tenir una visió prou real i fonamentada de quines eren les necessitats musicals de la ciutat en aquell moment. Va néixer a Manresa el 23 d'abril de 1830' i es va formar musicalment amb Gaieta Mensa -que llavors era Mestre de Capella de la Seui posteriorment també amb Bonaventura Dalmau, ctMÚsico Mayor,) del Regiment establert en aquella ciutat. Es trasllada a Barcelona per estudiar lleis i, al mateix temps perfecciona els seus estudis de violi amb Antoni Pasare112 i els d'harmonia i composició amb Bernat Calvo Puig3. De nou a Manresa, hom el troba ja al 1851 dirigint orquestres de ball no estables4; a més, és Mestre de 1'Escola de música de l'Ajuntament, dirigeix un teatre d'opera des del 1858, funda i dirigeix la societat coral Apo10 (des del 1863), que al 1864 es fusiona amb la coral Castalia fundada al 1862; fou també director de la ((Música Municipal,) (banda?), i finalment és membre de la Capella de música de la Seu en qualitat de primer violi, baix (cantor) i exercint -en algunes ocasionsles funcions de director. En la seva faceta de compositor se li coneixen un total de trenta-quatre obres religioses, conservades a 1'Arxiu de Manuscrits Musicals de la Seu I Algunes d'aquests notes biografiques foren recopilades i redactades per Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935) arxiver de Manresa, que conegué M. Valles en el temps que ambdós foren membres de la Capella de musica de la Seu, i que inicia la redacció d'una ((Historia de I'Art Musical a Manresa,) que, segons sembla, mai no va vuere la llum pública. Antoni Pasarell és autor d'algunes misses conservades als arxius de Santa Maria d'Igualada i de l'església del Pi, a Barcelona. ' Bernat Calvó Puig fou mestre de Capella de la Merce a Barcelona. És autor d'un nombre considerable de composicions religioses de les quals es troben copies a bon nombre d'arxius catalans (Cervera, Igualada, Manresa, Seu d'urgell, l'església del Pi a Barcelona, etc.), i d'un metode de solfeig que, impres, tingué una notable difusió. BALLUS, Gloria, Música i societat a la ciutat de Manresa, Manresa 1982. Treball inedit. UN CONSERVATORI MUNICIPAL AL SEGLE XIX 209 de Manresa5, totes datades entre 1865 i 1880, que inclouen practicament tots els gkneres de la música religiosa que hom acostuma a trobar en la producció de qualsevol compositor catala d'aquest període: misses, misses de Requiem, diverses antífones, completes, Salves, i un bon nombre de ctcanciones)), ccLetrillas)), ctcoblas)), himnes, laments de les animes, rosaris i trisagis. L'escriptura és normalment a quatre (SSAB amb més freqiikncia que SATB) o cinc veus en el repertori litúrgic, i més sovint a tres en les composicions en llengua vernacla. Pel que fa a l'acompanyament, Vallks utilitza des de l'orgue sol o I'orgue més corda (dos violins i contrabaix) fins a la gran orquestra amb flauta, obok, clarinets, fagot, trompes, cornetins, fiscorn, trombó, timbales, violins, contrabaix, i -esporadicamentvioloncel. L'estil sovint mostra encara molt la influkncia italiana, concretament la de Rossini. A aquesta producció caldria afegir -si seguim Sarret i Arbósun bon nombre de sarsueles, operetes, balls i simfonies, i una composició per a grup de corda que la Capella de la Seu interpreta a Montserrat l'any 1880. Maria Vallks moria el 16 de novembre de 1888. Com veiem, doncs, al llarg de més de trenta anys de vida musical activa, va ser present a gairebé totes les facetes de la vida musical de la ciutat, i va prendre contacte amb gairebé tots els tipus de música que tenen un pes específic en el romanticisme de Catalunya: les orquestres de ball, les naixents escoles de música, els teatres d'opera, les bandes municipals; encara és a temps d'integrarse a l'organització de les Capelles eclesiastiques, que rapidament van desintegrant-se o, almenys, modifiquen profundament el seu funcionament, i dirigeix societats corals pertanyents al moviment iniciat pocs anys abans per Josep Anselm Clavi, amb les quals participa -al 1864al quart gran festival coral celebrat als jardins dels Camps Elisis, a Barcelona. Reglament del Conservatori Donades les coordenades essencials de l'autor d'aquest projecte d'Escola Municipal de Música, entrem en la descripció i comentari del document: Els autors preveuen, a l'article primer, que la ctescuela pública de música)) comprengui els ensenyaments de música vocal i instrumental que VILAR, Josep M., Cataleg de Igrxiu de Manuscrits Musicals de la Seu de Manresa, Manresa 1984. Treball inedit. 210 J.M. VILAR han de tenir un tractament diferenciat. Ells no entren en el possible funcionament de la primera (l'experihncia determinari quines són les bases millors per a un bon funcionament) i es limiten a organitzar la segona que romandra sota els auspicis de l'Ajuntament, pero que es costejara per mitja dels contractes signats entre els pares dels alumnes i els directors. La ((classe de música instrumental>) es denominara ((Música del Ilmo. Ayuntamienton. L'article segon comenca especificant que ((La orquesta servira gratuitamente al Ayuntamiento en 10s actos siguientes)), i segueix un espai en blanc. Sobta una mica que els autors creguin haver deixat ja prou clar al primer article que aquesta escola de música porta implícita -o esta en funció deuna orquestra municipal, i a la vegada hom entén perquk els autors deixen de banda I'ensenyament de la música vocal. Molt possiblement la seva gran preocupació no era estrictament pedagogica, sinó més aviat de trobar una solució a la manca de músics instrumentistes a la ciutat, en uns moments en qut? la Capella de música de la Seu -1'Única institució musical docent a la ciutat que havia mantingut una correcta organització i uns fruits palpables almenys durant els Últims 250 anys -ja no pot atendre, com ho feia abans, la formació instrumental dels seus cccorers)). L'orquestra sera dirigida pels dos mestres-directors de l'Escola, amb qui 1'Ajuntament signara un contracte particular, i tant professors (directors) com alumnes (instrumentistes) actuaran sempre vestits amb l'uniforme que els ha de facilitar i pagar 1'Ajuntament. La inspecció de 1'Escola ha de ser a carrec de la ccComissiÓ local d'Instrucció Primaria)), que tindra l'assessorament de dues persones enteses en el tema. L'alumne tindra dues hores diaries de classe ((de academia)) (és encara l'expressió que utilitza el document), sempre en horari extraescolar. Segons aquest pla, l'ensenyament de la música compren un període de cinc anys que, per norma general, són entre els 9 i 14 anys d'edat. Hi ha diverses qüestions a assenyalar en aquest particular: la primera d'elles és que la durada dels estudis ve fixada per un contracte, que signen els pares i professors i que només es pot rescindir complint certes condicions que s'especifiquen més tard. En segon lloc, l'edat a la qual van dirigits aquests estudis és la mateixa que acostumaven a tenir els corers de les catedrals i esglésies, si bé en aquella estructura l'edat final era més flexible en virtut dels eventuals canvis de veu. Finalment, cal remarcar que els nou anys és una edat una mica massa avancada per a iniciar-se en l'instrument i UN CONSERVATORI MUNICIPAL AL SEGLE XIX 21 1 també en el solfeig (cal tenir en compte que enlloc no es demana que l'alumne tingui coneixements previs). Caldra esperar el segle xx per veure que, a Manresa, l'edat d'admissió a 1'Escola de música es redueix als 8 i, posteriorment, als 7 anys. El primer aspecte en que entra en funcionament la contracta signada fa referencia a l'instrument que haura de tocar l'alumne; els articles 9 i 10 especifiquen la forma en que aixo es fa possible: els professors proporcionen l'instrument al nou alumne que abonara el seu import d'una forma peculiar. Abans de descriure-la, pero, cal que esmentem el contingut de l'article 13, on s'especifica la part econbmica del contracte de cinc anys de durada que hom signa per a cada alumne. L'alumne en cap moment no paga per rebre ensenyaments de música; o, més ben dit, no paga en metalalic, sinó que ho fa mitjancant la seva participació en l'orquestra municipal formada per tots els alumnes de l'escola -i els professorsi que ha d'actuar gratu'itament per a 1'Ajuntament un cert nombre de vegades al cap de l'any (article 2). Hom considera, pero, que la seva participació en l'orquestra no sols és suficient per a pagar les ctacademies), de dues hores diaries, sinó que, a partir d'un cert moment, l'alumne pot percebre unes determinades quantitats en metalelic. Transcrivim íntegrament el contingut de l'article 12: ctEl 1." año de contrata se destinara exclusivamente a la enseñanza. El 2P y 3P a total beneficio de 10s Directores. En el cuarto cobraran 10s alumnos 10s dos quintos de 10 que se gane en las funciones en que toque la orquesta. En el 5P cobraran la mitad de la ganancia, repartiéndose también entre 10s maestros y alumnos, el gasto de 10s papeles musicales),. En un primer moment, és molt el que l'alumne ha d'aprendre i nulela la seva participació en l'execució musical, tal i com sembla desprendre's del fet que es destinara ccexclusivamente a la enseñanza)). És al segon any que comencara a actuar, pero encara sense cobrar, donat que la seva participació seria entesa com una forma de pagar les seves classes. Sols cobraria els dos últims anys, i encara en una proporció creixent. Segons l'article 12, als alumnes de quart curs els correspondria 2/5 dels totals percebuts pel grup, pero, en virtut de l'article 9, aixo no seria del tot exacte, ja que d'aquesta quantitat caldrh descomptar-ne una part que els directors retindrien en concepte de pagament aplacat i a terminis de l'instrument que l'alumne haura estat utilitzant des de tres anys abans. L'alumne apren música i es paga els seus estudis fent rendir, tan aviat com sigui possible, els seus coneixements i habilitats. 212 J.M. VILAR El contracte es pot incomplir de dues maneres: o bé faltant als assaigs o a les funcions, o bé rescindint-10 -per part dels pares o de l'alumneabans que hagin transcorregut els cinc anys reglamentaris. Ambdues estan penalitzades amb el pagament de multes. En el primer cas, les multes van des d'un ral fins a quatre dependent de si l'alumne que ha comes la falta és de segon curs o de cinque; com més alt és el curs de l'alumne que falta, major és la quantitat que ha de satisfer en concepte de multa. Suposem que al darrera d'aquesta manera de procedir hi ha el plantejament -no explicitatde pensar que com més elevat és el curs, major és la seva responsabilitat en el conjunt i més gran el mal que ocasiona amb la seva absencia. De la mateixa manera, si el contracte de cinc anys es rescindeix -no pas per voluntat dels directorsabans d'hora, caldra pagar als directors una multa que sera més quantiosa com més temps faci que l'alumne estigui cursant estudis. Si la rescissió es fa dintre dels tres primers mesos, l'alumne pagara 12 $ per cada mes de contracte no complert. La quantitat a satisfer per cada mes incomplert va augmentant fins al cinque curs: l'alumne que rescindeix el contracte dintre del cinque curs haura de pagar 100 rals per cada mes que li falti per a complir els cinc anys de residencia a l'escola i a l'orquestra. A més, té l'obligació de quedar-se l'instrument i, per tant, haura d'acabar de pagar-10. Completen el document la notificació d'aprovació del projecte per part de l'Ajuntament, i l'especificacib dels noms dels qui contribueixen a formar el capital necessari per a comprar els primers instruments: l'alcalde Josep Herp en primer lloc, i un bon nombre de consellers, entre els quals figuren Josep Valles, Josep Pons, Francesc Bohigas, Joaquim de Argu1101, etc. Relació amb les capelles musicals eclesiastiques De tot aquest reglament ens crida especialment l'atenció la forma com es propugna una estructura docent, en la qual l'ensenyament i la practica instrumental es troben indissolublement units, i on no es pot entendre l'un sense l'altra, ni des del punt de vista estrictament pedagogic ni des de l'economic d'una manera semblant a com ho havien estat fent durant segles les capelles de música de les catedrals, amb la diferencia que en aquella estructura es tractava, sobretot, el camp de la música vocal; pero aquesta és una distinció superficial i la base profunda de funciona- UN CONSERVATORI MUNICIPAL AL SEGLE XIX 213 ment és poc més que un intent d'adaptar al món civil -i a la seva músicaunes estructures docents, interpretatives i laborals que havia creat i perpetuat per mitja de les capelles de música de les catedral l'estament eclesiastic. Observem-ho una mica mes detalladament. El primer punt de contacte que observem entre ambdues estructures és el tipus d'alumnes als quals va adre~at l'ensenyament: nens entre els nou i els catorze anys. Si tenin en compte que el canvi de veu s'acostuma a fer precisament vers aquesta edat, i que els corers de la Seu de Manresa ocupaven aquesta pla~a durant un termini mitja d'uns cinc anys, és obvi que també a la Capella de música s'hi accedís aproximadament als nou anys, amb la diferencia que a I'església calia que, previament, el cantor tingués unes nocions de solfeig i de tecnica vocal. El calc massa exacte fa, pero, que aquell interval de temps que tenia ple sentit en el marc de la música vocal, resti sense significat en el camp de la música instrumental, ja que als catorze anys un nen difícilment pot continuar cantant la part de tiple de la polifonia, pero, en canvi, res no li impedira de continuar formant part d'una orquestra o una banda. Un document de 1727 -extret del ((Llibre de moltes noticies de la Rnt. Comunitat)) i que es conserva a 1'Arxiu historic de la Seu de Manresareglamentava totes aquelles qüestions referents a la forma de cobrar de totes les persones que vivien al voltant de I'organització eclesiastica de la Seu, i entre elles, els corers. El corer aprkn música (cant pla, cant figurat, tecnica vocal, orgue i un altre instrument que sovint era el violi) a la vegada que participava activament en la música per al culte. La capella de música és una entitat on pedagogia i interpretació estan absolutament vinculades. Per tal com el corer percep un sou com a membre de la Capella, cal suposar que és més valorat el seu treball com a inttrpret que no pas la seva faceta d'estudiant, igual com succeeix uns cent trenta anys més tard a la ((Classe de música)) de M. Valles i J.C. Tantalora. Malgrat tot, aquest sistema de pagaments fa inevitables les comparacions. La capella exigia un període de nou mesos en que el corer cantava a les funcions de la Capella, pero no cobrava ja que estava encara en periode de formació. Aquest període és, al document vuitcentista estudiat, d'un curs, és a dir, de nou mesos. La diferencia rau en el fet que el sou corresponent a aquest primer període, a l'esquema catedralici, es cobrava al final del període normal d'estada, és a dir, es cobrava en el moment en que el corer abandonava la capella, perque havia canviat la veu. En canvi, si el corer plegava abans que 214 J.M. VILAR s'operés aquest fenomen fisiologic (per canvi de domicili de la família, per anar a cantar a una altra capella, etc.) perdia el dret a recuperar aquesta quantitat; és difícil de saber si hom interpretava que s'havia incomplert una mena de contracte no escrit o bé si la consideració anava més en el sentit de creure que el temps invertit en I'educació musical de l'infant no havia donat tota la rendabilitat que hom n'havia pogut esperar. No recuperar els diners corresponents al ccnoviciat)) equivaldria, més o menys, a la multa que el document de 1855 infligia en casos semblants. Al 1875, essent mestre de Capella Francesc Escorcell, es redacta un reglament que pretén posar remei als inconvenients que causa el gran nombre de corers que abandonen la Capella abans de complir els 14 anys. El primer dels seus tres únics articles preveu el compromís explícit del corer a ((servir fins a la edat de 14 anys)). El segon manté que I'infant no rebi diners durant el primer any i que aquests se li retinguin fins al moment d'abandonar la Capella, tot i que les excepcions a la norma es fan més abundants i el sistema es flexibilitza. En el cas que sigui expulsat de la Capella, sí que perdra tot dret a recuperar la quantitat corresponent al noviciat. En ambdues estructures, I'alumne apren i interpreta a la vegada, i el resultat economic de totes dues activitats li és sempre favorable. I és més: li és més favorable a mesura que passa el temps. Els corers de la Capella de música de la Seu cobraven -durant tot el període de permantncia a la capellaunes quantitats practicament invariables (si exceptuem els processos inflacionaris). D'aquest salari es descomptava una quantitat en concepte de classes d'instrument (violí, generalment) que era variable: es pagava més durant els primers temps d'estada a la capella que no pas més endavant. Caldria esbrinar quin plantejament hi ha al darrera d'aquesta disposició: per que un ensenyament ctsuperior)) es paga menys? potser perqut demana menys hores de classe? o bé és que es valora l'antiguitat? Pero el resultat és que el corer cobra més, fet que trobem reproduit, encara que per uns camins lleugerament diferents, a l'esquema laic vuitcentista. Finalment, remarquem que el període de formació de I'alumne com a instrumentista és d'un any, després del qual s'ha d'incorporar a I'execució. Aquest funcionament, si bé no és exactament el del document de la Seu manresana a la primera meitat del segle XVIII, sí que té nombrosos paral-lels, durant els mateixos anys, en altres catedrals catalanes i hispaniques. Les Capelles de música de les catedrals havien estat organismes quasi modtlics pel que fa a l'adequació del món de I'ensenyament al món pro- UN CONSERVATORI MUNICIPAL AL SEGLE XIX 215 fessional, i, per tant, no ens ha d'estranyar que un bon nombre dels conservatoris que neixen al segle XIX ajustin aquest esquema -que I'estament eclesiastic mantenia encara vigent en molts punts en aquells moments, més o menys modificat per raó dels nous estils als quals s'havia d'adaptara les seves necessitats i vinculin llur projecte educatiu a les formacions musicals més típiques del moment i del medi: les orquestres i les bandes. L'altre tipus de Conservatori fou el que nasqué a redós de les Societats, Cercles, casinos, etc., a vegades amb finalitats altament educatives, d'altres simplement per a abastar de músics les orquestres dels seus modestos teatres. Aquest és el que es dona a Manresa a partir de I'any 1871. Pero el primer pas ja havia estat donat setze anys abans.