A l'entorn de Serafín, que con dulce harmonía, de Joan Cererols

Recerca Musicologica VIII, 1988, 65-103 A l'entorn de Serafín, que con dulce harmonia, de Joan Cererols* FRANCESC BONASTRE A l'arxiu musical de la parroquia de Sant Pere de Canet de Mar es conserva un villancet a vuit veus i continu, titulat Ha de 10s hombres', copiat versemblantment vers el darrer terc del segle XVII; un seguit de concomitancies em feren pensar en un paral-lelisme d'aquesta obra amb el conegut villancet de Joan Cererols (1618-1680), Serafin, que con dulce harmonia2. L'objecte del present estudi consisteix a establir les concordances i diferencies entre les dues composicions, a fi d'esbrinar-ne l'origen, delimitar llur estructura compositiva i suggerir possibles solucions que ens menin a la identificació de l'autor de l'obra anonima. En principi, hi ha un element tematic que uneix les dues obres: es tracta d'una melodia tipus españoleta, l'esquema intervalalic de la qual, així com la seva estructura harmonica, és la mateixa. Aquesta españoleta es troba tanmateix, a la Instrvcción de mcsica sobre la guitarra española ... de Gaspar Sanz (Saragossa, 1674)'. Aixo no obstant, hom observa diferencies rítmiques a la melodia, * Vull agrair als professors Josep M. Vives i Lluís Gasser les seves indicacions.Aquest treball ha estat realitzat dins el Projecte Coordinat de Recerca de la CICYT, PB86-0357-C03-01. ' (Nillancico 1 8 / al SS= S%' / Ha de 10s hombres)), Ms. 1-14 de I'Arxiu Parroquial de Canet de Mar. (Des d'ara, ms. C.) Vegeu-ne I'edició, a carrec de David Pujol, a la col~lecció Mestres de I'Escolania e Montserrat (= MEM), 111, 1932, p. 73-80. (Des d'ara, ms. B.) ' Instrvccion de mGsica sobre la guitarra española y método de svs primeros rvdimentos hasta tañerla con destreta. Zaragoza 1674. FRANCESC BONASTRE bé que el baix harmonic esdevingui el mateix: i-VII-111-VI1 - V - VI-V N I-IV-VII-111-VIivV - I (V-IV) (V-I-V) Altrament, el disseny formal generic (tornada, cobles), el ritme ternari, la distribució de les veus i la tonalitat esdevenen components comuns a les dues obres. El desenvolupament de I'esquema formal es diversifica, empero, fins al punt de divergir palesament, tal com ho podem veure a continuació. a) Tornadff (= Estribillo) Mentre el manuscrit B comenca directament pel tema, el C s'inicia amb un motiu exclamatori (Ha de 10s hombres.'), que juga un paper il.latiu en l'obra; més avant, torna a apareixer en un altre text derivat del primer (Ha de la tierra!, ct. 25-28). El tema monodic, que consta de 18 compassos (vuit a la primera part, deu a la segona, per allargament de la cadtncia final), és identic a les dues obres; pero si a la de Cererols es presenta exempta (c. 1-19) o amb un allargament sobre un pedal a la primera part (c. 32-34), en canvi, a l'obra anonima, el final de la primera part del tema és imbricat amb una altra frase exclamativa (corred, llegad, venid), que es repeteix cada vegada a les versions monodiques (ct. 12-15, 36-39); aquest text exclamatiu torna a apareixer al final del tema a les versions polifoniques (ct. 77-81, 103-109), convertint-se en breu coda (ct. 118-123) a l'acabament de la tornada. L'ambivalencia entre monodia i polifonia, així com entre el llenguatge homofon i contrapuntístic, és palesa a les dues composicions, bé que aquesta observació, com veurem, pugui ésser referida a una consideració de caracter general. Per acabar, cal tenir present que al manuscrit B el tema només apareix una vegada en la seva versió monodica i una altra en la polifonica, revenint dues vegades més el segon membre, mitjancant un treball de desenVegeu Taules I i Il. SERAFÍN, QUE CON DULCE HARMONIA 67 volupament; el manuscrit C presenta tres vegades el tema (dues monodicament, una polifonica) i reitera el segon membre tres vegades més, emprant, com a la seva obra paralalela, contrastos modulatoris i canvis .de llenguatge musical. b) CoblesS Semblantment al que hem dit en referir-nos a I'estribillo, hom detecta diferencies notables a les cobles de les dues obres, bé que partint d'una base comuna, que consisteix en l'exposició de la mateixa melodia de la tornada o estribillo. En el manuscrit B, el tema és monodic i evidencia la repetició del segon membre; en canvi, al C, les cobles són titulades ((Coplas 14' y 2 solo)) (I Cor): després de la presentació del tema monodic, apareix una altra frase exclamativa a quatre veus (Aora si!) i la doble repetició polifonica del segon membre. *** No hi ha dubte que el tema emprat als dos manuscrits prové d'una font comuna, possiblement de l'obra de Gaspar Sanz, publicada el 1674 (i per tant, en vida de Cerer~ls)~, si bé podria procedir d'algun altre origen anterior, ates que al tractat de Sanz es recullen algunes melodies de dansa conegudes arreu d'Europa abans de la seva publicació. D'altra banda, és corrent de trobar el préstec melodic en el transcurs del nostre Barroc, així com I'autoplagi, ja sigui per la seva reutilització articulada en un programa semantic, ja sigui per conveniencia del llenguatge, considerat el caracter funcional de bona part de la producció d'aquesta epoca. Totes les diferencies apuntades anteriorment ens poden inclinar a pensar que el manuscrit C i el B són de diferent autor. En aquest cas, i al marge d'altres consideracions, esdevindria el fruit d'un préstec melodic, a manera de contrafactum, d'una obra respecte de l'altra. No crec que es tractés simplement de dues versions de diferents autors que partissim d'una citació determinada, perque el context d'ambdós manuscrits ofereix concomitancies que suposen un coneixement mutu. Seria molta casualitat que de la glossa d'un tema conegut en sortissin dues obres tan pareId. Taula 111. Vegeu nota 3. 68 FRANCESC BONASTRE lles en llur estructura. O Cererols hauria conegut l'obra de Canet o l'anonim canetenc hauria conegut la del mestre montserratí. Efectivament, la coherencia interna dels dos villancets és molt semblant, i es palesa sobretot en la simetria del tractament tematic: dues aparicions del tema sencer i dues repeticions del segon membre al ms. B; tres aparicions del tema sencer i tres repeticions del segon membre al C. Aquesta simetria esta relacionada amb el text, que a B és una estrofa de quatre versos, mentre que a C són tres estrofes; el text, per altra banda, esta en funció de la diversa dedicació del villancet, que és Nadal a B i el Santíssim Sagrament a C. Totes les altres concomitancies (llevat del disseny melodic i harmonic del tema, provinents de la seva citació), giren a I'entorn de la simetria del macroesquema tematic, i en justifiquen l'evident paral.lelisme que abona la hipotesi d'una interrelació entre les dues composicions. Fins a quin punt podem atribuir I'autoria del manuscrit C a Cererols, és una altra qüestió. De fet, res no hi ha en contra d'aquest suposit, pero hom tampoc no disposa d'arguments incontrovertibles per provar-ho específicament. Amb tot, al villancet C hi ha trets que, ultra esdevenir habituals a la música catalana en romanc de la segona meitat del segle XVII~, es troben presents, en un grau molt elevat, a I'obra vernacla de Cererols; em refereixo sobretot, a la recurrencia tematica externa i interna, així com a I'ús dels recursos exclamatoris, emprats adés com a elements ilalatius, adés com a diversificadors del discurs musical8. A l'entorn d'aquesta hipotesi sobre l'autoria de Cererols, hi ha encara altres fets a tenir en compte: a) La dedicació.- El villancet B és de Nadal, i l'abillada estructura rítmica de la melodia sembla correspondre's amb la citació del ritme de dansa, més propia d'una popular diada ( f f I f' t ). En canvi, el mateix autor hauria pogut emprar el disseny rítmic uniforme a la dedicació del Santíssim Sagrament, en consonancia amb I'esperit sever de la Contrarreforma (f f lfrr). ' BONASTRE, Francesc, ccE1 barroc musical a Catalunya)), Actes de les Jornades sobre el barroc catala, Girona 1988 (en premsa). Id., <<Formal Structure in the villancicos of Joan Cererols)), Miscel.lania Robert Stevenson, UCLA 1988 (en premsa). b) Les variants.- Bé que gran part de l'obra de Cererols s'ha perdut, i per tant no posse'im un context fidedigne per bastir conclusions definitives, a l'obra servada en romanc hi ha un cas semblant al que ens ocupa: el cctono)> Pues para en la sepultura9, del qual coneixem dues versions ben diferents, amb autoria confirmada i que parteixen d'un tema comú. c) El context documental.- El fons arxivístic de Canet conté tres villancets de Cererols. No seria aberrant, doncs, que en forma anonima, com és corrent a tots els arxius, en serves alguna altra. Aquests detalls esparsos no signifiquen res, pero llur articulació en un context més ampli, alhora fonamentat en l'equival6ncia del tractament musical d'ambdues obres, els atorga una valua considerable. No he volgut forcar res, sinó presentar els problemes i llurs possibles plantejaments de cara a fer realitzable la viabilitat de les hipotesis esmentades. TAULA I Estribillo (Tornada) ms. B Veu Especificació tematica Text (incipit) Compas Ti 1 I Cor Tutti I Cor. I1 Cor I Cor Tutti 1/11 Cor 1/11 Cor Tutti Tema principal (a, b) Motiu exclamatori Tema principal (al) Id. (b') Id. (b2) Motiu exclamatori Seqüencies sobre el tema principal (b) i motiu exclamatori Tema principal (b3) Coda Serafín, que con dulce Ay!, ay!, ay! Serafín, que con dulce Cántale glorias Cantale glorias Ay!, ay!, ay! Su alivio es un ay! Cántale glorias Su alivio es un ay! MEM, 111, 1932, p. 45-47. Vegeu també BONASTRE, F. {(Una version inédita del tono Pues para en la sepultura, de Joan Cererols (1618-1680)>), Misc. L6pez-Calo, Santiago de Compostela, 1989 (en premsa). FRANCESC BONASTRE TAULA I1 Estribillo (Tornada) ms. C Veu Especificació tematica Text (incipit) Compas/ tactus Ti I Cor/Tutti Ti 1 Cor T 1 Cor/Tutti T 1 Cor Tutti I Cor 1 Cor Tutti A i T I Cor Tutti I1 Cor 1/11 Cor 1 Cor Tutti Motiu exclamatori Tema principal (a, b) Motiu exclamatori Tema principal (a', b') Motiu exclamatori Tema principal (a2, b2) Seqüencies sobre el tema principal (b) Motiu exclamatori Tema principal (b3) (imitació canonica) Motiu exclamatori Tema principal (b4) Motiu exclamatori Tema principal (b5) Motiu exclamatori: Coda Ha de 10s hombres Ha de 10s hombres Ha de la tierra Ha de la tierra Corred, llegad, venid Donde amor en manjar Del que altivo se llega Corred, llegad, venid Gustareys de essa messa Corred, llegad, venid A gozar 10s prodigios Corred, llegad, venid Gustareys de essa mesa Llegad, venid SERAF~, QUE CON DULCE HARMON~ TAULA I11 Cobles ms. B Veu Especificació tematica Text (incipit) Compas Ti 1 I Cor Tema principal (a, b, b') Tan fragantes 1-18(28) Cobles ms. C (Cobles 1, 3) Veu Especificació tematica Text (incipit) Compas/tactus T I Cor Tema principal (a, b) Si en figura 1-18 I Cor Motiu exclamatori Aora si 19-22 I Cor Tema principal (b', b2) Que nos da Dios 23-32(42) Cobles ms. C (Cobles 2, 4) Ti 1 I Cor Tema principal (a, b) Si fue simbolo 1-18 I Cor Motiu exclamatori Aora si 19-22 I Cor Tema principal (b', b2) Que el mana 23-32(42) 72 Ha de 10s hombres FRANCESC BONASTRE Anon. 2" meitat s. XVII Transcripci6: F. Bonastre O Francesc Bonastre, Barcelona, 1988 SERAFÍN QUE CON DULCE HA RMONÍA s FRANCESC BONASTRE Al wn - bi - ta que es SERAFÍN QUE CON DULCE HARMON~ I'B nu - bes brl - llan-te za - fir. bri-llan - te ze-?ir, cor - 1 cor - I FRANCESC BONASTRE 11 md, llm -1 gad, I don-ds aI 1% md, lle - pad, w - nid, va - nid, don-ds aI va 4 nid, I I SERAFIN, QUE CON DULCE HARMONIA 55 11mor en nan t jar de si !mim-mo, za - I zo - na, com - Ipo -neyre-I 11' mor en nan t jar de si mis-mo, za - I zo - na, com - /po - ne y re -I 11' mor en mGn 4 jar de si / mis-mo, ra - I zo - na, om - Ip6 -nzy r6 I -I mor en men-jar de si mis-no, zazo-~,com-po -neym-I FRANCESC BONASTRE I1 ' ai pe -1 dir, 1 del que +lti - w se 111-0 1 I dol que tlti - M M I lle - aa I 1 parcte al pe - cír. del que alti - w as lle-ga c 1 I-n 1 II' SERAFÍN QUE CON DULCE HARMONÍA 66 FRANCESC BONASTRE 1, delqueaqi-vo se 11-a lÑol ( del que hd 11s del que a? - w se 1118 - ga, l I del qw 4 SERAFÍN, QUE CON DULCE HA RMONÍA 75 FRANCESC BONASTRE 11nid, ve-nid, I I cor -1 &i, I 11s -1 11 nid, w-Inid,gue-ta-rby.deabaa \mes-sa 10s lcwpos. *-I nid, w-nid, (IU. - tardys de es - aa ams-sa im I 11 nid. M -1nid. I I I I 11s nid, w -lnid, SERAFÍN, QUE CON DULCE HARMONÍA es 11 trs-to-~ 1da &a Iglo-ría sin Ifin, da la 1010 -- I 1% caa- +os,. re, - tzato que .on de la gin-ris dn fin, de la I FRANCESC BONASTRE SERAFÍN QUE CON DULCE HARMONIA COPlAS A 4 Y A SOU) ( Tenor: la, 3) 1)diba co-no-cer al e-bm&y gen-til, con no - I FRANCESC BONASTRE SERAF~N, QUE CON DULCE HARMON~A (ao-re I si. II que noa da Dioa aus I I que nos de Dioa sua I 11o - ri - gi $ na-les si a ebao - tms au I co - pia les 416 en un maI 11 o - rl - ni t na-les si a e so - tma su t I co - pia les i6 en un 1 mal Is 0 - ri - gi - na-les si a eseo - tma su co - pia lea dir m ;n l FRANCESC BONASTRE 11tiz, les di6 en un ma - tir. II 11 tiz. las i dí6 en un nlü 4 tir. I I 11 , tiz.lea 1 di6 en un ma 4 tiz. 11 IP tir, iea did en un me - tiz. I SERAFÍÍV, QUE CON DULCE HARMONÍA 6, I(- 36 por 01 1 ah-IP za -l?ír, , I a-qufeslpu-n ver-I FRANCESC BONASTRE 11' a - o -ra lai, 11 que el manhd ver,- de -( de - m co - I 11 a -o -1-8 \si. 1) que. el ~n-b ver - da 4 de - m eo - 1 lr a - o - r-8 l'ai, I( que el m*A ver - de -( d; - m oo - I IS -o-ra 65 , que el mM var - de - de - m SERAF~Í QUE CON DULCE HARMON~A 11 me - mos,que el o - tro Pue s6 -10 a - pa 1 mn - t. sina -Itir, a - pa -1 I 11ren -' t. ma t tir. I I VI- ]' mn - , ma - tiz.