QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM III 1999
V
LA TÈCNICA, ALIENADA DE LA CULTURA?
A a es o na a pa la del binomi “ ècnica (o ecnologia) i cul u a”. És cla que el
món de la ècnica so in é la sensació d’es a al ma ge del món de la cul u a i, pe an ,
cal di igi es o ços pe co egi aques a ma ginali a .
En el món de la His ò ia de la Tècnica, el binomi “ ècnica i cul u a” ja és un
clàssic. De e , una de les en i a s que han aconsegui un g an pes especí ic en la
His ò ia de la Tècnica, la Socie y o he His o y o Technology, a decidi el 1959 que el
nom de la se a e is a se ia Technology and Cul u e, que ha esde ingu una e e ència
en el nos e camp des de lla o s. S’han publica en cas ellà eculls d’a icles p oceden s
d’aques a e is a com, pe exemple, un de 1979 a l’edi o ial Gus a o Gili, en una
col⋅lecció de e lexió sob e qües ions ecnològiques, que assolí un g an ni ell i que ou
di igida pe Ignacio Pa icio.
Una emp ació quan es pa la de ècnica i cul u a és de ini amb p ecisió els
e mes. Po se aques és el p ime e o , pe què no es ac a an d’es abli una doc ina
com de dinami za unes ac i i a s. Les de inicions –que són necessà ies– poden se un
pèl genè iques. Hem d’inclou e en el mo ècnica o s els a e ac es i els p ocessos que
emp a la humani a pe ans o ma les se es condicions de ida i de eball. En anglès,
el mo gai ebé equi alen és echnology. De egades, aques mo es ese a pe a la
ècnica que es à di ec amen inculada amb la ciència. Alguns an un balua de la
dis inció en e ècnica i ecnologia, po se pe posa èm asi en el e que, en els da e s
dos segles (com a mol ), les inculacions en e el coneixemen cien í ic i la ècnica
s’han in ensi ica ex ao dinà iamen , ins al pun que, a ui dia, aques es inculacions
an que p àc icamen no es dis ingeixin.
L’èm asi en la base cien í ica és pe inen , pe ò cal eu e-hi unes ganes de
sub a lla el naixemen de la ciència p o essional, de la ciència acadèmica, pe què
l’ac i i a ècnica ha es a semp e una ac i i a de coneixemen que es po conside a
amb g aus de eo i zació di e sos.
Hem de di el ma eix en elació amb el mo cul u a. L’accepció an opològica que
ja exposà Edwa d B. Tylo el 1871 hau ia de se la p e e ida: "La Cul u a, p esa en el
seu sen i e nog à ic més ampli, és aquell conjun complex que inclou el coneixemen ,
les c eences, les a s, la mo al, les lleis, els cos ums i qualsse ol al es ap i uds i hàbi s
adqui i s pe l'home com a memb e de la socie a ."1 Cul u a, en aques con ex , és el
esul a de qualse ol ac i i a social, no solamen els p oduc es “singula s”, com les
pin u es, les escul u es, les poesies, les no el⋅les o les composicions musicals. Cul u a
se ia un sinònim de cons ucció humana i, pe an , una mani es ació de la ida
pe sonal i col⋅lec i a dels humans. És cla que desp és es po conside a que hi ha
cul u e a i cul u assa, cul u a anscenden i cul u a u inà ia. Aques es conside acions
es an his ò icamen de e minades i n’hi ha exemples no ables. Johann Sebas ian Bach
a se un a esà de la música pe què, en e d’al es coses, l’S a Sys em musical
enca a no es a a ben o gani za . Va mo i sense sabe que ha ia es a una peça clau
en la his ò ia de la música. Un al e exemple, el mode nisme, que es à an en oga a
Ca alunya, a se conside a pe mol a gen i, p incipalmen , pels ce cles acadèmics,
com un es il poc a o una , de mal gus i ba oe . A a esul a que és una g an exquisi a
de les a s!
To plega ens po a a una p ime a conclusió: no podem conside a la ècnica i la
1 TYLOR, E.B. (1976) Cul u a p imi i a, Mad id, Ayuso, ol. 1, 19.
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM III 1999
VI
cul u a en dos blocs sepa a s, sinó que hem de eu e-hi les connexions i les
des iacions, els aspec es cul u als de qualse ol ècnica i els aspec es ècnics de
qualse ol exp essió cul u al. No o s els aspec es cul u als enen la ma eixa elle ància
ni o es les ècniques emp ades en la cul u a o l’a son e inades.
Si ècnica i cul u a o men una uni a , pe què ens in e essa pa la de les se es
elacions? Hi ha, almenys, dues aons. En p ime lloc, és u gen e eme gi la cul u a
ècnica, és a di , des aca les conclusions globals de l’ac i i a ècnica especiali zada.
Al món de la ecnologia, la majo pa dels expe s es an mol anca s en les se es
eines especí iques sense eni en comp e gai e el seu con ex , el seu en o n.
D’aques a mane a, so geixen al es expe s en gene ali zació, en e lexions ilosò iques
sob e la ècnica, en anàlisis de les elacions ciència, ècnica i socie a , en es udis
his ò ics, e c., que en mol s casos comencen pe igno a la eali a ma eixa del món de
la ècnica. És cla que ambé hi ha d’ha e expe s en aques es ma è ies, pe ò els
ècnics han de man eni -hi con ac es es e s, d'in e acció o a pe o es dues bandes.
Els his o iado s de la ècnica, que ens obem en aques apa a , accep em el ep e de
la in e acció amb o es les conseqüències.
Com hem di en mol es ocasions, la His ò ia de la Tècnica és una de les ies
més sensa es pe desen olupa la cul u a ècnica pe què la me odologia his ò ica
obliga a uns pa àme es de igo i a p end e e e ència en les dades de la his ò ia, no
en les conjec u es o les an asies.
En p ime lloc, un dels aspec es més des aca s de la cul u a ècnica es à
associa a l’ensenyamen . La ecnologia é un lloc mol impo an , sense p eceden s,
en l’ensenyamen secunda i obliga o i (ESO). I s'ha c ea un ba xille a ecnològic. Els
legislado s han comp ès, doncs, la impo ància de la ecnologia en la o mació bàsica
de la població. Tenim l'opo uni a que aques es no es ma è ies siguin una no a on de
di usió de cul u a ècnica, començan pe l’escola.
En segon lloc, és u gen e eu e que el món de la cul u a, en sen i es ingi ,
es à condiciona pel món ècnic, ja que aques és la condició elemen al pe què hi
hagi cul u a. Se sol no a una ce a incomodi a da an la ècnica a ançada, mol s cops
comple amen injus i icada. No en end e una no a ecnologia en els seus de alls és
no mal, és el que li passa a gai ebé o hom, excep e als qui l’han desen olupada i un
pe i en o n. Els al es n’hem de eni p ou amb desc ipcions gene als que ens donin
l'o ien ació que ens ha de pe me e o ma -nos-en una opinió. Da an de les no es
ecnologies, l'impo an és que hi hagi usua is c í ics. Al ma eix emps, les ecnologies
que abusi amen solen anomena -se obsole es no han de desca a -se pe p incipi.
Tan des del pun de is a p oduc iu com des del pun de is a c ea iu, una ecnologia
suposadamen supe ada, pe ò que a un bon se ei, deixa de se obsole a. El bo ó és
un in en ècnic de les a els dels emps, pod íem conside a -lo obsole en la mesu a
que han apa egu les c emalle es, posem pel cas, pe ò és absu d subs i ui -lo si
con inua sen an ú il pe ob i i anca es i s.
És impo an , doncs, que ècnica i cul u a in e ac uïn sense complexos. Pe e -
ho han d’emp a els mi jans disponibles. Sense ana més lluny, aques a publicació,
Quade ns d’His ò ia de l’Enginye ia, és una ia possible de comunicació. De e , o i
se ela i amen jo e, ja s’ha pogu eu e que les se es pàgines es an obe es a mol s
aspec es de la ècnica i de l’enginye ia i a les se es exp essions cul u als. Al es ies
de comunicació on es po desen olupa la in e acció en e la ècnica i la cul u a són els
museus. El Museu de la Ciència i de la Tècnica i la se a xa xa de museus ja és una
eali a que o e eix la possibili a d’ap opa -se al pa imoni ècnic i indus ial de
Ca alunya. En mol s museus coma cals hi ha una g an sensibili a pe o e i la adició
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM III 1999
VII
ècnica, a esanal, ag ícola i indus ial, que explica la eali a social ac ual. Mencionem,
en e d’al es, el Museu del Mon sià, el Museu de la Conca de Ba be à o el Museu
d’His ò ia de Gi ona. El Museu d’His ò ia de Ca alunya, pe la se a banda, o e eix mol s
elemen s de la his ò ia de la ècnica al nos e país. Aques és, pe an , un es o ç que la
socie a ca alana ja ha comença a e i que cal que es desen olupi.
La uni e si a é, e iden men , una g an esponsabili a en aques camp i no
només la que p o agoni za l’ac i i a ècnica més impo an a Ca alunya, és a di , la
Uni e si a Poli ècnica. El món uni e si a i hau ia de se un elemen dinami zado ,
di ulgado i in es igado . Insis im en el pape de la uni e si a en la in es igació de les
in e accions en e ècnica i cul u a, pe què aques ipus de ece ca ha d’es a so mès al
ma eix con ol de quali a que ha d’exis i en el món acadèmic o, almenys, en é
l’obligació.
En la ma eixa uni e si a , el binomi ècnica i cul u a ha es a i con inua à sen
una eina de e lexió sob e l’educació dels enginye s. Els qui esc i im aques a no a
edi o ial ja enim uns anys d’expe iència en el camp de l’ensenyamen de la his ò ia de
la ècnica, que cada cu s posa de mani es les de iciències cul u als dels es udian s
d’enginye ia i la u gència de esold e-les.
Un plan ejamen alienan , escindi , de la elació en e ècnica i cul u a és un
e o . Ens a immedia amen o a del e eny on hau íem olgu juga el pa i . Hem de
e un plan ejamen in eg a , o i que eiem les especi i a s de les di e en s
mani es acions de la cul u a. L’oposició de ècnica i cul u a, o de cul u a ècnica i
cul u a humanís ica és, en de ini i a, un pe ill pe a la ida democ à ica, no solamen
pels e ec es es e ili zan s que po eni , sinó ambé pe què a a o eix l’ac i icisme, la
ecnoc àcia, i, ins i o , l’alienació de les pe sones espec e dels seus p oduc es.
Aques núme o
Aques núme o 3 de Quade ns d’His ò ia de l’Enginye ia s'ob e amb un eball
de R. Fox sob e l'enda e imen ecnològic de F ança al da e e ç del segle XIX. Val la
pena llegi -lo amb a enció pe ex eu e'n pa al⋅lelismes en al es llocs i èpoques, pe
exemple, a Ca alunya. El p o esso Fox ha au o i za la e sió ca alana d'aques eball,
que és un dels seus a icles clàssics. A con inuació, el núme o con é una sè ie de
con ibucions en elació amb l’ensenyamen de l’enginye ia a di e en s llocs del món
(Txèquia, pe M. E me o á; Ba celona, pe G. Lusa i A. Roca; els Es a s Uni s
d’Amè ica, pe B. E. Seely) que han de se i pe con inua l’es udi compa a iu de
l’educació ècnica en con ex os nacionals conc e s. Un al e a icle, d'A. G elon,
p esen a el deba en o n de l’è ica dels enginye s en elació amb les di e en s
o ien acions que poden eni els p ojec es ecnològics. En discu eix un episodi que
ingué lloc ecen men a F ança, a les pàgines de Le Monde. També publiquem un
a icle d'Á. Cal o sob e els inicis de la indús ia de la seda a Ca alunya, un sec o
indus ial mol des aca si enim en comp e que la ecnologia de la seda ob í pas a la
ecnologia del co ó i de la llana i que aques es, al seu o n, o en el onamen de la
e olució indus ial al segle XVIII. Finalmen , A. Nie o ha edac a una no a nec ològica
de Donald Ca dwell, eminen his o iado de la ecnologia, que ens deixà el 1998.
Alguns d’aques s eballs es an p esen a a les jo nades “Tècnica, ciència i
uni e si a : e lexions de inal de segle”, que an eni lloc el 26 de se emb e de 1996.
Va se una opo uni a pe deba e les implicacions mú ues en e ècnica i món
acadèmic, que espe em que ingui con inuï a en el u u . En eali a , en aques ma eix
núme o es po oba la p ime a ci cula del simposi in e nacional sob e “L’enginye ia
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM III 1999
VIII
indus ial, 1850-2000”, que es à p e is pe al se emb e de l’any 2000, i que ha de se
la nos a con ibució a la celeb ació dels 150 anys de la c eació de la p o essió
d’enginye ia indus ial a Espanya i els 150 anys de l’Escola de Ba celona. Aques a i a,
de la qual ja n’hem pa la àmpliamen des d’aques es pàgines, se à sens dub e una
no a ocasió d’impulsa els es udis i el deba sob e la ècnica i l’enginye ia en la cul u a.