al ol an
de
les no mes de cas elló
(3)
EL CONTEXT POLÍTIC
DE
LES NORMES DE CASTELLÓ
Pe Lluís Aguiló Lúcia
La commemo ació del cinquan a ani e sa i de l'ap o ació
de
les
No -
mes de Cas elló eque eix l'explicació
d'un
con ex polí ic de e mina que
en
ce a mane a
a
a a o i un ma c de con i ència i ecupe ació nacional
del poble alencià. En aques a b eu con ibució a la commemo ació que a
la e is a SAÓ olgue a cen a -me en es aspec es que a en con igu a
aques ambien polí ic de l'època epublicana al País Valencià:
el
sis ema
de
pa i s polí ics,
les
no es pe spec i es
de
la qües ió nacional i
el
ema de
l'Es a u .
EL NOU SISTEMA DE PARTITS
POLÍTICS VAI.ENCIÀ
A
MB
la
p oclamació de la
se-
gona República,
el
País
Valencià aconseguí
el
que
ha ia es a una cons an polí ica du-
an
el
egna d'Al ons XIII,
és
a
di , l'exis ència
d'un
sis ema mul i-
pa idis a eal que sols s'ha ia ma-
ni es a a
les
ciu a s i coma ques on
el
caciquisme de la es au ació ha-
ia es a enca : conc e amen
es
ac a a
de
les
ciu a s de València i
Cas elló de la Plana, així com g an
pa
de
la Ribe a Baixa i pa
de
l'Ho a
Sud, que a e ec es elec o als
cons i uïen
el
dis ic e de Sueca.
D'aques a mane a, un pano ama
polí ic plu al
es
p esen a a
al
País
Valencià en inicia -se
el
pe íode e-
publicà. E iden men , aques inici
d'una
època de llibe a i democ à-
cia suposà una mul iplicació de o -
ces polí iques. És pe això que cal
e una ce a classi icació dels di e-
en s pa i s del momen . En aques
sen i , podem dis ingi es ipus di-
e en s
de
pa i s: pa i s polí ics
a-
lencians, pa i s polí ics alenciani-
es i pa i s polí ics es a als amb o -
gani zació al País Valencià.
En enem pe pa i s polí ics as-
lencians aquells que ha ien es a
ui s de l'e olució polí ica alen-
ciana, que demana en l'Es a u
d'Au onomia i que man ingue en
bones elacions i aco ds polí ics
amb pa i s semblan s a ni ell es a-
al. Aques pa i s o en dos:
el
Pa -
i d'Unió Republicana Au onomis-
18-
SAÓ
a (PURA) i la D e a Regional
Va-
lenciana (DRV). Ambdós pa i s
ha ien es a i o en
els
eixos
de
la
polí ica alenciana. El PURA, com
a pa i laic, epublicà i p og essis a
i ambé com a pa i hegemònic a la
ciu a
de
València du an
el
pe íode
polí ic an e io . La DRY, com a
o ça con essional, indi e en on
a
les
o mes de go e n i conse ado-
a, que pe p ime a egada suposà
una al e na i a se iosa i p òpia de la
d e a alenciana. Cu iosamen , així
com l'a ibada
de
la República su-
posà la c isi pe
el
PURA, puix
els
seus p incipis bàsics ha ien es a
aconsegui s
-una
epública
laica-,
en can i la República supo-
sà l'a i mació
de
la DRY com a
o ça d'oposició
d'un
País d'es-
que es. Així ma eix, cal e cons a
que, dels dos pa i s,
els
g ups
més
nacionalis es que
hi
ha ia dins
se
n'ana en al lla g
de
la República pe
a c ea o ces nacionalis es: l'Es-
que a Valenciana, p o inen de
blasquis es, i Acció Valenciana,
amb mili an s de la DRY.
El segon g up de pa i s
els
consi-
de em com a pa i s alencianis es.
La seua impo ància
és
mes quali a-
i a que quan i a i a, pe què o en
pa i s mino i a is, pe ò que man-
ingue en al lla g de la República la
qües ió nacional com a capda an e-
a
de
les seues ei indicacions i o-
en semp e pe als al es pa i s
- alencians
i
es a als-
un necessa-
i
ma c de e e ència. En un
p im~
momen hi hagué dos: la Unió
Va-
lencianis a, que ha ia es a undada
l'any
1918
i que, pe an , p ocedia
del pe íode an e io , i l'Ag upació
Valencianis a Republicana (A
VR).
Més a d, al lla g
de
la República,
el
pano ama polí ic d'aques g up
ex-
pe imen à mol es no e a s amb
l'apa ició d'al es g ups.
Si
pe una
banda, p oceden s dels blasquis es i
de la DRY,
es
c ea en l'Esque a
Valenciana i Acció Valenciana, es-
pec i amen ; pe al a banda, cal
eco da la cons i ució del Cen e
d'Ac uació Valencianis a, de l'Es-
que a Republicana del País Valen-
cià i d'al es g ups, o s
els
quals
jun amen amb l'Ag upació Valen-
cianis a Republicana dona en pas
al
Pa i
Valencianis a
d'Esque a
(PVE). P ecissamen , an Esque a
Valenciana com
el
Pa i Valencia-
nis a d'Esque a o ma en pa del
F on Popula al País Valencià
l'any
1936, amb la qual cosa ou
elegi l'únic dipu a nacionalis a de
la República, que ou Vicen Ma co
Mi anda, d'Esque a Valenciana.
I
J
La plaça del P.V. (alesho es d'Emili Cas ela )
el14
d'ab
Finalmen , cal e e e ència als
pa i s es a als amb o gani zació al
País Valencià, que semp e depen-
gue en du an la República de
les
seues aliances ambs els pa i s polí-
ics alencians adés esmen a s. Dins
d'aques e ce ipus
de
pa i s cal
des aca
al
PSOE amb pa icula in-
cidència a o a la Conca del Vinalo-
pó, l'Alacan í i pa de la Ribe a; a
Izquie da Republicana i als adi-
Luis Lucia, p esiden de la De echa Re-
gional,
en
un ac e polí ic
al
camp de Mes-
alla.
il
de
1931 al momen de p oclama -se la República.
cals-socialis es. Aques pa i s in-
gue en
més
in luència a pa i de
l'a onamen del blasquisme al ol-
an
de
l'any 1935.
En o cas, aques e a
el
pano a-
ma polí ic alencià du an la segona
República. Un pano ama plu al on
l'eix adicional d e a-esque a
es
complemen a a amb l'eix es a al-
nacionalis a que donà un sis ema de
pa i s polí ics es ic amen alencià
di e en pe la seua composició
de.!
que
hi
ha ia a ni ell es a al.
LA QÜESTIÓ NACIONAL
e
OM
ja
hem posa
de
elleu a
l'ho a
de e e i -nos al sis e-
ma
de
pa i s,
és
e iden
que
la segona República a pe me e
amb unes condicions millo s plan e-
ja -se de mane a més cla a la qües-
ió nacional al poble alencià.
El pano ama cul u al que
es
ac-
a
ambé en aques a e is a ou pos-
sible pe què les condicions ho eien
possible i pe què
el
poble alencià
enia un ce g au més g an de cons-
ciència nacional, enca a que no po-
dem igno a que e en sols unes mi-
no ies
les
que llui a en pe la ecu-
pe ació nacional del nos e poble.
Els eballs del p o eso Cucó ho
demos en pe ec amen .
La qües ió nacional
es
p esen à
menys en aquella època com un de-
ba
eò ic que com un e que calia
explica a la gen . En aques sen i
cal eco da especialmen
les
cam-
panyes p o Es a u que ingue en
com a escena i
les
di e en s coma -
ques alencianes. En aques ipus
d'ac es pa icipa en bàsicamen es
ipus de .Pe sones: di igen s polí ics
a ni ell de País
-especialmen
dipu a s-
dels di e en s pa i s po-
lí ics, malg a que o en « i als»
dins de la llui a polí ica; au o i a s
locals o coma cals amb p es igi al
poble on
es
eia l'ac e p o Es a u
d'Au onomia,
i,
inalmen ,
in el.lec uals que de ensa en la nos-
a
cul u a i la ecupe ació de la
llengua.
La llàs íma ou que no
es
pugue a
aconsegui un Es a u d'Au onomia
du an la República, que hague a
suposa unes condicions enca a mi-
llo s pe a la o al ecupe ació
de
la
consciència nacional del poble a-
lencià. Com eu em a con inuació,
o en di e en s i di e sos
els
ac o s
que a en impedi que ingue en Es-
a u
en
aquell momen .
EL FRUSTRAT ESTATUT
D'AUTONOMIA
F INALMENT, cal e e e èn-
cia al ema es a u a i du an
la República. Com
és
conegu
la Cons i ució epublicana de
1931
eia possible eni un Es a u
d'Au onomia. Els alencians ó em
capda an e s, puix abans d'ap o-
a -se la ma eixa Cons i ució, a ini-
cia i a de l'Ajun amen blasquis a
de València, ou elabo a un a an -
p ojec e d'Es a u que esul à in-
cons i ucional «a an la le e»,
pe què demana a més que
el
que la
Cons i ució pe me ia com a ma c
pe a les au onomies.
Desp és d'aques in en ,
el
p océs
es
pa ali zà en pa , pe què les o -
ces majo i à ies
al
País Valencià no
es
posa en d'aco d
-blasquis es
i
"DRY-,
i en pa pe la ma eixa
e olució
de
la República. Pe això,
ou a pa i del iom del F on Po-
pula quan
els
àmi s legals
es
plan-
eja en
de
bell nou. P ecissamen
es a a p e is a pe a inals de juliol
de
1936
la celeb ació al ea e P in-
cipal de València la eunió de o s
els
alcaldes alencians pe a dema-
na o icialmen l'au onomia, i pe a
oc ub e
-po se
pel 9
d'oc ub e-,
la con oca ò ia del plebisci
de
a i-
icació de la inicia i a au onòmica.
En qualse ol cas, l'inici
de
la gue a
suposà la lògica pa ali zació de o s
aques s àmi s. En o cas això, no
suposà
el
inal de la ei indicació
au onòmica alenciana, i du an la
ma eixa gue a ci il o en p esen-
a s ins i o es nous a an p ojec-
es d'Es a u d'Au onomia pe pa
de la CNT, d'Esque a Valenciana i
d'Unió Republicana, sense que cap
d'ells ó a inalmen ap o a .
De o a mane a, la olun a na-
cional i au onòmica del nos e po-
ble ou un e al lla g de o
el
pe ío-
de epublicà. No aconseguí em
l'Es a u , pe ò en l'aspec e es ic a-
men cul u al aques ou l'ambien
polí ic que a pe me e l'ap o ació
de les No mes de Cas elló.
SA
Ó-1
9