El context polític de les Normes de Castelló

al ol an de les no mes de cas elló (3) EL CONTEXT POLÍTIC DE LES NORMES DE CASTELLÓ Pe Lluís Aguiló Lúcia La commemo ació del cinquan a ani e sa i de l'ap o ació de les No - mes de Cas elló eque eix l'explicació d'un con ex polí ic de e mina que en ce a mane a a a a o i un ma c de con i ència i ecupe ació nacional del poble alencià. En aques a b eu con ibució a la commemo ació que a la e is a SAÓ olgue a cen a -me en es aspec es que a en con igu a aques ambien polí ic de l'època epublicana al País Valencià: el sis ema de pa i s polí ics, les no es pe spec i es de la qües ió nacional i el ema de l'Es a u . EL NOU SISTEMA DE PARTITS POLÍTICS VAI.ENCIÀ A MB la p oclamació de la se- gona República, el País Valencià aconseguí el que ha ia es a una cons an polí ica du- an el egna d'Al ons XIII, és a di , l'exis ència d'un sis ema mul i- pa idis a eal que sols s'ha ia ma- ni es a a les ciu a s i coma ques on el caciquisme de la es au ació ha- ia es a enca : conc e amen es ac a a de les ciu a s de València i Cas elló de la Plana, així com g an pa de la Ribe a Baixa i pa de l'Ho a Sud, que a e ec es elec o als cons i uïen el dis ic e de Sueca. D'aques a mane a, un pano ama polí ic plu al es p esen a a al País Valencià en inicia -se el pe íode e- publicà. E iden men , aques inici d'una època de llibe a i democ à- cia suposà una mul iplicació de o - ces polí iques. És pe això que cal e una ce a classi icació dels di e- en s pa i s del momen . En aques sen i , podem dis ingi es ipus di- e en s de pa i s: pa i s polí ics a- lencians, pa i s polí ics alenciani- es i pa i s polí ics es a als amb o - gani zació al País Valencià. En enem pe pa i s polí ics as- lencians aquells que ha ien es a ui s de l'e olució polí ica alen- ciana, que demana en l'Es a u d'Au onomia i que man ingue en bones elacions i aco ds polí ics amb pa i s semblan s a ni ell es a- al. Aques pa i s o en dos: el Pa - i d'Unió Republicana Au onomis- 18- SAÓ a (PURA) i la D e a Regional Va- lenciana (DRV). Ambdós pa i s ha ien es a i o en els eixos de la polí ica alenciana. El PURA, com a pa i laic, epublicà i p og essis a i ambé com a pa i hegemònic a la ciu a de València du an el pe íode polí ic an e io . La DRY, com a o ça con essional, indi e en on a les o mes de go e n i conse ado- a, que pe p ime a egada suposà una al e na i a se iosa i p òpia de la d e a alenciana. Cu iosamen , així com l'a ibada de la República su- posà la c isi pe el PURA, puix els seus p incipis bàsics ha ien es a aconsegui s -una epública laica-, en can i la República supo- sà l'a i mació de la DRY com a o ça d'oposició d'un País d'es- que es. Així ma eix, cal e cons a que, dels dos pa i s, els g ups més nacionalis es que hi ha ia dins se n'ana en al lla g de la República pe a c ea o ces nacionalis es: l'Es- que a Valenciana, p o inen de blasquis es, i Acció Valenciana, amb mili an s de la DRY. El segon g up de pa i s els consi- de em com a pa i s alencianis es. La seua impo ància és mes quali a- i a que quan i a i a, pe què o en pa i s mino i a is, pe ò que man- ingue en al lla g de la República la qües ió nacional com a capda an e- a de les seues ei indicacions i o- en semp e pe als al es pa i s - alencians i es a als- un necessa- i ma c de e e ència. En un p im~ momen hi hagué dos: la Unió Va- lencianis a, que ha ia es a undada l'any 1918 i que, pe an , p ocedia del pe íode an e io , i l'Ag upació Valencianis a Republicana (A VR). Més a d, al lla g de la República, el pano ama polí ic d'aques g up ex- pe imen à mol es no e a s amb l'apa ició d'al es g ups. Si pe una banda, p oceden s dels blasquis es i de la DRY, es c ea en l'Esque a Valenciana i Acció Valenciana, es- pec i amen ; pe al a banda, cal eco da la cons i ució del Cen e d'Ac uació Valencianis a, de l'Es- que a Republicana del País Valen- cià i d'al es g ups, o s els quals jun amen amb l'Ag upació Valen- cianis a Republicana dona en pas al Pa i Valencianis a d'Esque a (PVE). P ecissamen , an Esque a Valenciana com el Pa i Valencia- nis a d'Esque a o ma en pa del F on Popula al País Valencià l'any 1936, amb la qual cosa ou elegi l'únic dipu a nacionalis a de la República, que ou Vicen Ma co Mi anda, d'Esque a Valenciana. I J La plaça del P.V. (alesho es d'Emili Cas ela ) el14 d'ab Finalmen , cal e e e ència als pa i s es a als amb o gani zació al País Valencià, que semp e depen- gue en du an la República de les seues aliances ambs els pa i s polí- ics alencians adés esmen a s. Dins d'aques e ce ipus de pa i s cal des aca al PSOE amb pa icula in- cidència a o a la Conca del Vinalo- pó, l'Alacan í i pa de la Ribe a; a Izquie da Republicana i als adi- Luis Lucia, p esiden de la De echa Re- gional, en un ac e polí ic al camp de Mes- alla. il de 1931 al momen de p oclama -se la República. cals-socialis es. Aques pa i s in- gue en més in luència a pa i de l'a onamen del blasquisme al ol- an de l'any 1935. En o cas, aques e a el pano a- ma polí ic alencià du an la segona República. Un pano ama plu al on l'eix adicional d e a-esque a es complemen a a amb l'eix es a al- nacionalis a que donà un sis ema de pa i s polí ics es ic amen alencià di e en pe la seua composició de.! que hi ha ia a ni ell es a al. LA QÜESTIÓ NACIONAL e OM ja hem posa de elleu a l'ho a de e e i -nos al sis e- ma de pa i s, és e iden que la segona República a pe me e amb unes condicions millo s plan e- ja -se de mane a més cla a la qües- ió nacional al poble alencià. El pano ama cul u al que es ac- a ambé en aques a e is a ou pos- sible pe què les condicions ho eien possible i pe què el poble alencià enia un ce g au més g an de cons- ciència nacional, enca a que no po- dem igno a que e en sols unes mi- no ies les que llui a en pe la ecu- pe ació nacional del nos e poble. Els eballs del p o eso Cucó ho demos en pe ec amen . La qües ió nacional es p esen à menys en aquella època com un de- ba eò ic que com un e que calia explica a la gen . En aques sen i cal eco da especialmen les cam- panyes p o Es a u que ingue en com a escena i les di e en s coma - ques alencianes. En aques ipus d'ac es pa icipa en bàsicamen es ipus de .Pe sones: di igen s polí ics a ni ell de País -especialmen dipu a s- dels di e en s pa i s po- lí ics, malg a que o en « i als» dins de la llui a polí ica; au o i a s locals o coma cals amb p es igi al poble on es eia l'ac e p o Es a u d'Au onomia, i, inalmen , in el.lec uals que de ensa en la nos- a cul u a i la ecupe ació de la llengua. La llàs íma ou que no es pugue a aconsegui un Es a u d'Au onomia du an la República, que hague a suposa unes condicions enca a mi- llo s pe a la o al ecupe ació de la consciència nacional del poble a- lencià. Com eu em a con inuació, o en di e en s i di e sos els ac o s que a en impedi que ingue en Es- a u en aquell momen . EL FRUSTRAT ESTATUT D'AUTONOMIA F INALMENT, cal e e e èn- cia al ema es a u a i du an la República. Com és conegu la Cons i ució epublicana de 1931 eia possible eni un Es a u d'Au onomia. Els alencians ó em capda an e s, puix abans d'ap o- a -se la ma eixa Cons i ució, a ini- cia i a de l'Ajun amen blasquis a de València, ou elabo a un a an - p ojec e d'Es a u que esul à in- cons i ucional «a an la le e», pe què demana a més que el que la Cons i ució pe me ia com a ma c pe a les au onomies. Desp és d'aques in en , el p océs es pa ali zà en pa , pe què les o - ces majo i à ies al País Valencià no es posa en d'aco d -blasquis es i "DRY-, i en pa pe la ma eixa e olució de la República. Pe això, ou a pa i del iom del F on Po- pula quan els àmi s legals es plan- eja en de bell nou. P ecissamen es a a p e is a pe a inals de juliol de 1936 la celeb ació al ea e P in- cipal de València la eunió de o s els alcaldes alencians pe a dema- na o icialmen l'au onomia, i pe a oc ub e -po se pel 9 d'oc ub e-, la con oca ò ia del plebisci de a i- icació de la inicia i a au onòmica. En qualse ol cas, l'inici de la gue a suposà la lògica pa ali zació de o s aques s àmi s. En o cas això, no suposà el inal de la ei indicació au onòmica alenciana, i du an la ma eixa gue a ci il o en p esen- a s ins i o es nous a an p ojec- es d'Es a u d'Au onomia pe pa de la CNT, d'Esque a Valenciana i d'Unió Republicana, sense que cap d'ells ó a inalmen ap o a . De o a mane a, la olun a na- cional i au onòmica del nos e po- ble ou un e al lla g de o el pe ío- de epublicà. No aconseguí em l'Es a u , pe ò en l'aspec e es ic a- men cul u al aques ou l'ambien polí ic que a pe me e l'ap o ació de les No mes de Cas elló. SA Ó-1 9