GOIGS EN
LLÜANCA
DEL GLORIÓS
SANT
FRANCESC DE LA
FüNT
Vene a
a
la
seua
e mi a,
a a
l'an ic
Molí
de
la
Fon ?
del
e me
de
Cas elló
Puix
que
Ell
és
nos a
gaubanc;a
i
en e
Cel i
Te a
pon ,
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
De enso de la
na u a
me a ella
de
l'e e n
i a
de
l'amo
a e n
ila
humili a
més
pu a.
I
puix
o a
c ea u a
oba
en
Ellla
con ianc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
En os e
san
cos
na a
cinc es els
han
e el
niu
i
com
un
al e
C is iu
os e
amo
ens
heu
mos a .
I
puix
pe
Déu
in lama
deixa eu
e ma
lliganc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
Sou del
caminan
epós
elic;
ab ic
deIs
aman s
que
amb
goig ia ec e
cons an s
cu ullen
anima
i
coso
I
puix
semp e
po a
inc1ós
pe
l'amo
san a
issanc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
Vos a
e mi a
abandonada
joia
que
l'a
a eso a
un
nou
d'oc ub e
amb
penyo a
pels Ca alle s
es au ada.
I
puix
os a
ima ge
san a
és
ullal de benau anc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
La
eu
de
os a
campana
pe
la
e
gi a ol ada
onics p ecs
d'enamo ada
acolps de ol es
desg ana.
I
puix
delco
de
la
Plana
naixen
can ics
de
lloanc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
Vos e
pou
amb
e o
o na
apaga
la sed
humana
al
emps
que
a o s
age mana
en
nos e simbol
sag a .
I
puix
hem
ep esen a
la
nos a
an iga
alianc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
Des del Molí
s'emba ca en
pe
conque i
nos es Illes
iad ec;an les planes quilles
a
Columb e es
ma xa en.
I
puix
pe
Vós
con ia en
eni
bon
en ibonanc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
Des de os a
san a
e mi a
o a
l'an ic
Caminas
ens lliu eu
de
o
mal
pas
amb
os a
ajuda
in ini a.
I
puix
sou
la
nos a
i a
idel poble la ianc;a
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
Si
e s
l'e e na
pujanc;a
Cas elló
ma xa
ja
al
on
en San F ancesc de
la
Fon
dzposi em l'espe an ;a.
Que
la
benedicció del Déu
de
les
c ea u es siga
amb
nosal es.
Pe
la
bonda il'amo a
la
na u a que semp e
a
mos a el Pa e San F ancesc de
la
Fon .
ORA
CIÓ. Gua deu
ip o egiu
Senyo
la
c eació sence a, ob a de
les
os es mansidel os e amo .
P o egiu-nos del pe ill nuclea , apa eu de
La
Plana
la
con aminació, man eniu-nos ne es
les
aigues de
les
equies,
eu
c eixe e ds
els
d b es iabundosos de ui s, deslliu eu aques es e es de
l'ass~
dels
incendis o es als i
les
plagues. Feu que
els
pa dale s o nen a ola pe
un
cel sense
ums
i
els
peixos naden
pe
les
aigues cla es del Medi e dni. Que cada
ma í
puga
'm o na a eu e el sol i
pe
la
ni ,
la
lluna i
les
es elles.
Doneu-nos
un
co
nou
i ebli d'es ima
pe
la
na u a i o es
les
os es c ea u es,
com
el del nos e
ge md San F ancesc.
Vos
ho
demanem
pe
jesuc is , el os e Fill, que an a es ima
els
homens iel món. Que iu i
egna sob e o a
la
c eació, pels segles dels segles.
Amén.
L'E mi a
de
San
F ancesc
de
la
Fon
s'hi
oba
o a
l'an-
ic
Camí
de
les Viles
de
Benicassim,
a
la
pa ida
ho olana
de
"Cap"
del
e me
de
Cas elló, així
denominada
pe
acaba
da-
e e
ma eix
de
les seues
pa e s
e!
"cap"
de
la
cequia
Majo ,
abans
que
les seues
aigues
dessemboquen
al Molí
de
la
Fon ,
a
pocs
me es
d'aques
1I0c.
Les
pa ides
de
"La
Fon ",
"Cap"
i
"Senilla ",
s'ajun en
p ecisamen
al
odal
on
s'al<;a
l'e mi a,
cons i uin
e!
limi
i
on e a
en e
es es
e es
d'ho a
iles
de
seca,
que
poc
més
amun
escomencen
en
la
pa ida
de
"La
Magdalena".
Al segle
XVIII,
o s
aques s
e enys
es a en
plan a s
de
g ans
oli e es.
San
F ancesc
de
la
Fon
és
un
1I0c
mi ologic
pe
al
poble
de
Cas elló. Segons
diu
l'esc ip o
pai alis a
Josep
Pasqual
i
Ti ado,
"Tomba
Tossals" i
la
seua
Conlloga
an
eixi
des del
Molí
de
la
Fon ,
un
dia
de
la
es a
de
San
F ancesc,
pe
con-
quis a
les Illes
Columb e es.
1 a
l'e mi a
de
San
F ancesc
p ega en
de
e o n,
abans
de
puja
al Cas ell Vell
de
la Mag-
dalena,
que
senyo eja a
el Rei
Ba bu ,
amo
i
senyo
de
les
e es
de
la
Plana.
Les
nomb oses
on s
que
ajen
al Molí,
es igue en
iden i-
icades
amb
la
mí ica
on
g ega
de
CASTALIA,
nom
ja
popula i za
en e
els
cas ellonencs
iels
a queolegs,
con
J.B.
Po ca ,
ens
pa len
de
oballes
p ehis o iques
i
de
ce a-
mica
ibe o- omana
als seus
ol an s.
P op
de
l'e mi a
enca a
es
conse en les u'ines
d'un
ba a
i
un
o n
de
id e.
San
F ancesc és
un
edi ici
de
inals de! segle
XVII
o
p in-
cipis de! segle
XVIII.
Fins el
momen
enca a
no
s'han
oba
les
da es
exac es
de
la
seua
cons ucció
ni
els
que
la
mana en
edi ica .
P obablemen
se ien
e!s
a es
anciscans,
els
Ca-
pu xins
oe!s
memb es
de
la
Vene able
O de
Te ce a
de
Peni-
encia
de
San
F ancesc.
Així
ho
demos a
l'escu
pin a
sob e
l'al a
mayo .
La
ab ica
de
l'e mi a
p esen a
un
sis ema
cons uc iu
ca ac e ís ic
deis
exempla s
del
ba oc
inal,
mol
mode a
en
e!emen s
o namen als.
A qui ec onicamen
se'ns
mani es a
com
un
conjun
equilib a ,
elegan
i
popula
alho a.
L'any
1913, segons no icies esc i es,
San
F ancesc
de
la
Fon
ja
es a a
p ou
abandonada.
Poc a
poc
ana
enca a
en u-
nan -se
més, ins
aplega
a
ende oca -se
la
sag is ia iel
po xe
on al.
Les
col.leccions
de
ce amica
del
segle
XVIII
desapa-
egue en
ambé
els
úl ims
anys.
.'
L'any
1975l'edi ici
e a
soí.lici a a
I'Ajun amen ,
-el
seu
p opie a i
- ,
pe
la
Ge manda
deIs
Ca alle s
de
la
Conques-
a,
p ocedin
a
la
seu
a
econs ucció
i
es au ació.
Les ob es
acaba en
amb
el
mi e
de
la
seua
pob esa,
doncs
apa eixien
alesho es
o a
una
se ie
de
pin u es
mu als,
de
la
segona
mei a
del segle
XVIII,
de
l'epoca
coneguda
com
e~
"Ba oc
Il.lussionis ic",
amb
ca eles,
ma b es
ic icis, lo s i
balaus ades,
amb
ecamen s
de
cel, al
gus
d'aquell
emps,
o es elles
emma can
les igu es
d'ange!s
i
san s.
Ac ualmen
és
l'única
e mi a
de
la
Plana
comple amen
deco ada
~b
pin u es
mu als
ba oques.
A
banda
i
banda
de
la
edu'ida
nau,
apa eixenels
dos
Doc o s
de
l'O de
F anciscana,
San
Bona en u a
i
San
Be -
na dí
de
Siena.
Ales
pe xines
de
la
cúpula,
e!s
qua e
Pa es
de
l'Església
Lla ina,
San
G ego i
(Papa),
San
Agus í i
San
Amb osi
(Bisbes), i
San
Je oni
(Ca denal).
Al
cap
d'amun
de
l'Al a
Majo
i
desp és
de
l'a c
iom al
amb
l'Escu
de
San
F ancesc,
apa eix
un
encamen
de
Cel,
ep esen an -se
l'Espe i
San
en e
do ze
co s
d'ánge!s.
.
L'e mi a
e a
solemnemen
bene'ida i
inaugu ada
e!
dla
9
d'oc ub e
de
1977, al
compli -se
exac amen
el
VII'
Cen ena
de
la
mo
del
ReiJaume
1el
Conque ido
i
la
Diada
Nacional
del País
Valencia.
Tanma eix
les
pin u es,
en
g eus
condicions,
enca a
a -
da ien
en
es au a -se.
So a
el
pa ocini
de
l'Ajun amen ,
Ga-
b iel
Can alapied a
les
es au a a
en e
inals
de
1981 i
p in-
cipis
de
1982. El
diumenge,
dia
21
de
eb e
de
1982,
en
un
solemne
ac e,
queda e i
bene'ides i
inaugu ades,
al
comme-
mo a -se
el
VII'
Cen ena
del
Naixemen
de
San
F ancesc
d'Assis.
És
aques a
e mi a
lIoc
de
ce!eb acions
de
ma imonis,
comunions,
excu sions
escola s, es es iaplecs
popula s.
Des
de
1982 es
commemo a
ad
ial Molí
de
la
Fon
l'eixida
de
Tomba
Tossals a
la
conques a
de
les Illes
Columb e es,
aIJ b
un
homena ge
popula
a
la
nos a
mi ologia.
Tam.bé
es cele-
b a
l'
Aplec
de
la
Ca asca,
plan ada
al
juliol
de
1984
pe.ls
amics
de!
p og ama
adio onic
"De
Dal
a
Baix",
de
RadIO
Cadena
Valenciana.
Les es es
majo s
de
l'e mi a
es
celeb en
e!
dia
4
d'oc ub e
i
sob e o
el
dia
12,
ui a a
de
la
es a de!
i ula
i
commemo-
ació
de
la
Benedicció
de
les
ob es
de
es au ació
del
San ua i,
amb
Missa
Solemne,
P ocessó
amb
la
ima ge
de!
san
ins
e!
Molí
de
la
Fon ,
Po a
Popula
iDanses. _
En
la
es a
de
1984
s'es ena
el
"CANTIC
DE
LES
CREATURES",
sob e
ex es
del
p opi
San
F ancesc
amb
música
de
Ma ild~
Sal ado ,
au o a
ambé
de
les
melodies
d'es os
GOIGS,
esc i spel
poe a
Manue!
Villa eal
Casal a.
Ma ilde
Sal ado
p epa a
ambé
la
música
de
la
"~ISSA
HUMIL",
pe
aésse
can ada
cada
any
en
la
es a
maJo
de
l'e mi a.
josep
Miquel
F ancés
E mi a de San F ancesc de
la
Fon
~
(el
Te -
o..
PD"
c;,~l l
~)
OI
:n
JJ
~
n
~
I JIPI UI J
¡;
jJ!1
l>IH'Gl.- .-ll.. J .I'e-
u",
,·kJe
l'a.-l41o m'+U~
i
~"'i' ;-+ll.+
..
espu,'Il:I..
JUSTIFICA
CIÓ.
EIs
p esen ; Goigs
o en
esc i s
pel
poe a
.Manuel
Villa eal Casal a en
~g aimen
pe
les g acies
a~on:el5,uides
pe
la
in e cessió del glo iós San F ancesc de
la
Fon imuszca s
pe
na
Ma zlde Sal ado , 1any 1984. De
la
p esen edzczo
se
n
an
1.500
exempla s als ob ado s de "G á icas de Cas ellón, S.A.
",
acu a de
la
Ge m.anda deis Ca alle s de
la
Conques a,
pe
solem-
ni za
la
es a
anual, di ond e
la
his o ia de ['e mi a icon ea
la
lla ga adzczo
popula:
deis Gozgs
en
la
nos a cul u a zen
la
nos a llengua.
EIs
dibuixos son de
na
Ma zlde Sal ado zFe an Gualla .
LLüAT
SIGA DÉU i
EL
GLORIÓS
PARE
SANT
FRANCESC
DE
LA
FüNT