Goigs en lloança del gloriós Sant Francesc de la Font, venerat a la seua ermita, vora l'antic Molí de la Font, del terme de Castelló

GOIGS EN LLÜANCA DEL GLORIÓS SANT FRANCESC DE LA FüNT Vene a a la seua e mi a, a a l'an ic Molí de la Fon ? del e me de Cas elló Puix que Ell és nos a gaubanc;a i en e Cel i Te a pon , en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. De enso de la na u a me a ella de l'e e n i a de l'amo a e n ila humili a més pu a. I puix o a c ea u a oba en Ellla con ianc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. En os e san cos na a cinc es els han e el niu i com un al e C is iu os e amo ens heu mos a . I puix pe Déu in lama deixa eu e ma lliganc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. Sou del caminan epós elic; ab ic deIs aman s que amb goig ia ec e cons an s cu ullen anima i coso I puix semp e po a inc1ós pe l'amo san a issanc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. Vos a e mi a abandonada joia que l'a a eso a un nou d'oc ub e amb penyo a pels Ca alle s es au ada. I puix os a ima ge san a és ullal de benau anc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. La eu de os a campana pe la e gi a ol ada onics p ecs d'enamo ada acolps de ol es desg ana. I puix delco de la Plana naixen can ics de lloanc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. Vos e pou amb e o o na apaga la sed humana al emps que a o s age mana en nos e simbol sag a . I puix hem ep esen a la nos a an iga alianc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. Des del Molí s'emba ca en pe conque i nos es Illes iad ec;an les planes quilles a Columb e es ma xa en. I puix pe Vós con ia en eni bon en ibonanc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. Des de os a san a e mi a o a l'an ic Caminas ens lliu eu de o mal pas amb os a ajuda in ini a. I puix sou la nos a i a idel poble la ianc;a en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. Si e s l'e e na pujanc;a Cas elló ma xa ja al on en San F ancesc de la Fon dzposi em l'espe an ;a. Que la benedicció del Déu de les c ea u es siga amb nosal es. Pe la bonda il'amo a la na u a que semp e a mos a el Pa e San F ancesc de la Fon . ORA CIÓ. Gua deu ip o egiu Senyo la c eació sence a, ob a de les os es mansidel os e amo . P o egiu-nos del pe ill nuclea , apa eu de La Plana la con aminació, man eniu-nos ne es les aigues de les equies, eu c eixe e ds els d b es iabundosos de ui s, deslliu eu aques es e es de l'ass~ dels incendis o es als i les plagues. Feu que els pa dale s o nen a ola pe un cel sense ums i els peixos naden pe les aigues cla es del Medi e dni. Que cada ma í puga 'm o na a eu e el sol i pe la ni , la lluna i les es elles. Doneu-nos un co nou i ebli d'es ima pe la na u a i o es les os es c ea u es, com el del nos e ge md San F ancesc. Vos ho demanem pe jesuc is , el os e Fill, que an a es ima els homens iel món. Que iu i egna sob e o a la c eació, pels segles dels segles. Amén. L'E mi a de San F ancesc de la Fon s'hi oba o a l'an- ic Camí de les Viles de Benicassim, a la pa ida ho olana de "Cap" del e me de Cas elló, així denominada pe acaba da- e e ma eix de les seues pa e s e! "cap" de la cequia Majo , abans que les seues aigues dessemboquen al Molí de la Fon , a pocs me es d'aques 1I0c. Les pa ides de "La Fon ", "Cap" i "Senilla ", s'ajun en p ecisamen al odal on s'al<;a l'e mi a, cons i uin e! limi i on e a en e es es e es d'ho a iles de seca, que poc més amun escomencen en la pa ida de "La Magdalena". Al segle XVIII, o s aques s e enys es a en plan a s de g ans oli e es. San F ancesc de la Fon és un 1I0c mi ologic pe al poble de Cas elló. Segons diu l'esc ip o pai alis a Josep Pasqual i Ti ado, "Tomba Tossals" i la seua Conlloga an eixi des del Molí de la Fon , un dia de la es a de San F ancesc, pe con- quis a les Illes Columb e es. 1 a l'e mi a de San F ancesc p ega en de e o n, abans de puja al Cas ell Vell de la Mag- dalena, que senyo eja a el Rei Ba bu , amo i senyo de les e es de la Plana. Les nomb oses on s que ajen al Molí, es igue en iden i- icades amb la mí ica on g ega de CASTALIA, nom ja popula i za en e els cas ellonencs iels a queolegs, con J.B. Po ca , ens pa len de oballes p ehis o iques i de ce a- mica ibe o- omana als seus ol an s. P op de l'e mi a enca a es conse en les u'ines d'un ba a i un o n de id e. San F ancesc és un edi ici de inals de! segle XVII o p in- cipis de! segle XVIII. Fins el momen enca a no s'han oba les da es exac es de la seua cons ucció ni els que la mana en edi ica . P obablemen se ien e!s a es anciscans, els Ca- pu xins oe!s memb es de la Vene able O de Te ce a de Peni- encia de San F ancesc. Així ho demos a l'escu pin a sob e l'al a mayo . La ab ica de l'e mi a p esen a un sis ema cons uc iu ca ac e ís ic deis exempla s del ba oc inal, mol mode a en e!emen s o namen als. A qui ec onicamen se'ns mani es a com un conjun equilib a , elegan i popula alho a. L'any 1913, segons no icies esc i es, San F ancesc de la Fon ja es a a p ou abandonada. Poc a poc ana enca a en u- nan -se més, ins aplega a ende oca -se la sag is ia iel po xe on al. Les col.leccions de ce amica del segle XVIII desapa- egue en ambé els úl ims anys. .' L'any 1975l'edi ici e a soí.lici a a I'Ajun amen , -el seu p opie a i - , pe la Ge manda deIs Ca alle s de la Conques- a, p ocedin a la seu a econs ucció i es au ació. Les ob es acaba en amb el mi e de la seua pob esa, doncs apa eixien alesho es o a una se ie de pin u es mu als, de la segona mei a del segle XVIII, de l'epoca coneguda com e~ "Ba oc Il.lussionis ic", amb ca eles, ma b es ic icis, lo s i balaus ades, amb ecamen s de cel, al gus d'aquell emps, o es elles emma can les igu es d'ange!s i san s. Ac ualmen és l'única e mi a de la Plana comple amen deco ada ~b pin u es mu als ba oques. A banda i banda de la edu'ida nau, apa eixenels dos Doc o s de l'O de F anciscana, San Bona en u a i San Be - na dí de Siena. Ales pe xines de la cúpula, e!s qua e Pa es de l'Església Lla ina, San G ego i (Papa), San Agus í i San Amb osi (Bisbes), i San Je oni (Ca denal). Al cap d'amun de l'Al a Majo i desp és de l'a c iom al amb l'Escu de San F ancesc, apa eix un encamen de Cel, ep esen an -se l'Espe i San en e do ze co s d'ánge!s. . L'e mi a e a solemnemen bene'ida i inaugu ada e! dla 9 d'oc ub e de 1977, al compli -se exac amen el VII' Cen ena de la mo del ReiJaume 1el Conque ido i la Diada Nacional del País Valencia. Tanma eix les pin u es, en g eus condicions, enca a a - da ien en es au a -se. So a el pa ocini de l'Ajun amen , Ga- b iel Can alapied a les es au a a en e inals de 1981 i p in- cipis de 1982. El diumenge, dia 21 de eb e de 1982, en un solemne ac e, queda e i bene'ides i inaugu ades, al comme- mo a -se el VII' Cen ena del Naixemen de San F ancesc d'Assis. És aques a e mi a lIoc de ce!eb acions de ma imonis, comunions, excu sions escola s, es es iaplecs popula s. Des de 1982 es commemo a ad ial Molí de la Fon l'eixida de Tomba Tossals a la conques a de les Illes Columb e es, aIJ b un homena ge popula a la nos a mi ologia. Tam.bé es cele- b a l' Aplec de la Ca asca, plan ada al juliol de 1984 pe.ls amics de! p og ama adio onic "De Dal a Baix", de RadIO Cadena Valenciana. Les es es majo s de l'e mi a es celeb en e! dia 4 d'oc ub e i sob e o el dia 12, ui a a de la es a de! i ula i commemo- ació de la Benedicció de les ob es de es au ació del San ua i, amb Missa Solemne, P ocessó amb la ima ge de! san ins e! Molí de la Fon , Po a Popula iDanses. _ En la es a de 1984 s'es ena el "CANTIC DE LES CREATURES", sob e ex es del p opi San F ancesc amb música de Ma ild~ Sal ado , au o a ambé de les melodies d'es os GOIGS, esc i spel poe a Manue! Villa eal Casal a. Ma ilde Sal ado p epa a ambé la música de la "~ISSA HUMIL", pe aésse can ada cada any en la es a maJo de l'e mi a. josep Miquel F ancés E mi a de San F ancesc de la Fon ~ (el Te - o.. PD" c;,~l l ~) OI :n JJ ~ n ~ I JIPI UI J ¡; jJ!1 l>IH'Gl.- .-ll.. J .I'e- u", ,·kJe l'a.-l41o m'+U~ i ~"'i' ;-+ll.+ .. espu,'Il:I.. JUSTIFICA CIÓ. EIs p esen ; Goigs o en esc i s pel poe a .Manuel Villa eal Casal a en ~g aimen pe les g acies a~on:el5,uides pe la in e cessió del glo iós San F ancesc de la Fon imuszca s pe na Ma zlde Sal ado , 1any 1984. De la p esen edzczo se n an 1.500 exempla s als ob ado s de "G á icas de Cas ellón, S.A. ", acu a de la Ge m.anda deis Ca alle s de la Conques a, pe solem- ni za la es a anual, di ond e la his o ia de ['e mi a icon ea la lla ga adzczo popula: deis Gozgs en la nos a cul u a zen la nos a llengua. EIs dibuixos son de na Ma zlde Sal ado zFe an Gualla . LLüAT SIGA DÉU i EL GLORIÓS PARE SANT FRANCESC DE LA FüNT