scieee Science in your language
[en] (orig)

Arnau de Vilanova en la Reforma protestant

Abstract

Aproximació a la recepció de l'obra religiosa d'Arnau de Vilanova en el món editorial vinculat amb la Reforma protestant, especialment de la mà de Matthias Flacius Illyricus.

Read accessible full text

Arnau de Vilanova en la Reforma protestant

Author: Giralt Soler, Sebastià
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 2009
Source: https://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v31n1-2/02107570v31n1-2p201.pdf
Resum
Ap oximació a la ecepció de l’ob a eligiosa d’A nau de Vilano a en el món edi o ial incula amb
la Re o ma p o es an , especialmen de la mà de Ma hias Flacius Illy icus.
Pa aules clau: Ma hias Flacius, Re o ma p o es an , imp em a mode na, A nau de Vilano a.
Abs ac . A nau de Vilano a in he P o es an Re o ma ion
App oach o he ecep ion o A nau de Vilano a’s eligious wo k in he edi o ial wo ld ela ed
o he P o es an Re o ma ion, specially h ough Ma hias Flacius Illy icus.
Key wo ds: Ma hias Flacius, P o es an Re o ma ion, mode n p in ing, A nau de Vilano a.
A nau de Vilano a (c. 1240-1311) a se un au o medie al que a eni una p e-
sència du ado a en la imp em a i en l’imagina i de l’e a mode na. En e ec e, l’ob a
mèdica que li e a a ibuïda — an de mane a genuïna com espú ia— i l’alquími-
ca —apòc i a en conjun — an se di ulgades pe un g an nomb e d’imp essions
des de les úl imes dècades del segle XV ins a les da e ies del segle XVIII. Tanma eix,
d’aques a àmplia di usió edi o ial del co pus a naldià, en a queda al ma ge la
se a abundan i no able p oducció eligiosa, sens dub e a causa de la pe secució
inquisi o ial de què ha ia es a objec e du an l’eda mi jana i que es a man eni en
els índexs de llib es p ohibi s elabo a s des del segle XVI ins al XVIII2. Així doncs,
bandejada pe les au o i a s ca òliques, la imp essió de l’ob a espi i ual a naldiana
1. Aques es udi s’insc iu en un p ojec e de ece ca en o n de les edicions mode nes d’A nau de
Vilano a, pe al qual l’Ins i u d’Es udis Ca alans em a a o ga , l’any 2003, la bo sa d’es udis
«Ramon d’Alòs-Mone ». El meu ag aïmen a Josep Pe a nau i a Jaume Mensa pel seu aju .
2. Sob e la ecepció edi o ial d’A nau en l’e a mode na, egeu S. GIRALT (2002), A nau de Vilano a
en la imp em a enaixen is a, Man esa (amb un capí ol dedica a la censu a inquisi o ial); S. GIRALT
(2005), «Un alquimis a medie al pe als emps mode ns: les edicions del co pus alquímic a ibu-
ï a A nau de Vilano a en llu con ex (c. 1477-1754)», a: J. PERARNAU (ed.) (2005), Ac es de
la II T obada In e nacional d’Es udis sob e A nau de Vilano a, Ba celona, p. 61-128, a més
de la bibliog a ia que se ci a en o s dos eballs.
Fa en ia 31/1-2, 2009 201-212
A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an 1
Sebas ià Gi al
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
sebas ia.gi al @uab.ca
Recepció: 31/12/2008
només e a possible en l’Eu opa p o es an . I p ecisamen a se en un dels p inci-
pals cen es edi o ials de la Re o ma on es a publica l’únic esc i eligiós d’A nau
de Vilano a imp ès a l’e a mode na: la In e p e a io de isionibus in somniis3, en
el ma c del Ca alogus es ium e i a is de Ma ija Vlačić, més conegu pel seu nom
lla í, Ma hias Flacius Illy icus.
Flacius, o igina i d’Ís ia (1520-1575), a se un dels eòlegs lu e ans més in lu-
en s del seu emps i un polemis a e o ge, no solamen da an el ca olicisme, sinó
ambé da an d’al es p o es an s més con empo i zado s. La se a ac i ud in an-
sigen el a po a a una ida e an de ciu a en ciu a , sob e o pe Alemanya, com
a p o esso , es udiós i conselle . El Ca alogus, una de les se es ob es més ambi-
cioses, a se concebu com un ex ens ecull de documen s aplega s amb la in en-
ció de demos a la con inuï a de la e i a e angèlica, des de l’Església p imi i a
ins a la lu e ana, pe mi jà d’uns es imonis que hau ien de ensa la doc ina au èn-
ica en on de la des iació «papis a». Els ex os — ac a s, documen s eclesiàs-
ics, poemes i al es esc i s, p esen a s de mane a esumida o ín eg a— p o enien
d’edicions an e io s, pe ò ambé en bona mesu a de manusc i s que a busca , es u-
dia i edi a amb un a any ilològic d’inspi ació humanis a, o i que en g an pa són
medie als4.
El Ca alogus es a bene icia sens dub e de la ece ca que, so a la di ecció de
Flacius i amb el aluós supo de Caspa on Nidb uck (1489-1561), es a emp en-
d e pe les biblio eques eu opees a i de oba ma e ials amb els quals es pogués
edi ica la monumen al Ecclesias ica His o ia —més coneguda amb el í ol de les
Cen ú ies de Magdebu g—, igualmen concebuda i impulsada pel eòleg is ià,
malg a que a se du a a e me pe un g an nomb e de col·labo ado s i malg a
que in es igado s ac uals han posa en dub e la con inuï a del seu con ol en el
desen olupamen del p ojec e5.
202 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al
3. La In e p e a io de isionibus in somniis domino um Iacobi II e F ide ici III a se publicada pe
M. MENÉNDEZ y PELAYO (1880), His o ia de los he e odoxos españoles, Mad id, Lib e ía Ca ólica
San José, I, p. 720-734, a pa i del manusc i de l’A xiu de la Co ona d’A agó (Còdex Casa
Reial, 1). En aques a edició es ecullen, a més, les a ian s del ex de Flacius i les ca es de F ede ic
i Jaume publicades a con inuació d’aques (p. 734-738).
4. Sob e Flacius ( ambé conegu amb el nom de F ankowi z) i el Ca alogus, egeu P. POLMANN (1931),
«Flacius Illy icus, his o ien de l’Église», Re ue d’His oi e Ecclésias ique 27, p. 27-73; O.K. OLSON
(1981), «Ma hias Flacius Illy icus, 1520-1575», a: J. RAITT (ed.), Shape s o Religious T adi ions
in Ge many, Swi ze land, and Poland, 1560-1600, New Ha en–Yale, p. 1-17; C. FRANK (1990),
Un e suchungen zum Ca alogus es ium e i a is des Ma hias Flacius Illy icus, esi de ensada a
l’Ebe ha d-Ka ls-Uni e si ä de Tübingen; T. HAYE (1992), «De Ca alogus es ium e i a is des
Ma hias Flacius Illy icus: eine Ein üh ung in de Li e a u des Mi elal e s?», A chi ü
Re o ma ionsgeschich e 83, p. 31-83; M. HARTMANN (2001), Humanismus und Ki chenk i ik.
Ma hias Flacius als E o sche des Mi elal e s, S u ga ; O.K. OLSON (2002), Ma hias Flacius
and he su i al o Lu he ’s e o m, Wiesbaden; G.B. LYON (2003), «Baudouin, Flacius, and he Plan
o he Magdebu g Cen u ies», Jou nal o he His o y o Ideas 64/2, p. 253-272, a més dels a icles
«Flacius, Ma hias», a: M. ELIADE (ed.) (1987). The Encyclopedia o Religion, No a Yo k; J. HÖFER
i K. RAHNER (di .) (1960), Lexicon ü Theologie und Ki che, F eibu g.
5. Quan a les Cen ú ies de Magdebu g, egeu, a més, R. DIENER (1978), The Magdebu g cen u ies:
a biblio hecal and his o iog aphical analysis, esi p esen ada a la Ha a d Di ini y School; E.W.
PETERS (ed.) (2007), Die Magdebu ge Cen u ien, Dössel.
En un esc i p og amà ic en ia a Nidb uck, que es ablia els objec ius de l’em-
p esa i les p io i a s de ece ca, Flacius li demana a busca «esc i s compos os pe
homes pie osos con a l’An ic is » (i. e. el papa) i, especí icamen , ob es d’A nau
de Vilano a6. Malg a que aques és un dels pocs noms esmen a s en aques encà -
ec de ece ca, inalmen només en so i à una b eu essenya a les Cen ú ies7, i
enca a basada en el Di ec o ium inquisi o um de Nicolau Eime ic, una ob a ambé
ci ada en el ma eix documen amès a Nidb uck. Sob e les aons d’aques a pa a-
doxa, an sols podem especula si a se la di icul a de oba manusc i s d’ob es
p ohibides — o i que, com eu em, sembla que a eni -ne algunes opo uni a s—
el e que els esc i s d’A nau no complissin les expec a i es inicials, o bé la pè -
dua del con ol pe pa de Flacius sob e l’emp esa.
En els seus ia ges de ece ca, Nidb uck a a iba a Basilea l’any 1552 i a
demana als imp esso s Johannes Opo inus i Hein ich Pe i col·labo ació pe o-
ba els ex os que in e essa en a Flacius. Els nomb osos ex os que apa eixen dins
l’àmbi edi o ial de Basilea pe me en que en aques a ciu a s’imp imeixin di e -
sos ma e ials pa icula s ins a la publicació, el 1559, del p ime olum de les
Cen ú ies pe pa d’Opo inus.
També a Basilea, i de la mà d’Opo inus, apa eix el Ca alogus es ium e i a is,
l’any 1556. En aques a p ime a edició, Flacius a una p esen ació de la igu a
d’A nau de Vilano a com un e udi pe segui com a he e ge pel papa8. Ci a la
Con essio Ile densis de spu ci iis pseudo eligioso um, que ell coneix a a és de
John Bale (1495-1563), esc ip o i eclesiàs ic p o es an anglès, ambé au o d’ob es
de con o è sia con a el ca olicisme, i u ili za so in com a on en el Ca alogus9.
Segons aques a e e ència, Bale posseïa una còpia d’aques esc i a naldià. Pe ò a
l’ho a de sin e i za el pensamen espi i ual d’A nau Flacius, es basa en eali a en
la llis a de quinze e o s que li an se impu a s pe la Inquisició, una llis a ecopilada
en el Di ec o ium d’Eime ic10 i ep oduïda de mane a més idel dins les Cen ú ies
A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 203
6. Ad hanc po o em p ae e alios imp essos lib os hi po issimum quae endi essen : […] sc ip a a
piis hominibus con a An ich is um au eius abomina iones composi a […]. Hos e o au o es nomi-
na im habe e cupio: Inquisi iones Nicolai Eime ici imp essas […], A noldo de no a illa; denique
omnia ea quae quoquo modo es igia aliqua illo um 7000 pio um mons a e possen …, annex a una
ca a de Flacius a Nidb uck da ada el 10 de no emb e de 1552; V. BIBL (1896), «De B ie wechsel
zwischen Flacius und Nidb uck», Jah buch de Gesellscha ü die Geschich e des P o es an ismus
in Ös e eich 17, p. 1-24 (esp. 8-9).
7. Ecclesias ica his o ia, Basilea, Johannes Opo inus, 1560-1574, XIII cen ú ia, cap. V, p. 571.
8. Vegeu l’apèndix II. En pa la b eumen HARTMANN (2001), Humanismus und Ki chenk i ik,
p. 193-194.
9. Segons FRANK (1990), Un e suchungen…, p. 222-223, Flacius sol ci a Bale a pa i del seu
Sc ip o um illus ium maio is B y annie Ca alogus, Basilea, 1557-1559, malg a que aques a ob a
se à imp esa pel ma eix Opo inus desp és del Ca alogus es ium e i a is, men e Bale es oba
enca a a Basilea, i ci a, al seu o n, el Ca alogus en una in e elació mú uamen en iquido a.
El ca àleg de Bale ecull opinions i esc i s d’A nau (p. 358-359).
10. Di ec o ium inquisi o um, Roma, 1578, II, q. 11, p. 198-199, pel que a als e o s, men e que les
ob es condemnades apa eixen més enda an (II, q. 28, p. 225). Eime ic a esumi la sen ència
inquisi o ial de Ta agona de 1316, ansc i a a F. SANTI (1987), A nau de Vilano a. L’ob a espi-
i ual, València, p. 283-289.
en la no ícia abans esmen ada, que sembla que és la base de la del Ca alogus. Al
Ca alogus, no s’hi ecullen o s els e o s i, men e alguns hi són epe i s de mane-
a quasi li e al, uns al es hi apa eixen esumi s. Flacius els comen a o donan -
los la ol a: els suposa s e o s a naldians són ei indica s pe l’is ià com a c í i-
ques al papa i als «papis es» i com a p eceden s del p o es an isme. D’aques
mane a, segons Flacius, el pas del emps ha e idencia que, en e ec e, el diable ha
allunya amb enganys el conjun dels c is ians de Jesuc is , d’aco d amb la denún-
cia a ibuïda a A nau. En conseqüència, el eòleg p o es an ambé accep a que la
majo ia dels c is ians és du a pel papa a l’in e n a a és de la alsa doc ina. D’al a
banda, la iden i icació de la e dels ca òlics amb la dels dimonis s’ha d’en end e
en el sen i que la doc ina papis a es limi a a la e his ò ica. Igualmen , es mos a
d’aco d amb les c í iques ad eçades pe A nau, segons el Di ec o ium, a l’es a-
men monàs ic, pe què s’allunya de la ca i a i es condemna, els eòlegs escolàs-
ics, pel seu e o de ba eja iloso ia i eologia, a les misses de di un s i al pu -
ga o i, així com al d e papal.
En especial, Flacius de ensa A nau de l’acusació dels seus de ac o s que a
condemna la iloso ia globalmen 11, assenyalan que, com a me ge, a dedica -se
a la iloso ia i a les ciències p o anes, pe ò que, en on dels eòlegs escolàs ics,
de ensa a que aques s sabe s s’ha ien de sepa a de la eologia. Finalmen , eco -
da la pe secució inquisi o ial dels seus seguido s.
No a se ins a la segona edició que, en e al es ma e ials nous, a inclou e
el ex ín eg e d’un esc i a naldià, la In e p e a io de isionibus in somniis, jun a-
men amb dues ca es de Jaume II i F ede ic III sob e els p ojec es e o mis es
a naldians. Va en ia els nous ex os a Opo inus, quan la eedició del llib e es a a
ben a ançada en un alle d’Es asbu g, al qual, pe excès de eina, l’edi o ha ia cedi
el Ca alogus (Es asbu g, Paulus Machae opaeus, 1562). Lla o s Opo inus a deci-
di imp imi a la se a imp em a els nous ma e ials en un Appendix (Basilea, 1562)12.
Aques a p ime a edició de la In e p e a io, publicada so a el í ol de Colloquium
F ide ici egis e A noldi de Villano a, és, de e , independen de la no ícia que
Flacius ha ia dona d’A nau en el olum p incipal. En la no ícia p elimina , hi jus-
i ica la publicació d’aques diàleg, que in e p e a els somnis dels eis F ede ic de
Sicília —en boca del qual A nau posa la p ime a in e enció— i Jaume d’A agó,
no pas a pa i p òpiamen de les idees d’A nau, sinó de la pie a dels dos mona -
ques ge mans que s’hi e lec eix, a ès que, pe les se es inquie uds i els seus conei-
xemen s eligiosos, els conside a dels pocs escolli s al lla g de o s els emps que no
s’han so mès al diable. Així s’explica pe ec amen que ambé hi publiqui o segui
la ca a de F ede ic de Sicília i la espos a de Jaume d’A agó sob e els p ojec es
e o mado s d’A nau. Cal suposa que o s aques s ex os p o enien d’un ma eix
204 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al
11. Quod philosophiam in uni e sum damna e in , la ase de la sen ència de Ta agona que acusa a
l’Alia in o ma io Beghuino um que damna omnes scien ias, ha es a discu ida en la edició d’a-
ques a ob a pe J. PERARNAU (Ba celona, 1988, p. 73-75).
12. C. GILLY (1985), Spanien und de Basle Buchd uck bis 1300. Ein Que schni du ch die spani-
sche Geis esgeschich e aus de Sich eine eu opäischen Buchducke s ad , Basilea-F ank u ,
p. 115-116.
manusc i . Po se ambé é la ma eixa p ocedència el ex que e o segui , el
B e iloquium de XII one ibus o bis, anònim pe ò inspi a en la p o ecia Vae mundo
in cen um annis, que, segons eco da el ma eix esc i , és ci ada pe A nau en el De
mys e io cymbalo um13.
El Ca alogus, al com ha ia es a concebu pe Flacius, a se edi a dues ega-
des en lla í (1554 i 1562) i una al a en e sió alemanya (1573), abans de o na a
apa èixe l’any 1597, aques a ol a a Lió, amplia i p o undamen ees uc u a i
eelabo a pe pa de Simon Goula , a i d’adap a -lo als pos ula s cal inis es14.
Aques nou ca àleg a se eimp ès l’any 1608 a Gineb a i a se publica en
e sió nee landesa el 1633. La In e p e a io i les ca es dels eis es man enen,
an en l’edició lla ina —amb lleuge es modi icacions—, com en la aducció
nee landesa.
Els ex os elaciona s amb A nau imp esos pe Flacius an se ambé ap o i-
a s pel ju isconsul i his o iado alemany Johann Wol (1537-1600) pe a les se es
Lec iones memo abiles, publicades dues egades (1600 i 1671-1672), en la p i-
me a de les quals an se edi ades a cà ec del ma eix au o uns quan s mesos abans
de mo i . En els dos ex ensos olums de què cons a l’ob a, Wol acumula p o es
i documen s pe demos a an la des iació de l’Església ca òlica i la socie a es-
pec e del missa ge e angèlic, com la consegüen necessi a de la Re o ma lu e ana,
amb una mo i ació i un mè ode inspi a s pe les ob es his o iog à iques de Flacius
—les Cen u iae i el Ca alogus—, que an so in li se eixen de on . Desp és de
la p esen ació dels ex os de Flacius, que ep odueix quasi exac amen , hi a egeix
un pa àg a que encaixa amb el seu in e ès pel p o e isme apocalíp ic15.
Un cop e isada la se a o una edi o ial, és ho a que ens p egun em d’on pod ia
ha e so gi el manusc i base del ex publica pe Flacius i que p obablemen
ha ia oba en e la p ime a i la segona edicions del Ca alogus, és a di , en e 1555
i 1562. Cons a que Flacius enia a la se a biblio eca un olum amb esc i s a ibu-
ï s a A nau de Vilano a que Nidb uck ha ia manlle a de l’abadia aus íaca de
Melk —podem imagina que ho a e empès pe la pe ició de Flacius abans ci a-
da—, pe ò, en eali a , es ac a d’una miscel·lània alquímica que con é, a més,
A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 205
13. J. PERARNAU (1988-1989), «El ex p imi iu del De mys e io cymbalo um Ecclesiae d’A nau de
Vilano a. En apèndix el seu T ac a us de empo e ad en us An ich is i», A xiu de Tex os Ca alans
An ics 7/8, p. 7-133, l. 947-988.
14. POLMANN (1931), «Flacius Illy icus…», p. 64-65.
15. Idem conaba u ex p ophe iis Danielis e Sibylla um a iciniis demons a e, ac e ince e An ich is i
ad en um, e Ecclesie u ba ionem e pe secu ionem u u am esse in a spacium anno um 1300 e
1400, quasi in anno 1376. Supe quo edidi lib um de specula ione An ich is i. Igi u si quis eli
animad e e e, quando Ecclesia pe secu iones passa aliquando, ipsa ac a si ( ice e sa) pe se-
cu ix; eo acilio e i compu andi a io. Qui habe au es audiendi, audia . Caspa us Hedio
(I, 564-565). També inclou una biog a ia d’A nau més enda an (p. 599), amb dades p oceden s en
pa de Flacius. Sob e l’ob a de Wol , egeu S. SCHMOLINSKY (2005), «P ophe ia in de Biblio hek:
Die Lec iones memo abiles des Johannes Wol », a: K. BERGDOLT i W. LUDWIG (ed.).
Zukun s o aussagen in de Renaissance. Wiesbaden, p. 89-130; ÍDEM (2006), «Im Angesich de
Endzei ? Posi ionen in den Lec iones memo abiles des Johannes Wol (1600)», a: W. BRANDES i
F. SCHMIEDER (ed.), Endzei e: Escha ologie in den mono heis ischen Wel eligionen, Be lín-No a
Yo k, p. 369-417.

esc i s anònims, pseudolul·lians i adsc i s a d’al es au o s, i —d’aco d amb la des-
c ipció del còdex, a ui conse a a la He zog Augus Biblio hek de Wol enbü el
(16.5 Aug. 4º)— no hi ha la In e p e a io16.
Així ma eix, ens podem demana si el ex po p o eni del ma eix còdex que
con enia l’exempla de la Con essio Ile densis que, segons hem is g àcies al ma eix
Flacius, es oba a en pode de John Bale. Tanma eix, a a com a a, no és possible con-
i ma -ho. A més a més, no obem cap as e ni de la In e p e a io ni de la Con essio
en el manusc i desc i pe Bale p oceden del Me on College d’Ox o d17.
Una al a possibili a que hem de conside a és un manusc i que a ci cula
pe ambien s in el·lec uals p ope s a Flacius. En e ec e, Gilbe Cousin ha ia en a
en possessió, e s el 1560, d’un còdex que con enia una bona pa dels ac a s eli-
giosos d’A nau i del qual a en ia a Con ad Wol ha o Lycos henes (1518-1561),
pad as e de Theodo Zwinge , una desc ipció p ecisa que se i ia pe en iqui més
enda an la no ícia sob e A nau inclosa a la Biblio heca uni e salis de Gesne
—publicada o iginà iamen l’any 1545—, en les edicions pos e io s du es a e me
pe Josias Simmle (1574 i 1583)18. To i així, la desc ipció no esmen a la
In e p e a io en e els í ols ecolli s en el còdex i, pe an , més a ia cal desca a -
lo com a manusc i base pe a l’edició de Flacius. Així és que sembla que no enim
cap indici d’on podia p o eni el ex de Flacius.
De o a mane a, el còdex de Cousin a plausible que, cap a les da e ies del
segle XVI, hagués exis i un p ojec e se iós d’edi a la majo pa de les se es ob es
eligioses. Al inal del quad e sinòp ic de l’edició gene al de les ob es mèdiques
d’A nau publicada a Basilea el 1585, l’edi o anònim, Theodo Zwinge , hi esmen-
a una imminen imp essió de l’ob a espi i ual19. Un p ojec e així hau ia es a ben
possible a pa i del manusc i del seu amic Cousin. To i així, uns Ope a espi i-
uals mai no s’a iba ien a po a a e me. De e , la se iosi a d’aques anunci pod ia
o e i dub es a la is a del p e aci de la ma eixa edició:
206 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al
16. Sob e aques manusc i , egeu HARTMANN (2001), Humanismus und Ki chenk i ik, p. 248. La des-
c ipció del còdex es oba a O. on HEINEMANN (1900), Ka aloge de He zog Augus Biblio hek
Wol enbü el: Die Augus eischen Handsch i en, Wol enbü el, 4, p. 196-199. La elació amb Flacius
a se assenyalada pe T. GOTTLEIB (1915), Mi elal e liche Biblio hekska aloge Os e eichs, I,
Viena, p. 140.
17. R.L. POOLE iM. BATESON (ed.) (1990), Index B i anniae sc ip o um: John Bale’s index o B i ish
and o he w i e s, Camb idge-Roches e (NY), p. 33. Els esc i s inclosos són els següen s: Gladius
iugulans <con a> Thomis as, Allocu io ch is ini, <Apologia> De e su iis pseudo heologo um,
De mys e io cymbalo um Ecclesie, De consumma ione seculi (p ime a pa i p ime a e sió del
De empo e aduen us An ic is i), P ophe ia (pe Philosophia) ca holica. Cal di , amb o , que la
Con essio i, de mane a desigual, els al es esc i s d’aques còdex es conse en en dos manusc i s
de la Bodleian Lib a y d’Ox o d: Canon, Misc. la . 370, i Misc. la . C 75. Vegeu Jaume MENSA
(1994), A nau de Vilano a, espi i ual: guia bibliog à ica, Ba celona, Ins i u d’Es udis Ca alans,
p. 73.
18. Vegeu l’apèndix III; GILLY (1985), Spanien…, p. 513. Les e sions an e io s, sense la desc ipció
del còdex, ha ien apa egu dins Con ad GESNER, Biblio heca Uni e salis, Zu ic, Ch is opho us
F oscho e us, 1545, . 93; LYCOSTHENES, Epi ome Biblio hecae Gesne i, Zu ic, Ch is opho us
F oscho e us, 1555, . 18 .-19 .; LYCOSTHENES i Josias SIMMLER, Appendix Biblio hecae Con adi
Gesne i, Zu ic, apud Ch is opho us F oscho e us, 1555, . 13 .
19. «Theologica, quae b e i excudun u », Ope a omnia, Basilea, Con ad Waldki ch, 1585.
A d e cien hem omès els eològics a i de no sembla que desen e em un home ja
a emps sospi ós d’he e gia —si bé pe la es a sembla que excel·len — i exposa -
lo de nou a una se e a censu a20.
A a bé, no deixa de se so p enen aques a p e enció da an les sospi es d’he-
e gia sob e A nau pe pa d’un esc ip o p o es an com Zwinge —i p ohibi ell
ma eix en els índexs inquisi o ials. P obablemen , s’ha d’explica pe la po de pe -
judica la ci culació del olum mèdic en l’Eu opa que seguia so a l’au o i a de
l’Església omana i, pe an , la podem conside a una decla ació poc since a, que
no desmen eix la possible in enció de publica els esc i s eligiosos a naldians21.
Així doncs, no hi ha dub e que la ama de e o mado espi i ual pe segui pe
l’o odòxia ca òlica que conse a a A nau a despe a un innegable in e ès en
alguns sec o s del p o es an isme dels segles XVI i XVII en e s la se a igu a i la
se a ob a, segons es e lec eix en la c ida de Flacius pe busca manusc i s a nal-
dians i en les imp essions de la In e p e a io de isionibus in somniis. Tanma eix,
la p esumible edició us ada dels seus esc i s eològics, així com la se a b eu p e-
sència en les Cen ú ies de Magdebu g o el seu poc p o agonisme en la p esen a-
ció de la In e p e a io dins el Ca alogus es ium e i a is, cons i ueixen un segui
d’indicis que apun en que aques in e ès no a a iba a eeixi , pe aons que, alme-
nys a a com a a, es en o a del nos e abas .
APÈNDIXS
I
Edicions mode nes de la In e p e a io de isionibus in somniis. Les locali zacions
es an basades en els ca àlegs en línia e e encia s a con inuació. Alguns d’aques s
ca àlegs ambé p opo cionen desc ipcions que m’han se i de guia, o i que he
comp o a di ec amen la majo ia de les edicions en els exempla s de les biblio-
eques ma cades amb un as e isc. La llis a de locali zacions no p e én se exhaus-
i a, sinó solamen ecolli -ne algunes que se eixin de e e ència.
Sigles i ca àlegs de biblio eques:
BAV: Biblio eca Apos olica Va icana <h p://www. a icanlib a y. a>.
BL: B i ish Lib a y, Lond es <h p://ca alogue.bl.uk>.
BNE: Biblio eca Nacional de España, Mad id <h p://ca alogo.bne.es>.
BNF: Biblio hèque Na ionale de F ance, Pa ís <h p://ca alogue.bn . >.
BSB: Baye ischen S aa sbiblio hek, Munic <h p://www.bsb-muenchen.de>.
HU: Ha a d Uni e si y <h p://lms01.ha a d.edu>.
NLM: Na ional Lib a y o Medicine, Be hesda <h p://loca o plus.go >.
A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 207
20. Theologica consul o omisimus, ne de hae esi iam olim suspec um i um (alioqui, u ide u , op i-
mum) e ode e e censu ae se e ae denuo obiice e ide emu , ibídem.
21. Vegeu GIRALT (2002), A nau de Vilano a.., p. 49-54 i 62-63; GIRALT (2005), «Un alquimis a medie-
al…», p. 82-83.
UT: Uni e si y o Texas (Aus in) <h p://ca alog.lib.u exas.edu>.
WL: Wellcome Lib a y, Lond es <h p://lib a y.wellcome.ac.uk>.
Ca àlegs gene als:
COPAC Uni e si y Resea ch Lib a y Ca alogue (G an B e anya) <h p://copac.
ac.uk>.
Is i u o Cen ale pe il Ca alogo Unico (I àlia) <h p://opac.sbn.i >.
Sys ème uni e si ai e de documen a ion (F ança) <h p://www.sudoc.abes. >.
Wo ldCa <h p://www.wo ldca .o g>.
1) 1562
Ca alogus es ium e i a is, qui an e nos am ae a em pon i ici Romano, eiusque
e o ibus eclama un , iam denuo longe quam an ea e emenda io e auc io edi us…
A gen inae 1562.
Úl ima pàgina: Excusum A gen inae apud Paulum Machae opoeum, sump ibus
Ioannis Opo ini, anno MDLXII. [= Es asbu g, Paulus Machae opoeus pe a Johannes
Opo inus, 1562].
Appendix ad Ca alogum es ium e i a is qui an e nos a empo a eclama un
Papae.
In- olio. [12], 586; [12], 58 p.
> In e p e a io: p. 1-11, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (p. 11-14).
Cu ado i au o del p e aci: Ma hias Flacius Illy icus.
Locali zació: S aa sbiblio hek (Be lín), Sain e Gene iè e (Pa ís), BAV, BNF,
Biblio eca Casana ense (Roma), Hough on (HU)*.
2) 1597
Ca alogus es ium e i a is, qui an e nos am ae a em Pon i ici Romano a que papis-
mi e o ibus eclama un . Pos ema hac edi ione emenda io e duplo auc io ed-
di us, o dine disposi us, in lib os xx. ibu us, a que i a eno a us…
MDXCVII. Lugduni, ex ypog aphia An onii Candidi [= Lió, An onius Candidus,
1597].
4º. 2 ols.: [16], 832, [13] p.; [14], 943, [18] p.
Dedica ò ia de S.G.S. al noble O hon G yn adius.
Edi o : Simon Goula .
P e aci: Ma hias Flacius Illy icus.
>In e p e a io: p. 742-755, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (p. 755-759).
Locali zació: Di ini y School Lib a y (HU)*, BSB, BNF.
3) 1600
Lec ionum memo abilium e econdi a um cen ena ii XVI…
Lauingae, sum ibus au o is imp essi Leonha dus Rheinmichel, Tipog aphus
Pala inus, anno 1600. [= Lauingen, Leonha dus Rheinmichel, 1600].
208 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al
Edi o : Johann Wol (Iohannes Wol ius).
In- olio. 2 ols.: [36], 1012; [20], 1074, [2] p.
> In e p e a io: I, p. 564-573, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (p. 573-
575).
Locali zació: BAV, BNE, Sain e Gene iè e (Pa ís), Uni e si ä sbiblio hek Kiel,
NLM, Hough on (HU)*, Uni e si y o Camb idge.
4) 1608 ( eedició de 1597)
Ca ologus es ium e i a is, qui, an e nos am ae a em, Pon i icum Romano um
P ima ui a iisque Papismi supe s i ionibus, e o ibus, ac impiis audibus ecla-
ma un . No a hac edi ione emenda io , e p io ibus duplo auc io eddi us, o dine
diges us, e in lib os XX. T ibu us, s udio e cu a S.G.S. [i.e. S. Goula ].
Accessi appendix e um e es imonio um insignium ab anno 1517 ad annum
1600 …
[Gene ae] In o icina Iacobi S oe , e Iacobi Chouë , MDCVIII [= Gineb a, 1608].
In- olio. [14 p.], 2146 columnes, [26 p.].
Dedica ò ia de S.G.S al noble O hon G yn adius.
Edi o : Simon Goula .
P e aci: Ma hias Flacius Illy icus.
> P esen ació d’A nau: c. 1647.
>In e p e a io: c. 1733-1746, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (c. 1746-
1748).
Locali zació: Hough on (HU)*, Sain e Gene iè e (Pa ís), Niede sächsische S aa s
und Uni e si ä sbiblio hek Gö ingen.
5) 1666 ( eedició de 1562)
Ca alogus es ium e i a is, qui an e nos am ae a em pon i ici omano, e papis-
mi e o ibus eclama un , pugnan ibus sen en iis sc ipse un …
F anco u i, [s. n.], 1666.
Accu a a nunc ecensione iux a edi ionem ipsius au o is A gen inensem anni 1562.
Cu ado i au o del p e aci: Ma hias Flacius Illy icus.
No a edició: Johann Con ad Die e ich.
Edició no is a.
Locali zació: BL, Bodleian Lib a y (Ox o d), BNF, Biblio hèque Na ionale e
Uni e si ai e (Es asbu g), Biblio eca Nazionale Cen ale (Flo ència).
6) 1671 ( eedició de 1600)
Lec iones memo abiles e econdi ae…
F anco u i ad Moenum, Sump ibus Hae edum Henningi G osii, Anno MDCLXXI
[= F ank u , pe als he eus de Henning G osse, 1671].
Colo ó . 1: Halbe s adii, excusum li e is Johannis E asmi Hyni zsch. Anno Ch is i
MDCLXXI.
A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 209