Arnau de Vilanova en la Reforma protestant

Resum Aproximació a la recepció de l’obra religiosa d’Arnau de Vilanova en el món editorial vinculat amb la Reforma protestant, especialment de la mà de Matthias Flacius Illyricus. Paraules clau: Matthias Flacius, Reforma protestant, impremta moderna, Arnau de Vilanova. Abstract. Arnau de Vilanova in the Protestant Reformation Approach to the reception of Arnau de Vilanova’s religious work in the editorial world related to the Protestant Reformation, specially through Matthias Flacius Illyricus. Key words: Matthias Flacius, Protestant Reformation, modern printing, Arnau de Vilanova. Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) va ser un autor medieval que va tenir una presència duradora en la impremta i en l’imaginari de l’era moderna. En efecte, l’obra mèdica que li era atribuïda —tant de manera genuïna com espúria— i l’alquímica —apòcrifa en conjunt— van ser divulgades per un gran nombre d’impressions des de les últimes dècades del segle XV fins a les darreries del segle XVIII. Tanmateix, d’aquesta àmplia difusió editorial del corpus arnaldià, en va quedar al marge la seva abundant i notable producció religiosa, sens dubte a causa de la persecució inquisitorial de què havia estat objecte durant l’edat mitjana i que es va mantenir en els índexs de llibres prohibits elaborats des del segle XVI fins al XVIII2. Així doncs, bandejada per les autoritats catòliques, la impressió de l’obra espiritual arnaldiana 1. Aquest estudi s’inscriu en un projecte de recerca entorn de les edicions modernes d’Arnau de Vilanova, per al qual l’Institut d’Estudis Catalans em va atorgar, l’any 2003, la borsa d’estudis «Ramon d’Alòs-Moner». El meu agraïment a Josep Perarnau i a Jaume Mensa pel seu ajut. 2. Sobre la recepció editorial d’Arnau en l’era moderna, vegeu S. GIRALT (2002), Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista, Manresa (amb un capítol dedicat a la censura inquisitorial); S. GIRALT (2005), «Un alquimista medieval per als temps moderns: les edicions del corpus alquímic atribuït a Arnau de Vilanova en llur context (c. 1477-1754)», a: J. PERARNAU (ed.) (2005), Actes de la II Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova, Barcelona, p. 61-128, a més de la bibliografia que se cita en tots dos treballs. Faventia 31/1-2, 2009 201-212 Arnau de Vilanova en la Reforma protestant1 Sebastià Giralt Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana [email protected] Recepció: 31/12/2008 només era possible en l’Europa protestant. I precisament va ser en un dels principals centres editorials de la Reforma on es va publicar l’únic escrit religiós d’Arnau de Vilanova imprès a l’era moderna: la Interpretatio de visionibus in somniis3, en el marc del Catalogus testium veritatis de Matija Vlačić, més conegut pel seu nom llatí, Matthias Flacius Illyricus. Flacius, originari d’Ístria (1520-1575), va ser un dels teòlegs luterans més influents del seu temps i un polemista ferotge, no solament davant el catolicisme, sinó també davant d’altres protestants més contemporitzadors. La seva actitud intransigent el va portar a una vida errant de ciutat en ciutat, sobretot per Alemanya, com a professor, estudiós i conseller. El Catalogus, una de les seves obres més ambicioses, va ser concebut com un extens recull de documents aplegats amb la intenció de demostrar la continuïtat de la veritat evangèlica, des de l’Església primitiva fins a la luterana, per mitjà d’uns testimonis que haurien defensat la doctrina autèntica enfront de la desviació «papista». Els textos —tractats, documents eclesiàstics, poemes i altres escrits, presentats de manera resumida o íntegra— provenien d’edicions anteriors, però també en bona mesura de manuscrits que va buscar, estudiar i editar amb un afany filològic d’inspiració humanista, tot i que en gran part són medievals4. El Catalogus es va beneficiar sens dubte de la recerca que, sota la direcció de Flacius i amb el valuós suport de Caspar von Nidbruck (1489-1561), es va emprendre per les biblioteques europees a fi de trobar materials amb els quals es pogués edificar la monumental Ecclesiastica Historia —més coneguda amb el títol de les Centúries de Magdeburg—, igualment concebuda i impulsada pel teòleg istrià, malgrat que va ser duta a terme per un gran nombre de col·laboradors i malgrat que investigadors actuals han posat en dubte la continuïtat del seu control en el desenvolupament del projecte5. 202 Faventia 31/1-2, 2009 Sebastià Giralt 3. La Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi II et Friderici III va ser publicada per M. MENÉNDEZ y PELAYO (1880), Historia de los heterodoxos españoles, Madrid, Librería Católica San José, I, p. 720-734, a partir del manuscrit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Còdex Casa Reial, 1). En aquesta edició es recullen, a més, les variants del text de Flacius i les cartes de Frederic i Jaume publicades a continuació d’aquest (p. 734-738). 4. Sobre Flacius (també conegut amb el nom de Frankowitz) i el Catalogus, vegeu P. POLMANN (1931), «Flacius Illyricus, historien de l’Église», Revue d’Histoire Ecclésiastique 27, p. 27-73; O.K. OLSON (1981), «Matthias Flacius Illyricus, 1520-1575», a: J. RAITT (ed.), Shapers of Religious Traditions in Germany, Switzerland, and Poland, 1560-1600, New Haven–Yale, p. 1-17; C. FRANK (1990), Untersuchungen zum Catalogus testium veritatis des Matthias Flacius Illyricus, tesi defensada a l’Eberhard-Karls-Universität de Tübingen; T. HAYE (1992), «Der Catalogus testium veritatis des Matthias Flacius Illyricus: eine Einführung in der Literatur des Mittelalters?», Archiv für Reformationsgeschichte 83, p. 31-83; M. HARTMANN (2001), Humanismus und Kirchenkritik. Matthias Flacius als Erforscher des Mittelalters, Stuttgart; O.K. OLSON (2002), Matthias Flacius and the survival of Luther’s reform, Wiesbaden; G.B. LYON (2003), «Baudouin, Flacius, and the Plan for the Magdeburg Centuries», Journal of the History of Ideas 64/2, p. 253-272, a més dels articles «Flacius, Matthias», a: M. ELIADE (ed.) (1987). The Encyclopedia of Religion, Nova York; J. HÖFER i K. RAHNER (dir.) (1960), Lexicon für Theologie und Kirche, Freiburg. 5. Quant a les Centúries de Magdeburg, vegeu, a més, R. DIENER (1978), The Magdeburg centuries: a bibliothecal and historiographical analysis, tesi presentada a la Harvard Divinity School; E.W. PETERS (ed.) (2007), Die Magdeburger Centurien, Dössel. En un escrit programàtic enviat a Nidbruck, que establia els objectius de l’empresa i les prioritats de recerca, Flacius li demanava buscar «escrits compostos per homes pietosos contra l’Anticrist» (i. e. el papa) i, específicament, obres d’Arnau de Vilanova6. Malgrat que aquest és un dels pocs noms esmentats en aquest encàrrec de recerca, finalment només en sortirà una breu ressenya a les Centúries7, i encara basada en el Directorium inquisitorum de Nicolau Eimeric, una obra també citada en el mateix document tramès a Nidbruck. Sobre les raons d’aquesta paradoxa, tan sols podem especular si va ser la dificultat de trobar manuscrits d’obres prohibides —tot i que, com veurem, sembla que va tenir-ne algunes oportunitats— el fet que els escrits d’Arnau no complissin les expectatives inicials, o bé la pèrdua del control per part de Flacius sobre l’empresa. En els seus viatges de recerca, Nidbruck va arribar a Basilea l’any 1552 i va demanar als impressors Johannes Oporinus i Heinrich Petri col·laboració per trobar els textos que interessaven a Flacius. Els nombrosos textos que apareixen dins l’àmbit editorial de Basilea permeten que en aquesta ciutat s’imprimeixin diversos materials particulars fins a la publicació, el 1559, del primer volum de les Centúries per part d’Oporinus. També a Basilea, i de la mà d’Oporinus, apareix el Catalogus testium veritatis, l’any 1556. En aquesta primera edició, Flacius fa una presentació de la figura d’Arnau de Vilanova com un erudit perseguit com a heretge pel papa8. Cita la Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum, que ell coneix a través de John Bale (1495-1563), escriptor i eclesiàstic protestant anglès, també autor d’obres de controvèrsia contra el catolicisme, i utilitzat sovint com a font en el Catalogus9. Segons aquesta referència, Bale posseïa una còpia d’aquest escrit arnaldià. Però a l’hora de sintetitzar el pensament espiritual d’Arnau Flacius, es basa en realitat en la llista de quinze errors que li van ser imputats per la Inquisició, una llista recopilada en el Directorium d’Eimeric10 i reproduïda de manera més fidel dins les Centúries Arnau de Vilanova en la Reforma protestant Faventia 31/1-2, 2009 203 6. Ad hanc porro rem praeter alios impressos libros hi potissimum quaerendi essent: […] scripta a piis hominibus contra Antichristum aut eius abominationes composita […]. Hos vero autores nominatim habere cupio: Inquisitiones Nicolai Eimerici impressas […], Arnoldo de nova villa; denique omnia ea quae quoquo modo vestigia aliqua illorum 7000 piorum monstrare possent…, annex a una carta de Flacius a Nidbruck datada el 10 de novembre de 1552; V. BIBL (1896), «Der Briefwechsel zwischen Flacius und Nidbruck», Jahrbuch der Gesellschaft für die Geschichte des Protestantismus in Österreich 17, p. 1-24 (esp. 8-9). 7. Ecclesiastica historia, Basilea, Johannes Oporinus, 1560-1574, XIII centúria, cap. V, p. 571. 8. Vegeu l’apèndix II. En parla breument HARTMANN (2001), Humanismus und Kirchenkritik, p. 193-194. 9. Segons FRANK (1990), Untersuchungen…, p. 222-223, Flacius sol citar Bale a partir del seu Scriptorum illustrium maioris Brytannie Catalogus, Basilea, 1557-1559, malgrat que aquesta obra serà impresa pel mateix Oporinus després del Catalogus testium veritatis, mentre Bale es troba encara a Basilea, i cita, al seu torn, el Catalogus en una interrelació mútuament enriquidora. El catàleg de Bale recull opinions i escrits d’Arnau (p. 358-359). 10. Directorium inquisitorum, Roma, 1578, II, q. 11, p. 198-199, pel que fa als errors, mentre que les obres condemnades apareixen més endavant (II, q. 28, p. 225). Eimeric va resumir la sentència inquisitorial de Tarragona de 1316, transcrita a F. SANTI (1987), Arnau de Vilanova. L’obra espiritual, València, p. 283-289. en la notícia abans esmentada, que sembla que és la base de la del Catalogus. Al Catalogus, no s’hi recullen tots els errors i, mentre alguns hi són repetits de manera quasi literal, uns altres hi apareixen resumits. Flacius els comenta tot donantlos la volta: els suposats errors arnaldians són reivindicats per l’istrià com a crítiques al papat i als «papistes» i com a precedents del protestantisme. D’aquest manera, segons Flacius, el pas del temps ha evidenciat que, en efecte, el diable ha allunyat amb enganys el conjunt dels cristians de Jesucrist, d’acord amb la denúncia atribuïda a Arnau. En conseqüència, el teòleg protestant també accepta que la majoria dels cristians és duta pel papa a l’infern a través de la falsa doctrina. D’altra banda, la identificació de la fe dels catòlics amb la dels dimonis s’ha d’entendre en el sentit que la doctrina papista es limita a la fe històrica. Igualment, es mostra d’acord amb les crítiques adreçades per Arnau, segons el Directorium, a l’estament monàstic, perquè s’allunya de la caritat i es condemna, els teòlegs escolàstics, pel seu error de barrejar filosofia i teologia, a les misses de difunts i al purgatori, així com al dret papal. En especial, Flacius defensa Arnau de l’acusació dels seus detractors que va condemnar la filosofia globalment11, assenyalant que, com a metge, va dedicar-se a la filosofia i a les ciències profanes, però que, enfront dels teòlegs escolàstics, defensava que aquests sabers s’havien de separar de la teologia. Finalment, recorda la persecució inquisitorial dels seus seguidors. No va ser fins a la segona edició que, entre altres materials nous, va incloure el text íntegre d’un escrit arnaldià, la Interpretatio de visionibus in somniis, juntament amb dues cartes de Jaume II i Frederic III sobre els projectes reformistes arnaldians. Va enviar els nous textos a Oporinus, quan la reedició del llibre estava ben avançada en un taller d’Estrasburg, al qual, per excès de feina, l’editor havia cedit el Catalogus (Estrasburg, Paulus Machaeropaeus, 1562). Llavors Oporinus va decidir imprimir a la seva impremta els nous materials en un Appendix (Basilea, 1562)12. Aquesta primera edició de la Interpretatio, publicada sota el títol de Colloquium Friderici regis et Arnoldi de Villanova, és, de fet, independent de la notícia que Flacius havia donat d’Arnau en el volum principal. En la notícia preliminar, hi justifica la publicació d’aquest diàleg, que interpreta els somnis dels reis Frederic de Sicília —en boca del qual Arnau posa la primera intervenció— i Jaume d’Aragó, no pas a partir pròpiament de les idees d’Arnau, sinó de la pietat dels dos monarques germans que s’hi reflecteix, atès que, per les seves inquietuds i els seus coneixements religiosos, els considera dels pocs escollits al llarg de tots els temps que no s’han sotmès al diable. Així s’explica perfectament que també hi publiqui tot seguit la carta de Frederic de Sicília i la resposta de Jaume d’Aragó sobre els projectes reformadors d’Arnau. Cal suposar que tots aquests textos provenien d’un mateix 204 Faventia 31/1-2, 2009 Sebastià Giralt 11. Quod philosophiam in universum damnaverint, la frase de la sentència de Tarragona que acusava l’Alia informatio Beghuinorum que damnat omnes scientias, ha estat discutida en la edició d’aquesta obra per J. PERARNAU (Barcelona, 1988, p. 73-75). 12. C. GILLY (1985), Spanien und der Basler Buchdruck bis 1300. Ein Querschnitt durch die spanische Geistesgeschichte aus der Sicht einer europäischen Buchduckerstadt, Basilea-Frankfurt, p. 115-116. manuscrit. Potser també té la mateixa procedència el text que ve tot seguit, el Breviloquium de XII oneribus orbis, anònim però inspirat en la profecia Vae mundo in centum annis, que, segons recorda el mateix escrit, és citada per Arnau en el De mysterio cymbalorum13. El Catalogus, tal com havia estat concebut per Flacius, va ser editat dues vegades en llatí (1554 i 1562) i una altra en versió alemanya (1573), abans de tornar a aparèixer l’any 1597, aquesta volta a Lió, ampliat i profundament reestructurat i reelaborat per part de Simon Goulart, a fi d’adaptar-lo als postulats calvinistes14. Aquest nou catàleg va ser reimprès l’any 1608 a Ginebra i va ser publicat en versió neerlandesa el 1633. La Interpretatio i les cartes dels reis es mantenen, tant en l’edició llatina —amb lleugeres modificacions—, com en la traducció neerlandesa. Els textos relacionats amb Arnau impresos per Flacius van ser també aprofitats pel jurisconsult i historiador alemany Johann Wolff (1537-1600) per a les seves Lectiones memorabiles, publicades dues vegades (1600 i 1671-1672), en la primera de les quals van ser editades a càrrec del mateix autor uns quants mesos abans de morir. En els dos extensos volums de què consta l’obra, Wolff acumula proves i documents per demostrar tant la desviació de l’Església catòlica i la societat respecte del missatge evangèlic, com la consegüent necessitat de la Reforma luterana, amb una motivació i un mètode inspirats per les obres historiogràfiques de Flacius —les Centuriae i el Catalogus—, que tan sovint li serveixen de font. Després de la presentació dels textos de Flacius, que reprodueix quasi exactament, hi afegeix un paràgraf que encaixa amb el seu interès pel profetisme apocalíptic15. Un cop revisada la seva fortuna editorial, és hora que ens preguntem d’on podria haver sorgit el manuscrit base del text publicat per Flacius i que probablement havia trobat entre la primera i la segona edicions del Catalogus, és a dir, entre 1555 i 1562. Consta que Flacius tenia a la seva biblioteca un volum amb escrits atribuïts a Arnau de Vilanova que Nidbruck havia manllevat de l’abadia austríaca de Melk —podem imaginar que ho va fer empès per la petició de Flacius abans citada—, però, en realitat, es tracta d’una miscel·lània alquímica que conté, a més, Arnau de Vilanova en la Reforma protestant Faventia 31/1-2, 2009 205 13. J. PERARNAU (1988-1989), «El text primitiu del De mysterio cymbalorum Ecclesiae d’Arnau de Vilanova. En apèndix el seu Tractatus de tempore adventus Antichristi», Arxiu de Textos Catalans Antics 7/8, p. 7-133, l. 947-988. 14. POLMANN (1931), «Flacius Illyricus…», p. 64-65. 15. Idem conabatur ex prophetiis Danielis et Sibyllarum vaticiniis demonstrare, ac evincere Antichristi adventum, et Ecclesie turbationem et persecutionem futuram esse intra spacium annorum 1300 et 1400, quasi in anno 1376. Super quo edidit librum de speculatione Antichristi. Igitur si quis velit animadvertere, quando Ecclesia persecutiones passa aliquando, ipsa facta sit (viceversa) persecutrix; eo facilior erit computandi ratio. Qui habet aures audiendi, audiat. Casparus Hedio (I, 564-565). També inclou una biografia d’Arnau més endavant (p. 599), amb dades procedents en part de Flacius. Sobre l’obra de Wolff, vegeu S. SCHMOLINSKY (2005), «Prophetia in der Bibliothek: Die Lectiones memorabiles des Johannes Wolff», a: K. BERGDOLT i W. LUDWIG (ed.). Zukunftsvoraussagen in der Renaissance. Wiesbaden, p. 89-130; ÍDEM (2006), «Im Angesicht der Endzeit? Positionen in den Lectiones memorabiles des Johannes Wolff (1600)», a: W. BRANDES i F. SCHMIEDER (ed.), Endzeite: Eschatologie in den monotheistischen Weltreligionen, Berlín-Nova York, p. 369-417. escrits anònims, pseudolul·lians i adscrits a d’altres autors, i —d’acord amb la descripció del còdex, avui conservat a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel (16.5 Aug. 4º)— no hi ha la Interpretatio16. Així mateix, ens podem demanar si el text pot provenir del mateix còdex que contenia l’exemplar de la Confessio Ilerdensis que, segons hem vist gràcies al mateix Flacius, es trobava en poder de John Bale. Tanmateix, ara com ara, no és possible confirmar-ho. A més a més, no trobem cap rastre ni de la Interpretatio ni de la Confessio en el manuscrit descrit per Bale procedent del Merton College d’Oxford17. Una altra possibilitat que hem de considerar és un manuscrit que va circular per ambients intel·lectuals propers a Flacius. En efecte, Gilbert Cousin havia entrat en possessió, vers el 1560, d’un còdex que contenia una bona part dels tractats religiosos d’Arnau i del qual va enviar a Conrad Wolfhart o Lycosthenes (1518-1561), padrastre de Theodor Zwinger, una descripció precisa que serviria per enriquir més endavant la notícia sobre Arnau inclosa a la Bibliotheca universalis de Gesner —publicada originàriament l’any 1545—, en les edicions posteriors dutes a terme per Josias Simmler (1574 i 1583)18. Tot i així, la descripció no esmenta la Interpretatio entre els títols recollits en el còdex i, per tant, més aviat cal descartarlo com a manuscrit base per a l’edició de Flacius. Així és que sembla que no tenim cap indici d’on podia provenir el text de Flacius. De tota manera, el còdex de Cousin fa plausible que, cap a les darreries del segle XVI, hagués existit un projecte seriós d’editar la major part de les seves obres religioses. Al final del quadre sinòptic de l’edició general de les obres mèdiques d’Arnau publicada a Basilea el 1585, l’editor anònim, Theodor Zwinger, hi esmenta una imminent impressió de l’obra espiritual19. Un projecte així hauria estat ben possible a partir del manuscrit del seu amic Cousin. Tot i així, uns Opera espirituals mai no s’arribarien a portar a terme. De fet, la seriositat d’aquest anunci podria oferir dubtes a la vista del prefaci de la mateixa edició: 206 Faventia 31/1-2, 2009 Sebastià Giralt 16. Sobre aquest manuscrit, vegeu HARTMANN (2001), Humanismus und Kirchenkritik, p. 248. La descripció del còdex es troba a O. von HEINEMANN (1900), Kataloge der Herzog August Bibliothek Wolfenbüttel: Die Augusteischen Handschriften, Wolfenbüttel, 4, p. 196-199. La relació amb Flacius va ser assenyalada per T. GOTTLEIB (1915), Mittelalterliche Bibliothekskataloge Osterreichs, I, Viena, p. 140. 17. R.L. POOLE iM. BATESON (ed.) (1990), Index Britanniae scriptorum: John Bale’s index of British and other writers, Cambridge-Rochester (NY), p. 33. Els escrits inclosos són els següents: Gladius iugulans <contra> Thomistas, Allocutio christini, <Apologia> De versutiis pseudotheologorum, De mysterio cymbalorum Ecclesie, De consummatione seculi (primera part i primera versió del De tempore aduentus Anticristi), Prophetia (per Philosophia) catholica. Cal dir, amb tot, que la Confessio i, de manera desigual, els altres escrits d’aquest còdex es conserven en dos manuscrits de la Bodleian Library d’Oxford: Canon, Misc. lat. 370, i Misc. lat. C 75. Vegeu Jaume MENSA (1994), Arnau de Vilanova, espiritual: guia bibliogràfica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, p. 73. 18. Vegeu l’apèndix III; GILLY (1985), Spanien…, p. 513. Les versions anteriors, sense la descripció del còdex, havien aparegut dins Conrad GESNER, Bibliotheca Universalis, Zuric, Christophorus Froschoverus, 1545, f. 93; LYCOSTHENES, Epitome Bibliothecae Gesneri, Zuric, Christophorus Froschoverus, 1555, f. 18v.-19r.; LYCOSTHENES i Josias SIMMLER, Appendix Bibliothecae Conradi Gesneri, Zuric, apud Christophorus Froschoverus, 1555, f. 13r. 19. «Theologica, quae brevi excuduntur», Opera omnia, Basilea, Conrad Waldkirch, 1585. A dretcient hem omès els teològics a fi de no semblar que desenterrem un home ja fa temps sospitós d’heretgia —si bé per la resta sembla que excel·lent— i exposarlo de nou a una severa censura20. Ara bé, no deixa de ser sorprenent aquesta prevenció davant les sospites d’heretgia sobre Arnau per part d’un escriptor protestant com Zwinger —i prohibit ell mateix en els índexs inquisitorials. Probablement, s’ha d’explicar per la por de perjudicar la circulació del volum mèdic en l’Europa que seguia sota l’autoritat de l’Església romana i, per tant, la podem considerar una declaració poc sincera, que no desmenteix la possible intenció de publicar els escrits religiosos arnaldians21. Així doncs, no hi ha dubte que la fama de reformador espiritual perseguit per l’ortodòxia catòlica que conservava Arnau va despertar un innegable interès en alguns sectors del protestantisme dels segles XVI i XVII envers la seva figura i la seva obra, segons es reflecteix en la crida de Flacius per buscar manuscrits arnaldians i en les impressions de la Interpretatio de visionibus in somniis. Tanmateix, la presumible edició frustrada dels seus escrits teològics, així com la seva breu presència en les Centúries de Magdeburg o el seu poc protagonisme en la presentació de la Interpretatio dins el Catalogus testium veritatis, constitueixen un seguit d’indicis que apunten que aquest interès no va arribar a reeixir, per raons que, almenys ara com ara, resten fora del nostre abast. APÈNDIXS I Edicions modernes de la Interpretatio de visionibus in somniis. Les localitzacions estan basades en els catàlegs en línia referenciats a continuació. Alguns d’aquests catàlegs també proporcionen descripcions que m’han servit de guia, tot i que he comprovat directament la majoria de les edicions en els exemplars de les biblioteques marcades amb un asterisc. La llista de localitzacions no pretén ser exhaustiva, sinó solament recollir-ne algunes que serveixin de referència. Sigles i catàlegs de biblioteques: BAV: Biblioteca Apostolica Vaticana <http://www.vaticanlibrary.va>. BL: British Library, Londres <http://catalogue.bl.uk>. BNE: Biblioteca Nacional de España, Madrid <http://catalogo.bne.es>. BNF: Bibliothèque Nationale de France, París <http://catalogue.bnf.fr>. BSB: Bayerischen Staatsbibliothek, Munic <http://www.bsb-muenchen.de>. HU: Harvard University <http://lms01.harvard.edu>. NLM: National Library of Medicine, Bethesda <http://locatorplus.gov>. Arnau de Vilanova en la Reforma protestant Faventia 31/1-2, 2009 207 20. Theologica consulto omisimus, ne de haeresi iam olim suspectum virum (alioqui, ut videtur, optimum) refodere et censurae severae denuo obiicere videremur, ibídem. 21. Vegeu GIRALT (2002), Arnau de Vilanova.., p. 49-54 i 62-63; GIRALT (2005), «Un alquimista medieval…», p. 82-83. UT: University of Texas (Austin) <http://catalog.lib.utexas.edu>. WL: Wellcome Library, Londres <http://library.wellcome.ac.uk>. Catàlegs generals: COPAC University Research Library Catalogue (Gran Bretanya) <http://copac. ac.uk>. Istituto Centrale per il Catalogo Unico (Itàlia) <http://opac.sbn.it>. Système universitaire de documentation (França) <http://www.sudoc.abes.fr>. WorldCat <http://www.worldcat.org>. 1) 1562 Catalogus testium veritatis, qui ante nostram aetatem pontifici Romano, eiusque erroribus reclamarunt, iam denuo longe quam antea et emendatior et auctior editus… Argentinae 1562. Última pàgina: Excusum Argentinae apud Paulum Machaeropoeum, sumptibus Ioannis Oporini, anno MDLXII. [= Estrasburg, Paulus Machaeropoeus per a Johannes Oporinus, 1562]. Appendix ad Catalogum testium veritatis qui ante nostra tempora reclamarunt Papae. In-folio. [12], 586; [12], 58 p. > Interpretatio: p. 1-11, seguida de les cartes de Frederic i Jaume (p. 11-14). Curador i autor del prefaci: Matthias Flacius Illyricus. Localització: Staatsbibliothek (Berlín), Sainte Geneviève (París), BAV, BNF, Biblioteca Casanatense (Roma), Houghton (HU)*. 2) 1597 Catalogus testium veritatis, qui ante nostram aetatem Pontifici Romano atque papismi erroribus reclamarunt. Postrema hac editione emendatior et duplo auctior redditus, ordine dispositus, in libros xx. tributus, atque ita renovatus… MDXCVII. Lugduni, ex typographia Antonii Candidi [= Lió, Antonius Candidus, 1597]. 4º. 2 vols.: [16], 832, [13] p.; [14], 943, [18] p. Dedicatòria de S.G.S. al noble Othon Grynradius. Editor: Simon Goulart. Prefaci: Matthias Flacius Illyricus. >Interpretatio: p. 742-755, seguida de les cartes de Frederic i Jaume (p. 755-759). Localització: Divinity School Library (HU)*, BSB, BNF. 3) 1600 Lectionum memorabilium et reconditarum centenarii XVI… Lauingae, sumtibus autoris impressit Leonhardus Rheinmichel, Tipographus Palatinus, anno 1600. [= Lauingen, Leonhardus Rheinmichel, 1600]. 208 Faventia 31/1-2, 2009 Sebastià Giralt Editor: Johann Wolff (Iohannes Wolfius). In-folio. 2 vols.: [36], 1012; [20], 1074, [2] p. > Interpretatio: I, p. 564-573, seguida de les cartes de Frederic i Jaume (p. 573575). Localització: BAV, BNE, Sainte Geneviève (París), Universitätsbibliothek Kiel, NLM, Houghton (HU)*, University of Cambridge. 4) 1608 (reedició de 1597) Catologus testium veritatis, qui, ante nostram aetatem, Pontificum Romanorum Primatui variisque Papismi superstitionibus, erroribus, ac impiis fraudibus reclamarunt. Nova hac editione emendatior, et prioribus duplo auctior redditus, ordine digestus, et in libros XX. Tributus, studio et cura S.G.S. [i.e. S. Goulart]. Accessit appendix rerum et testimoniorum insignium ab anno 1517 ad annum 1600 … [Genevae] In officina Iacobi Stoer, et Iacobi Chouët, MDCVIII [= Ginebra, 1608]. In-folio. [14 p.], 2146 columnes, [26 p.]. Dedicatòria de S.G.S al noble Othon Grynradius. Editor: Simon Goulart. Prefaci: Matthias Flacius Illyricus. > Presentació d’Arnau: c. 1647. >Interpretatio: c. 1733-1746, seguida de les cartes de Frederic i Jaume (c. 17461748). Localització: Houghton (HU)*, Sainte Geneviève (París), Niedersächsische Staats und Universitätsbibliothek Göttingen. 5) 1666 (reedició de 1562) Catalogus testium veritatis, qui ante nostram aetatem pontifici romano, et papismi erroribus reclamarunt, pugnantibus sententiis scripserunt… Francofurti, [s. n.], 1666. Accurata nunc recensione iuxta editionem ipsius autoris Argentinensem anni 1562. Curador i autor del prefaci: Matthias Flacius Illyricus. Nova edició: Johann Conrad Dieterich. Edició no vista. Localització: BL, Bodleian Library (Oxford), BNF, Bibliothèque Nationale et Universitaire (Estrasburg), Biblioteca Nazionale Centrale (Florència). 6) 1671 (reedició de 1600) Lectiones memorabiles et reconditae… Francofurti ad Moenum, Sumptibus Haeredum Henningi Grosii, Anno MDCLXXI [= Frankfurt, per als hereus de Henning Grosse, 1671]. Colofó v. 1: Halberstadii, excusum literis Johannis Erasmi Hynitzsch. Anno Christi MDCLXXI. Arnau de Vilanova en la Reforma protestant Faventia 31/1-2, 2009 209