Edi ici B – Campus de Bella e a
08193 Ce danyola del Vallès, Ba celona, Spain
Tel.:(+34) 935811203; Fax: (+34) 935812012
h p://www.h-economica.uab.es
Depa amen d’Anàlisi Econòmica, Uni e si a
de València
e-mail: sal ado .cala[email p o ec ed]
04/03/2011
Uni a d’His ò ia Econòmica
UHE Wo king Pape 2011_11
La socie a u al de les ibe es del Xúque da an
la inundació de 1864
Sal ado Cala ayud Gine
Sal ado Cala ayud Gine , 2011
La socie a u al de les ibe es del Xúque da an la inundació de 1864
UHE Wo king Pape 2011_11
h p://www.h-economica.uab.es/wps/2011_11.pd
Uni a d’His ò ia Econòmica
Depa amen d’Economia i His ò ia Econòmica
Edi ici B, Campus UAB
08193 Ce danyola del Vallès, Spain
Tel: (+34) 935811203
h p://www.h-economica.uab.es
© 2011 by Sal ado Cala ayud Gine and UHE-UAB
- 1 -
La socie a u al de les ibe es del Xúque da an la
inundació de 18641
Sal ado Cala ayud Gine
Depa amen d’Anàlisi Econòmica, Uni e si a de
València
e-mail: sal ado .cala[email p o ec ed]
En e el qua e i el cinc de no emb e del 1864 la all baixa del Xúque a pa i la majo
inundació del segle i una de les més g eus de les que es enen egis e his ò ic. La memò ia dels
con empo anis sob e aques ipus d'esde enimen s sembla ha e es a ben i a i a egis a de
seguida aques a excepcionali a . L’Ajun amen de Ca caixen , pe exemple, la a compa a amb les
“cua o mayo es inundaciones de que oda ía se gua da memo ia” (1779, 1805, 1843 i 1852) i a
conclou e que “no ienen pun o de compa ación con la ac ual […] Es a sob e excede a aquellas en
un duplo ha ocasionado de e io os de al magni ud […] que bien puede deci se no end án ácil
epa ación”2. En 1864 el olum d’aigua desbo dada, e lec i en l'al u a inundada en di e en s pun s
de e e ència, a ul apassa el d'an e io s e ingudes. A més, pe l’ex ensió in adida i el nomb e
de locali a s i de població a ec ades (les Ribe es eunien 95.000 habi an s i a la es a de la zona
implicada i ien 88.000 pe sones més) l'episodi a cons i ui una de les majo s ca às o es na u als
en Espanya du an aquell segle.
Un e di e encial des aca és que la inundació de 1864 s’esde enia en una e apa his ò ica
no a. La cons ucció de l’Es a libe al es podia conside a culminada a la dècada dels seixan a,
enca a que les disensions in e nes en e les èli s polí iques i el descon en social c eixien i es a en
a p op de p o oca la up u a de 1868. Malg a o es les limi acions del nou ègim, ha ia apa egu
una opinió pública pe a la qual els esde enimen s a l'in e io del país enien in e és en la mesu a
que a ec a en a una comuni a nacional que es consolida a. Al ma eix emps, l'Es a aspi a a al
p o agonisme en l'a iculació del e i o i, la qual cosa implica a una p esència e icaç en l'àmbi
local. Pe o això, la inundació a eni una cobe u a in o ma i a àmplia: a se coneguda de o ma
àpida, de allada i més enllà de l’àmbi p òxim, g àcies a la di usió a a és de la p emsa i de
sis emes de comunicació com el elèg a . Igualmen , a eni una espos a ins i ucional majo del
1 Aques eball ha comp a amb el supo dels P ojec es SEJ2007-60845 y HAR2010-20684-C02-01. Haig d'ag ai a Tomás Pe is
Alben osa la aluosa in o mació p oceden de l'A xiu Municipal d'Alzi a.
2 A xiu de la Dipu ació P o incial de València (d'a a en a an A.D.P.V.), E.3.1, caixa 246, exp. 5513.
- 2 -
que de ia se habi ual al passa : l’Es a cen al i les al es adminis acions an o gani za solucions
da an el desas e. En pa pe què el sis ema ep esen a iu (pe poc que ho o a) eia que els
p oblemes d’una p o incia ingue en una aducció polí ica, la ca às o e a a iba al Cong és, a
mo i a una O d e de la Reina i a mobili za les au o i a s. Així, el go e nado de la p o íncia a
isi a de mane a inmedia a la zona pe a obse a di ec amen els danys i escol a les demandes
de les au o i a s locals, una p àc ica que mani es a a, mi jançan compo amen s adeqüa s del
pe sonal polí ic, que l'Es a a iba a, en e ec e, ins els pobles.
Fins i o aquell e a se ixa iconog à icamen : Vicen Boix, al llib e que a dedica a la
inundació3, a inclou e un dibuix que ep esen a al go e nado Celes ino Mas y Abad en an a
Alzi a enmig dels ende ocs i la des ucció. El c onis e a ap o i a ambé pe e l'apología de
l'au o i a p o incial, el que e idencia a que el ges i la glossa o ma en pa de la ce ca de
legi imi a pe als que es a en inme sos en la llui a polí ica. Aques a dimensió polí ica és palesa
ambé en les isi es que an e els dies pos e io s an di igen s p og essis es (encapçala s pe
Pe is y Vale o) com mode a s (amb el ba ó de Casano a al cap), po an els p ime s 3.000 acions
de pà i 100 a o es d'abadejo4.
Igualmen , en aques a ocasió els danys i els a ec a s an se in en a ia s de o ma de allada
i pe di e sos p ocedimen s bu oc à ics: la olun a es adís ica que el nou Es a apun a a
ímidamen en mol s àmbi s socials i econòmics, a ma e iali za -se ací deixan una cons ància
documen al dels e ec es de la ca às o e. També a se in en a iada la espos a p i ada da an les
necessi a s dels damni ica s, en especial els dona ius de pa icula s des ina s a pal.lia els danys.
Un elemen a egi és que a ha e -hi una anàlisi ècnica i cien í ica de l’episodi, impulsada pel
go e n cen al5 i ma e iali zada en ex os esc i s que p e enien explo a les causes de la inundació i
ce ca solucions pe al u u , a cà ec dels enginye s Manuel Bosch y José Gómez O ega6. Al
cos a de l'ob a, ja ci ada, de l'esc ip o i c onis e Vicen Boix, els es ex os ens han deixa
desc ipcions, dades i in e p e acions de l'episodi. Si a egim l'abundan in o mació ecollida a la
p emsa esc i a egional i nacional, la inundació de 1864 ha deixa un olum documen al impo an i
majo que qualse ol al a iuda del passa .
3 Vicen e Boix, Memo ia his ó ica de la inundación de la Ribe a de Valencia, en los días 4 y 5 de No iemb e de 1864, Valencia, Imp. de
La Opinión, 1865, p. 186-187.
4 A xiu Municipal d'Alzi a (d'a a en a an A.M.A.), "Riu Xúque ", nº 18.
5 A p incipis de 1865, el Minis e de Fomen , en la Reial O d e que c ea a una comissió d'enginye s pe a es udia la inundació, esc i ia:
"Las desg acias causadas po las inundaciones que han enido luga en la p o incia de Valencia han llamado de nue o, con undado
mo i o, la a ención pública sob e la necesidad de es udia de enidamen e el es ado y condiciones de las co ien es de agua de nues o
país, con el obje o de in es iga los medios más adecuados pa a que dejen de se en las épocas de g andes a enidas una causa de
des ucción y de mue e y se con ie an en pode osos auxilia es de la Ag icul u a y de la Indus ia.", Bole ín O icial de la p o incia de
Valencia, 10 de eb e de 1865. Sob e l’a enç en l’acció pública a l’àmbi hid ològic, en elació amb les inundacions: Jose ina Gómez
Mendoza i Nicolás O ega Can e o, “Inundaciones his ó icas y la génesis de la acción hid ológico- o es al en España (1855-1933)”, en A.
Gil Olcina i A. Mo ales Gil, eds., A enidas lu iales e inundaciones en la cuenca del Medi e áneo, Alacan , Uni e si a d’Alacan , 1989,
pp. 347-364.
6 Manuel Bosch Juliá, Memo ia sob e la inundación del Júca de 1864, Mad id, 1866; José Gómez O ega, F ancisco Liza aga y
E a is o de Chu uca, Es udio de las inundaciones del Júca , manusc i de 1866; ed. acsímil, València, 1988.
- 3 -
Pe o això, aques eball ha de conside a -se una p ime a ap oximació que aspi a a
econs ui els e s gene als de la inundació i el seu impac e social a la zona a ec ada. Res a un
ampli espai pe a que la ece ca u u a amplie o esmene la in e p e ació que plan eja em a les
planes segúen s. Al p ime apa a exposem una desc ipció de la iuada amb la inali a de conéixe
els e s. Als apa a s següen s ens ocupa em de la qües ió que conside em onamen al: l’impac e
sob e els di e sos componen s de la iquesa ma e ial de la Ribe a. Aques ipus d'episodis na u als,
que enien una p esència ecu en a les planes d'inundació del món medi e ani7, a ec a a de
mane es mol di e en s a una socie a u al on les condicions de ida i de p oducció e en mol
so in di ícils o p ecà ies. Des del pun de is a de l'his o iado , aques s e ec es cal in e io i za -los
en l’anàlisi de l'e olució ag à ia i social. Les iuades no e en excepcionals sinò que cons i uïen el
ac o més in luen de isc i ulne abili a en aques es socie a s on l'aigua e a un ecu s p incipal de
la p oducció, c eado a de iquesa pe ò des uc o a ambé dels mi jans de ida de la població. En el
cu e mini, doncs, la p oducció ag à ia i les elacions socials de ien eu e's in luides pe les
ca às o es na u als, enca a que la his o iog a ia apenes se n'ha ocupa 8. L’expossició a les
e ingudes c e a o mes peculia s d’ince esa pe a l’ac i i a ag à ia, con a les quals e a di ícil
p o egi -se9. La ges ió del isc, que o a socie a u al, his ò icamen , ha hagu d’a on a 10, e a, en
aques cas, especialmen cos osa i només podia aspi a a pal.lia una pa eduida dels danys de
les g ans e ingudes medi e ànies.
D'al a banda, no p end em en conside ació, pe aons d'espai, el e que aques es
ca às o es no e en exclussi amen na u als: ja els analis es con empo anis an assenyala
di e en s causes d'o ige humà, com a a la de o es ació, que con ibui en a ag euja l'impac e de la
e inguda. És una qües ió impo an , pe ò no al e a el balanç dels e ec es sob e l'economia i la
socie a ibe enques, que és l'objec e del nos e es udi.
Un dia de e eda i des ucció
El dijous es de no emb e a anscó e nu ola en o es les coma ques cen als
alencianes, pe ò cap es imoni pa la de pluja aquell dia. Va se a la mi jani del es al qua e quan
una empes a de g an iolència (amb un g an apa ell elèc ic i empo al de lle an que a p o oca
nau agis a l’en ada del po de València) a inicia un dia sence de pluges in enses que se ien les
esponsables de la inundació. Du an o el di end es a plou e en una à ea ex ensa que abas a a
7 Joan Ma eu i Bellés, "El llano de inundación del Xúque (País Valenciano): geome ía y epe cusiones mo ológicas y paisajís icas",
Cuade nos de geog a ía, 27, 1980, pp. 121-142.
8 Una excepció és l'acu a es udi sob e l'impac e de les iuades du an l'època mode na de Tomás Pe is Alben osa, His ò ia de la Ribe a.
De esp es de les Ge manies ins a la c isi de l'An ic Règim, olum I L'escena i i els p o agonis es, Alzi a, B ome a, 2001, pp. 99-120.
9 Guy Lemeunie i Mª Te esa Pé ez Picazo, “La sociedad mu ciana en e a las inundaciones (1450-1900)”, en Gil Olcina i Mo ales Gil,
A enidas lu iales…., pp. 365-373.
10 J.B. Ha dake , R.B.M. Hui ne, J.R. Ande son i G. Lien, Coping wi h isk in ag icul u e, Camb idge, Mass., CABI Publ., 1997.

- 4 -
la majo pa de la conca del Xúque dins del e i o i alencià. En can i, més amun de Co en s les
pluges no an se excepcionals; a Valdeganga o Alcalà, pe exemple, o simplemen es an
inunda les ho e es p ope es al iu.
Dins del e i o i implica , les p ecipi acions an se mol desiguals. To s els es imonis
coincideixen en què o en especialmen abundan s i o encials al massís del Ca oig. D enada pe
les xa xes lu ials dels ius Can abán, Escalona i Sallen , a més dels nomb osos ba ancs, aques
olum d'aigua a nod i àpidamen el Xúque . Pe la seua banda, el Cab iel no a apo a olums
de g an conside ació. Pe an , el g an c eixemen de cabal del Xúque es a p oduï aigües a all
de Jalance. La in ensi a de les pluges a se g an pe ò un poc meno a la Se a d’Engue a i a les
conques de l’Albaida i el Mag e. Finalmen , a la all baixa del Xúque i a les mun anyes li o als de
la Ribe a i la Valldigna la pluja a se més mode ada. En o cas, als llocs de màxima p ecipi ació la
in ensi a a se ele ada, com mos en les úniques dades exac es de plu iosi a amb què comp em:
les que ecollia, com ha ia e des de dècades en e e, el capellà Sal ado Bodí a Ca caixen . Als
dies 4 i 5 a egis a 302 mm. en 33 ho es (men e l’obse a o i de la Uni e si a n'ano a a 75)11.
El màxim de plu iosi a degué assoli -se a Aio a. A l'ex ens e me municipal d'aques a
locali a , la g an iolència de l’aigua a a ossega una pa de la e a ag ícola, oques i g a a.
Amb Jalance és on més supe icie ag ícola a desapa eixe pe comple , 123 Ha., al que cal a egi
la des ucció d’un ele a nomb e d'a b es i ceps. En aques es zones del secà in e io , la p àc ica
habi ual de cul i a als ba ancs (“cañadas”) bas in mu s ans e sals (“calzadas”) a ag euja
l’impac e: al ba anc de Za a, pe exemple, l’aigua a des ui o almen els mu s i a endu -se la
e a12. A més, l'aigua canali zada pe la ambla que a essa a el poble a ende oca 20 cases.
De Jalance a Tous l’aigua a a ança des uin , sob e o , les pe i es séquies, els pon s i els
molins, sense a ec a els pobles aigües amun de Tous. A Co en s la e inguda a deixa eno mes
dipòsi s de e a i ped es. A Milla es, l'ex emada iolència de la pluja i la inmedia a e inguda no
an deixa cap cons ucció a o a iu. Pe ò a se Tous el lloc que, en e mes ela ius, po se més
a pa i . Ubicada en una co ba del iu i al cos a ma eix del caixe , la població a supo a es
e ingudes al lla g del día qua e: la p ime a a les nou del ma í, p oceden dels ba ancs de les
mun anyes dels ol an s; la segona a les qua e de la esp ada, amb el cabal que el iu po a a de
més amun ; la e ce a, a les nou de la ni , a ma ca el pun més al de la inundació. G an pa del
poble a se a asa . D'unes 250 cases amb què comp a a el poble, 107 an se des uides, la
majo pa d'elles ins els onamen s: hi a es a la oca nua que, desp és, a ia di ícil assenyala
11 Joan Ma eu i Bellés, "La inundación de la Ribe a del Júca (20-21 de oc ub e de 1982)", Es udios geog á icos, 170-171, 1983, p. 204.
12 Gómez O ega e al., Es udio de las inundaciones....., p. 94.
- 5 -
la locali zació exac a de cada casa13. A l'in e io de l'església es an egis a 6’5 me es d'al u a de
l'aigua. Les ho es an desapa èixe comple amen , la qual cosa obliga a plan eja les di icul a s de
ecupe ació amb què es oba ien nuclis pob es i de pocs ecu sos ag a is, com aques , a
l'endemà d'episodis com el de 1864.
En a iba a la plana d’inundació és quan l’impac e de la e inguda a se més d amà ic. La
zona més poblada, amb una ex ensa supe icie ag ícola i la majo pa de egadiu, amb un conjun
di e s d'ac i i a s econòmiques i una xa xa de comunicacions -camins i una de les escasses línies
e o ià ies d'Espanya- ela i amen densa, ha ia de pa i , pe o ça, els pi jo s danys. A la
Vall a a es a deposi a la majo pa de la e a i les ped es que la co en a ossega a d'aigües
amun , i a deixa capes g uixudes en ex ensions impo an s. A di e ència de les e ingudes que
pod iem conside a no mals, que s'esde enien gai ebé o s els anys i que deixa en sob e els
camps una pe i a capa de sedimen s ú ils pe a la e ili a del sòl, episodis com el de 1865 apenes
ind ien e ec es benè ics. La iolència de l'esco en ia de ia p o oca més pe judicis que bene icis,
al com accep a a un a en obse ado de les conseqüències de la e inguda14.
Als pobles g ans de la Ribe a Al a es a p odui el cen e de la ca às o e. A Ca caixen ,
du an o a la ni del es al qua e a plou e amb o ça i al dema í el iu s'ha ia desbo da a l’ho a i
comença a a en a al poble15. Els es imonis coincideixen en una ci cums ància que ens ajuda a
explica el g an impac e de la e inguda: malg a que l’aigua comença a a a anza pe alguns
ca e s, “[....] no se inquie ó, sin emba go, el ánimo del ecinda io po es e suceso. La ciega
con ianza ue la causa de muchas pé didas y desg acias que se deplo an. A nadie se le ocu ió
pone a sal o los muebles y los animales domés icos”16. La aó d'aques a a al manca de eacció
l'apun a un al e obse ado coe àni: “A ezados sus mo ado es a cie as a enidas pe iódicas, no
p esin ie on odo el ho o de la g an ca ás o e [.…] y espe a on con cie a anquilidad y casi con
indi e encia la llegada de las aguas”17. Sens dub e, l’expe iència de les inundacions eqüen s pe ò
no ca as ò iques, que només in adien l’ho a i mol poc el poble, a e que no es p engue en
mesu es de p o ecció i això a ag uja les pè dues.
Des de migdia del dia qua e ha ia deixa de plou e, pe ò les aigües puja en i, des de les
qua e de la esp ada, l’augmen de ni ell a se apidíssim, sembla que a causa de la e inguda
del iu Albaida, que a a egi -se a la del Xúque . Al cap esp e la empes a i la pluja an o na pe
acompanya les ho es més d amà iques, en e aquell momen i la mi jani , quan a assoli -se el
momen àlgid de la inundació. A pa i d’ací el descens de l’aigua ambé a se mol àpid, pe ò la
13 Ibidem, p. 110.
14 Bosch, Memo ia sob e la inundación......, pp 85-88, con a la idea de què les inundacions bene icien la e a cul i ada.
15 La seqüència empo al a Albe ic, en Ma eu, "La inundación.....", pp. 208-209.
16 Bosch, Memo ia sob e la inundación......., p. 339.
17 Boix, Memo ia his ó ica......., p. 121.
- 6 -
des ucció no ha ia acaba : la ni següen , en e el cinc i el sis, a o na la empes a de o ma
iolen a i a p o oca l'ensulsiada de 40 cases.
A Alzi a obem la ma eixa seqüència dels e s, pe ò una al u a inundada enca a majo (24
pams on als 15 de Ca caixen ) i un embassamen més p olonga de l'aigua el ni ell de la qual a
baixa len amen el dia cinc a causa de la opog a ia del poble i de la p esència de ibu a is del
Xúque (el iu dels Ulls, el Mag e i els di e en s ba ancs), que emansa en les aigües. Ací obem
les majo s pè dues humanes i ma e ials: 4 mo s a Ca caixen i 12 a Alzi a, enca a que hi ha
con adiccions en e les ci es de on s di e en s, de mane a que el balanç a Alzi a pugué ha e
assoli en e 20 i 30 mo s18. Es an assola o an es a amb g eus despe ec es 280 cases a
Ca caixen i 684 a Alzi a, el que dona una idea de la baixa quali a de la cons ucció de mol s
edi icis. En can i, a Algemesí l'impac e a se mol meno : a la mi jani del qua e al cinc, el Mag e i
el Xúque an inunda el poble pe ò sense supe a l'al u a d'un me e.
Pe la seua banda, a la Ribe a Baixa els danys a les poblacions an se meno s. Albala ,
Polinyà, Riola i Fo aleny an pa i g eus des uccions de e es, séquies i sénies. A Sueca l'aigua
apenes a a iba al poble, en pa g àcies a les “mo es” que la p o egien. El cu s de l’aigua cap a
l’Albu e a, amb meno eloci a , sembla que no a p o oca g ans des uccions a les e es, igual
que a Sollana, on a inunda -se o el e me. Culle a a pa i les majo s des uccions. Al poble
l’aigua només a en a als ca e s més baixos, pe ò el empo al ma í im a p o oca no ables
des uccions a les ho es. Pe p o egi -les hi ha ia malecons de so a que el ma a enca en
di e sos pun s, de mane a que l'eixida àpida de l’aigua de la inundació pe aques s o a s a
a ossega el sól ege al i desp és l’aigua del ma a en a -hi i a embassa els llocs més
ebaixa s19. Finalmen , la desembocadu a del Xúque a can ia de lloc i el iu a omand e du an
algún emps amb dues eixides al ma . El descens de ni ell que açò p o oca a a impossibili a
l’en ada de aixells i obliga ia en el u u inmedia a e les eïnes de cà ega amb lanxes.
Quan les aigues an baixa , al lla g del dia cinc i sis i la agèdia començà a e -se palesa
pe als habi an s a ec a s, les p ime es ac uacions an p odui -se amb apidesa, quasi com en un
i ual al que de ien es a acos uma s els esponsables dels ajun amen s de la zona. D'aques a
apidesa depenia què la ca às o e no s'amplia a enca a més. A Alzi a, les p ime es mesu es les
a pend e l'Ajun amen el ma eix dia cinc20. El p ime a se ecupe a o s els cadà e s, en
especial els que es oba en a l'in e io de les cases ende ocades, i en e a -los; inmedia amen ,
apun ala les cases que amenaça en cau e i e acua les més pe illoses; i, al ma eix emps eu e
18 Bosch, Memo ia sob e la inundación......., pp. 341 i 344; Boix, Memo ia his ó ica......., p.241, pa la de 27 cadà e s inhuma s a Alzi a;
en can i, se ien 20 els mo s a aques a ciu a segons ci es de documen s o icials: A.M.A., “Riu Xúque ”, nº 18.
19 Gómez O ega e al., Es udio de las inundaciones.........., p. 124.
20 A.M.A., "Riu Xúque ", nº 18.
- 7 -
dels pobles la g an quan i a d’animals mo s que hi ha ia pe o a eu. Aques es asques
degue en oba di icul a s, com e e de la magni ud del p oblema i la limi ació de mi jans. Pe això,
p obablemen , es a op a pe llença els animals –que comença en a descompond e's- al iu
ma eix: cen ena s de cadà e s de ca alle ies, o elles, po cs, e c. hi an se llença s els díes
següen s i mol s al es c ema s sob e el e eny. A cos a de la salub i a de l'aigua s’e i a en així
els pi jo s iscos d'epidèmies, pe ò no es a elimina del o aques a p esència incomoda: mol s
dels cosos de les bès ies es depossi a en als emansos i, inalmen , a les plages de Culle a on
ani ien ape eguen dies desp és. En qualse ol cas, cal insis i en que la espos a a se àpida,
sob e o si enim en comp e la limi ació de mi jans de l'Adminis ació en aques a època de o mació
de l'Es a cen al. Una dada esul a ilus a i a: el dia se a Alzi a ja es an paga 250 jo nals pe a
ne eja ca e s.
Un al e conjun de mesu es d’u gència a ec a en a la subsis ència de la població. L'alimen
bàsic, el pà, no podia se elabo a : la a ina s’ha ia e malbé i la llenya i els o ns es a en mulla s i
b u s. Les au o i a s, amilia i zades amb el pe ill social que la manca d’alimen s ep esen a a, s’ho
an pend e se iosamen : es ac a a de “[.…] p opo ciona al ecinda io lo p eciso pa a que la
cues ión de subsis encias no aumen ase la desg acia y c ease un con lic o”21. El día sis, pe
exemple, l'Ajun amen d'Alzi a demana a als pobles eïns o es les acions de pà que pugue en
en ia , i així "[...] calma los ánimos de es os habi an es an jus amen e sob eexci ados"22. Aques a
espos a é in e és pe què ens mos a els ecu sos que podien mobili za -se en una socie a on la
subsis ència enia una p ocedència onamen almen local i on la capaci a de ans e ència
massi a de p oduc es e a limi ada. De e , en mol s casos, els p ime s auxilis an eni dels pobles
eïns. A Alcàn e a, pe exemple, an se acolli s espon àniamen eïns de Cà ce , Co es i
Beneixida que ha ien ugi en massa de les seues poblacions el dia cinc; a Ca caixen es an
eb e alimen s de Xà i a i els pobles de la Valldigna; Alzi a a se auxiliada des d’Algemesí i
Guadassua amb alimen s i ca alle ies des inades a les eïnes de ne eja.
L'impac e econòmic de la e inguda
L'anàlisi de les conseqüències sob e els mi jans de ida i els pa imonis de la població
a ec ada exigeix di e encia els danys a l’ag icul u a, l’ac i i a cen al de la què depenia la socie a
ibe enca, i la es a de danys que a ec a en l'habi a ge, les ac i i a s manu ac u e es i come cials i
les in aes uc u es. En la p àc ica, pe ò, la majo pa de la gen a pe d e, al ma eix emps, ac ius
ag a is i al es bens. I això condiciona a la ecupe ació: el llau ado que ha ia pa i danys a les
21 Bosch, Memo ia sob e la inundación....., p. 341.
22 A.M.A., "Riu Xúque ", nº 18.
- 14 -
esols ja ha ien es a colli s, e d'algún lloc. Cal no oblida que dacsa i esols e en alimen s
p imo dials pe als més pob es, que apenes menja en pà de bla o, enca a menys, ca n. El bla
s’es a a semb an en aquell momen i, pe an , es an p odui danys on ja s'ha ia acomple la
semb a i el sòl a se emogu . On la semb a enca a no s’ha ia e , aques a ope ació a a on a
di icul a s a causa de què mol es e es es a en en ollades i això obliga a a pa ali za els eballs.
De l'a òs, pe la seua banda, només s'en a pe d e el que hi ha ia a alguns maga zems,
pe ò sembla que no la majo pa de la colli a, ja enuda o en lloc segu . Els pobles a osse s, pe
an , an pa i danys globals meno s en no eu e's a ec ada la seua p incipal on d'ing essos. Pe ò
sí an ha e -hi dos impac es elaciona s amb el cicle a osse . D'un cos a an esul a des uides
les a es, que ha ien es a semb ades en se emb e pe a se i d'adob e d als a ossa s de l’any
següen . Aques a educció del suminis e de ni ògen pe a la p ope a colli a de plan e s i d’a òs
degué min a els endimen s l'any 1865. De l'al e cos a , la palla de l'a òs enca a es a a als
camps desp és de la ba uda i a se a ossegada pe l'aigua. Aques subp oduc e enia, en
l'economia ag a ia de la zona, mol s usos: se ia com a lli del ama i, pe an , pe a l'ob enció de
e ili zan o gànic; ambé e a un combus ible pe als o migue s o es c ema a di ec amen al camp
pe adoba la e a; es eia se i com a p o ecció de con eus ulne ables al ed o pe a
l'embala ge de a onges o cebes; i s'u ili za a pe als sos es de les ba aques. Algún obse ado
coe ani, a més, li a ibueix un impac e especialmen g eu: la inmensa quan i a de palla que es
oba a a les e es o als camps, a ossegada pe l'aigua, es a emba iola a les b anques dels
a b es i a acili a que la co en els e a cau e. Fins a un 80% dels a b es omba s pogue en
eu e's a ec a s pe aques a ci cums ància36.
Enca a an ha e més danys a la p oducció, a banda de les g ans colli es. Les
decla acions pos e io s dels a ec a s mos en ei e adamen que els camps d’ho a es a en
plan a s en aquell momen de di e ses combinacions de a es, al als, sa anò ies, cacahue i, en
meno mesu a, ca xo es i d’al es ho alisses. Del cacahue es a pe d e o a la colli a: la que
enca a no ha ia es a a eplegada i, sob e o , la que es a a a les e es i se la a endu l’aigua.
Dues plan es a a ge es an se mol a ec ades, l'al als i les sa anò ies, el que ep esen a a una
pè dua impo an que a ec a a l’alimen ació del ama de eïna. Si més no, l’al als es a pe d e
pe ò les plan es no an se a ancades, el que a e i a les pè dues de sòl. A això calia a egi les
pè dues de a es pe a a a ge i l'o di i la ci ada semb a s en se emb e. Van sal a -se, en can i
les ga o es que ja s'ha ien colli , enca a que, en mol s llocs de l'in e io , els ga o e s an pa i
danys pe les o en ades. Finalmen , es an pe d e a onges que es a en als a b es, pe ò la majo
36 Bosch, Memo ia sob e la inundación......., p. 235.

- 15 -
pa dels a onge s no es oba en a la plana de inundació sinò en llocs més ele a s on no a
a i a la e inguda: a se , p obablemen , la colli a menys a ec ada.
No disposem de alo acions mone à ies de les pè dues de colli es pe què s'incloïen, de
mane a indi e enciada, en els danys a la e a37. En qualse ol cas, cal p egun a -se què signi ica a
la pè dua d'una pa impo an de la colli a pe a les economies amilia s que e en les
p edominan s a les es uc u es ag à ies de la zona. En absència d’es al is d'una ce a en i a , bona
pa dels cul i ado s depenien dels ing esos anuals an pe a la subsis ència com pe a on a el
con eu de l‘any següen i paga la enda i els deu es an e io s. A més d’a ec a , a cu i mi jà
e mini, a l’alimen ació de la amília les pè dues signi ica en di icul a s pe a posa en ma xa de
bell nou la p oducció. To això es aduia en la necessi a d’un majo endeu amen . Desp és de les
inundacions els p és ecs in o mals de ien assoli xi es més al es, de mane a que els his o iado s
hau ien de eni en comp e que episodis ca as ò ics com aques in luien de mane a decissi a en
els cicles d’endeu amen .
D'al a banda, pe a mol s cul i ado s hi ha ia l’obligació de la enda: cap a 1860 es
egis a en o icialmen uns 3.750 a enda a is a les dues Ribe es38. Al momen de la e inguda
s'es a a p ocedin al pagamen del segón e mini anual, el de To s San s, en els casos en què la
enda es di idia en dos pagamen s. També a ec a a als que abona en el segón e mini pe Nadal
i, en o cas, les pè dues condiciona ien el pagamen als anys següen s, men e les economies
campe oles es ecupe a en. El més habi ual e a que, da an di icul a s g eus com les de i ades
d'aques a ca às o e, els p opie a is elaxa en el cob amen , bé amb ebaixes de l'impo bé amb
l'admissió d'enda e imen s en el pagamen que, mol es egades, s'a ossega en du an anys o
mai no e en paga s. De e , abans de la inundació, les di icul a s ag à ies que i ia l'ag icul u a del
li o al alencià ha ien exigi ja ebaixes de la enda pagada39. Cal eni p esen , pe ò, que aques s
ajus amen s només es podien e a a és de la negociació pa icula i zada en e el p opie a i i
l'a enda a i i que no hi ha ia ecolçamen legal pe a ob eni modi icacions de la enda, ja que els
con ac es solien inclou e la clàusula “a iesgo y en u a”. Malg a això, les dades mos en que
mol es egades els p opie a is ha ien de se lexibles, sob e o quan la causa e a un episodi com
el que ens ocupa, que a ec a a a la majo ia de cul i ado s i, pe an , di icul a a la subs i ució de
l'a enda a i amb ga an ies d'èxi pe al p opie a i. El cas de les e es que Vicen Cala ayud
37 Hi ha algunes dades que poden pe me e, en el u u , un cálcul d'aques a pa ida. Així, la pè dua de l'al alç d'una anecada es a
alo a en 150 eals; de sa anò ies 50 eals; el ca ís de bla , en 150 eals i el d'a òs en 135. A.D.P.V., E.2.1, caixa 2, exp. 13.
38 Re o mas sociales. In o mación o al y esc i a, Mad id, 1891, ol. III, p. 308.
39 "La indus ia ag ícola alenciana a a iesa una c isis di ícil. La pé dida de la seda, equi alen e pa a las en as ag ícolas de la
p o incia, a la de 16 o más millones anuales, ha colocado al lab ado en una si uación angus iosa que en odos los pueblos la esuel e
buscando inu ilmen e en las cosechas de ce eales una compensación equi alen e a sus abajos y a la en a que ha de paga , y como
no las ob ienen ni medianas siquie a, escasean los abonos y las labo es y se concluye o po deja el a iendo o po pedi ebaja en la
en a de la ie a. Es as ebajas han llegado en algunos pueblos de la Ribe a a ep esen a el 25% en algunos casos y en o os el 50%",
J. Pa do de la Cas a, "Cebo de ganados", La Ag icul u a Mode na, ol. I, 1864, p. 310.
- 16 -
Aba gues, p opie a i esiden a València, enia a Ca caixen ens con i ma aques es ac uacions:
com a conseqüència de la inundació, el e a inen a ha e d'accep a enda e imen s de la enda
i a edui -ne l'impo , a més d'augmen a la in e sió pe a posa en con eu les e es a ec ades40.
El segón conjun de danys, la des ucció del sòl cul i a i dels a b es, acompanya a en
mol s llocs la pè dua de les colli es. Tenia, en can i, un impac e po se més g eu pe què a ec a a
a la capaci a p oduc i a, e a en mol s casos i e e sible i, en cas de no se -ho, exigia in e sions
pe a emon a -lo. Segons les a aluacions coe ànies, una ex ensa supe icie, 14.000 hec à ees, a
esul a danyada, de la qual 2.200 hec à ees an se classi icades com a “des uidas”. La majo
pa e a de egadiu, pe ò al secà ambé a se a ec ada una supe icie ap eciable. Els danys es
de ien, p incipalmen , a es p ocesos mecànics que a expe imen a la e a pe l'e ec e de la
co en de l'aigua. On l’aigua ha ia du més eloci a , a ac ua l’e osió: la e a a se a ossegada
i a desapa eixe . De egades ins deixa al descobe oques, com a les ho es de Tous, on
apenes a es a -hi e a ú il. La pè dua e a més sensible pe què es ac a a de capes de e a
cul i able millo ades pel eball i la e ili zació i, pe an , di ícil de eposa . Es pe dia així el supo
ísic pe a l’ag icul u a i aques dany ana a acompanya , so in , de p oblemes de locali zació de
les pa cel.les, ja que s’esbo a en els lími s i desapa eixien pun s de e e ència. El alo de la e a
a ec ada pe aques a min a disminuía conside ablemen i això signi ica a l'empob imen
pa imonial dels p opie a is.
A d’al es llocs, el p oblema an se els dipòsi s. Van ha e mol es pa cel.les “inundadas de
pied a”, “a enadas” o “llenas de a ena inísima que les han hecho oma el mismo aspec o de la
playa del ma ”41. De egades, els dipòsi s e en d’una g ossà ia conside able i podien assoli , en
algún pun conc e , els qua e me es. I so in els dipòsi s es eien en à ees on la e a cul i able ja
ha ia es a a ossegada, de mane a que els llau ado s, quan aconseguien eu e els dipòsi s, es
oba en sense sòl cul i able42. Finalmen , es a p odui un deslli ellamen del sòl en p àc icamen
o es les e es de egadiu, el que a ec a a al eg u u de les pa cel.les.
En conjun , aques s impac es signi ica en la pè dua de capaci a p oduc i a pe a les
p ope es colli es i exigien in e sions signi ica i es pe a epa a el sòl cul i able. To es les e es de
egadiu an necessi a eïnes de lli ellació, que es eia passan la agella pels camps. En mol s
llocs a ha e que ca eja e a i ped es (que, a Cà ce , pe exemple, es llença en al iu i
p o oca en la p o es a dels enginye s) i, en mol s al es, du no es capes de e a cul i able. La
40 Sal ado Cala ayud, Jesús Millán y Mª C uz Romeo, "El en ismo nobilia io en la ag icul u a alenciana en el siglo XIX", Re is a de
His o ia Económica, XVIII, nº 1, 2000, p. 95. Un al e exemple de coope ació en e p opie a i i a enda a is pe a econs ui les
in aes uc u es des uides, en aques cas pe una ba ancada en 1843, és el del pa imoni de l'Hospi al de València a Alzi a: José R.
Modes o Alapon , C isis y ans o mación en la g an p opiedad en is a alenciana. La ges ión ag a ia del Hospi al Gene al de Valencia
(1780-1860), Tesi Doc o al, València, Facul a de Geog a ia i His ò ia, 2004, p. 310.
41 Gómez O ega e al., Es udio de las inundaciones......, p. 94.
42 Ibidem, p. 131.
- 17 -
ecupe ació de la e a exigia, sob e o , un g an olum de eball, un ecu s abundan en e els
llau ado s, pe ò implica a ambé despeses quan calia comp a e a pe eposa o agella .
Aques es eïnes exigien aco d en e p opie a is i a enda a is, en els quals els p ime s enien que
assumi pa del cos . En qualse ol cas, els endimen s degue en baixa du an els p ime s anys
pos e io s a la e inguda, i mol es e es an es a e mes du an alguns anys.
Quad e 4. Supe icie ag ícola a ec ada pe la inundació (en Hes.)
“Des uida” “Danyada”
Regadiu:
F ui e s
2
605
Ho a 626 3.545
A òs 86 2.179
Secà:
Ce eals
634 2.500
Vinya 238 1.132
A b es 567 1.044
D’al es 31 841
TOTAL 2.184 11.846
Fon : A.D.P.V., E.2, caixa 5, exp. 76. Elabo ació p òpia.
D'al a banda, a b es i inyes an se ambé a ec a s i això suposa a una impo an pè dua
de capi al. Aques a descapi ali zació signi ica a ambé que les colli es es eduien no de mane a
conjun u al sinò du an bas an anys, ja que la ecupe ació de capaci a p oduc o a de les
plan acions a bò ies no e a inmedia a. Quins a b es an esul a més a ec a s? Un poc més de
50.000 a onge s an se danya s, la majo ia a Alzi a, Ca caixen , Polinyà i Culle a. Les mo e es
an se l'a b e més a ec a i els càlculs pos e io s pa len de 94.015 mo e es, de les quals només a
Alzi a s'en an pe d e 25.000 i a Ca caixen , 12.000. Mol es mo e es que l'aigua no a e cau e,
an se c emades desp és pe què la palla a ossegada pe l'aigua es a emba iola a les
b anques i eia mol cos osa la ne eja. D'aques a mane a, mol s p opie a is an ap o i a aques a
ci cums ància pe a des e -se d’uns a b es que ha ien pe du endibili a , en especial des de la
c isi de la peb ina als anys cinquan a. També an pa i els a b es al secà: unes 15.000 oli e es i
una quan i a semblan de ga o e es an se a ec ades. Riu amun d’An ella mol es ga o e es
an se a ancades, ja que es oba en a l'in e io dels ba ancs o en la p oximi a del iu. Un ele a
nomb e d'al es a b es a se íc ima de la u a de l'aigua: a Aio a, pe exemple, an se a ec a s
- 18 -
oms i lledone s, que es plan a en pe ap o i a la us a en la ab icació d’eines ag ícoles.
Finalmen , les on s pa len d'una xi a al íssima de ceps, 1.027.000, sob e o a Co en s, Aio a i
Engue a i, en meno mesu a, a la all d’Albaida. Pe ò ambé a la Ribe a Al a la inya a pa i : a
Alzi a, pe exemple, an se a ec a s uns 160.000 ceps.
El e ce àmbi d'incidència de la e inguda a se la pè dua d’eines i animals, que enia una
doble essan : dany pa imonial i de e io amen de la capaci a p oduc i a pos e io . Pel que a a
les eines, comp e e de la senzillesa de l'ins umen al u ili za , les pè dues d’aixades o o ca s
gua da s a les ba aques o a les cases dels llau ado s no degue en ep esen a un pe judici
mone a i excessiu. Un dany que ep esen a a cos os majo s e a el que an pa i les sénies que hi
ha ia dispe ses a les e es baixes: nou an se des uides i 82 danyades, la majo ia a Algemesí i
Polinyà. Al cos a d'açò, una al a pè dua d'insums agícoles: an desapa eixe mol es cà egues de
em que es a en als camps pe a se u ili za .
L'impac e més g eu, pe ò, el a cons i ui la pè dua d’animals de llau ó, que e en, al cos a
de la e a, el p incipal bé de capi al amb què comp a en les explo acions i que es oba a o a de
la capaci a adquisi i a de la majo ia de cul i ado s, que solien comp a -los a c èdi . Unes 900
ca alle ies, la majo pa a Alzi a i Ca caixen , an mo i o egades i això ep esen a a el 16% del
o al d'aques ama egis a als pa i s d'Alzi a i Albe ic43. Un dels p oblemes que ep esen a a
aques a pè dua e a que els animals e en més necessa is que mai en aquells momen s, pe a
epa a la e a i p epa a les següen s colli es, men e la capaci a de comp a de la majo ia de
cul i ado s ha ia min a conside ablemen , el que degué obliga a un majo endeu amen pe a
eposa la o ça de i .
També an ha e pè dues a la amade ia de enda, que acomplia di e ses uncions en
l'economia ag à ia del li o al alencià: p opo ciona a ing esos complemen a is a mol s llau ado s
que c ia en uns pocs animals a casa; con ibuia a la subsis ència alimen à ia dels p opis
cul i ado s; i subminis a a e ili zan o gànic a una ag icul u a mol necessi ada d'aques ecu s.
A la e inguda an mo i 61 aques, 700 o elles, 370 cab es, 340 po cs, més de 11.000 aus de
co al i an se des ui s uns 830 uscos44. Un cop més, Alzi a i Ca caixen an pa i les majo s
pè dues absolu es, especialmen pel que a als po cs, dels quals en an mo i uns 230. En el
momen de la e inguda els po cs es a en en un momen a ança de l’eng eixamen que p ecedia
a la ma ança de p incipis d’any i, pe an , la pè dua degué a ec a a un dels componen s p incipals
de l’alimen ació de mol es amílies, o ige de bona pa de les p o eínes d'o ige animal que inge ia
aques a població de die es bàsicamen ege als. Algunes ci cums àncies especí iques an sal a
43 El 1859 al pa i judicial d'Albe ic hi ha ia 1.357 ca alle ies i al d'Alzi a 4.246. A.D.P.V., C.3.7, caixa 4.
44 Bosch, Memo ia sob e la inundación....., pp. 341, 344, 350, 351, 352 i 354.
- 19 -
animals: a Alzi a, pe exemple, uns 120 bous que s’u ili za en pe ca eja la us a que a iba a pel
iu es oba en pas u an a la mun anya, abans de la empo ada de eball i, a causa d'això, no an
se íc imes de les aigues45.
El qua ipus d'impac e és el que a pa i la in aes uc u a hid àulica de la zona. Ací les
des uccions o en mol impo an s. Les séquies e en especialmen ulne ables pe la seua
connexió amb el iu i la agili a de la majo pa de les cons uccions. Fins i o la pa més sòlida
de la xa xa de eg, els assu s, a pa i g eus des uccions, en pa icula a les g ans séquies de la
Ribe a Al a. Pe con a, els assu s de la pa inal del Xúque an eixi millo pa a s i això a ajuda
a que l’a òs es ege a menys a ec a en la colli a de l'any següen . La xi a o al de danys als
sis emes de eg de la zona a ec ada es a calcula en uns 14 milions de eals. Els assu s de les
séquies de Ca caixen , Escalona i An ella ha ien esul a des ui s i els p ime s ams d’aques es
séquies, mol p ope s al iu, ambé ha ien pa i g eus danys. Va se , pe ò, la séquia Reial del
Xúque la que es a oba amb danys de majo en i a . Qua e dies desp és del desas e, quan els
memb es de la Jun a de Go e n, acompanya s pe l’a qui ec e de la séquia, an a iba a An ella
an es a esglaia s46: l’assu p àc icamen ha ia desapa egu . En el seu lloc hi ha ia un bui de
150 me es d’amplà ia en el que o a cons ucció ha ia desapa egu ins els onamen s. El p ime
am del canal es a a plé dels ende ocs de l’assu i la es a del canal enia in ini a de encamen s
i solsides que, de egades, omplien o el canal. L’a qui ec e Sebas ià Monleón a e una p ime a
a aluació de les despeses pe a una econs ucció p o isional que pe me e a ega els mesos
següen s: gai ebé es milions de eals pe a ne eja el canal i bas i un assu p o isional
d’es aques i aulons de us a. La econs ucció de ini i a de l’assu es a a ajo nada i es calcula a
un cos d'al es es milions. Es ac a a de despeses ele ades da an les quals les comuni a s de
egan s oba en di icul a s impo an s. Una ca às o e com aques a posa a en ensió el conjun de
la ges ió quo idiana del eg. La séquia Reial ja es a a endeu ada: aquell ma eix any s’ha ia signa
un p és ec de la Socie a de C èdi Valencià de 80.000 eals pe a e l’escu ada47. Pe la seua
banda, el cob amen del cequia ge o dina i mos a a enda e imen s impo an s que, amb la
inundació, s'ag euja en ja que es eia di ícil ap emia als mo osos. Pe a les necessi a s de
epa ació calia un cequia ge ex ao dina i de 40 eals pe anecada (l’o dina i es a a al ol an de 2
eals), pe ò la capaci a de pagamen dels egan s e a escassa comp e e de les pè dues so e es.
To això a susci a in e minables deba s a l'in e io de la séquia sob e la mane a de cob i les
despeses.
45 Ibidem, p. 393.
46 A xiu de la Séquia Reial del Xúque (d'a a en a an A.S.R.X.), llig 43, exp. 79. A.D.P.V., E.3.1, caixa 245, exp. 5497.
47 A.S.R.X., llig. 43, exp. 90

- 20 -
L'impac e de la e inguda in e e ia, a més, amb la si uació ins i ucional de la séquia Reial,
la p opie a de la qual es a a, des de eia uns any, en discussió. Desp és que el Reial Pa imoni
hague a a o ga , el 1861, el domini ú il del canal a un pe sona ge amb bones elacions a la Co ,
Jo ge Díez Ma ínez, la séquia s'ha ia mobili za con a aques a p e ensió. S'ha ia obe així un du
con lic e que s'a ossega ia du an més de deu anys, amb li igis als ibunals i p onunciamen s
públics que compo a en ele ades despeses als egan s pe ò que acaba ien amb la e i ada de
Díez48. En p odui -se la e inguda en aques con ex , es a ob i una pugna en e la séquia y el nou
p opie a i pe la di ecció de les ob es de epa ació, en la mesu a en què aques a esponsabili a
podia se decissi a pe ea i ma els d e s de p opie a en un o al e sen i . Tanma eix, la pugna a
e a da enca a més la econs ucció.
En de ini i a, els e ec es de la e inguda an condiciona du an anys la ajec ò ia del eg a
les Ribe es i, en pa icula , de la séquia Reial. De momen , l’objec iu més u gen a o a eu, que
e a assegu a el eg pe a la colli a d’a òs del 1865, a acompli -se sense g ans p oblemes, pe ò
amb la inco po ació d’un g an olum de eball i d'ele ades in e sions.
L'impac e inal de la e inguda sob e l'ag icul u a de la zona cal en end e'l com a esul a de
la suma i la combinació d’aques a sè ie de danys i pè dues. Els cul i ado s enien que a end e a
necessi a s pe en ò ies en e enys mol di e en s, quan la capaci a de despesa p i ada s'ha ia
edui conside ablemen . Resul a di ícil a alua les pè dues en e mes mone a is de o ma p ecisa.
En algún cas conc e comp en, pe ò, amb xi es bas an indica i es. Així, l'ajun amen de
Ca caixen a classi ica les dades de les decla acions dels a ec a s en es g ups segons la
inpo ància de les pè dues: 1.057 amílies ha ien pa i pè dues o als in e io s al 20% de la seua
iquesa (pa imoni, colli es, e c.); 198 amílies, pè dues en e el 20 i el 50 %; i 133 an expe imen a
pè dues supe io s al 50%; d'aques a da e a xi a es conside a a que 112 amílies an es a en
es a de pob esa. Podem dedui que la inmensa majo ia dels a ec a s podien e e -se de les
pè dues sense g ans p oblemes. Pe ò una xi a no pe i a d'unes 330 amilies, degué expe imen a
majo s di icul a s. Po se siga possible, en el u u , es udia quan s an expe imen a un p océs de
descens social i eng uixa les iles dels pob es. En aques sen i , ca às o es com la que
conside em ací, en la mesu a que p oduien una des ucció se e a de capi al i ac ius, enien la
acul a d'in lui en l'es uc u ació social de les poblacions a ec ades. En absència de xa xes de
segu e a de ipus es a al, el isc que acompanya a la p oducció ag à ia en á ees ben do ades de
ecu sos híd ics pe ò ulne ables a la ma eixa acció de l'aigua, e a un ac o d'ince esa i de
dis o sió dels guanys inals.
48 F ancesc-And eu Ma ínez Gallego, Lluís Mayans i En íquez de Na a a (1808-1880): libe alisme mode a , bu gesia i Es a , On inyen ,
Ajun amen , 2000, pp. 220-224. Sal ado Cala ayud, "T ans o maciones ju ídicas y sociales en la Acequia Real del Júca du an e el siglo
XIX", Es udis d'His ò ia Con empo ània del País Valencià, 5, 1984, pp. 295-321.
- 21 -
Els danys a ec a en, na u almen , als que enien pa imoni o als que eballa en e es
a endades i a o s els que posseien colli es. A les Ribe es del Xúque , pe ò, i ia ambé un
nomb e ele a de jo nale s sense e es que oba en ocupació en les di e ses colli es que es
succeïen al lla g de l'any. El Cens de 1860 ecollia 6.011 jo nale s al pa i d'Alzi a i 2.321 al
d'Albe ic49. Pe aques s sec o s amb meno s ecu sos, els danys pa imonials a ec a en als
objec es domès ics i a l’habi a ge, si en enien, ja que l'a endamen de cases es a a ambé mol
es és. La p eca ie a dels es al is d'aques g up social a ia cos osa la ecupe ació de les pè dues.
Tanma eix, un ac o a pode alleuge i la seua si uació: du an bas an s mesos, la econs ucció
simul ànea en o s els àmbi s que hem assenyala a gene a una demanda ex ao dinà ia de
eball i, pe an , la possibili a d'ocupació i d'ing essos sala ials: el dia sis ja es a en pagan -se a
Alzi a jo nals de 4 a 6 eals a peons pe ò ambé a pale es, us e s i d'al es o icis que pa icipa en
en eines de ne eja50.
D'al a banda, la e inguda a esde ind e en un con ex ag a i ca ac e i za pe una ce a
c isi ag à ia. En e ec e, des de l'apa ició de la malal ia als cucs de seda el 1854, aques a ac i i a ,
abans cen al en l'ag icul u a ibe enca, a p ecipi a -se en una decadència que se ia i e e sible.
Les mo e es, enca a p esen s als camps si més no com a con eu cada cop més secunda i que
ocupa a les o e es de les pa cel.les, deixa en de se una opció endible i es o na en en mol s
casos en un des o b. S'ha ia obe , pe an , la ce ca d'al e na i es pe a una econ e sió de
con eus. Des de 1860, pe ò, s'ha ien p odui g eus gelades als a onge s i ga o e es i, al ma eix
emps, una conjun u a de p eus baixos del i a e poc endible la inya als secans. Les opcions a
cu e mini es a en, doncs, limi ades. Els e ec es de la e inguda degue en espe ona els can is,
en pa icula el pas de la seda a d’al es ap o i amen s. Ja hem comen a la des ucció
expe imen ada pe les mo e es: el bene icia d'aques a desapa ició a se l’a òs, pe a disgus
d'alguns obse ado s que compa ien l'animad e sió en e s el con eu d'aques a g amínia51. L'a òs
a conéixe un g an impuls, al que a con ibui el e d'ha e es a el con eu millo lliu a en la
e inguda. E a, a més, l’opció més adien comp e e del g au de descapi ali zació que pa ia la
majo pa dels cul i ado s i p opie a is. La in e sió que suposa a el a onge e a més di ícil
d’a on a en la conjun u a pos e io a la inundació i la si uació d'u gència no aconsella a
expe imen s ince s amb con eus nous com els que p oposa en algunes ins i ucions ag a is es.
49 Re o mas sociales..., p. 308.
50 A.D.P.V., E.2, caixa 5, exp. 78.
51 Bosch, Memo ia sob e la inundación .....
- 22 -
Conclusió
La inundació de 1864 a a ec a un e i o i, el de les Ribe es del Xúque , ca ac e i za pe
o es densi a s de població, una in ensa ocupació del sòl i una ele ada capi ali zació del sis ema
ag ícola. Les pa cel.les de e a que l'aigua a de e io a i, en alguns casos, des ui , cons i uien un
supo ag a i e ili za pe l'ús in ensiu de eball, l'abundan inco po ació d'adobs i un eg basa en
in aes uc u es hid àuliques conec ades al sis ema lu ial. Pe això, la iuada a se una
ca às o e: a des ui , momen àniamen , una iquesa ag à ia acumulada al lla g del emps amb
cos os ele a s. Pe ò, si les des uccions d'aquell any an se excepcionals a causa de la magni ud
de la e inguda, els habi an s d'aques e i o i es a en acos uma s als e ec es de l'aigua
desbo dada sob e els seus bens i la seua ida quo idiana. En aques a època p è ia a la egulació
del iu amb g ans ob es hid àuliques, les inundacions p àc icamen anuals podien ind e e ec es
bene iciosos si con ibuien a e ili za el sòl amb els seus dipòsi s, pe ò mol so in enien ambé
e ec es des uc o s. Alesho es les inundacions posa en en ensió aques a l'ag icul u a al amen
p oduc i a. Una ag icul u a, pe ò, que ambé e a àgil pe la ma eixa aó que e a p oduc i a: a
causa de que el con eu es locali za a en llocs adeqüa s pe accedi àcilmen a un olum su icien
d'aigua pe al eg. Això implica a l'ocupació de la plana inundable i, pe an , la ulne abili a
da an el ègim na u al del iu. Només un any abans, el 1863, una iuada de meno impo ància
ha ia p o oca des uccions impo an s en la in aes uc u a de eg i a exigi , al menys a les
séquies Reial i de Sueca, epa imen s ex ao dina is pe a on a les epa acions52. La incidència
del desas e na u al e a, doncs, ecu en .
Quan, al lla g dels mesos següen s a no emb e de 1864, es a econs ui o allò des ui ,
la socie a i l'economia de la zona ha ien expe imen a can is que si bé no al e a en el model de
desen olupamen sí de ien in lui en la seua o ien ació pos e io . La his o iog a ia é penden
l'es udi d'aques a dinàmica d'e olució ag à ia condicionada pe l'impac e de enòmens na u als
ca as ò ics: capi ali zació i descapi ali zació es succedien al lla g del emps, i enca a que, en el
lla g e mini, no es a in e omp e el p océs ascenden de p og és ag a i, aques sí que de ia
esul a a ec a de di e en s mane es. L'anàlisi de l'impac e de la iuada que hem e a les pàgines
p eceden s, pe me suge i alguns elemen s en aques sen i . Així, pe exemple, l'acció des uc i a
de l'aigua sob e els con eus a p ecipi a una ans o mació p oduc i a que es a a en ma xa: la
c isi de la sede ia i del con eu de les mo e es. Al ma eix emps, a di icul a una àpida subs i ució
del ell con eu, comp e e de la manca de ecu sos de mol s cul i ado s, obliga s a despeses
ex ao dinà ies com a consequència de les pè dues p o ocades pe la inundació. Aques es
pè dues a ec a en, simul àniamen els mi jans de p oducció i les condicions de ida, ja que la
52 A.D.P.V., E.3.1, caixes 229 i 230.
- 23 -
des ucció de l'habi a ge a se mol no able en els pobles g ans de la Ribe a Al a. L'endeu amen ,
ecu s habi ual d'aques es socie a s u als, degué adqui i un majo abas com a conseqüència de
necessi a s pe en ò ies com a a, pe exemple, la epossició dels animals de eina o ega s, sense
els quals no es podia a on a la epa ació de les e es i les colli es següen s.
La socie a u al di e enciada i complexa que s'a icula a al ol an d'aques model p oduc iu
con enia di e en s ies de mobili a social ascenden (i ambé descenden ) a pa i dels bene icis de
l'ac i i a ag à ia. Els his o iado s hau àn de es udia i alo a ins a quin pun les inundacions
podien a ec a aques s p ocessos d'acumulació, comp e e que no e en l'únic isc na u al al que
es a a so mesa la p oducció ag à ia: només qua e anys abans de la e inguda del 1864, g an pa
de la Ribe a Al a i de l'Ho a Sud ha ien pa i una o íssima ped egada els danys de la qual es an
calcula en 6,7 milions de eals53. Pe an , els p ocesos de consolidació i ascens social (pa imoni,
capaci a p oduc i a) lliga s al cicle i al dels indi idus i les amilies de ien eu e's in e ompu s pe
les pè dues que les ca às o es p o oca en de o ma pe iòdica. Els e s básics de l'es uc u ació
social no es eu ien modi ica s, és cla , pe aques s episodis. Pe ò, en casos locali za s és
possible que es p odui en can is de ce a en i a , que ens esul en desconegu s; així, cal
p egun a -se què s'esde ind ia a un lloc com Tous on an esul a conside ablemen més
pe judica s els sec o s benes an s que habi a en la pa baixa del poble, men e els pob es que
i ien a la pa al a no an pe d e cases, animals ni eines. Se ia in e essan es udia si açò a
con ibui a p ocesos de mobili a social e ical.
Finalmen , hi ha un elemen impo an en la inundació del 1864 que apenes es oba en
episodis an e io s. Aques a egada l'Es a a e ac e de p esència en el paisa ge del dia desp és
del desas e. Ho a e mi jançan ac uacions que ens si úen en les p àc iques adminis a i es i
polí iques de l'Es a con empo ani, en aquell momen en p océs de consolidació a Espanya: aju s
públics di ec es i indi ec es; esceni icació de la p oximi a del pode a les p eocupacions dels
ciu adans; es udis ècnics sob e les causes de la inundació; canali zació dels dona ius pa icula s
mobili za s pe la di usió de la ca às o e a la p emsa. Aques es inicia i es, que ens esul en
amilia s en la nos a època de comunicacions de masses, an ind e p obablemen una de les
p ime es mani es acions a la inundació del 1864. Si la seua con ibució eal a alleuge i la si uació
dels damni ica s es a pe de e mina , el que esul a cla és que aques a mobili zació i, en
pa icula , la solida i a espon ània dels donan s suge eix ce a di ussió del sen imen de pe inença
a una comuni a nacional espanyola i, al ma eix emps, degué apo a un elemen més a la seua
consolidació.
53 Bole ín de la Sociedad Económica, ol. 12, 1860-61, pag. sense nume a .