TRIQUINOSI, LA MALALTIA QUE TORNA
Aques a empo ada de cace a 2006-07, el pa àsi conegu amb el nom de
T ichinella
ha o na a apa éixe a les nos es con ades. A la dema cació de Gi ona, abans
d’aques Nadal, 2 sengla s caça s pe la colla de San Hila i Sacalm, de dues pa ides
amb un o al de 19 po cs, han es a de ec a s posi ius a
T ichinella
. Cal des aca , en
elació amb la salu pública, que aques es dues mos es, p oceden s de la ma eixa
pa ida, es a en al amen pa asi ades. Passades Fes es, 2 sengla s d’una pa ida de 5,
caça s pe la colla de San Es e e de Llémena s’han diagnos ica ambé com a posi ius
a
T ichinella
. Cal des aca ambé, en elació amb la c eença que la congelació de la
ca n des ueix les iquines, que aques es dues da e es mos es ha ien es a
congelades en congelado s domès ics i que, o i això, es an oba la es i es de
T ichinella spi alis
du an l’examen de iquines. La esis ència a la congelació de
T ichinella b i o i
ha es a demos ada aques s úl ims anys a F ança, on s’han p oduï
b o s de iquinosis humana en pe sones que ha ien consumi poc cui a, ca n de
sengla congelada du an un cu pe íode de emps.
To s aques s sengla s e en animals des ina s al consum pa icula . Com en els anys
p eceden s, ambues qua e mos es han es a en iades al Labo a o i del Depa amen
de Pa asi ologia de la Facul ad de Fa macia de la Uni e sidad Complu ense de Mad id,
on el D . F ancisco Bolás ha de e mina pe ècniques molecula s, la espècie de
T ichinella
implicada, que e a en aques es qua e mos es
T. spi alis
. En anys an e io s,
aques labo a o i ambé ha iden i ica en di e en s sengla s, les dues espècies més
eqüen s en el nos e medi na u al:
T. b i o i
i
T. spi alis
. Des del 2004 ins a a,
companys nos es a Juneda, Bell e de Ce danya i Ando a, que inspeccionen sengla s
caça s a la F anja d’A agó i al Pi ineu ca alà, han ana diagnos ican cada any iquines
en ca n de po c sengla .
En humana, la casuís ica no s’a u a. L’any passa hi a ha e un b o de iquinosi
humana al Palla s, pe consum d’embo i de sengla . A l’A agó ha apa egu , aques es
da e es se manes, un b o de iquinosis en 4 pe sones, una d’elles ing essada g eu
en un hospi al de Sa agossa, pe consum de xo iço de sengla . A F ança la da e a
no ícia ha es a la iden i icació de
T ichinella
en ca n de po c p oceden de g anjes
in ensi es d’eng eix de la B e anya, sac i icada en esco xado i come ciali zada com a
ap e pe al consum humà.
La posada en ma xa de les sales de ac amen de Juneda, Bell e de Ce danya, San
Hila i Sacalm i Cas elló d’Empú ies, i la u ili zació en aques es sales i pe pa d’alguns
e e ina is clínics, de la ècnica de la diges ió pe eali za l’examen de iquines, ha
pe mès des de la empo ada 2004-05 que no a ibéssin al consum humà ca ns de
sengla s amb quis s de
T ichinella
. La de ecció cada empo ada de a is casos de
sengla s posi ius a aques pa àsi ha p o oca , degu al cos um dels caçado s de
epa i la ca n ba ejan les peces de di e en s po cs abans de po a -la a anali za pel
e e ina i, que s’haguéssin de dic amina com a no ap es pel consum, o es les canals
de les ma eixes pa ides on ha ien apa egu els animals in es a s. Aques es ca ns i
despulles han es a eliminades com a subp oduc e classi ica “ma e ial de ca ego ia 1”.
La no ma i a comuni à ia igen exigeix que la ca n amb des inació come cial passi un
con ol o icial (inspecció de la canal i dels menu s i in es igació de iquines) en una
sala de ac amen de ca ns de caça au o i zada. Malau adamen , pe di e en es aons,
a a només queda en uncionamen la sala de ac amen de Bell e de Ce danya.
L’examen de iquines que eali zen els e e ina is clínics a pa i de la bosse a amb la
mos a de ca n de cada sengla , només pe me des ina a consum pa icula aques a
ca n dels sengla s anali za s. Enca a que aques s casos posi ius són no malmen
diagnos ica s pe e e ina is clínics, l’adminis ació de salu pública comunica
o icialmen a la de amade ia, aques s casos d’una malal ia que es à classi icada de
decla ació obliga ò ia.
Enca a que
T ichinella
no és l’únic agen que ha es a de ec a en sengla s, ja que
ambé aques any s’ha oba el pa àsi
Sa cocys is
a la zona de les Guille ies i els
bac e is de la b ucel.losi a San Llo enç de Mun (l’any 2005) i de la ube culosi a la
dema cació de les Te es de l’Eb e (l’any 2005) i a la de Lleida enguany, la iquinosi és
la zoonosi del sengla més g eu pe a la salu pública.
Espe em que la millo a en la manipulació de les ca ns i en la p àc ica de la p esa de
mos es pels caçado s, i la u ili zació de la ècnica de la diges ió pels e e ina is, e i i
en u u es empo ades, la apa ició en el nos e en o n de casos de iquinosi humana i
d’al es zoonosis pe consum i/o con ac e de ca ns i animals de cace a.
San a Coloma de Fa ne s, 31.01.07
Xa ie Fàb egas
Ve e ina i o icial