Triquinosi, la malaltia que torna

TRIQUINOSI, LA MALALTIA QUE TORNA Aques a empo ada de cace a 2006-07, el pa àsi conegu amb el nom de T ichinella ha o na a apa éixe a les nos es con ades. A la dema cació de Gi ona, abans d’aques Nadal, 2 sengla s caça s pe la colla de San Hila i Sacalm, de dues pa ides amb un o al de 19 po cs, han es a de ec a s posi ius a T ichinella . Cal des aca , en elació amb la salu pública, que aques es dues mos es, p oceden s de la ma eixa pa ida, es a en al amen pa asi ades. Passades Fes es, 2 sengla s d’una pa ida de 5, caça s pe la colla de San Es e e de Llémena s’han diagnos ica ambé com a posi ius a T ichinella . Cal des aca ambé, en elació amb la c eença que la congelació de la ca n des ueix les iquines, que aques es dues da e es mos es ha ien es a congelades en congelado s domès ics i que, o i això, es an oba la es i es de T ichinella spi alis du an l’examen de iquines. La esis ència a la congelació de T ichinella b i o i ha es a demos ada aques s úl ims anys a F ança, on s’han p oduï b o s de iquinosis humana en pe sones que ha ien consumi poc cui a, ca n de sengla congelada du an un cu pe íode de emps. To s aques s sengla s e en animals des ina s al consum pa icula . Com en els anys p eceden s, ambues qua e mos es han es a en iades al Labo a o i del Depa amen de Pa asi ologia de la Facul ad de Fa macia de la Uni e sidad Complu ense de Mad id, on el D . F ancisco Bolás ha de e mina pe ècniques molecula s, la espècie de T ichinella implicada, que e a en aques es qua e mos es T. spi alis . En anys an e io s, aques labo a o i ambé ha iden i ica en di e en s sengla s, les dues espècies més eqüen s en el nos e medi na u al: T. b i o i i T. spi alis . Des del 2004 ins a a, companys nos es a Juneda, Bell e de Ce danya i Ando a, que inspeccionen sengla s caça s a la F anja d’A agó i al Pi ineu ca alà, han ana diagnos ican cada any iquines en ca n de po c sengla . En humana, la casuís ica no s’a u a. L’any passa hi a ha e un b o de iquinosi humana al Palla s, pe consum d’embo i de sengla . A l’A agó ha apa egu , aques es da e es se manes, un b o de iquinosis en 4 pe sones, una d’elles ing essada g eu en un hospi al de Sa agossa, pe consum de xo iço de sengla . A F ança la da e a no ícia ha es a la iden i icació de T ichinella en ca n de po c p oceden de g anjes in ensi es d’eng eix de la B e anya, sac i icada en esco xado i come ciali zada com a ap e pe al consum humà. La posada en ma xa de les sales de ac amen de Juneda, Bell e de Ce danya, San Hila i Sacalm i Cas elló d’Empú ies, i la u ili zació en aques es sales i pe pa d’alguns e e ina is clínics, de la ècnica de la diges ió pe eali za l’examen de iquines, ha pe mès des de la empo ada 2004-05 que no a ibéssin al consum humà ca ns de sengla s amb quis s de T ichinella . La de ecció cada empo ada de a is casos de sengla s posi ius a aques pa àsi ha p o oca , degu al cos um dels caçado s de epa i la ca n ba ejan les peces de di e en s po cs abans de po a -la a anali za pel e e ina i, que s’haguéssin de dic amina com a no ap es pel consum, o es les canals de les ma eixes pa ides on ha ien apa egu els animals in es a s. Aques es ca ns i despulles han es a eliminades com a subp oduc e classi ica “ma e ial de ca ego ia 1”. La no ma i a comuni à ia igen exigeix que la ca n amb des inació come cial passi un con ol o icial (inspecció de la canal i dels menu s i in es igació de iquines) en una sala de ac amen de ca ns de caça au o i zada. Malau adamen , pe di e en es aons, a a només queda en uncionamen la sala de ac amen de Bell e de Ce danya. L’examen de iquines que eali zen els e e ina is clínics a pa i de la bosse a amb la mos a de ca n de cada sengla , només pe me des ina a consum pa icula aques a ca n dels sengla s anali za s. Enca a que aques s casos posi ius són no malmen diagnos ica s pe e e ina is clínics, l’adminis ació de salu pública comunica o icialmen a la de amade ia, aques s casos d’una malal ia que es à classi icada de decla ació obliga ò ia. Enca a que T ichinella no és l’únic agen que ha es a de ec a en sengla s, ja que ambé aques any s’ha oba el pa àsi Sa cocys is a la zona de les Guille ies i els bac e is de la b ucel.losi a San Llo enç de Mun (l’any 2005) i de la ube culosi a la dema cació de les Te es de l’Eb e (l’any 2005) i a la de Lleida enguany, la iquinosi és la zoonosi del sengla més g eu pe a la salu pública. Espe em que la millo a en la manipulació de les ca ns i en la p àc ica de la p esa de mos es pels caçado s, i la u ili zació de la ècnica de la diges ió pels e e ina is, e i i en u u es empo ades, la apa ició en el nos e en o n de casos de iquinosi humana i d’al es zoonosis pe consum i/o con ac e de ca ns i animals de cace a. San a Coloma de Fa ne s, 31.01.07 Xa ie Fàb egas Ve e ina i o icial