LES NOVES FORMES
DE
< L'ESCOLARITAT)> DE MASSA
Gio gio F anchi
(CISEM, Mild)
1.
MODALITATS DE L'ESCOLARITAT
I
SISTEMES
DE
FORMACIO
POSTOBLIGATORIA:
UNA LECTURA DE CONJUNT
1.1.
Els enbmens més ecen s
Es indub able que allb que ca ac e i za, des de a alguns anys, la o -
mació pos obliga b ia és el can i. Es em, e ec i amen , da an d'una se ie
de ans o macions pe i es
i
g ans: en e elles algunes han es a ad e ides
i
discu ides (pa cialmen ), pe b és necessa i que siguin més ben llegides,
anali zades i in e p e ades, ambé pe quk mol es d'elles s'exp essen ac ual-
men a ni ell de endkncies
i
p esen en aspec es els signi ica s dels quals
és so in més quali a iu que quan i a iu.
Quins són, esquema i za s
al
miixim, aques s can is?
El p ime ens és dona pe l'augmen de les ac i i a s de o mació
pos obliga h ia: ac i i a s o mals (escola, o mació p o essional), ac i i a s
menys o mals (cu sos de di e en mena
i
du ació), opo uni a s d'en iqui-
men cul u al
i
o ma iu o e es pe la socie a , e c. To es les analisis es an
d'aco d amb aques a dada: el pape de la o mació dins de la socie a con-
empo hnia ha augmen a p og essi amen , enca a qu.e el símp oma més
g an d'aques augmen sembla ésse cons i ui' pel desen olupamen de
l'ex aescola (en esa sob e o en el seu sen i més ampli), més que pe
l'escola en esa de mane a adicional.
.<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
L'escena i esul a, doncs, sensiblemen di e en espec e al passa : més
ic d'opo uni a s, més a ia espec e a les necessi a s
i
uncions, més
comp ensiu cap a les possibles exigkncies.
En o aixb no hi ha di e kncia en e I hlia
i
els al es paisos eu opeus
occiden als: can ia la enomenologia especi ica de les modi icacions segons
les dis in es es uc u es dels sis emes o ma ius, pe 6 els enbmens
i
les
endkncies són els ma eixos; mCs enca a: pe o a eu,
i
més que a I hlia,
les ecen s in e encions de polí ica educa i a s'han decan a cap al can ó
que pod íem anomena ex aescola . Es ac a d'una obse ació impo an
pe quk és es imoni de enbmens gene ali za s i d'una p oblemh ica e iden -
men ni especí ica ni conjun u al.
Un segon can i de i a de la elació en e escola i eball. Malg a que
%ques a elació no hagi es a mai exal an , és indub able que s'ha ana
de e io an p og essi amen , ins al pun que se ia millo pa la de no- ela-
ció en e els dos momen s. El saldo ocupacional posi iu es e e eix a un
pe cen a ge mino i a i dels dipIoma s (de menys d'un e g a menys de la
mei a , segons les dis in es b anques) i dels llicencia s.
Hi
ha, especialmen ,
una no-co espondkncia c eixen en e la b anca d'es udi escollida
i
I'e en-
ual posició ocupacional. Pe a allb que es e e eix a I'escola, el can i més
g an consis eix en l'ex ensió de les anomenades <(posicions mix es d'es udi
i
de eballa, o sigui en aquella que pod íem de ini com una an icipació
de la ece ca de eball du an els es udis (abans, doncs, de l'ob enció d'un
í ol d'es udis). Una an icipació que al ma eix emps assenyala l'exisdncia
de <(no es modali a s>> de elació -i de no a composició- en e expe ikncia
o ma i a i de eball (sigui el que sigui), pa cialmen ad e ides
i
poc
es udiades ins a ui en dia.'
Al ma eix emps s'ha de e cons a la impo hncia c eixen de les ac i-
i a s o ma i es di igides als qui ja eballen, especialmen aquelles ap es
a
pe me e mobili a in e sec o ial i in e emp esa ial. Aquí es posa en
e idkncia una unció no a pe a la o mació, des inada, cada egada
més,
a
esde eni es uc u al: aques es necessi a s i aques es in e encions poden,
e ec i amen , esul a sob e ep esen ades en de e mina s momen s conjun-
u als ma ca s -com acos uma a succei a ui- pe in ensos p ocessos de
c isi
i
ees uc u ació, an de ecnologia com d'o gani zació,
i
pe l'escas-
se a d'ocasions de eball, pe b les mo i acions de ons que els de e minen
s'han de conside a com a dades ja pe manen s. Aquí hi ha un p oblema
1.
Em sembla que els es udis més signi ica ius
al
espec e són els eali za s en Ia
zona de
Mil&
i
Bolonya. Vegeu: L. F ey, c Le igu e mis e e la p oblema ica occupa-
zionale en p o incia di Milano,, a Cisem,
Fo mazione pos -obbliga o ia, P imo appo -
o
sulla si uazione o ma i d,
Angeli, Milano,
1983;
V.
Capecchi,
P ima e dopo i1
di-
ploma: pe co si maschili e emminili,
I1 Mulino, Bologna,
1983.
Les no es o mes de c<l'escola i a )> de massa
que ens hem de plan eja o segui : aques es in e encions esponen a
necessi a s especí iques
i
p esen en en el pla educa iu unes ca ac e ís iques
igualmen especí iques, pe b és e i a que, al ma eix emps, pod an (més
enca a, segons el meu pa e , hau an de) eni in lu6ncies sob e l'escola
-o sigui, la o mació p ime a- i sob e la mane a de conceb e, en ge-
ne al, i o gani za la ins ucció i la o mació desp és de l'escola i a obli-
ga b ia.
Un e ce can i es a cons i ui pel nou uncionamen in e n de l'escola,
pe les no es elacions en e escola
i
qualse ol al a o mació pos obliga-
b ia, i pels camins ans e sals, suma de di e ses eqiiencies, que s'e i-
dencien semp e més dins del sis ema, enca a que sigui -com ja es deia-
a ni ell de endencia. Són coses que anali za é amb més de all més en-
da an .
1.2.
El nou escena i de la o mació pos obliga 6 ia dels anys ui an a
El conjun d'allb que hem is ins a a ens p esen a, al com ja hem
di , un nou escena i de la o mació pos obliga b ia dels anys ui an a, un
escena i que con é especi ica millo , enca a que sigui de mane a mol es-
quemh ica.
Quines són les ca ac e ís iques i al ma eix emps els p oblemes nous
que aques conjun ens p oposa? Esquema i zan -la al mhxim, podem ela-
bo a aques a p ime a i p o isional llis a.
a) Dins dels di e sos enbmens
hi
ha, en p ime lloc, una endencia
cap a la negació de la < sepa ació,> en e
ins ucció/ o mació/ ida
ac i a. En
allb que succeeix -e ec i amen - hi ha p esen una o a exigi ncia d'en-
llacos conc e s, de nous equilib is en e expe iencies ins i ucionals, cul u als
i de eball. To aixb es mani es a a ui en dia de mane a no semo e c is-
allina, pe la senzilla aó que les no es necessi a s ensopeguen amb l'es-
uc u a donada del sis ema de o mació; pe b si es pogués e -ne abs ac-
ció, no se ia di ícil oba en els di e sos enbmens mol s dels aonamen s/
objec ius que ca ac e i zen el con empo ani deba pedagbgic (pe en en-
d e'ns, el que s'ha desen olupa des del <<Rappo o Fau ea en enda an ):
la idea i la p hc ica de l'educació com a p océs con inu, la necessi a de
cons ui o mes c al e na i esu en e escola i eball, I'exigPncia de pe so-
nali za els camins o ma ius, e ce e a.
b) P obablemen és dins d'aques ma c on es col.1.oca el desen olupa-
men de l'ex aescola, en el sen i que és cap a aques sec o (ex emamen
a ia , a més a més, pe la se a na u alesa) on es cen a la demanda de
<(Pape s>:
Re is a
de
Sociologia
no e a que di ícilmen podia ésse o e a pe l'escola. Pe 6 és opo ú
dis ingi , Adhuc pe comp end e millo . No es po oblida la sensació, pe
exemple, que una pa de l'ex aescola ha c escu en di ec a co esponden-
cia amb l'immobilisme de l'escola i amb les se es mancances cada cop més
e iden s. Així -amb l'in en d'exempli ica , enca a que sigui di ícil es a-
bli línies de dema cació-, és en aques a clau que po ésse explica el
desen olupamen de les ac i i a s ela i es a ensenyamen de les llen-
gües es ange es o d'aquelles di igides a especiali zacions p o essionals
<{no esn. Pe b, epe eixo, és di ícil de ini d hs icamen ipologies: algu-
nes < especiali zacions~>, així com alguns ensenyamen s, eque eixen me-
odologies, du ació
i
ca ac e ís iques no escola s; si el o desen olupamen
d'aques es ac i i a s es bene icia, doncs, de l'abskncia d'aquells ensenya-
men s a I'escola, és igualmen e i a que so in és co ec e que aquelles
in e encions siguin du es a e me de o ma especí ica. En al es casos
I'o e a, decla adamen , é el sabo de camins escola s escu ga s, quan no
es p esen a com un mi aculós (i mol es egades enganyós) passapo pe
a l'ocupació.
I
ampoc no es po , com a obse ació gene al, e desapa kixe
la sensació que aques desen olupamen co espon ambé a la endkncia a
o gani za (pe d ambé a <(seg ega )>) o el emps lliu e, al com ema ca
E.
Becchi, pel que es e e eix a la ida de I'in an .
Pe d més enllB de o aixb -que malg a o queda i s'ha d'anali za -
c ec necessa i sub a lla uncions més gene als, i en aques cas <<no es)>, que
l'ex aescola desen olupa al ma ge, pe di -ho d'alguna mane a, de con in-
ggncies especials: em e e eixo a l'en iquimen cul u al més comple iu, a
la sa is acció de necessi a s cogni i es indi iduals, a l'especiali zació dels
cu ículums escola s, a l'adhesió més p o unda a la eali a . To aixd co -
espon, pe una banda, a l'inc emen de demanda de <(cul u a)> i, pe l'al-
a, a I'exigkncia d'in e encions b eus, lexibles, ap es, dins de llu espe-
ci ici a , pe a po a a esul a s als quals uni -ne, o més senzillamen ,
a egi -ne uns al es, segons les necessi a s, i així successi amen . Hi ha,
a més a més, una ul e io unció de l'ex aescola --de la qual o na é a
pa la més a d- que opino que és de g an impo hncia: la de pe me e
la <cpe sonali zació i/o di e si icació)> dels í ols d'es udis, cosa agudi zada
pel e que a ui aques s í ols es an supe a s espec e als can is esde ingu s
en el mapa de les igu es p o essionals. Pe d aques a unció es h des inada
a omand e (i ins a mani es a -se semp e més) dependen de l'elecció
<(poli alen )> que es ulgui du a e me amb la no a escola secundi ia
supe io , i de les ma eixes ans o macions de les igu es p o essionals
i
del concep e de p o essionali a , que da an d'una segu a i Bmplia o ma-
ció <{poli alen )> eque eixen < especiali zacions)> des inades a can ia hpi-
Les no es o mes de a1,'escola i a n de massa
damen en el emps, hcilmen econ e ibles i/o eciclables,
i
aixb suc-
ces~i amen .~
.
C)
Finalmen , com a p oblema més gene al; hi ha aquell de les no es
o mes del coneixemen con empo ani, dels inc e'ibles can is que s'es an
e i ican en aques camp. Es su icien eco da la e olució en el camp
de la in o mh ica, el nou pape que la in o mació es h assumin : la quan-
i a d'in o macions que s'ha de possei , el seu lux apidíssim, la mane a
de emun a a les on s, de ac a
i
comp end e les in o macions, són o s
e s que eplan egen el pape adicional de I'escola, que demanen apidesa
i lexibili a de coneixemen , e ck e a.
Enca a que sigui p o isional
i
esquemh ica, la llis a hau ia d'ha e acla-
i que la con igu ació ac ual del sis ema de o mació espon a p oblemes
eals, a exigkncies i necessi a s que es an des inades a ésse p o undi zades
ul e io men . En la se a enomenologia ac ual, els di e sos, di e en s
i
con adic o is desen olupamen s donen pe ce - al com he a i ma mol-
es egades- l'immobilisme de la polí ica escola i la si uació de c isi
econbmica i ocupacional; són, a més a més, ui de mo imen s espon anis
i de la alliu en lbgica de me ca : ccpe b co esponen a necessi a s conc e es)>.
L'ope ació que s'ha de posa a I'o d e del dia és aquella d'anali za -ho
o en de all; en end e quan hi ha de sob eposició
i
d'excés, pe en end e
al ma eix emps el e nou
i
e lexiona sob e les o mes més co ec es dins
de les quals ges a -10.
Si pe cas no ho he sigu p ou, ull ésse cla ins
al
ons: aques és
l'escena i que ca ac e i za la o mació, a ui i demh. La <(se a o ma)> ac ual
po ésse <(judicada)>, la subs hncia dels p oblemes que ens p oposa po
ésse <(comp esa
i
o gani zadas.
2.
En e els di e sos es udis sob e les ans o macions que enen
lloc
dins
de
l'o gani zaci6 del eball
i
en la p o essió, poden ésse menciona s:
F.
Bu e a,
Le i-
ce che pe la as o mazione del la o o indus iale in I alia:
1969-1979,
Angeii,
Mi-
lano,
1981;
F. Bu e a, c o ganizzazione del la o o e p o essiolnali h neli'indus ia*,
c<Quade ni Is ob,
núm.
17;
F. Chia omon e,
Sindaca o, is u u azione, o ganizzazio-
ne del la o o,
Esi, Roma,
1978;
S.
Mollica,
P.
Mon obbio,
Nuo a p o essionali d, o -
mazione e o ganizzazione del lauo o,
Angeli, Milano,
1982.
U na sin k ica aducci6
#aques a emh ica en clau o ma i a és de
G.
F anchi,
Fo mazione pos -obbliga o ia
e
p o essione;
de
V.
A iosi,
F.
F abboni,
V.
Tel non,
La scuola seconda ia': i o ma,
cu icolo, spe imen azione,
I1 Mulino, Bologna,
1981.

<{Pape s)>: Re is a de Sociologia
1.3.
P oblemes d'in e p e ació
Ja enim ma e ia més que su icien pe a plan eja -nos alguns p oblemes
in e p e a ius. El quad e sumi iamen dibuixa ens posa da an de es
qües ions. La p ime a, una educció ambé quan i a i a de l'escola espec e
al conjun dels ins umen s o ma ius: com a mínim -hom diu- aques a
c eix menys que abans; la segona, una educció, en aques cas quali a i a,
de l'escola, ence clada i objec e d'in ensa concu encia pe pa d'in e en-
cions o ma i es més mode nes (més b eus, lexibles i ins més especí iques
i <(ape ibles)>) i més gene als pe pa dels mode ns mi jans i ins umen s
in o ma ius als quals el jo e (el ciu adi) po hcilmen ecó e ; la e -
ce a, una objec i a educció del pes que la ins ucció (i especialmen l'es-
cola) desen olupa en la elació amb la possible ocupació.
En les phgines següen s in en a é eali za una comp o ació més a en a
d'aques quad e, pe b no es po pas nega que p esen a més d'una espos a
eal.
I
és p ecisamen sob e aques a base que s'ha ana con o man una
in e p e ació que es con e eix en p eeminen , enca a que sob e ella no
s'hagi desen olupa cap deba especí ic. In en a é sin e i za aques a in e -
p e ació?
L'escola es 2 pe den el seu cen alisme: ja no és el lloc on es eben
les in o macions i els coneixemen s; al seu cos a exis eixen ins umen s
i
mi jans que poden o e i no sols els ma eixos, sinó en alguns casos enca a
més in o macions i coneixemen s; a més a més, an a u ada com es ; l'es-
cola des de a emps en l'o denació, en els p og ames, en els con ingu s,
no ens hem de me a ella si es eco e cada egada més a in e encions
o ma i es <(di e en s)>, decididamen més igils, que u ili zen so in ecno-
logies més a an~ades, amb exi s més de ini s, i que ep esen en ins
i
o
l'ing és (o el eing és) dins de la ins ucció de la <(sana)> emp esa p i a-
da; i a egi íem, a es que és e i a , que la p o essionali a po ésse adqui-
ida especialmen , pe no di sols, amb i en el eball; que és ine i able
que
es desen olupin momen s-pon en e escola
i
eball i enca a més de
o mació en el eball, i així successi amen .
Donades aques es mo i acions -hom diu-, no ens hem de me a ella
si els usua is an <( ies)> cada egada més de e minades i es disposen d'una
3. La in e p e ació a la qual em e e eixo és l'elabo ada pel Censis, aI com a
ésse econs uida a a és de la lec u a dels capí ols sob e la ins ucció en els In-
o mes ela ius
a
la si uació social del país el 1981, el 1982
i
el 1983.
L'elabo ació del Censis és en eali a mol més ica
i
p oblemh ica del que pod h
sembla en la me a edu'idíssima sín esi, que é en comp e especialmen la aducció
< ulga )> que se n'ha e , oblidan mol a ia el ca k e d'impo an con ibució cien-
í ica que les anhlisis del Censis enen semp e.
Les no es o mes de ccl'escola i a )> de massa
mane a no a dins del sis ema de o mació, i si el sis ema, de pa se a,
es $ con igu a conseqüen men amb aques es ies.
El
esul a inal del
aonamen -que he simpli ica in encionadamen - es con e eix en la
legi imació de l'ac ual con igu ació del sis ema o ma iu, cons i u'i pe es
sec o s: l'escola,
i
més en gene al la dis ibució o mal de la ins ucció;
l'ex aescola; la o mació cap a
i
en el eball. Sec o s en mol s aspec es
au bnoms un de I'al e, conside a s -dins de la in e p e ació comple i a-
quasi equi alen s en e ells, i dels quals es conside a necessl iamen l'ul e-
io desen olupamen d'aques a in e p e ació - oba i cons ui un equi-
lib i ecíp oc o, enca a millo , un <(a bi a ge a es pols)>!
El pun cen al del aonamen és la con acció ( ela i a) o l'es abili -
zació dels índexs d'escola i a
i
dels mo imen s escola s; e ec i amen , és
sob e la base d'aques a dada que els al es desen olupamen s són ca ega s
de alences < ins i ucionalsu o, millo , dels a ibu s de sec o s. E a impo -
an sub a lla aques aspec e, pe qui. en cas con a i és di ícil no es a
d'aco d amb l'anilisi, diguem-ho així, quali a i a, o sigui aquella que des-
c iu l'ampliació de les necessi a s o ma i es i ema ca l'exigsncia d'ins u-
men s amb ca ac e ís iques di e en s de les escola s.
Di iem abans que aques a lec u a no ha es a so m~esa a una e i able
discussió: el que ha passa , po se , ha es a l'accep ació passi a i, enca a
més, l'exage ació dels esul a s; o, al con a i, el que po ésse conside a
com una co ecció de les possibles conseqüencies de la lec u a ma eixa.
D'aques a mane a, la <cpi. dua de cen alisme de l'escola)> en a o d'al-
es ins umen s ha es a emp ada pe conside a com a cada egada més
<(ma ginal)> el pape de l'escola i especialmen el de < l'escola pública)>;
sob e aques a base s'ha in en a legi ima la subs i ució, esde inguda en
o s aques s anys, de la <(polí ica)> escola pe I'< adminis aciÓ)> escola ,
pe una banda; la possibili a d'una p i a i zació de l'escola, pe l'al a;
i inalmen , la p opos a d'una libe ali zació comple a del me ca escola i
educa iu.
I
és inú il la posició exp essada ecen men pe la Democ lcia
C is iana. En can i, en oposició, hi ha la línia del Pa i Comunis a, co-
di icada en la se a
IV
Con e encia Nacional, que espon a la lbgica del
<(sis ema educa iu amplia >> (0 sigui, senzillamen a la cons a ació de l'exis-
en ) amb la necessi a de de ini elacions
i
lligams en e els di e en s
momen s, amb la cons ucció d'un <(sis ema in eg a )> amb l'escola en el
seu cen e.'
4.
Vegeu al espec e el p bleg amb í ol ccA bi aggio a epolb, de
G.
De Ri a,
en el núm.
14
(no a ss ie) de1 ccQuindicinale
di
no e e commen i)> del Censis, dedica
o almen a la p oblemi ica o ma i a.
5.
Pel que a a la posició de la DC, és isible essencialmen en alguns dis-
cu sos del seu sec e a i De Mi a ( e que dóna es imoni del elleu polí ic que la DC
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
Cal a egi que la inali a d'aques es phgines no és la d'endinsa -se
en el deba polí ic, sinó més a ia la de con ibui a una lec u a més p o-
unda dels enbmens en acció en la o mació pos obliga b ia.
I
aixb pe dos mo ius. El p ime , que hau ia d'ha e queda ben cla ,
pe les coses a i mades en el pa hg a
1,
que jo es ic con encu que es em
en p esencia de ans o macions p o undes en alIB que es e e eix no sols
a la disposició del sis ema educa iu, sinó ambé a la de inició
i
al pape
ma eixos de la o mació: ans o macions que enen necessi a d'anhlisis
a en es i de I'obe u a d'un deba especí ic, abans d'ésse econdu'ides massa
hpidamen a sin e iques solucions polí iques. El segon, que
hi
ha di e sos
pun s en I'anhlisi
i
en la in e p e ació p esen a s que em semblen supe -
icials
i
que, conside a s més
bé,
pod ien du -nos a conclusions bas an
di e en s almenys en el pla de les possibles conseqüencies ope a i es. In-
en o, doncs, conside a no amen la pa de I'anhlisi que es e e eix als
desen olupamen s escola s, pel elleu que é dins del supo comple iu de
la lec u a mencionada abans
i
pe qu2 és aquella de la qual més dades es
enen. L'anhlisi -donada la na u a d'aques es pigines- se h sin k ica. En
les no es a peu de phgina el lec o pod h oba les on s en les quals es
basen els di e en s aonamen s.
1.4.
Una segona lec zl a dels desen olupamen s escola s
La e e encia és en e s I'escola supe io secundi ia, diü na o noc u na,
pública o p i ada, i la o mació p o essional de p ime ni ell (o sigui el
sec o o mal, ins i ucional, de I'educació).
La dada inicial és la ima ge con adic b ia que ens diu que, d'una ban-
da, ha augmen a en el pla quan i a iu i quali a iu el pes de I'educació,
i de I'al a que s'ha edui (en e mes ela ius) el pes de I'escola. Si e ec-
i amen conside em I'índex d'escola i a comple iu, esul a subs ancialmen
es able des de a
5-6
anys, e sca sob e un alo ela i amen al (el
53
%
ap oximadamen ), semblan al de la si uació eu opea.
o e eix al seu <(nou, discu s sob e la ins ucció), en e ells l'in o me en l'úl im Con-
g és Nacional del Pa i .
Els mesos de eb e i ma c
hi
ha hagu , a més a més, les dues con e sncies
nacionals sob e l'escola del PS1
i
del PCI, cen ades, la p ime a en els nous camins
o ma ius amplia s, p esen s en els ac uals desen olupamen s,
i
la segona sob e la
p opos a del sis ema o ma iu in eg a : aonamen que dins de la
IV
Con e encia
Nacional del PCI hom ha a on a amb una g an ampli ud d'implicacions an pel que
es e e eix al ni d nacional com a l'eu opeu. En ambdós casos la documen ació es &
cons i u'ida pe ma e ial ciclos ila .
Les no es o mes de c l'escola i a )> de massa
Desp és d'a i ma de nou que en aques enomen juguen objec i amen
algunes de les coses di es an e io men ,
hi
ha un nus que em sembla que
semp e s'ha deixa de banda: <(o sigui que quan més c eix l'escola i -
zació, més s'eixamplen les necessi a s
i
la demanda de o mació ul e io >>,
al com ha es a demos a pe nomb oses in es igacions a ni ell in e na-
cional
i
na~ional.~ Di d'una al a mane a, el desen olupamen de l'ex a-
escola es pod ia explica <( ambé)> com una conseqii~ncia de l'escola i zació
o al: com un <(e ec e)>, doncs, de I'expansió de l'escola i a , que ha con-
e i en e iden s i explíci es les necessi a s educa i es, amagades an e-
io men .
Pe b es pod a objec a que l'escola i a en la secunda ia supe io es h
a u ada des de a uns anys, enca a que sigui mol al a i con inu? essen I'es-
cola el sec o educa iu decididamen més g an: en aques cas el desen olu-
pamen de l'ex aescola ma ca ia ambé ies di e en s espec e a l'educació.
Pe 6 és e i a que I'escola es h a u ada? ¿O, po se , han can ia an el
<( uncionamen )> de I'escola i del sis ema educa iu com les mane es de <(se-
gui i u ili za )> el sis ema?
Les dades gene als ela i es a l'escola secunda ia supe io ens colloquen
da an d'una ima ge, ella ambé, con adic b ia: en conside a l'índex d'es-
cola i a calcula en aques s cinc anys, esul a p ac icamen es aciona i des
de
4-5
en enda an . Malg a aixb, si conside em el ma eix índex en elació
amb els p ime s anys de la secunda ia supe io , cons a em que es a aug-
men an de mane a cons an i sensible, an , que és possible a i ma que
es em mol a p op d'un objec iu pe llongamen dels anys d'es udis obliga-
o is en un o dos desp és de la
licenza
media
*?
(dada e i icada ul e io -
6.
Exempla , al espec e, és
el
cas ances, desp és de l'ap o ació, el
1971,
de la
llei sob e la o mació con ínua. Desp és d'alguns anys d'aplicauó, els subjec es que
majo men ha ien u ili za les in e encions o ma i es de ecicla ge e en aquells que ja
possei'en ni ells d'escola i zació mi jans o mi jans-al s.
C .
P. Albe,
M.
Todeschi-
ni,
c F ancia. Una scuola blocca a in una socie a blocca a,,, a
G.
F anchi, M. Tedeschini,
La
i o ma in Eu opa,
Isedi, Milano,
1987;
Iso ol, c F ancia/Congedi di o mazione,,,
icQuade ni di o mazione Iso ola, núm.
32.
*
N.
del T ad.:
8L..
&EGB.
7.
Poden bas a poques dades. Les aules se an p esen ades al ha1 del eball.
L'índex de pas en e la
I11
media
i
la
I
media
supe io ha ingu el mo imen
indica en la aula
1;
les se es dades demos en, a més a més, que el enomen s'ha
accen ua ,
i
mol sensiblemen , en els da e s es anys. Mol indica i es són les
dades de la .
2,
que ma quen el mo imen de l'index d'escola i a dels jo es de
14
anys en l'escola secunda ia supe io dins de la p o incia de Milh.
Com a es imoni no sols de la endencia, sinó de la se a acc:en uauó en els da e s
anys, se'ns p esen a la si uació d'una eali a , la de la p o íncia de Ra enna,
en
la
qual eis índexs d'escola i a e en ja mol al s
(77'5
%
el
1973-74)
en la p ime a mei-
<(Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
i d'al es ins umen s més capaGos que aques a úl ima d'explica el que
passa, elaciona s com poden ésse els di e sos enbmens amb co elacions
conc e es i no amb suposades capaci a s dels jo es a o ien a -se
i
ia , dins
de la <(jungla)> o ma i a.
-
La segona, la de co egi l'al a mane a d'a on a les qües ions
o ma i es, p ecisamen la -pe en end e'ns- de les o ces e o mado es,
que s'han mogu semp e dins d'una < lbgica)> de mancanla; pe a aques a
l'objec iu ha es a semp e
i
onamen almen la ul e io expansió de l'es-
cola i a , sense p eocupa -se dels hxi s del p océs, ins
i
o quan aques s
han comenga --com ja a uns anys- a mani es a -se
i
a p oposa p oble-
mes que des d'aquella bp ica es o nen incomp ensibles.
-
La e ce a, la de p esen a -se com a clau de lec u a i d'in e enció
hlida, no sols pe al p esen , sinó ambé pe al u u immedia , a hs que
cap a no an la eali a com les endhncies (i la di ecció d'aques es en-
dhncies) p esen s en ella.
2.
TRANSFORMACIO DEL SISTEMA EDUCATIU
I POL TIC ESCOLAR: ALGUNES IDEES-GUIA
PER
A
INTERVENIR-HI
Desplacem el aonamen cap a un al e camí,
i
conside em les conse-
qühncies de les andisis e ec uades espec e a una possible. polí ica escola
i educa i a. L'objec iu que
em
p oposo és el de p esen a algunes idees,
algunes ca ego ies, u ili zables pe a in e eni -hi. Po ésse ambé una ma-
ne a de e i ica l'es abili a dels esul a s ob ingu s, o almenys de e i-
ica -ne la p oduc i i a .
P ime
nus
de
p oblemes.
Els desen olupamen s especí ics
i
comple ius
de l'< escola i a n, enca a que in lu'i s pe dades socials, polí iques, econb-
miques, gene als
i
con ingen s, se'ns p esen en, al ma eix emps, com a
ela i amen <cau bnoms)>. La in luhncia ex e na és més o menys impo -
an , en alguns casos explica uns de e mina s compo amen s, pe 6 da an
d'ella acaben pe unciona d'al es dades, algunes bas an o es, o es
in e nes als p ocessos d'ins ucció. Em e e eixo especialmen a la unció
social de la possessió o no d'escola i zació, que és, en mol s casos, una
o la po en que ac ua ins en p eshncia d'una gmplia desillusió espec e
al alo (d'ús o &in e can i) de la ins ucció.
Hem is com aixb po es a a la base dels di e en s compo amen s
masculins
i
emenins. Pe b es poden eco da al es casos. En les si uacions

Les no es o mes de al.'escola i a ~> de massa!
sbcio- e i o ials en les quals c ana a escola)> és una elecció i un e p e-
sen des de a anys, podem cons a a que - ins en p esencia de g ans
ac o s de c isi econbmica, pe b ambé pe con inua amb el sis ema edu-
ca iu, del desen olupamen i d'al es opo uni1:a s espec e a l'escola-
aques a endkncia no sols con inua exp essan -se , sinó que Bdhuc s'en o -
eix ins al llinda d'una eal
i
plena esc~la i zaci¿i.'~
D'al a banda no hi ha una g an no e a a sub a lla aques es coses,
a ks que sob e l'exis ncia d'aques es endencies
i
d'u n enomen que po-
d íem deíini com de alo i zació au bnoma de la ins uc:ció han e lexiona
--sos ingu s pe una g an quan i a de dades-- sociblegs com Collins
o
Boudon i economis es com Thu on i, en alguns casos, I-Ii ~h.'~
-
Pe b hi ha ambé al es ac o s a eni en comp e, menys explo a s que
els menciona s: l'<cÚs)> que es a de la ins ucció pe pa dels di e sos
subjec es socials. Un ús que po ésse in e p e a , com a pe exemple
Collins, com una mane a de con i ma i consolida la pi bpia posició social
pe pa de cada g up o ca ego ia social, pe b que coneix cada egada més
alences indi iduals, acusadamen subjec i es, i,
al
ma eix emps, elacions
p o undes amb els p ocessos de c eixemen de nous subjec es polí ico-so-
cials, com els jo es
i
les dones, e c.
Pe que aques sub a lla la ela i a c au onomian dels desen olupa-
men s de I'escola i a ? Pe quk des del pun de is a de la polí ica escola
i educa i a aixb signi ica sabe que hi ha dades inhe en s als ma eixos p o-
cessos d'escola i zació que in lueixen en el desen olupamen
i
en la con-
igu ació del sis ema o ma iu an , si més no, com uns ac o s ex e ns con-
side a s adicionalmen de e minan s.
Així hem is , pe exemple, que la c isi de la elació en e escola
i
eball no ha modi ica la demanda d'escola i de o mació: ha dona ida
a nous camins, a no es elacions en e o mació i expe i ncies de eball, al
15.
Bs exempla
el
cas de dues eali a s com la de Ra enna
i
Piacenza, que
he
pogu anali za a ons. La dada ca ac e ís ica d'aques es dues si uacions no és cons i-
sda sols pels al íssims índexs d'escola i zació
en
els p ime s anys, aconse-gi s amb
els p ime s anys
80
(comp o a s en o n d'un
85
%
pel que a e e hcia an sols
a
la
secunda ia supe io , excloen la FP), sinó pel e que els índexs e en ja ele a s en la
p ime a mei a dels anys
70
(comp o a s en o n d'un
75
%
solamen en l'escola se-
cunda ia supe io : dada que sols ac ualmen s'es i assolin a escala nacional).
Malg a la p esencia de la
FP
(i ambé de is osos símp omes de c isi econi
mica i de eball, com en el cas de Ra enna), l'escola~.i zació lla con inua ap o un-
din -se, posan en elleu de quina mane a un compo amen ja p esen des de a
emps
i
es es a ni ell social po in lui
i
de e mina --amb ca ac e d'au onomia-
les eleccions successi es.
16.
Vegeu al espec e les e e encies bibliog ~ques al eball
<(I
possibili p odo i
delí'is uzione)> en aques ma eix Eb e.
<<Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
desen olupamen d'ac i i a s o ma i es especí iques; o sigui, ha p o oca ,
si de cas, can is en el eco egu del sis ema, pe 6 al seu cos a s'han con-
i ma
i
p o undi za enbmens que des d'aquella bp ica pa icula podien
con e i -se, de e , en anac bnics. L'exemple és enca a més ic de signi-
ica s, si pensem en la p o unda c isi del alo de la ins ucció
i
especial-
men de l'escola
i
la compa em amb la g an demanda d'escola exp essada
pe les dones en aques s úl ims deu anys: els desen olupamen s de l'es-
cola i a , la con igu ació del sls ema d'ins ucció
i
o mació, depenen hm-
pliamen de ac o s in e ns a ells ma eixos. És necessa i que la polí ica
escola i educa i a ap engui a coni ixe aques s ac o s, a eni -10s en comp-
e en la de inició dels objec ius
i
de les inali a s,
i
especialmen
a
alo a
els seus e ec es sob e el uncionamen del sis ema ma eix.
Segon
nus.
Si les anhlisis que hem e són exac es, el que passa en el
sis ema d'ins ucció i o mació no és una suma de e s
i
enbmens inde-
penden s o pa allels en e si. Al con a i, ins donan pe descomp ada una
o a segmen ació, l'absi ncia de eixi s de connexió isibles, el ca ac e
o amen , si no o almen , espon ani dels di e en s enbmens, hem pogu
e oba nomb oses elacions de causa i e ec e, una genk ica cohe i ncia del
uncionamen comple iu del sis ema (i la nos a andisi -ho hem d'a i ma
més d'una egada- enca a és pa cial i necessi a ap o undimen ).
Són dues les dades impo an s elacionades amb aques p oblema.
La p ime a consis eix a sub a lla la ca ego ia <( uncionamen com a
sis ema)>, que, pe una banda, esul a ésse una dada <(ope an >>, enca a
que sigui en o mes espon anies
i
con adic b ies, men e, pe l'al a ban-
da, es p esen a com el e eny, diguem, <(obliga )> de qualse ol e lexió i
in e enció espec e a l'escola i a la o mació. La segona és el <<cen alis-
me)> que els desen olupamen s escola s
i
el uncionamen de l'escola enen
espec e al uncionamen comple iu del sis ema de o mació: dona s aquells
com a base, mol s dels di e en s desen olupamen s oben una explicació
plausible, bb iamen jun a les causes més gene als que he ana eco dan .
Així, pe exemple, és possible eu e l'exis i ncia d'una elació en e des-
en olupamen s p esen s en la secundh ia
i
els can is que enen lloc en el
sec o de les escoles p i ades; en e so ides i egula s de la secunda ia
i insc ipcions als cu sos de o mació p o essional; en e les mancances de
la secundh ia i el desen olupamen d'una pa de les ac i i a s de l'ex a-
escola, i així successi amen .
Pe quk són impo an s aques es dues dades? Pe qui si pe una banda
hem di que l'expansió del sis ema o ma iu pos obliga o i espon a p o-
blemes eals que com a als hem de comp end e
i
o gani za , a es que en
ells s'exp essa la mode na e sió de la o mació, l'anhlisi que hem comen-
Les no es
o mes de c l'escola i a >>
de
massa
~a aquí ens o e eix ins umen s conc e s de comp ensió, en ep esen a els
di e sos enbmens com a conca ena s, com a possibles e ec es dels ma eixos
p ocessos d'escola i zació de massa a iba s -som es deia- al llinda de
la <(plena escola i a )> o almenys de l'escola i a Zlmplia.
Escola, ex aescola, o mació en el eball, mol lluny d'ésse momen s
sepa a s, o ma a ipa i a)> del sis ema educa iu, poden, en can i, ésse
conside a s com una cadena, com la o ma ac ual, ce amen més complexa
i
ica que la d'ahi , de I'c~escola i zació~~ de massa.
Te ce
nus.
Quines són les possibles idees-guia pe a una in e enció
de polí ica escola i educa i a?
P esen o alguns p oblemes; el p ime de ca hc e gene al, que exigeix
que s'e ec ui' una e lexió eb ico-cul u al més exhaus i a, els al es ja més
pa icula i za s, o almenys més cla s en llu s implicacions ope a i es.
La
p ime a
idea, onamen almen , és econeixe el pape cen al, pe b
al
ma eix emps <(pa cial)>, de I'escola dins de l'escena i més ampli del
sis ema de o mació pos obliga b ia. En la p hc ica, no ha sigu
així
i
no
ho és: pensa en la e o ma (pe no e -la mai) ha signi ica semp e p o-
posa -se o a la emh ica o ma i a possible, in en a aj~un a mol s objec-
ius i mol es inali a s, enca a que so in mol s d'ells es a en en con adic-
ció en e si, o almenys e a ex emamen a du (al lími de la impossibi-
li a ) oba un equilib i aonable. En can i, és necessa i ésse conscien s
de les possibili a s, de les necessi a s de o mació i especiali zació pos e-
io s, i del e que alguns objec ius, com pe exemple el d'una o mació
di igida a la p o essionali a , no poden ésse esol s sols pe l'escola, sinó
pe l'escola jun amen amb la o mació p o essional i amb la o mació en el
eball: s'han d'u ili za aques es i al es possibili a s ul e io s pe p egun-
a -se quines són, en can i, les ca ac e ís iques
i
les inali a s p bpies de
I'escola,
i
pe an no delegables. P egun a mol més legí ima
i
ica en
signi ica s si enim en comp e les ans o macions que enen lloc en el pla
cul u al
i
cien í ic, que, de e , o nen a posa p o undamen en c isi mol es
de les uncions adicionals de l'escola. Em limi o a unes b eus no es.
Els ecu sos in o ma ius de qui: disposem ac ualmen , el p e isible,
colossal desen olupamen d'aques s ecu sos, la se a accessibili a cada e-
gada més es esa, posen en discussió d hs icamen la unció del lloc on es
eben les in o macions
i
els coneixemen s, que ha es a (i és) una de les
ca ac e ís iques <(his b iquesn de l'escola com a ins ucció: sob e la se a
base s'ha plasma
i
es uc u a l'escola. També pe aques camí, doncs, és
ine i able un eplan ejamen gene al de les asques i de les ca ac e ís iques
de l'escola.
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
La segona idea
consis eix a sabe que els p oblemes ac uals són de ipus
més quali a iu que quan i a iu. Amb aix6 no ull pas di que no exis eixin
zones d'enda e imen , si uacions en les quals és necessa i, enca a, eixam-
pla els p ocessos d'escola i zació; p oposa -se me es de di usió més o a
de la o mació a ni ell social és, ins i o ,
un
objec iu que hau h d'imp eg-
na les no es o ien acions en el camp educa iu. Pe 6 és e i a que hem
supe a la ase en la qual e a necessa i demana sob e o I'expansió de
l'escola i a : el que cal ac ualmen és pensa en la quali a dels p ocessos,
donan -10s subs hncia, so ides, esul a s, pe me en -ne així el desen olupa-
men successiu. És en aques a clau que es poden p oposa dues ul e io s
ideesguia que, ins en el seu ca hc e gen ic, enen el m i de ans o -
ma en c is allines les eleccions a e .
La
e ce a idea
és, doncs, la consolidació d'aquella que abans he ano-
mena <{plena)> o Amplia escola i a .
Mo i a a aques judici, pe una banda, sob e la base dels al s ni ells
d'escola i a en eIs p ime s dos anys de o mació pos obliga b ia, pe
l'al a sob e el nomb e semp e abundan d'aquells qui con inuen i a iben
al inal dels es udis, i inalmen -aspec e poc anali za - sob e el nomb e
d'aquells qui de o es mane es eali zen una conclusió dels es udis an
a a és dels <{ e o ns)> com del pas a la o mació p o essional, i així suc-
cessi amen . Les dades són eals, pe 6 no els co esponen solucions o gh-
niques: la eqüencia en els p ime s anys no é lloc en un cicle o ma iu/
educa iu que po i a un esul a (excep uada la o mació p o essional): es
ac a d'una eqü ncia <cg a u'i a)> sense memb ia; els successius <{passos)>
són absolu amen espon anis, no p e is os ins i ucionalmen : la conjunció
amb la o mació p o essional, pe exemple, es h e a, o a, a isc de I'usua-
i; I'ins i u del <{ e o n)> no exis eix. Consolida els p ocessos d'escola i -
zació esul a se , doncs, un dels objec ius onamen als de la e o ma,
i
el
que ja es h passan ens o e eix, d'una banda, el ma e ial sob e el qual
medi a i, pe l'al a, condicions que ens poden acili a l'a ibada.
Poso un exemple: el bienni, com a cicle a pa , ambé amb alenca
e minal,'7 la conjunció amb la o mació p o essional; una di isió ho i -
zon al, pe me es o ma i es (o ins i o pe cicles) del ienni successiu,
amb la indicació, aquí ambé, de les possibles conjuncions ap es pe a con-
solida l'especiali zació a ni ell in e medi (segons el meu pa e no assolible
17.
Sob e aques a gumen , objec e, en el cu s dels anys
70,
de mol es e lexions,
em sembla que s'ha de ema ca , pe la iquesa de les a gumen acions
i
pe l'ac-
uali zació que es a del p oblema, el eball de F. F abboni ccL'obbligo scolas ico
e
i1 suo comple amen o)>, apa egu en dues pa s a c Ri o ma della scuola)>, espec i a-
men als núms.
3
i
4,
1984.
Les
no es
o mes
de
c i'escola i a ~
de
massa
dins d'una escola que al ma eix emps ol i ha d'ésse p e-uni e si i ia
i
momen escolli de la o mació cul u al, cien ika, ecnica, pe g aus cada
egada més ele a s); la in oducció de l'ins i u del << e o n)>, que una di-
isió c ciclicas dels cinc anys a ia ac ible: mol esquemh icamen i sols a
ni ell de í ols, aques es em semblen les coses dignes de e lexió.
La
qua a
idea
-i que no sembli en con adicció amb el que acabem
de di - és la de la c di e si icació)>: la necessi a d'assegu a di e enciació,
en iquimen , pe sonali zació, als p ocessos d'escola i zació. Ac uen en aques-
a necessi a ac o s di e sos: les p opensions subjec i es a cons ui -se
camins o ma ius indi iduali za s, la e sió de l'educació i de la o mació
com un p océs con inu que es a di onen cada egada més i
és
ja impli-
ci en mol s dels desen olupamen s desc i s abans, la elació amb un
me ca de eball di e encia
i
segmen a , i in:almen la ma eixa di usió
dels í ols d'es udi, que é com a conseqü6ncia la se a p og essi a p6 dua
de alo , enomen, aques úl im, des ina a augmen a cada egada més
amb la ul e io consolidació dels p ocessos d'escola i zació. To es aques es
coses, com hem is , ja es an ac uan hmpliame ~
i
d'elles s'ocupa ac ual-
men el c lliu e me ca , de la o mació, cons i u'i , quasi en la se a o ali a ,
pe in e encions p i ades, ecolzades en g an mane a en l'immobilisme de
l'escola (i del sec o públic). El que desi jo sub a lla és que ja ac ual-
men , pe 6 sob e o en un u u , aques a unció de di e si icació es a des-
inada a ésse <ces a &gica)>, i el que és nega iu -almenys des del meu
pun de is a- no és an que aques a unció sigui p e oga i a del sec o
p i a (la c ges ión de mol es ac i i a s o ma i es po anquillamen con-
inua essen p i ada), com que sob e ella no s'exp essi cap lbgica de ccgo-
e n)> (que opino que ha d'ésse i de con inua essen pública).
Una úl ima e lexió: en aques con ex , segons el meu pa e , és mol
ampli el pape que po ep esen a la o maciC~ p o essional <( egional)>,
en esa, p ecisamen , com a momen d7in eg aci6, en iquimen , especiali -
zació dels cu ículums escola s: un pape ac ualmen con as a pe les
ca ac e ís iques i la dimensió de la o mació p o essional de base, de e
una segona c escolan que abso beix la mhxima pa dels ecu sos inance s.
Qua
(i
zíl im)
nus.
La ges ió i el go e n dels p ocessos educa ius
i
del sis ema de o mació; la << o ma)>, els c ca hc e sn, d'aques go e n.
El conjun de les coses que es an passan és ui d'o ien acions
i
mo-
imen s espon anis. Comp en mol es coses, in e nes i ex e nes al sis ema, en
de e mina la enomenologia especí ica dels desen olupamens i dels compo -
amen s ac uals, pe 6 la quali a de les necessi a s, la se a a ie a
i
a-
iabili a , l'enllagamen de dades objec i es i subjec i es, ens p esen en un

<(Pape sa: Re is a de Sociologia
quad e ma ca pe unes ca ac e ís iques es uc u als: la dinamici a , la le-
xibili a , la discon ins a , el can i i la complexi a .
Hi ha dos aspec es a esold e. El p ime és el de la <(ges ió)> d'aques
conjun i, con empo iniamen , del <(subjec e)> (o dels subjec es) que hau h
(O hau an) de eni la capaci a , pe una banda, de llegi i anali za els
can is i, pe l'al a, d'o ien a -los, coo dina -los, o e i -10s so ides, e ck e a.
Aquí hi ha un p oblema eal
i
u gen a esold e, absen del deba
ac ual, un p oblema que modi ica la mane a en qui: ha es a conside ada
ins aquí la qües ió de la ges ió del sis ema educa iu. En aques cas ja no
es ac a sols d'assegu a democ hcia a la ges ió d'aques o aquell agmen
del sis ema de o mació (enca a que, hb iamen , aques p oblema oman);
es ac a d'a on a el p oblema del <<go e n)> del conjun i de eplan eja -se
sob e aques a base concep es com <(cen alisme)>
i
<(descen ali zació)>.
Segon aspec e: Com es go e na aques conjun ? Amb quins ins u-
men s? Amb quin equilib i en e espos a ins i ucional
i
mo imen ?
No inc solucions, pe 6 a egades ja és mol e -se les p egun es. Sé el
que ind ia poc e ec e: pensa a espond e exclusi amen amb unes lleis,
o sigui, amb espos es ins i ucionals;
i,
al con a i, sen o una necessi a mol
o a d'un go e n dels p ocessos unda en ins umen s i mecanismes des-
cen ali za s, capagos de e conscien s els usua is de les eleccions (que són
dinhmiques, no es h iques) que es an a pun de e
i
a an. To aixi, e-
que eix una no a e lexió sob e qui: són ac ualmen pa icipació i demo-
c hcia; sob e la elació en e <{lleis)> (i llu s ca ac e ís iques)
i
mo imen ,
en e in e enció pública i p i ada, en esa en aques cas no com a sec o ,
sinó com a mo imen eal dels indi idus i de la socie a .
ndex de pas en e escola medialescola supe io secunda ia
segons epa imen geog h ic
Any
No d
Cen e Sud I lilia
Fon s:
Elabo aci6 Censis sob e dades Is a , a
XVIZ
appo o
1983
sulla si uazione sociale del
paese,
Angeli. Milano,
1983.
Les no es o mes
de
d'escola i a >>
de
massa
P o íncia de Mili. ndex d'escola i a de la classe 14 anys ela i a
al p ime any de l'escola secundi ia supe io diü na [públicajp i ada)
Fon : Cisem Fo mazione pos -obbliga o ia. Rappo o sulla si!uazione o ma i a, Angeli, Mila-
no,
1983.
P o íncia de Ra enna. ndex d'escola i a en el l . i 2n. any
d'escola secundh ia supe io (públicajp i ada)
l .
any
'
2n.
any
1979-80 82,lO 65,98
1980-81 83'25 66'77
1981-82 84'24
--
66,Ol
Fon :
Amm.
p o .
de
Ra ema,
Anda nen i della o nazione pos -obbliga o ia in p o incia di
Ra enna, 1973-1981,
1983,
cicl.
ndex de enúncies en l'escola secundh ia supe io des del. p ime any (TAI-2)
al segon, des del segon al e ce any (TA:u) i des del p ime
al
e ce any (TAI-3)
Any escola TA1-2
TA-3
TAI-3
--
-
Fon : aCisem/In o mazionin,
núm.
2,
1984.
<(Pape s,: Re is a de Sociologia
ndex de acls des del p ime any de cu s a l'any inal
en els p incipals ins i u s
Ins i u hcnic indus ial
............
TGa
47,4
(TCi-3
32,6)
Ins i u p o essional
.................
TG.3
43,l
-
Ins i u hcnic de geome ia
......
TCi-s
33,O
(TCI-3
28,9)
Ins i u hcnic come cial
............
TC1-s
30,3
(TG-3
24,6)
Liceu cien í ic
.........................
TCi-5
22,3
(TCi-3
13'8)
...........................
Liceu cllssic
TC1-5
22,3
(TG-3
7,l)
Ins i u magis al
.....................
TCi.4
19,O
(TG-3
24,l)
--
Les dades es e e eixen a les Úl imes ~& ies his b iques comple es disponibles. Pe als
ins i u s de du ació de cinc anys, des del 1975-76 al 1979-80; pe als ins i u s de
qua e anys, des del 1976-77 al 1979-80; pe als ins i u s de es anys, des del 1977-78
al 1979-80.
Fon : nCisem/In o mazionin,
1984.
Alumnes segons í ol d'es udi i eda ( alo s en pe cen a ges)
Modali a
Eda (anys)
Fins
a
1G 17-18 19-20 21-25
M6s
de25
To al
Ul ima dasse eqüen ada
Fins 5a. elemen al
............
...............
P ime a mi jana
Segona mi jana
...............
Te ce a mi jana
...............
la.-2a. supe io
...............
3a.-4a.-5a. supe io
............
Uni e si a
.....................
.....................
No indica
To al
........................
100,O 100,O 100,O 100,O 100,O
100,O
Fon : Is ol, ~Consis enza e ca a e is iche del sis ema di o mazione p o essionale , Quade ni
di
o mazione Is ol, n.
n.
Les no es o nes de ~~l'escola i a ~
de
massa
TAULA 7
ndex de acls masculí i emení en els p ime s es anys
d'escola secundh ia supe io
M
F
Del p ime al segon any
............
23,6 17,5
Del segon al e ce any
............
11,5 9,7
Del p ime al e ce any
............
32,4 25,5
ndex de acls masculí i emení des de:/ p ime any de cu s
a l'any inal en els p incipáls ins i u s
M
F
Ins i u kcnic indus ial
..................
(T(Z1-5) 47,5 45
,O
Ins i u p o essional.
.....................
(TG-3) 44,4 41,7
Ins i u dcnic de geome ia
............
(T(Z1-5) 32,9 33,9
Ins i u gcnic come cial
..................
(T(Z1-5) 33,6 27,3
Liceu cien í ic
..............................
(T(Z1-5) 21,5 21,6
Liceu clbsic
..............................
(T(21.5) 16,3 13,6
Fon :
Is a .