Les noves formes de l'escolaritat de massa

LES NOVES FORMES DE < L'ESCOLARITAT)> DE MASSA Gio gio F anchi (CISEM, Mild) 1. MODALITATS DE L'ESCOLARITAT I SISTEMES DE FORMACIO POSTOBLIGATORIA: UNA LECTURA DE CONJUNT 1.1. Els enbmens més ecen s Es indub able que allb que ca ac e i za, des de a alguns anys, la o - mació pos obliga b ia és el can i. Es em, e ec i amen , da an d'una se ie de ans o macions pe i es i g ans: en e elles algunes han es a ad e ides i discu ides (pa cialmen ), pe b és necessa i que siguin més ben llegides, anali zades i in e p e ades, ambé pe quk mol es d'elles s'exp essen ac ual- men a ni ell de endkncies i p esen en aspec es els signi ica s dels quals és so in més quali a iu que quan i a iu. Quins són, esquema i za s al miixim, aques s can is? El p ime ens és dona pe l'augmen de les ac i i a s de o mació pos obliga h ia: ac i i a s o mals (escola, o mació p o essional), ac i i a s menys o mals (cu sos de di e en mena i du ació), opo uni a s d'en iqui- men cul u al i o ma iu o e es pe la socie a , e c. To es les analisis es an d'aco d amb aques a dada: el pape de la o mació dins de la socie a con- empo hnia ha augmen a p og essi amen , enca a qu.e el símp oma més g an d'aques augmen sembla ésse cons i ui' pel desen olupamen de l'ex aescola (en esa sob e o en el seu sen i més ampli), més que pe l'escola en esa de mane a adicional. .<<Pape s)>: Re is a de Sociologia L'escena i esul a, doncs, sensiblemen di e en espec e al passa : més ic d'opo uni a s, més a ia espec e a les necessi a s i uncions, més comp ensiu cap a les possibles exigkncies. En o aixb no hi ha di e kncia en e I hlia i els al es paisos eu opeus occiden als: can ia la enomenologia especi ica de les modi icacions segons les dis in es es uc u es dels sis emes o ma ius, pe 6 els enbmens i les endkncies són els ma eixos; mCs enca a: pe o a eu, i més que a I hlia, les ecen s in e encions de polí ica educa i a s'han decan a cap al can ó que pod íem anomena ex aescola . Es ac a d'una obse ació impo an pe quk és es imoni de enbmens gene ali za s i d'una p oblemh ica e iden - men ni especí ica ni conjun u al. Un segon can i de i a de la elació en e escola i eball. Malg a que %ques a elació no hagi es a mai exal an , és indub able que s'ha ana de e io an p og essi amen , ins al pun que se ia millo pa la de no- ela- ció en e els dos momen s. El saldo ocupacional posi iu es e e eix a un pe cen a ge mino i a i dels dipIoma s (de menys d'un e g a menys de la mei a , segons les dis in es b anques) i dels llicencia s. Hi ha, especialmen , una no-co espondkncia c eixen en e la b anca d'es udi escollida i I'e en- ual posició ocupacional. Pe a allb que es e e eix a I'escola, el can i més g an consis eix en l'ex ensió de les anomenades <(posicions mix es d'es udi i de eballa, o sigui en aquella que pod íem de ini com una an icipació de la ece ca de eball du an els es udis (abans, doncs, de l'ob enció d'un í ol d'es udis). Una an icipació que al ma eix emps assenyala l'exisdncia de <(no es modali a s>> de elació -i de no a composició- en e expe ikncia o ma i a i de eball (sigui el que sigui), pa cialmen ad e ides i poc es udiades ins a ui en dia.' Al ma eix emps s'ha de e cons a la impo hncia c eixen de les ac i- i a s o ma i es di igides als qui ja eballen, especialmen aquelles ap es a pe me e mobili a in e sec o ial i in e emp esa ial. Aquí es posa en e idkncia una unció no a pe a la o mació, des inada, cada egada més, a esde eni es uc u al: aques es necessi a s i aques es in e encions poden, e ec i amen , esul a sob e ep esen ades en de e mina s momen s conjun- u als ma ca s -com acos uma a succei a ui- pe in ensos p ocessos de c isi i ees uc u ació, an de ecnologia com d'o gani zació, i pe l'escas- se a d'ocasions de eball, pe b les mo i acions de ons que els de e minen s'han de conside a com a dades ja pe manen s. Aquí hi ha un p oblema 1. Em sembla que els es udis més signi ica ius al espec e són els eali za s en Ia zona de Mil& i Bolonya. Vegeu: L. F ey, c Le igu e mis e e la p oblema ica occupa- zionale en p o incia di Milano,, a Cisem, Fo mazione pos -obbliga o ia, P imo appo - o sulla si uazione o ma i d, Angeli, Milano, 1983; V. Capecchi, P ima e dopo i1 di- ploma: pe co si maschili e emminili, I1 Mulino, Bologna, 1983. Les no es o mes de c<l'escola i a )> de massa que ens hem de plan eja o segui : aques es in e encions esponen a necessi a s especí iques i p esen en en el pla educa iu unes ca ac e ís iques igualmen especí iques, pe b és e i a que, al ma eix emps, pod an (més enca a, segons el meu pa e , hau an de) eni in lu6ncies sob e l'escola -o sigui, la o mació p ime a- i sob e la mane a de conceb e, en ge- ne al, i o gani za la ins ucció i la o mació desp és de l'escola i a obli- ga b ia. Un e ce can i es a cons i ui pel nou uncionamen in e n de l'escola, pe les no es elacions en e escola i qualse ol al a o mació pos obliga- b ia, i pels camins ans e sals, suma de di e ses eqiiencies, que s'e i- dencien semp e més dins del sis ema, enca a que sigui -com ja es deia- a ni ell de endencia. Són coses que anali za é amb més de all més en- da an . 1.2. El nou escena i de la o mació pos obliga 6 ia dels anys ui an a El conjun d'allb que hem is ins a a ens p esen a, al com ja hem di , un nou escena i de la o mació pos obliga b ia dels anys ui an a, un escena i que con é especi ica millo , enca a que sigui de mane a mol es- quemh ica. Quines són les ca ac e ís iques i al ma eix emps els p oblemes nous que aques conjun ens p oposa? Esquema i zan -la al mhxim, podem ela- bo a aques a p ime a i p o isional llis a. a) Dins dels di e sos enbmens hi ha, en p ime lloc, una endencia cap a la negació de la < sepa ació,> en e ins ucció/ o mació/ ida ac i a. En allb que succeeix -e ec i amen - hi ha p esen una o a exigi ncia d'en- llacos conc e s, de nous equilib is en e expe iencies ins i ucionals, cul u als i de eball. To aixb es mani es a a ui en dia de mane a no semo e c is- allina, pe la senzilla aó que les no es necessi a s ensopeguen amb l'es- uc u a donada del sis ema de o mació; pe b si es pogués e -ne abs ac- ció, no se ia di ícil oba en els di e sos enbmens mol s dels aonamen s/ objec ius que ca ac e i zen el con empo ani deba pedagbgic (pe en en- d e'ns, el que s'ha desen olupa des del <<Rappo o Fau ea en enda an ): la idea i la p hc ica de l'educació com a p océs con inu, la necessi a de cons ui o mes c al e na i esu en e escola i eball, I'exigPncia de pe so- nali za els camins o ma ius, e ce e a. b) P obablemen és dins d'aques ma c on es col.1.oca el desen olupa- men de l'ex aescola, en el sen i que és cap a aques sec o (ex emamen a ia , a més a més, pe la se a na u alesa) on es cen a la demanda de <(Pape s>: Re is a de Sociologia no e a que di ícilmen podia ésse o e a pe l'escola. Pe 6 és opo ú dis ingi , Adhuc pe comp end e millo . No es po oblida la sensació, pe exemple, que una pa de l'ex aescola ha c escu en di ec a co esponden- cia amb l'immobilisme de l'escola i amb les se es mancances cada cop més e iden s. Així -amb l'in en d'exempli ica , enca a que sigui di ícil es a- bli línies de dema cació-, és en aques a clau que po ésse explica el desen olupamen de les ac i i a s ela i es a ensenyamen de les llen- gües es ange es o d'aquelles di igides a especiali zacions p o essionals <{no esn. Pe b, epe eixo, és di ícil de ini d hs icamen ipologies: algu- nes < especiali zacions~>, així com alguns ensenyamen s, eque eixen me- odologies, du ació i ca ac e ís iques no escola s; si el o desen olupamen d'aques es ac i i a s es bene icia, doncs, de l'abskncia d'aquells ensenya- men s a I'escola, és igualmen e i a que so in és co ec e que aquelles in e encions siguin du es a e me de o ma especí ica. En al es casos I'o e a, decla adamen , é el sabo de camins escola s escu ga s, quan no es p esen a com un mi aculós (i mol es egades enganyós) passapo pe a l'ocupació. I ampoc no es po , com a obse ació gene al, e desapa kixe la sensació que aques desen olupamen co espon ambé a la endkncia a o gani za (pe d ambé a <(seg ega )>) o el emps lliu e, al com ema ca E. Becchi, pel que es e e eix a la ida de I'in an . Pe d més enllB de o aixb -que malg a o queda i s'ha d'anali za - c ec necessa i sub a lla uncions més gene als, i en aques cas <<no es)>, que l'ex aescola desen olupa al ma ge, pe di -ho d'alguna mane a, de con in- ggncies especials: em e e eixo a l'en iquimen cul u al més comple iu, a la sa is acció de necessi a s cogni i es indi iduals, a l'especiali zació dels cu ículums escola s, a l'adhesió més p o unda a la eali a . To aixd co - espon, pe una banda, a l'inc emen de demanda de <(cul u a)> i, pe l'al- a, a I'exigkncia d'in e encions b eus, lexibles, ap es, dins de llu espe- ci ici a , pe a po a a esul a s als quals uni -ne, o més senzillamen , a egi -ne uns al es, segons les necessi a s, i així successi amen . Hi ha, a més a més, una ul e io unció de l'ex aescola --de la qual o na é a pa la més a d- que opino que és de g an impo hncia: la de pe me e la <cpe sonali zació i/o di e si icació)> dels í ols d'es udis, cosa agudi zada pel e que a ui aques s í ols es an supe a s espec e als can is esde ingu s en el mapa de les igu es p o essionals. Pe d aques a unció es h des inada a omand e (i ins a mani es a -se semp e més) dependen de l'elecció <(poli alen )> que es ulgui du a e me amb la no a escola secundi ia supe io , i de les ma eixes ans o macions de les igu es p o essionals i del concep e de p o essionali a , que da an d'una segu a i Bmplia o ma- ció <{poli alen )> eque eixen < especiali zacions)> des inades a can ia hpi- Les no es o mes de a1,'escola i a n de massa damen en el emps, hcilmen econ e ibles i/o eciclables, i aixb suc- ces~i amen .~ . C) Finalmen , com a p oblema més gene al; hi ha aquell de les no es o mes del coneixemen con empo ani, dels inc e'ibles can is que s'es an e i ican en aques camp. Es su icien eco da la e olució en el camp de la in o mh ica, el nou pape que la in o mació es h assumin : la quan- i a d'in o macions que s'ha de possei , el seu lux apidíssim, la mane a de emun a a les on s, de ac a i comp end e les in o macions, són o s e s que eplan egen el pape adicional de I'escola, que demanen apidesa i lexibili a de coneixemen , e ck e a. Enca a que sigui p o isional i esquemh ica, la llis a hau ia d'ha e acla- i que la con igu ació ac ual del sis ema de o mació espon a p oblemes eals, a exigkncies i necessi a s que es an des inades a ésse p o undi zades ul e io men . En la se a enomenologia ac ual, els di e sos, di e en s i con adic o is desen olupamen s donen pe ce - al com he a i ma mol- es egades- l'immobilisme de la polí ica escola i la si uació de c isi econbmica i ocupacional; són, a més a més, ui de mo imen s espon anis i de la alliu en lbgica de me ca : ccpe b co esponen a necessi a s conc e es)>. L'ope ació que s'ha de posa a I'o d e del dia és aquella d'anali za -ho o en de all; en end e quan hi ha de sob eposició i d'excés, pe en end e al ma eix emps el e nou i e lexiona sob e les o mes més co ec es dins de les quals ges a -10. Si pe cas no ho he sigu p ou, ull ésse cla ins al ons: aques és l'escena i que ca ac e i za la o mació, a ui i demh. La <(se a o ma)> ac ual po ésse <(judicada)>, la subs hncia dels p oblemes que ens p oposa po ésse <(comp esa i o gani zadas. 2. En e els di e sos es udis sob e les ans o macions que enen lloc dins de l'o gani zaci6 del eball i en la p o essió, poden ésse menciona s: F. Bu e a, Le i- ce che pe la as o mazione del la o o indus iale in I alia: 1969-1979, Angeii, Mi- lano, 1981; F. Bu e a, c o ganizzazione del la o o e p o essiolnali h neli'indus ia*, c<Quade ni Is ob, núm. 17; F. Chia omon e, Sindaca o, is u u azione, o ganizzazio- ne del la o o, Esi, Roma, 1978; S. Mollica, P. Mon obbio, Nuo a p o essionali d, o - mazione e o ganizzazione del lauo o, Angeli, Milano, 1982. U na sin k ica aducci6 #aques a emh ica en clau o ma i a és de G. F anchi, Fo mazione pos -obbliga o ia e p o essione; de V. A iosi, F. F abboni, V. Tel non, La scuola seconda ia': i o ma, cu icolo, spe imen azione, I1 Mulino, Bologna, 1981. <{Pape s)>: Re is a de Sociologia 1.3. P oblemes d'in e p e ació Ja enim ma e ia més que su icien pe a plan eja -nos alguns p oblemes in e p e a ius. El quad e sumi iamen dibuixa ens posa da an de es qües ions. La p ime a, una educció ambé quan i a i a de l'escola espec e al conjun dels ins umen s o ma ius: com a mínim -hom diu- aques a c eix menys que abans; la segona, una educció, en aques cas quali a i a, de l'escola, ence clada i objec e d'in ensa concu encia pe pa d'in e en- cions o ma i es més mode nes (més b eus, lexibles i ins més especí iques i <(ape ibles)>) i més gene als pe pa dels mode ns mi jans i ins umen s in o ma ius als quals el jo e (el ciu adi) po hcilmen ecó e ; la e - ce a, una objec i a educció del pes que la ins ucció (i especialmen l'es- cola) desen olupa en la elació amb la possible ocupació. En les phgines següen s in en a é eali za una comp o ació més a en a d'aques quad e, pe b no es po pas nega que p esen a més d'una espos a eal. I és p ecisamen sob e aques a base que s'ha ana con o man una in e p e ació que es con e eix en p eeminen , enca a que sob e ella no s'hagi desen olupa cap deba especí ic. In en a é sin e i za aques a in e - p e ació? L'escola es 2 pe den el seu cen alisme: ja no és el lloc on es eben les in o macions i els coneixemen s; al seu cos a exis eixen ins umen s i mi jans que poden o e i no sols els ma eixos, sinó en alguns casos enca a més in o macions i coneixemen s; a més a més, an a u ada com es ; l'es- cola des de a emps en l'o denació, en els p og ames, en els con ingu s, no ens hem de me a ella si es eco e cada egada més a in e encions o ma i es <(di e en s)>, decididamen més igils, que u ili zen so in ecno- logies més a an~ades, amb exi s més de ini s, i que ep esen en ins i o l'ing és (o el eing és) dins de la ins ucció de la <(sana)> emp esa p i a- da; i a egi íem, a es que és e i a , que la p o essionali a po ésse adqui- ida especialmen , pe no di sols, amb i en el eball; que és ine i able que es desen olupin momen s-pon en e escola i eball i enca a més de o mació en el eball, i així successi amen . Donades aques es mo i acions -hom diu-, no ens hem de me a ella si els usua is an <( ies)> cada egada més de e minades i es disposen d'una 3. La in e p e ació a la qual em e e eixo és l'elabo ada pel Censis, aI com a ésse econs uida a a és de la lec u a dels capí ols sob e la ins ucció en els In- o mes ela ius a la si uació social del país el 1981, el 1982 i el 1983. L'elabo ació del Censis és en eali a mol més ica i p oblemh ica del que pod h sembla en la me a edu'idíssima sín esi, que é en comp e especialmen la aducció < ulga )> que se n'ha e , oblidan mol a ia el ca k e d'impo an con ibució cien- í ica que les anhlisis del Censis enen semp e. Les no es o mes de ccl'escola i a )> de massa mane a no a dins del sis ema de o mació, i si el sis ema, de pa se a, es $ con igu a conseqüen men amb aques es ies. El esul a inal del aonamen -que he simpli ica in encionadamen - es con e eix en la legi imació de l'ac ual con igu ació del sis ema o ma iu, cons i u'i pe es sec o s: l'escola, i més en gene al la dis ibució o mal de la ins ucció; l'ex aescola; la o mació cap a i en el eball. Sec o s en mol s aspec es au bnoms un de I'al e, conside a s -dins de la in e p e ació comple i a- quasi equi alen s en e ells, i dels quals es conside a necessl iamen l'ul e- io desen olupamen d'aques a in e p e ació - oba i cons ui un equi- lib i ecíp oc o, enca a millo , un <(a bi a ge a es pols)>! El pun cen al del aonamen és la con acció ( ela i a) o l'es abili - zació dels índexs d'escola i a i dels mo imen s escola s; e ec i amen , és sob e la base d'aques a dada que els al es desen olupamen s són ca ega s de alences < ins i ucionalsu o, millo , dels a ibu s de sec o s. E a impo - an sub a lla aques aspec e, pe qui. en cas con a i és di ícil no es a d'aco d amb l'anilisi, diguem-ho així, quali a i a, o sigui aquella que des- c iu l'ampliació de les necessi a s o ma i es i ema ca l'exigsncia d'ins u- men s amb ca ac e ís iques di e en s de les escola s. Di iem abans que aques a lec u a no ha es a so m~esa a una e i able discussió: el que ha passa , po se , ha es a l'accep ació passi a i, enca a més, l'exage ació dels esul a s; o, al con a i, el que po ésse conside a com una co ecció de les possibles conseqüencies de la lec u a ma eixa. D'aques a mane a, la <cpi. dua de cen alisme de l'escola)> en a o d'al- es ins umen s ha es a emp ada pe conside a com a cada egada més <(ma ginal)> el pape de l'escola i especialmen el de < l'escola pública)>; sob e aques a base s'ha in en a legi ima la subs i ució, esde inguda en o s aques s anys, de la <(polí ica)> escola pe I'< adminis aciÓ)> escola , pe una banda; la possibili a d'una p i a i zació de l'escola, pe l'al a; i inalmen , la p opos a d'una libe ali zació comple a del me ca escola i educa iu. I és inú il la posició exp essada ecen men pe la Democ lcia C is iana. En can i, en oposició, hi ha la línia del Pa i Comunis a, co- di icada en la se a IV Con e encia Nacional, que espon a la lbgica del <(sis ema educa iu amplia >> (0 sigui, senzillamen a la cons a ació de l'exis- en ) amb la necessi a de de ini elacions i lligams en e els di e en s momen s, amb la cons ucció d'un <(sis ema in eg a )> amb l'escola en el seu cen e.' 4. Vegeu al espec e el p bleg amb í ol ccA bi aggio a epolb, de G. De Ri a, en el núm. 14 (no a ss ie) de1 ccQuindicinale di no e e commen i)> del Censis, dedica o almen a la p oblemi ica o ma i a. 5. Pel que a a la posició de la DC, és isible essencialmen en alguns dis- cu sos del seu sec e a i De Mi a ( e que dóna es imoni del elleu polí ic que la DC <<Pape s)>: Re is a de Sociologia Cal a egi que la inali a d'aques es phgines no és la d'endinsa -se en el deba polí ic, sinó més a ia la de con ibui a una lec u a més p o- unda dels enbmens en acció en la o mació pos obliga b ia. I aixb pe dos mo ius. El p ime , que hau ia d'ha e queda ben cla , pe les coses a i mades en el pa hg a 1, que jo es ic con encu que es em en p esencia de ans o macions p o undes en alIB que es e e eix no sols a la disposició del sis ema educa iu, sinó ambé a la de inició i al pape ma eixos de la o mació: ans o macions que enen necessi a d'anhlisis a en es i de I'obe u a d'un deba especí ic, abans d'ésse econdu'ides massa hpidamen a sin e iques solucions polí iques. El segon, que hi ha di e sos pun s en I'anhlisi i en la in e p e ació p esen a s que em semblen supe - icials i que, conside a s més bé, pod ien du -nos a conclusions bas an di e en s almenys en el pla de les possibles conseqüencies ope a i es. In- en o, doncs, conside a no amen la pa de I'anhlisi que es e e eix als desen olupamen s escola s, pel elleu que é dins del supo comple iu de la lec u a mencionada abans i pe qu2 és aquella de la qual més dades es enen. L'anhlisi -donada la na u a d'aques es pigines- se h sin k ica. En les no es a peu de phgina el lec o pod h oba les on s en les quals es basen els di e en s aonamen s. 1.4. Una segona lec zl a dels desen olupamen s escola s La e e encia és en e s I'escola supe io secundi ia, diü na o noc u na, pública o p i ada, i la o mació p o essional de p ime ni ell (o sigui el sec o o mal, ins i ucional, de I'educació). La dada inicial és la ima ge con adic b ia que ens diu que, d'una ban- da, ha augmen a en el pla quan i a iu i quali a iu el pes de I'educació, i de I'al a que s'ha edui (en e mes ela ius) el pes de I'escola. Si e ec- i amen conside em I'índex d'escola i a comple iu, esul a subs ancialmen es able des de a 5-6 anys, e sca sob e un alo ela i amen al (el 53 % ap oximadamen ), semblan al de la si uació eu opea. o e eix al seu <(nou, discu s sob e la ins ucció), en e ells l'in o me en l'úl im Con- g és Nacional del Pa i . Els mesos de eb e i ma c hi ha hagu , a més a més, les dues con e sncies nacionals sob e l'escola del PS1 i del PCI, cen ades, la p ime a en els nous camins o ma ius amplia s, p esen s en els ac uals desen olupamen s, i la segona sob e la p opos a del sis ema o ma iu in eg a : aonamen que dins de la IV Con e encia Nacional del PCI hom ha a on a amb una g an ampli ud d'implicacions an pel que es e e eix al ni d nacional com a l'eu opeu. En ambdós casos la documen ació es & cons i u'ida pe ma e ial ciclos ila . Les no es o mes de c l'escola i a )> de massa Desp és d'a i ma de nou que en aques enomen juguen objec i amen algunes de les coses di es an e io men , hi ha un nus que em sembla que semp e s'ha deixa de banda: <(o sigui que quan més c eix l'escola i - zació, més s'eixamplen les necessi a s i la demanda de o mació ul e io >>, al com ha es a demos a pe nomb oses in es igacions a ni ell in e na- cional i na~ional.~ Di d'una al a mane a, el desen olupamen de l'ex a- escola es pod ia explica <( ambé)> com una conseqii~ncia de l'escola i zació o al: com un <(e ec e)>, doncs, de I'expansió de l'escola i a , que ha con- e i en e iden s i explíci es les necessi a s educa i es, amagades an e- io men . Pe b es pod a objec a que l'escola i a en la secunda ia supe io es h a u ada des de a uns anys, enca a que sigui mol al a i con inu? essen I'es- cola el sec o educa iu decididamen més g an: en aques cas el desen olu- pamen de l'ex aescola ma ca ia ambé ies di e en s espec e a l'educació. Pe 6 és e i a que I'escola es h a u ada? ¿O, po se , han can ia an el <( uncionamen )> de I'escola i del sis ema educa iu com les mane es de <(se- gui i u ili za )> el sis ema? Les dades gene als ela i es a l'escola secunda ia supe io ens colloquen da an d'una ima ge, ella ambé, con adic b ia: en conside a l'índex d'es- cola i a calcula en aques s cinc anys, esul a p ac icamen es aciona i des de 4-5 en enda an . Malg a aixb, si conside em el ma eix índex en elació amb els p ime s anys de la secunda ia supe io , cons a em que es a aug- men an de mane a cons an i sensible, an , que és possible a i ma que es em mol a p op d'un objec iu pe llongamen dels anys d'es udis obliga- o is en un o dos desp és de la licenza media *? (dada e i icada ul e io - 6. Exempla , al espec e, és el cas ances, desp és de l'ap o ació, el 1971, de la llei sob e la o mació con ínua. Desp és d'alguns anys d'aplicauó, els subjec es que majo men ha ien u ili za les in e encions o ma i es de ecicla ge e en aquells que ja possei'en ni ells d'escola i zació mi jans o mi jans-al s. C . P. Albe, M. Todeschi- ni, c F ancia. Una scuola blocca a in una socie a blocca a,,, a G. F anchi, M. Tedeschini, La i o ma in Eu opa, Isedi, Milano, 1987; Iso ol, c F ancia/Congedi di o mazione,,, icQuade ni di o mazione Iso ola, núm. 32. * N. del T ad.: 8L.. &EGB. 7. Poden bas a poques dades. Les aules se an p esen ades al ha1 del eball. L'índex de pas en e la I11 media i la I media supe io ha ingu el mo imen indica en la aula 1; les se es dades demos en, a més a més, que el enomen s'ha accen ua , i mol sensiblemen , en els da e s es anys. Mol indica i es són les dades de la . 2, que ma quen el mo imen de l'index d'escola i a dels jo es de 14 anys en l'escola secunda ia supe io dins de la p o incia de Milh. Com a es imoni no sols de la endencia, sinó de la se a acc:en uauó en els da e s anys, se'ns p esen a la si uació d'una eali a , la de la p o íncia de Ra enna, en la qual eis índexs d'escola i a e en ja mol al s (77'5 % el 1973-74) en la p ime a mei- <(Pape s,: Re is a de Sociologia i d'al es ins umen s més capaGos que aques a úl ima d'explica el que passa, elaciona s com poden ésse els di e sos enbmens amb co elacions conc e es i no amb suposades capaci a s dels jo es a o ien a -se i ia , dins de la <(jungla)> o ma i a. - La segona, la de co egi l'al a mane a d'a on a les qües ions o ma i es, p ecisamen la -pe en end e'ns- de les o ces e o mado es, que s'han mogu semp e dins d'una < lbgica)> de mancanla; pe a aques a l'objec iu ha es a semp e i onamen almen la ul e io expansió de l'es- cola i a , sense p eocupa -se dels hxi s del p océs, ins i o quan aques s han comenga --com ja a uns anys- a mani es a -se i a p oposa p oble- mes que des d'aquella bp ica es o nen incomp ensibles. - La e ce a, la de p esen a -se com a clau de lec u a i d'in e enció hlida, no sols pe al p esen , sinó ambé pe al u u immedia , a hs que cap a no an la eali a com les endhncies (i la di ecció d'aques es en- dhncies) p esen s en ella. 2. TRANSFORMACIO DEL SISTEMA EDUCATIU I POL TIC ESCOLAR: ALGUNES IDEES-GUIA PER A INTERVENIR-HI Desplacem el aonamen cap a un al e camí, i conside em les conse- qühncies de les andisis e ec uades espec e a una possible. polí ica escola i educa i a. L'objec iu que em p oposo és el de p esen a algunes idees, algunes ca ego ies, u ili zables pe a in e eni -hi. Po ésse ambé una ma- ne a de e i ica l'es abili a dels esul a s ob ingu s, o almenys de e i- ica -ne la p oduc i i a . P ime nus de p oblemes. Els desen olupamen s especí ics i comple ius de l'< escola i a n, enca a que in lu'i s pe dades socials, polí iques, econb- miques, gene als i con ingen s, se'ns p esen en, al ma eix emps, com a ela i amen <cau bnoms)>. La in luhncia ex e na és més o menys impo - an , en alguns casos explica uns de e mina s compo amen s, pe 6 da an d'ella acaben pe unciona d'al es dades, algunes bas an o es, o es in e nes als p ocessos d'ins ucció. Em e e eixo especialmen a la unció social de la possessió o no d'escola i zació, que és, en mol s casos, una o la po en que ac ua ins en p eshncia d'una gmplia desillusió espec e al alo (d'ús o &in e can i) de la ins ucció. Hem is com aixb po es a a la base dels di e en s compo amen s masculins i emenins. Pe b es poden eco da al es casos. En les si uacions Les no es o mes de al.'escola i a ~> de massa! sbcio- e i o ials en les quals c ana a escola)> és una elecció i un e p e- sen des de a anys, podem cons a a que - ins en p esencia de g ans ac o s de c isi econbmica, pe b ambé pe con inua amb el sis ema edu- ca iu, del desen olupamen i d'al es opo uni1:a s espec e a l'escola- aques a endkncia no sols con inua exp essan -se , sinó que Bdhuc s'en o - eix ins al llinda d'una eal i plena esc~la i zaci¿i.'~ D'al a banda no hi ha una g an no e a a sub a lla aques es coses, a ks que sob e l'exis ncia d'aques es endencies i d'u n enomen que po- d íem deíini com de alo i zació au bnoma de la ins uc:ció han e lexiona --sos ingu s pe una g an quan i a de dades-- sociblegs com Collins o Boudon i economis es com Thu on i, en alguns casos, I-Ii ~h.'~ - Pe b hi ha ambé al es ac o s a eni en comp e, menys explo a s que els menciona s: l'<cÚs)> que es a de la ins ucció pe pa dels di e sos subjec es socials. Un ús que po ésse in e p e a , com a pe exemple Collins, com una mane a de con i ma i consolida la pi bpia posició social pe pa de cada g up o ca ego ia social, pe b que coneix cada egada més alences indi iduals, acusadamen subjec i es, i, al ma eix emps, elacions p o undes amb els p ocessos de c eixemen de nous subjec es polí ico-so- cials, com els jo es i les dones, e c. Pe que aques sub a lla la ela i a c au onomian dels desen olupa- men s de I'escola i a ? Pe quk des del pun de is a de la polí ica escola i educa i a aixb signi ica sabe que hi ha dades inhe en s als ma eixos p o- cessos d'escola i zació que in lueixen en el desen olupamen i en la con- igu ació del sis ema o ma iu an , si més no, com uns ac o s ex e ns con- side a s adicionalmen de e minan s. Així hem is , pe exemple, que la c isi de la elació en e escola i eball no ha modi ica la demanda d'escola i de o mació: ha dona ida a nous camins, a no es elacions en e o mació i expe i ncies de eball, al 15. Bs exempla el cas de dues eali a s com la de Ra enna i Piacenza, que he pogu anali za a ons. La dada ca ac e ís ica d'aques es dues si uacions no és cons i- sda sols pels al íssims índexs d'escola i zació en els p ime s anys, aconse-gi s amb els p ime s anys 80 (comp o a s en o n d'un 85 % pel que a e e hcia an sols a la secunda ia supe io , excloen la FP), sinó pel e que els índexs e en ja ele a s en la p ime a mei a dels anys 70 (comp o a s en o n d'un 75 % solamen en l'escola se- cunda ia supe io : dada que sols ac ualmen s'es i assolin a escala nacional). Malg a la p esencia de la FP (i ambé de is osos símp omes de c isi econi mica i de eball, com en el cas de Ra enna), l'escola~.i zació lla con inua ap o un- din -se, posan en elleu de quina mane a un compo amen ja p esen des de a emps i es es a ni ell social po in lui i de e mina --amb ca ac e d'au onomia- les eleccions successi es. 16. Vegeu al espec e les e e encies bibliog ~ques al eball <(I possibili p odo i delí'is uzione)> en aques ma eix Eb e. <<Pape s,: Re is a de Sociologia desen olupamen d'ac i i a s o ma i es especí iques; o sigui, ha p o oca , si de cas, can is en el eco egu del sis ema, pe 6 al seu cos a s'han con- i ma i p o undi za enbmens que des d'aquella bp ica pa icula podien con e i -se, de e , en anac bnics. L'exemple és enca a més ic de signi- ica s, si pensem en la p o unda c isi del alo de la ins ucció i especial- men de l'escola i la compa em amb la g an demanda d'escola exp essada pe les dones en aques s úl ims deu anys: els desen olupamen s de l'es- cola i a , la con igu ació del sls ema d'ins ucció i o mació, depenen hm- pliamen de ac o s in e ns a ells ma eixos. És necessa i que la polí ica escola i educa i a ap engui a coni ixe aques s ac o s, a eni -10s en comp- e en la de inició dels objec ius i de les inali a s, i especialmen a alo a els seus e ec es sob e el uncionamen del sis ema ma eix. Segon nus. Si les anhlisis que hem e són exac es, el que passa en el sis ema d'ins ucció i o mació no és una suma de e s i enbmens inde- penden s o pa allels en e si. Al con a i, ins donan pe descomp ada una o a segmen ació, l'absi ncia de eixi s de connexió isibles, el ca ac e o amen , si no o almen , espon ani dels di e en s enbmens, hem pogu e oba nomb oses elacions de causa i e ec e, una genk ica cohe i ncia del uncionamen comple iu del sis ema (i la nos a andisi -ho hem d'a i ma més d'una egada- enca a és pa cial i necessi a ap o undimen ). Són dues les dades impo an s elacionades amb aques p oblema. La p ime a consis eix a sub a lla la ca ego ia <( uncionamen com a sis ema)>, que, pe una banda, esul a ésse una dada <(ope an >>, enca a que sigui en o mes espon anies i con adic b ies, men e, pe l'al a ban- da, es p esen a com el e eny, diguem, <(obliga )> de qualse ol e lexió i in e enció espec e a l'escola i a la o mació. La segona és el <<cen alis- me)> que els desen olupamen s escola s i el uncionamen de l'escola enen espec e al uncionamen comple iu del sis ema de o mació: dona s aquells com a base, mol s dels di e en s desen olupamen s oben una explicació plausible, bb iamen jun a les causes més gene als que he ana eco dan . Així, pe exemple, és possible eu e l'exis i ncia d'una elació en e des- en olupamen s p esen s en la secundh ia i els can is que enen lloc en el sec o de les escoles p i ades; en e so ides i egula s de la secunda ia i insc ipcions als cu sos de o mació p o essional; en e les mancances de la secundh ia i el desen olupamen d'una pa de les ac i i a s de l'ex a- escola, i així successi amen . Pe quk són impo an s aques es dues dades? Pe qui si pe una banda hem di que l'expansió del sis ema o ma iu pos obliga o i espon a p o- blemes eals que com a als hem de comp end e i o gani za , a es que en ells s'exp essa la mode na e sió de la o mació, l'anhlisi que hem comen- Les no es o mes de c l'escola i a >> de massa ~a aquí ens o e eix ins umen s conc e s de comp ensió, en ep esen a els di e sos enbmens com a conca ena s, com a possibles e ec es dels ma eixos p ocessos d'escola i zació de massa a iba s -som es deia- al llinda de la <(plena escola i a )> o almenys de l'escola i a Zlmplia. Escola, ex aescola, o mació en el eball, mol lluny d'ésse momen s sepa a s, o ma a ipa i a)> del sis ema educa iu, poden, en can i, ésse conside a s com una cadena, com la o ma ac ual, ce amen més complexa i ica que la d'ahi , de I'c~escola i zació~~ de massa. Te ce nus. Quines són les possibles idees-guia pe a una in e enció de polí ica escola i educa i a? P esen o alguns p oblemes; el p ime de ca hc e gene al, que exigeix que s'e ec ui' una e lexió eb ico-cul u al més exhaus i a, els al es ja més pa icula i za s, o almenys més cla s en llu s implicacions ope a i es. La p ime a idea, onamen almen , és econeixe el pape cen al, pe b al ma eix emps <(pa cial)>, de I'escola dins de l'escena i més ampli del sis ema de o mació pos obliga b ia. En la p hc ica, no ha sigu així i no ho és: pensa en la e o ma (pe no e -la mai) ha signi ica semp e p o- posa -se o a la emh ica o ma i a possible, in en a aj~un a mol s objec- ius i mol es inali a s, enca a que so in mol s d'ells es a en en con adic- ció en e si, o almenys e a ex emamen a du (al lími de la impossibi- li a ) oba un equilib i aonable. En can i, és necessa i ésse conscien s de les possibili a s, de les necessi a s de o mació i especiali zació pos e- io s, i del e que alguns objec ius, com pe exemple el d'una o mació di igida a la p o essionali a , no poden ésse esol s sols pe l'escola, sinó pe l'escola jun amen amb la o mació p o essional i amb la o mació en el eball: s'han d'u ili za aques es i al es possibili a s ul e io s pe p egun- a -se quines són, en can i, les ca ac e ís iques i les inali a s p bpies de I'escola, i pe an no delegables. P egun a mol més legí ima i ica en signi ica s si enim en comp e les ans o macions que enen lloc en el pla cul u al i cien í ic, que, de e , o nen a posa p o undamen en c isi mol es de les uncions adicionals de l'escola. Em limi o a unes b eus no es. Els ecu sos in o ma ius de qui: disposem ac ualmen , el p e isible, colossal desen olupamen d'aques s ecu sos, la se a accessibili a cada e- gada més es esa, posen en discussió d hs icamen la unció del lloc on es eben les in o macions i els coneixemen s, que ha es a (i és) una de les ca ac e ís iques <(his b iquesn de l'escola com a ins ucció: sob e la se a base s'ha plasma i es uc u a l'escola. També pe aques camí, doncs, és ine i able un eplan ejamen gene al de les asques i de les ca ac e ís iques de l'escola. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia La segona idea consis eix a sabe que els p oblemes ac uals són de ipus més quali a iu que quan i a iu. Amb aix6 no ull pas di que no exis eixin zones d'enda e imen , si uacions en les quals és necessa i, enca a, eixam- pla els p ocessos d'escola i zació; p oposa -se me es de di usió més o a de la o mació a ni ell social és, ins i o , un objec iu que hau h d'imp eg- na les no es o ien acions en el camp educa iu. Pe 6 és e i a que hem supe a la ase en la qual e a necessa i demana sob e o I'expansió de l'escola i a : el que cal ac ualmen és pensa en la quali a dels p ocessos, donan -10s subs hncia, so ides, esul a s, pe me en -ne així el desen olupa- men successiu. És en aques a clau que es poden p oposa dues ul e io s ideesguia que, ins en el seu ca hc e gen ic, enen el m i de ans o - ma en c is allines les eleccions a e . La e ce a idea és, doncs, la consolidació d'aquella que abans he ano- mena <{plena)> o Amplia escola i a . Mo i a a aques judici, pe una banda, sob e la base dels al s ni ells d'escola i a en eIs p ime s dos anys de o mació pos obliga b ia, pe l'al a sob e el nomb e semp e abundan d'aquells qui con inuen i a iben al inal dels es udis, i inalmen -aspec e poc anali za - sob e el nomb e d'aquells qui de o es mane es eali zen una conclusió dels es udis an a a és dels <{ e o ns)> com del pas a la o mació p o essional, i així suc- cessi amen . Les dades són eals, pe 6 no els co esponen solucions o gh- niques: la eqüencia en els p ime s anys no é lloc en un cicle o ma iu/ educa iu que po i a un esul a (excep uada la o mació p o essional): es ac a d'una eqü ncia <cg a u'i a)> sense memb ia; els successius <{passos)> són absolu amen espon anis, no p e is os ins i ucionalmen : la conjunció amb la o mació p o essional, pe exemple, es h e a, o a, a isc de I'usua- i; I'ins i u del <{ e o n)> no exis eix. Consolida els p ocessos d'escola i - zació esul a se , doncs, un dels objec ius onamen als de la e o ma, i el que ja es h passan ens o e eix, d'una banda, el ma e ial sob e el qual medi a i, pe l'al a, condicions que ens poden acili a l'a ibada. Poso un exemple: el bienni, com a cicle a pa , ambé amb alenca e minal,'7 la conjunció amb la o mació p o essional; una di isió ho i - zon al, pe me es o ma i es (o ins i o pe cicles) del ienni successiu, amb la indicació, aquí ambé, de les possibles conjuncions ap es pe a con- solida l'especiali zació a ni ell in e medi (segons el meu pa e no assolible 17. Sob e aques a gumen , objec e, en el cu s dels anys 70, de mol es e lexions, em sembla que s'ha de ema ca , pe la iquesa de les a gumen acions i pe l'ac- uali zació que es a del p oblema, el eball de F. F abboni ccL'obbligo scolas ico e i1 suo comple amen o)>, apa egu en dues pa s a c Ri o ma della scuola)>, espec i a- men als núms. 3 i 4, 1984. Les no es o mes de c i'escola i a ~ de massa dins d'una escola que al ma eix emps ol i ha d'ésse p e-uni e si i ia i momen escolli de la o mació cul u al, cien ika, ecnica, pe g aus cada egada més ele a s); la in oducció de l'ins i u del << e o n)>, que una di- isió c ciclicas dels cinc anys a ia ac ible: mol esquemh icamen i sols a ni ell de í ols, aques es em semblen les coses dignes de e lexió. La qua a idea -i que no sembli en con adicció amb el que acabem de di - és la de la c di e si icació)>: la necessi a d'assegu a di e enciació, en iquimen , pe sonali zació, als p ocessos d'escola i zació. Ac uen en aques- a necessi a ac o s di e sos: les p opensions subjec i es a cons ui -se camins o ma ius indi iduali za s, la e sió de l'educació i de la o mació com un p océs con inu que es a di onen cada egada més i és ja impli- ci en mol s dels desen olupamen s desc i s abans, la elació amb un me ca de eball di e encia i segmen a , i in:almen la ma eixa di usió dels í ols d'es udi, que é com a conseqü6ncia la se a p og essi a p6 dua de alo , enomen, aques úl im, des ina a augmen a cada egada més amb la ul e io consolidació dels p ocessos d'escola i zació. To es aques es coses, com hem is , ja es an ac uan hmpliame ~ i d'elles s'ocupa ac ual- men el c lliu e me ca , de la o mació, cons i u'i , quasi en la se a o ali a , pe in e encions p i ades, ecolzades en g an mane a en l'immobilisme de l'escola (i del sec o públic). El que desi jo sub a lla és que ja ac ual- men , pe 6 sob e o en un u u , aques a unció de di e si icació es a des- inada a ésse <ces a &gica)>, i el que és nega iu -almenys des del meu pun de is a- no és an que aques a unció sigui p e oga i a del sec o p i a (la c ges ión de mol es ac i i a s o ma i es po anquillamen con- inua essen p i ada), com que sob e ella no s'exp essi cap lbgica de ccgo- e n)> (que opino que ha d'ésse i de con inua essen pública). Una úl ima e lexió: en aques con ex , segons el meu pa e , és mol ampli el pape que po ep esen a la o maciC~ p o essional <( egional)>, en esa, p ecisamen , com a momen d7in eg aci6, en iquimen , especiali - zació dels cu ículums escola s: un pape ac ualmen con as a pe les ca ac e ís iques i la dimensió de la o mació p o essional de base, de e una segona c escolan que abso beix la mhxima pa dels ecu sos inance s. Qua (i zíl im) nus. La ges ió i el go e n dels p ocessos educa ius i del sis ema de o mació; la << o ma)>, els c ca hc e sn, d'aques go e n. El conjun de les coses que es an passan és ui d'o ien acions i mo- imen s espon anis. Comp en mol es coses, in e nes i ex e nes al sis ema, en de e mina la enomenologia especí ica dels desen olupamens i dels compo - amen s ac uals, pe 6 la quali a de les necessi a s, la se a a ie a i a- iabili a , l'enllagamen de dades objec i es i subjec i es, ens p esen en un <(Pape sa: Re is a de Sociologia quad e ma ca pe unes ca ac e ís iques es uc u als: la dinamici a , la le- xibili a , la discon ins a , el can i i la complexi a . Hi ha dos aspec es a esold e. El p ime és el de la <(ges ió)> d'aques conjun i, con empo iniamen , del <(subjec e)> (o dels subjec es) que hau h (O hau an) de eni la capaci a , pe una banda, de llegi i anali za els can is i, pe l'al a, d'o ien a -los, coo dina -los, o e i -10s so ides, e ck e a. Aquí hi ha un p oblema eal i u gen a esold e, absen del deba ac ual, un p oblema que modi ica la mane a en qui: ha es a conside ada ins aquí la qües ió de la ges ió del sis ema educa iu. En aques cas ja no es ac a sols d'assegu a democ hcia a la ges ió d'aques o aquell agmen del sis ema de o mació (enca a que, hb iamen , aques p oblema oman); es ac a d'a on a el p oblema del <<go e n)> del conjun i de eplan eja -se sob e aques a base concep es com <(cen alisme)> i <(descen ali zació)>. Segon aspec e: Com es go e na aques conjun ? Amb quins ins u- men s? Amb quin equilib i en e espos a ins i ucional i mo imen ? No inc solucions, pe 6 a egades ja és mol e -se les p egun es. Sé el que ind ia poc e ec e: pensa a espond e exclusi amen amb unes lleis, o sigui, amb espos es ins i ucionals; i, al con a i, sen o una necessi a mol o a d'un go e n dels p ocessos unda en ins umen s i mecanismes des- cen ali za s, capagos de e conscien s els usua is de les eleccions (que són dinhmiques, no es h iques) que es an a pun de e i a an. To aixi, e- que eix una no a e lexió sob e qui: són ac ualmen pa icipació i demo- c hcia; sob e la elació en e <{lleis)> (i llu s ca ac e ís iques) i mo imen , en e in e enció pública i p i ada, en esa en aques cas no com a sec o , sinó com a mo imen eal dels indi idus i de la socie a . ndex de pas en e escola medialescola supe io secunda ia segons epa imen geog h ic Any No d Cen e Sud I lilia Fon s: Elabo aci6 Censis sob e dades Is a , a XVIZ appo o 1983 sulla si uazione sociale del paese, Angeli. Milano, 1983. Les no es o mes de d'escola i a >> de massa P o íncia de Mili. ndex d'escola i a de la classe 14 anys ela i a al p ime any de l'escola secundi ia supe io diü na [públicajp i ada) Fon : Cisem Fo mazione pos -obbliga o ia. Rappo o sulla si!uazione o ma i a, Angeli, Mila- no, 1983. P o íncia de Ra enna. ndex d'escola i a en el l . i 2n. any d'escola secundh ia supe io (públicajp i ada) l . any ' 2n. any 1979-80 82,lO 65,98 1980-81 83'25 66'77 1981-82 84'24 -- 66,Ol Fon : Amm. p o . de Ra ema, Anda nen i della o nazione pos -obbliga o ia in p o incia di Ra enna, 1973-1981, 1983, cicl. ndex de enúncies en l'escola secundh ia supe io des del. p ime any (TAI-2) al segon, des del segon al e ce any (TA:u) i des del p ime al e ce any (TAI-3) Any escola TA1-2 TA-3 TAI-3 -- - Fon : aCisem/In o mazionin, núm. 2, 1984. <(Pape s,: Re is a de Sociologia ndex de acls des del p ime any de cu s a l'any inal en els p incipals ins i u s Ins i u hcnic indus ial ............ TGa 47,4 (TCi-3 32,6) Ins i u p o essional ................. TG.3 43,l - Ins i u hcnic de geome ia ...... TCi-s 33,O (TCI-3 28,9) Ins i u hcnic come cial ............ TC1-s 30,3 (TG-3 24,6) Liceu cien í ic ......................... TCi-5 22,3 (TCi-3 13'8) ........................... Liceu cllssic TC1-5 22,3 (TG-3 7,l) Ins i u magis al ..................... TCi.4 19,O (TG-3 24,l) -- Les dades es e e eixen a les Úl imes ~& ies his b iques comple es disponibles. Pe als ins i u s de du ació de cinc anys, des del 1975-76 al 1979-80; pe als ins i u s de qua e anys, des del 1976-77 al 1979-80; pe als ins i u s de es anys, des del 1977-78 al 1979-80. Fon : nCisem/In o mazionin, 1984. Alumnes segons í ol d'es udi i eda ( alo s en pe cen a ges) Modali a Eda (anys) Fins a 1G 17-18 19-20 21-25 M6s de25 To al Ul ima dasse eqüen ada Fins 5a. elemen al ............ ............... P ime a mi jana Segona mi jana ............... Te ce a mi jana ............... la.-2a. supe io ............... 3a.-4a.-5a. supe io ............ Uni e si a ..................... ..................... No indica To al ........................ 100,O 100,O 100,O 100,O 100,O 100,O Fon : Is ol, ~Consis enza e ca a e is iche del sis ema di o mazione p o essionale , Quade ni di o mazione Is ol, n. n. Les no es o nes de ~~l'escola i a ~ de massa TAULA 7 ndex de acls masculí i emení en els p ime s es anys d'escola secundh ia supe io M F Del p ime al segon any ............ 23,6 17,5 Del segon al e ce any ............ 11,5 9,7 Del p ime al e ce any ............ 32,4 25,5 ndex de acls masculí i emení des de:/ p ime any de cu s a l'any inal en els p incipáls ins i u s M F Ins i u kcnic indus ial .................. (T(Z1-5) 47,5 45 ,O Ins i u p o essional. ..................... (TG-3) 44,4 41,7 Ins i u dcnic de geome ia ............ (T(Z1-5) 32,9 33,9 Ins i u gcnic come cial .................. (T(Z1-5) 33,6 27,3 Liceu cien í ic .............................. (T(Z1-5) 21,5 21,6 Liceu clbsic .............................. (T(21.5) 16,3 13,6 Fon : Is a .