LA INSERCIO PROFESSIONAL
I
SOCIAL DELS JOVES.
INTRODUCCI6 ALS PROGRAMES <(TRANSICI S)> DE LA CEE
Jo di Planas i Coll
(Uni e si a Au bnoma
de
Ba celona)
En aques a icle p e enc si ua el con ex social en qu& s'han desen o-
lupa els p ojec es de <( ansició)> de la CEE
i
quP els ha mo i a i jus i ica .
També old ia assenyala la simili ud d'aques con ex amb el nos e
i
in-
dica els aspec es més elle an s d'aques a expe iPncia de ca a a eu e-hi la
se a u ili a i la possible ans e ibili a a casa nos a.
No
en a é en els e-
sul a s més conc e s, i pe a ells em eme o als documen s del ma eix p o-
g ama, una selecció dels quals s'ha publica ecen men ."
1.
EL
CONCEPTE DE < TRANSIClO)>
Da e amen es pa la so in de la ansició dels jo es de I'escola a la
ida adul a
i
al
eball, ins al pun que en de e mina s con ex os hom
emp a simplemen el mo <( ansició)> pe a designa aques passa ge.
Pe que se'n pa la an ? que abans aques a <( ansició)> no es p o-
dujia? A ui aques a ansició es p esen a pe a una g an pa dels jo es
com un pe íode de emps so in lla g, con lic iu
i
de esul a ince .
De e s'ha comenga a pa la de <( ansició)> quan aques a és con lic i a,
*
Aques ema es a ac a
de
mane a més hplia en el Uib e
De Zos es udios a
la
ida ac i a,
Ed. Jo en u
i
Socie a , Ba celona,
1985,
que
ecull, add s, els p inci-
pals ex os d'aques p og ama.
*Pape s)>: Re is a de Sociologia
quan la inse ció p o essional i social dels jo es esde é un dels p incipals
p oblemes socials pe al nos e món, aquell que anomenem de capi alisme
a anca
.
El e de se jo e ha passa , en pocs anys, de se una i u socialmen
econeguda a se conside a quasi un de ec e,
i
aques can i és degu a la
incapaci a de la <<socie a adul as pe a abso bi les no es gene acions.
Pe b aques a socie a adul a, seguin la lbgica que la millo de ensa és
l'a ac, endeix a ca ega la esponsabili a d'aques e als ma eixos jo es,
que, ben al con a i, s'hi han oba sense pode -hi in e eni pe qu6 e en
massa jo es.
Aixi hom endeix a deg ada la ima ge de la jo en u ins a associa -la
a la p e-delinqii6ncia. Aixi ma eix, men e que la p incipal di icul a pe a la
inse ció p o essional de les no es gene acions és la manca de llocs de e-
ball, hom o gani za g ans deba s sob e la poca p epa ació dels jo es, la se a
desa ecció al eball i el achs escola , pe exemple.
Ben al con a i, la eali a és que només la socie a
sence a
po dona
una espos a e icag al e que la inse ció p o essional i social dels jo es
s'hagi e con lic i a i di ícil.
En aques ma c, el concep e << ansició)>
i
les ac uacions pe a acili a -
la són el esul a d'in en a que el con lic e que acompanya la di icul a de
la socie a pe a inco po a els jo es sigui el menys dolo ós possible pe als
jo es
i
pe a la socie a .
2.
QUE
CAL ESPERAR I QUINES SON LES LIMITACIONS
DELS PROIECTES
DE
< TRANSICIOs DE LA CEE
En un documen comuni a i, e e en a l'ocupació ju enil, es diu:
< L'a u ju enil no po con inua essen impu a únicamen al achs de
la ansició de l'escola a la ida ac i a..
.
La solució s'ha de busca , sob e-
o , en es a 6gies més ambicioses de eac i ació de I'economia
i
de l'ocu-
pació.
)>'
Pe b els p ojec es pilo <<T ansició dels jo es de I'escola a la ida ac-
i an neixen d'un Consell de Minis es d'educació dels pai'sos comuni a is
i,
pe aques mo iu
i
pe que a l'escola és on comenca la ansició, p i ilegien
el pape de les ins i ucions educa i es
i
la se a apo ació pe acili a -la.
To
i
que els p ojec es que componen el p og ama <<T ansició)> endei-
1.
La p omo ion de l'emploi des je nes (Comunica ion de
la
Comission
au
Con-
seil),
c COMs
(83), 211- inal.
B usselíes,
1983.
La
inse ció p o essio lal
i
social dels jo es
xen a amplia el en all d'ins i ucions
i
o ces socials implicades, especial-
men en la se a segona ase, de o ma coo dinada, el seu p opi o igen des ia
els p ojec es de la el del p oblema: la c eació de llocs de eball disponibles
pe als jo es.
Aques a és la p incipal limi ació o el de ec e de pa ega d'aques s p o-
jec es; cal eni -ho p esen a l'ho a de ce ca les se es i u s
i
la se a
u ili a .
U ili zan un símil mi.dic, s'ha de si ua aques p og ama comuni a i
onamen almen en el e eny de la e aphica
i
no de la medicina p e-
en i a.
De o a mane a, o
i
que les limi acions de l'escola de ca a a esold e
el p oblema de la inse ció p o essional i social dels jo es són e iden s,
ambé és e iden que:
a)
un p oblema d'aques a na u a s'ha d'abo da
a
pa i d'un sis ema combina de mesu es, a pa i del conjun d'ins i ucions
i
o ces socials implicades, en e les quals es basa l'escola,
i
b)
les limi a-
cions del sis ema escola han es a u ili zades massa so in com a coa ada
pe a no e es, ni dins
ni
o a d'ell.
Dins de les limi acions p bpies d'una acció basada onamen almen en
el sis ema escola , els p ojec es pilo de la CEE són
un
in en coo dina
d'abo da l'apo ació del sis ema escola a la soluc ó dels p oblemes
que acompanyen la cc ansición d'una mane a obe a a la es a de la so-
cie a .
Els qui eballem dins del sis ema escola , pa icula men en l'espanyol,
sabem que no és aci1 in odui , en la se a lbgica de uncionamen , p eocu-
pacions ex e nes a ell ma eix. Sabem ambé com és de di ícil modi ica
el sis ema educa iu en unció de les necessi a s dels jo es un cop han deixa
l'escola, una escola que unciona amb ben poca p eocupació pe la u ili a
ex aescola del que en ella es a i s'ap kn.
És an e iden que ben pocs ensenyan s, adminis ado s
i
polí ics s'a e-
i ien a nega que l'escola ha de espond e a les necessi a s de la socie a ,
com que són escassissims els in en s d'inno ació educa i a que enen eal-
men en comp e aques es necessi a s, depassan la pu a
i
simple eo denació
in e na
i
el pe eccionisme didk ic.
Els p ojec es de la CEE palesen, en la p ac ica, que mol s dels in en s
més o menys e o mis es en o n de l'escola
al
nos e país són obsole s,
ja que no enen en comp e e s an << o s)>
i
e iden s com que la inse ció
p o essional
i
social dels jo es és un dels emes socialmen p io i a is,
i
en
especial pe als que es an a pun de deixa l'escola. Ac ua en conseqü&ncia
implica, abans que es, e una ullada al món que ens en ol a pe esi ua
les uncions de l'educació escola i zada enin en comp e els nomb osos
can is ecnolbgics, econbmics, socials i cul u als que s'es an p oduin .
*Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
Aques és el alo elemen al, en el sen i de bhsic, del plan ejamen dels
p ojec es <(T ansició)>.
Pe b abans d'en a en les ca ac e ís iques, l'o igen ins i ucional
i
la e-
mh ica especí ica d'aques s p ojec es, egem de mane a més sis emh ica quin
4s el seu con ex social
i
el nos e.
3.
EL MARC
DE
REFERBNCIA
El ma c de e e kncia gene al en el qual cal si ua el ema de l'ocupa-
si6 ju enil, segons una comunicació ecen de la Comissió al Conseli de la
CEE: és el següen :
1.
Malg a les di e ses mesu es p eses en els da e s anys a o s els
ni ells adminis a ius pe a a o i I'ocupació dels jo es, les se es pe spec-
i es d'accés al eball s'han deg ada , amb la c isi econbmica, més que pe
a
qualse ol al e g up d'eda ; la du ada de I'a u dels jo es ambé ha aug-
men a jun amb el seu pe cen a ge.
2.
La desocupació ju enil no és un p oblema impu able a l'escola ni
a la o mació dels jo es; no és un p oblema limi a als jo es que deixen
I'escola ni, en conseqükncia, únicamen
al
ach de la ansició de l'escola
a la ida ac i a. És un e lex pa icula men eloqüen d'un p oblema més
ampli: el de l'es ancamen econbmic
i
la eblesa de la c eació de llocs de
eball.
3.
La solució s'ha de busca sob e o en es a kgies més ambicioses
.de ep esa econbmica
i
d'ocupació,
4.
La g a e a c eixen de la si uació dels jo es i el isc se iós de ma -
gina pa s impo an s de les no es gene acions en la socie a de inal d'a-
ques segle eclamen u gen men accions decidides pe e i a -ho.
Podem di que aques ma c de e e encia pod ia se ambé el nos e;
ens po se i ambé a nosal es, o i que, com eu em o segui ,, enca a
,en pi jo s condicions.
2.
La
p omo ion de l'emploi des jeunes (Comzlnica ion de
la
Co nission
au
Con-
seil),
<{COM,
(83), 211- inal. B usseUes, 1983.
90
La inse ció p o essional i social dels ja es
I
4.
LA INSERCIO SOCIAL DELS JOVES
ES
UN
DELS PRINCIPALS PROBLEMES SOCIALS
AMB
QU2
ENS ENFRONTEM
Des de la mei a de la d6cada dels se an a
i
en ín ima elació amb
la c isi econbmica i els can is ecnolbgics
i
socials que l%an acompanyada,
en els paisos de 1'Eu opa Occiden al p eocupen cada cap més els p oble-
mes que plan eja la inse ció p o essional
i
social dels jo es que acaben o
abandonen els seus es udis.
A l'$oca d'expansió econbmica e a quasi au omi ic l'inse imen social
dels jo es, en deixa l'escola, a a és de la ins i ució Emp esa com a ma-
ne a p imo dial i <(ga an ida)> d'inse imen del jo e en la ida adul a
o
a
a és d'al es mi jans.
A ui aixb ja no succeeix de o ma gene ali zada
ni
an au omi ica.
D'una banda, l'a u ju enil, dins d'una si uació gene al de c isi econbmica
i
desocupació, augmen a més que p opo cionalmen espec e a I'a u en
gene al,
i,
de l'al a, el pe íode d'inac i i a o d'ines abili a en el eball
un cop deixada l'escola es a amplian pe a amplis sec o s de jo es.
El ema de l'a u ju enil amb les se es conseqü6ncies espec e a la in-
se ció social de les no es gene acions é dues dimensions p incipals, amb-
dues impo an s pe 6 cada una amb la se a especi ici a : la quan i a i a
i
la quali a i a.
4.1.
La dimensió quan i a i a
del
p oblema
1
L'a u en gene al,
i
l'a u ju enil en pa icula , és un dels p oblemes
socials in e ns més g eus amb els quals s'en on a ac ualmen l'anomena
<(món occiden al)>. En e mes quan i a ius, si aga em com
a
pun s de e e-
6ncia la CEE, Espanya
i
Ca alunya pe ana d'allb més g an al més pe i ,
enim que:
A
la
CEE:3
dels 12 milions d'a u a s que hom comp abili za a la co-
muni a l'any 1981, més de 4'7 milions (el 39,17
%
de l'a u o al) no
enen enca a 25 anys. La si uació a ia d'un Es a memb e a l'al e, pe 6,
I
men e l'a u dels adul s ol a 1'11
%,
el dels jo es depassa el 20
%.
Men-
3.
Exposi su E'e olu ion sociale. Année
1983.
Documen publica pe la comis-
sió
de les comuni a s eu opees. B usseUes-Luxembu g.
Ma c
1984, 23-51.
-
La
p omo ion de I'emploi des jeunes
<(COM>>
(83), 211-hal.
B usseUes,
22-IV-1983.

<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
1
e que a la CEE els jo es no ep esen en més que el 20
%
de la població
ac i a o al, en can i ep esen en al ol an del 40
%
de l'a u o al e-
gis a .
A
més a més, ambé segons on s comuni h ies, la du ada mi jana de
l'a u ju enil augmen a al ma eix emps que augmen a l'a u .
A
E~panya:~ d'un o al de 2.038.500 a u a s, 1.101.300 enen menys
de 25 anys.
O
sigui que més de la mei a dels a u a s són jwes en el sen-
i es adís ic de la pa aula.
A
més, dins de la població ac i a ju enil la
axa d'a u és mol supe io a la mi jana, ap oximan -se pe illosamen al
50
%.
To i que oscilla segons les zones de l'Es a , depassa de mol , a o
a eu, la mi jana d'a u en gene al.
A
Ca al~nya:~ d'un o al d'uns 441.000 a u a s, uns 219.000 són jo es.
Com podem eu e, la g andh ia del p oblema, amb osci~lacions, es man é,
i
es e e ma, si cons a em que el 42,14
%
dels ac ius jo es no enen eina.
I
pel que a a les ca ac e is iques d'aques a u , són, segons ecull
M.
Lu-
de id; iguals o pi jo s que les dels adul s. Pel que a a la du ada, <(no és pe
als jo es sensiblemen in e io a la dels adul s sense eina. En el p ime
am de l'eda ben al con a i)>; i en e e i ncia a la cobe u a de l'a u pe
la Segu e a Social la si uació dels jo es és ne amen pi jo , especialmen
pe als meno s de 19 anys.
En aques ajec e des de les g ans xi es i la dis hncia de la CEE ins
a Ca alunya, o passan pe Espanya, cons a em que el p oblema de l'ocu-
pació ju enil es e o qa i c eix jun amb la axa global d'a u , que a Ca a-
lunya es h pe sob e de la mi jana espanyola.
Cons a em, doncs, com di iem abans, que el p oblema de l'ocupació ju-
enil és un dels p oblemes amb els quals a ui s'ha d'en on a qualse ol
polí ica social.
4.2.
La
dimensió
quali a i a
de
l'a u
ju enil
Pel que a als aspec es quali a ius de l'a u ju enil, cal subdi idi -10 en
es apa a s:
A)
L'especial anscendi ncia de la si uació d'a u quan a ec a g ups
d'eda jo es.
4.
EPA A enc in o ma iu. Ab il, maig, juny, 1982.
5.
EPA A enc in o ma iu. Ab il, maig, juny, 1982.
6.
Lude id,
M.,
c Ocupaci6
i
a u ju enil a Ca alunyaa a
La
jo en u
a
la
Ca a-
lunya
dels
80,
Dipu ació de Ba celona, 1983.
La
inse ció p o essional
i
social dels jo es
B)
Els di e sos ipus de jo es
i
com es euen a ec a s, ja que el eno-
men no és homogeni ni depi n exclusi amen de l'eda .
C)
Les conno acions psicolbgico-cul u als
i
els can is en el ca hc e de
la inse ció p o essional i social dels jo es que l'ac ual con ex es & p o o-
can o é com a ma c de e e sncia.
4.2.A)
La anscend ncia de la si uació d'a u en g ups d'eda joue.
To i que pod íem di que els jo es, en no eni esponsabili a s ami-
lia s
i
en se <(jo es>> ( i u que comenca a deixa de se -ho), pa eixen
menys de o ma indi idual la si uació d'a u ,
i
enca a que c eguem que e-
nen o el u u pe enda an , és p ecisamen aques e , el de eni o el
u u pe enda an , el que a especialmen g eus les conseqüi ncies del seu
a u jun a les ci cums hncies en qui aques es dóna.
En g an pa l'a u ju enil és un a u en espe a de p ime a ocupació
o sense ha e ingu una ocupació es able,
i
es dóna en l'eda en qui la
pe sona s'ha de plan eja la se a inse ció social au bnoma, que ca ac e i za
la se a ida adul a.
El e que la nos a socie a es mos i incapal d'abso bi amplis sec-
o s ju enils, donan -10s un lloc, po eni especials epe cussions de ca a al
u u de la nos a socie a . La no-in eg ació d'amplis sec o s ju enils po
eni g eus conseqüsncies de desinse ció o desa elamen , que p ecisamen
pe l'eda dels a ec a s podem pa i du an mol de emps.
És o la di e en , en mol s aspec es, el desa elamen que p o oca l'a u
en e poblacions que no han ingu expe isncies d'inse imen sbcio-labo al
es able que en e les que n'han ingu .
A més a més, en el e eny polí ic, les di icul a s en la inse ció social
dels jo es compo en so in un desa elamen que a ec a el conjun de la
socie a en an que in odueix un ac o d'insegu e a que po a ec a el
ma eix sis ema democ h ic, dins d'una dinhmica de ma ginació- eacció- e-
p essió que, quan a ec a sec o s impo an s d'una anja d'eda
i
es concen-
a en ce es zones, po eni conseqüi ncies di ícils de p e eu e.
També en el e eny polí ic aques a si uació po di icul a la iden i ica-
ció de pa s impo an s de les no es gene acions amb la p oblemii ica nacio-
nal ca alana i les se es ins i ucions de go e n, amb o el que aixb sig-
ni ica.
4.2.B)
Els
di e sos ipus de jo es
i
com se'n euen a ec a s.
Aques enomen no a ec a de mane a uni o me o s els jo es, ja que els
jo es no són un conjun homogeni. Segons la se a classe social, segons el
seu sexe, segons el lloc on iuen, els es udis que hagin e , els p oblemes
<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
que han d'en on a en la se a inse ció a la ida adul a són di e en s
i.
més
o menys g eus.
De o a mane a, els jo es es ca ac e i zen pe un conjun de compo a-
men s
i
idees que pe me pa la de la jo en u com a g up uni pel hnsi
cap a la ida adul a, a ui o amen ma ca pe la manca de pe spec i es
que els o e eix la socie a
i
la desespe ació que els p o oca aques a ma -
ginació de la socie a , que és quasi exclusi amen adul a.
No o s els jo es acaben pa in l'a u , pe b o s o quasi o s enen cons-
cihncia de l'amenaca de l'a u .
Com a g up d'eda , en gene al oben majo s di icul a s en la se a in-
se ció social que a uns anys.
-
Els jo es, com hem is abans, supo en una pa desp opo cio-
nada de la con acció del olum d'ocupació.
-
So in es euen a acona s en
un
<(me ca secunda i de eball)>, on
l'ocupació és menys segu a
i
les possibili a s de p omoció menys nom-
b oses.
-
La cobe u a d'aques a u , que pe me ia, si més no, la indepen-
dhncia econbmica del jo e, és mol in e io a la de la mi jana.
Pe b dins d'aques a si uació gene al la nos a socie a endeix a pena-
li za sob e o els g ups menys p o egi s
i
menys compe i ius. El e de se
jo e, com hem is , ja compo a un p ime g au de penali zació, pe 6 dins
dels jo es cal con empla com a mínim qua e ac o s que augmen en
o
disminueixen aques handicap de pa enca: l .) el ni ell d'es udis, 2n.) el
sexe, 3 .) l'o igen social
i
4 .) el lloc de esidhncia.
Són
mol es les combinacions d'aques es qua e a iables
i
són e iden s
les in e accions en e elles, pe b, simpli ican , podem di : el e de se dona,
el e de néixe en una amília econbmicamen
i
socialmen de ni ell baix,
el e de eni un baix ni ell d'es udis o de
no
eni -ne, el e de iu e en
una zona u al subu bana, on els es ímuls
i
la quali a del medi són bai-
xos, si no nega ius, són di icul a s o disc iminacions a egides a la de se
jo e.
4.2.C)
Les conno acions psicoldgico-cal u als.
El c eixen a u ju enil, amb la ince esa i la ps dua d'expec a i es
que compo a, es h p o ocan o en o cas acompanya impo an s can is
en les ac i uds dels jo es espec e al seu u u en gene al
i
al
eball
en
pa icula .
Es & a ian el ca hc e del que, pe a la socie a
i
sob e o pe als jo-
La inse ció p o essional
i
social
dels
jo es
es, s'en én com a inse ció i com a ma ginació social. Aques s can is d'ac-
i ud a ec en, pe b, de o ma di e enciada els di e sos g ups de jo es, i, o
i que hom ha comenga a anali za -los, els p ocessos ens són enca a o go
desconegu s, malg a la se a e iden p esencia.
Segons l'in o me Schwa z? els p incipals can is de alo s que s'es-
an p oduin en e els jo es es poden ecolli en dos aspec es:
1.
No e usen el eball pe 6 el dessac ali zen:
excloen -10 d'en e els
alo s <<claus del seu sis ema de alo s.
2.
Posen en discussió la nos a cul u a, e z olen una de menys eli is a
i
menys so is icada:
ce quen una no a cul u a que, massa so in , només
inicia i es de ipus come cial enen en comp e.
Si bé enca a ens és di ícil in e p e a aques enomen, en o cas
és
indicado d'un can i social impo an on po se cal ema ca que la inse -
ció
social no es edueix a la inse ció p o essional
i
que so in no es oba
ni an sols en e els ac o s p incipals.
Des de l'bp ica de la nos a socie a , cal si ua la llui a con a l'a u
ju enil i els seus e ec es dins del ma c més ampli de la inse ció social dels
jo es, de la ecupe ació
i
el econeixemen del seu pape dins de la socie a
no exclusi amen a a és del eball.
De o a mane a, la inse ció p o essional con inua essen un ac o im-
po an
i
so in una condició <<p e ial> pe a un inse imen més ampli.
En aques sen i hom no po subs i ui la inse ció p o essional pe al-
es de més o menys ocioses. No podem simplemen espe a que els jo es
inguin la paciencia de eu e a iba la
i
de la c isi
i
la consegüen mi-
llo a de les se es pe spec i es d'ocupació. Els jo es que no aconsegueixen
in eg a -se en algun ipus de ida labo al du an un pe íode lla g desp és
d'acaba els seus es udis, a més de pa i -ne les conseqüEncies econbmiques,
co en el pe ill d'un dis anciamen i e e sible del món del eball. Aixb a
que ins
i
o , en eds e mes econbmics, si no s'hi posa solució a cu
e mini, al cos social di ec e de l'a u ju eniI hau em d'a egi un cos eco-
nbmic a lla g e mini: la pe dua de ecu sos humans pe a la nos a econo-
mia
i
la nos a socie a .
Aques pe ill s'ag euja en el cas dels g ups o sec o s que enen menys
supo social psicolbgic
i
econbmic, que a més a més so in es concen en
en zones de mise ia econbmica
i
social gene ali zades, que són les íc imes
obligades de la ecessió a o s ni ells, amb el isc de cau e dins de la
delinqüencia.
7.
Schwa z,
B.,
L'inse ion p ojessionelle e sociale des jeunes,
La Documen a-
ion F ancaise, Pa is,
1981.