La inserció profesional i social dels joves. Introducció als programes

LA INSERCIO PROFESSIONAL I SOCIAL DELS JOVES. INTRODUCCI6 ALS PROGRAMES <(TRANSICI S)> DE LA CEE Jo di Planas i Coll (Uni e si a Au bnoma de Ba celona) En aques a icle p e enc si ua el con ex social en qu& s'han desen o- lupa els p ojec es de <( ansició)> de la CEE i quP els ha mo i a i jus i ica . També old ia assenyala la simili ud d'aques con ex amb el nos e i in- dica els aspec es més elle an s d'aques a expe iPncia de ca a a eu e-hi la se a u ili a i la possible ans e ibili a a casa nos a. No en a é en els e- sul a s més conc e s, i pe a ells em eme o als documen s del ma eix p o- g ama, una selecció dels quals s'ha publica ecen men ." 1. EL CONCEPTE DE < TRANSIClO)> Da e amen es pa la so in de la ansició dels jo es de I'escola a la ida adul a i al eball, ins al pun que en de e mina s con ex os hom emp a simplemen el mo <( ansició)> pe a designa aques passa ge. Pe que se'n pa la an ? que abans aques a <( ansició)> no es p o- dujia? A ui aques a ansició es p esen a pe a una g an pa dels jo es com un pe íode de emps so in lla g, con lic iu i de esul a ince . De e s'ha comenga a pa la de <( ansició)> quan aques a és con lic i a, * Aques ema es a ac a de mane a més hplia en el Uib e De Zos es udios a la ida ac i a, Ed. Jo en u i Socie a , Ba celona, 1985, que ecull, add s, els p inci- pals ex os d'aques p og ama. *Pape s)>: Re is a de Sociologia quan la inse ció p o essional i social dels jo es esde é un dels p incipals p oblemes socials pe al nos e món, aquell que anomenem de capi alisme a anca . El e de se jo e ha passa , en pocs anys, de se una i u socialmen econeguda a se conside a quasi un de ec e, i aques can i és degu a la incapaci a de la <<socie a adul as pe a abso bi les no es gene acions. Pe b aques a socie a adul a, seguin la lbgica que la millo de ensa és l'a ac, endeix a ca ega la esponsabili a d'aques e als ma eixos jo es, que, ben al con a i, s'hi han oba sense pode -hi in e eni pe qu6 e en massa jo es. Aixi hom endeix a deg ada la ima ge de la jo en u ins a associa -la a la p e-delinqii6ncia. Aixi ma eix, men e que la p incipal di icul a pe a la inse ció p o essional de les no es gene acions és la manca de llocs de e- ball, hom o gani za g ans deba s sob e la poca p epa ació dels jo es, la se a desa ecció al eball i el achs escola , pe exemple. Ben al con a i, la eali a és que només la socie a sence a po dona una espos a e icag al e que la inse ció p o essional i social dels jo es s'hagi e con lic i a i di ícil. En aques ma c, el concep e << ansició)> i les ac uacions pe a acili a - la són el esul a d'in en a que el con lic e que acompanya la di icul a de la socie a pe a inco po a els jo es sigui el menys dolo ós possible pe als jo es i pe a la socie a . 2. QUE CAL ESPERAR I QUINES SON LES LIMITACIONS DELS PROIECTES DE < TRANSICIOs DE LA CEE En un documen comuni a i, e e en a l'ocupació ju enil, es diu: < L'a u ju enil no po con inua essen impu a únicamen al achs de la ansició de l'escola a la ida ac i a.. . La solució s'ha de busca , sob e- o , en es a 6gies més ambicioses de eac i ació de I'economia i de l'ocu- pació. )>' Pe b els p ojec es pilo <<T ansició dels jo es de I'escola a la ida ac- i an neixen d'un Consell de Minis es d'educació dels pai'sos comuni a is i, pe aques mo iu i pe que a l'escola és on comenca la ansició, p i ilegien el pape de les ins i ucions educa i es i la se a apo ació pe acili a -la. To i que els p ojec es que componen el p og ama <<T ansició)> endei- 1. La p omo ion de l'emploi des je nes (Comunica ion de la Comission au Con- seil), c COMs (83), 211- inal. B usselíes, 1983. La inse ció p o essio lal i social dels jo es xen a amplia el en all d'ins i ucions i o ces socials implicades, especial- men en la se a segona ase, de o ma coo dinada, el seu p opi o igen des ia els p ojec es de la el del p oblema: la c eació de llocs de eball disponibles pe als jo es. Aques a és la p incipal limi ació o el de ec e de pa ega d'aques s p o- jec es; cal eni -ho p esen a l'ho a de ce ca les se es i u s i la se a u ili a . U ili zan un símil mi.dic, s'ha de si ua aques p og ama comuni a i onamen almen en el e eny de la e aphica i no de la medicina p e- en i a. De o a mane a, o i que les limi acions de l'escola de ca a a esold e el p oblema de la inse ció p o essional i social dels jo es són e iden s, ambé és e iden que: a) un p oblema d'aques a na u a s'ha d'abo da a pa i d'un sis ema combina de mesu es, a pa i del conjun d'ins i ucions i o ces socials implicades, en e les quals es basa l'escola, i b) les limi a- cions del sis ema escola han es a u ili zades massa so in com a coa ada pe a no e es, ni dins ni o a d'ell. Dins de les limi acions p bpies d'una acció basada onamen almen en el sis ema escola , els p ojec es pilo de la CEE són un in en coo dina d'abo da l'apo ació del sis ema escola a la soluc ó dels p oblemes que acompanyen la cc ansición d'una mane a obe a a la es a de la so- cie a . Els qui eballem dins del sis ema escola , pa icula men en l'espanyol, sabem que no és aci1 in odui , en la se a lbgica de uncionamen , p eocu- pacions ex e nes a ell ma eix. Sabem ambé com és de di ícil modi ica el sis ema educa iu en unció de les necessi a s dels jo es un cop han deixa l'escola, una escola que unciona amb ben poca p eocupació pe la u ili a ex aescola del que en ella es a i s'ap kn. És an e iden que ben pocs ensenyan s, adminis ado s i polí ics s'a e- i ien a nega que l'escola ha de espond e a les necessi a s de la socie a , com que són escassissims els in en s d'inno ació educa i a que enen eal- men en comp e aques es necessi a s, depassan la pu a i simple eo denació in e na i el pe eccionisme didk ic. Els p ojec es de la CEE palesen, en la p ac ica, que mol s dels in en s més o menys e o mis es en o n de l'escola al nos e país són obsole s, ja que no enen en comp e e s an << o s)> i e iden s com que la inse ció p o essional i social dels jo es és un dels emes socialmen p io i a is, i en especial pe als que es an a pun de deixa l'escola. Ac ua en conseqü&ncia implica, abans que es, e una ullada al món que ens en ol a pe esi ua les uncions de l'educació escola i zada enin en comp e els nomb osos can is ecnolbgics, econbmics, socials i cul u als que s'es an p oduin . *Pape s)>: Re is a de Sociologia Aques és el alo elemen al, en el sen i de bhsic, del plan ejamen dels p ojec es <(T ansició)>. Pe b abans d'en a en les ca ac e ís iques, l'o igen ins i ucional i la e- mh ica especí ica d'aques s p ojec es, egem de mane a més sis emh ica quin 4s el seu con ex social i el nos e. 3. EL MARC DE REFERBNCIA El ma c de e e kncia gene al en el qual cal si ua el ema de l'ocupa- si6 ju enil, segons una comunicació ecen de la Comissió al Conseli de la CEE: és el següen : 1. Malg a les di e ses mesu es p eses en els da e s anys a o s els ni ells adminis a ius pe a a o i I'ocupació dels jo es, les se es pe spec- i es d'accés al eball s'han deg ada , amb la c isi econbmica, més que pe a qualse ol al e g up d'eda ; la du ada de I'a u dels jo es ambé ha aug- men a jun amb el seu pe cen a ge. 2. La desocupació ju enil no és un p oblema impu able a l'escola ni a la o mació dels jo es; no és un p oblema limi a als jo es que deixen I'escola ni, en conseqükncia, únicamen al ach de la ansició de l'escola a la ida ac i a. És un e lex pa icula men eloqüen d'un p oblema més ampli: el de l'es ancamen econbmic i la eblesa de la c eació de llocs de eball. 3. La solució s'ha de busca sob e o en es a kgies més ambicioses .de ep esa econbmica i d'ocupació, 4. La g a e a c eixen de la si uació dels jo es i el isc se iós de ma - gina pa s impo an s de les no es gene acions en la socie a de inal d'a- ques segle eclamen u gen men accions decidides pe e i a -ho. Podem di que aques ma c de e e encia pod ia se ambé el nos e; ens po se i ambé a nosal es, o i que, com eu em o segui ,, enca a ,en pi jo s condicions. 2. La p omo ion de l'emploi des jeunes (Comzlnica ion de la Co nission au Con- seil), <{COM, (83), 211- inal. B usseUes, 1983. 90 La inse ció p o essional i social dels ja es I 4. LA INSERCIO SOCIAL DELS JOVES ES UN DELS PRINCIPALS PROBLEMES SOCIALS AMB QU2 ENS ENFRONTEM Des de la mei a de la d6cada dels se an a i en ín ima elació amb la c isi econbmica i els can is ecnolbgics i socials que l%an acompanyada, en els paisos de 1'Eu opa Occiden al p eocupen cada cap més els p oble- mes que plan eja la inse ció p o essional i social dels jo es que acaben o abandonen els seus es udis. A l'$oca d'expansió econbmica e a quasi au omi ic l'inse imen social dels jo es, en deixa l'escola, a a és de la ins i ució Emp esa com a ma- ne a p imo dial i <(ga an ida)> d'inse imen del jo e en la ida adul a o a a és d'al es mi jans. A ui aixb ja no succeeix de o ma gene ali zada ni an au omi ica. D'una banda, l'a u ju enil, dins d'una si uació gene al de c isi econbmica i desocupació, augmen a més que p opo cionalmen espec e a I'a u en gene al, i, de l'al a, el pe íode d'inac i i a o d'ines abili a en el eball un cop deixada l'escola es a amplian pe a amplis sec o s de jo es. El ema de l'a u ju enil amb les se es conseqü6ncies espec e a la in- se ció social de les no es gene acions é dues dimensions p incipals, amb- dues impo an s pe 6 cada una amb la se a especi ici a : la quan i a i a i la quali a i a. 4.1. La dimensió quan i a i a del p oblema 1 L'a u en gene al, i l'a u ju enil en pa icula , és un dels p oblemes socials in e ns més g eus amb els quals s'en on a ac ualmen l'anomena <(món occiden al)>. En e mes quan i a ius, si aga em com a pun s de e e- 6ncia la CEE, Espanya i Ca alunya pe ana d'allb més g an al més pe i , enim que: A la CEE:3 dels 12 milions d'a u a s que hom comp abili za a la co- muni a l'any 1981, més de 4'7 milions (el 39,17 % de l'a u o al) no enen enca a 25 anys. La si uació a ia d'un Es a memb e a l'al e, pe 6, I men e l'a u dels adul s ol a 1'11 %, el dels jo es depassa el 20 %. Men- 3. Exposi su E'e olu ion sociale. Année 1983. Documen publica pe la comis- sió de les comuni a s eu opees. B usseUes-Luxembu g. Ma c 1984, 23-51. - La p omo ion de I'emploi des jeunes <(COM>> (83), 211-hal. B usseUes, 22-IV-1983. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia 1 e que a la CEE els jo es no ep esen en més que el 20 % de la població ac i a o al, en can i ep esen en al ol an del 40 % de l'a u o al e- gis a . A més a més, ambé segons on s comuni h ies, la du ada mi jana de l'a u ju enil augmen a al ma eix emps que augmen a l'a u . A E~panya:~ d'un o al de 2.038.500 a u a s, 1.101.300 enen menys de 25 anys. O sigui que més de la mei a dels a u a s són jwes en el sen- i es adís ic de la pa aula. A més, dins de la població ac i a ju enil la axa d'a u és mol supe io a la mi jana, ap oximan -se pe illosamen al 50 %. To i que oscilla segons les zones de l'Es a , depassa de mol , a o a eu, la mi jana d'a u en gene al. A Ca al~nya:~ d'un o al d'uns 441.000 a u a s, uns 219.000 són jo es. Com podem eu e, la g andh ia del p oblema, amb osci~lacions, es man é, i es e e ma, si cons a em que el 42,14 % dels ac ius jo es no enen eina. I pel que a a les ca ac e is iques d'aques a u , són, segons ecull M. Lu- de id; iguals o pi jo s que les dels adul s. Pel que a a la du ada, <(no és pe als jo es sensiblemen in e io a la dels adul s sense eina. En el p ime am de l'eda ben al con a i)>; i en e e i ncia a la cobe u a de l'a u pe la Segu e a Social la si uació dels jo es és ne amen pi jo , especialmen pe als meno s de 19 anys. En aques ajec e des de les g ans xi es i la dis hncia de la CEE ins a Ca alunya, o passan pe Espanya, cons a em que el p oblema de l'ocu- pació ju enil es e o qa i c eix jun amb la axa global d'a u , que a Ca a- lunya es h pe sob e de la mi jana espanyola. Cons a em, doncs, com di iem abans, que el p oblema de l'ocupació ju- enil és un dels p oblemes amb els quals a ui s'ha d'en on a qualse ol polí ica social. 4.2. La dimensió quali a i a de l'a u ju enil Pel que a als aspec es quali a ius de l'a u ju enil, cal subdi idi -10 en es apa a s: A) L'especial anscendi ncia de la si uació d'a u quan a ec a g ups d'eda jo es. 4. EPA A enc in o ma iu. Ab il, maig, juny, 1982. 5. EPA A enc in o ma iu. Ab il, maig, juny, 1982. 6. Lude id, M., c Ocupaci6 i a u ju enil a Ca alunyaa a La jo en u a la Ca a- lunya dels 80, Dipu ació de Ba celona, 1983. La inse ció p o essional i social dels jo es B) Els di e sos ipus de jo es i com es euen a ec a s, ja que el eno- men no és homogeni ni depi n exclusi amen de l'eda . C) Les conno acions psicolbgico-cul u als i els can is en el ca hc e de la inse ció p o essional i social dels jo es que l'ac ual con ex es & p o o- can o é com a ma c de e e sncia. 4.2.A) La anscend ncia de la si uació d'a u en g ups d'eda joue. To i que pod íem di que els jo es, en no eni esponsabili a s ami- lia s i en se <(jo es>> ( i u que comenca a deixa de se -ho), pa eixen menys de o ma indi idual la si uació d'a u , i enca a que c eguem que e- nen o el u u pe enda an , és p ecisamen aques e , el de eni o el u u pe enda an , el que a especialmen g eus les conseqüi ncies del seu a u jun a les ci cums hncies en qui aques es dóna. En g an pa l'a u ju enil és un a u en espe a de p ime a ocupació o sense ha e ingu una ocupació es able, i es dóna en l'eda en qui la pe sona s'ha de plan eja la se a inse ció social au bnoma, que ca ac e i za la se a ida adul a. El e que la nos a socie a es mos i incapal d'abso bi amplis sec- o s ju enils, donan -10s un lloc, po eni especials epe cussions de ca a al u u de la nos a socie a . La no-in eg ació d'amplis sec o s ju enils po eni g eus conseqüsncies de desinse ció o desa elamen , que p ecisamen pe l'eda dels a ec a s podem pa i du an mol de emps. És o la di e en , en mol s aspec es, el desa elamen que p o oca l'a u en e poblacions que no han ingu expe isncies d'inse imen sbcio-labo al es able que en e les que n'han ingu . A més a més, en el e eny polí ic, les di icul a s en la inse ció social dels jo es compo en so in un desa elamen que a ec a el conjun de la socie a en an que in odueix un ac o d'insegu e a que po a ec a el ma eix sis ema democ h ic, dins d'una dinhmica de ma ginació- eacció- e- p essió que, quan a ec a sec o s impo an s d'una anja d'eda i es concen- a en ce es zones, po eni conseqüi ncies di ícils de p e eu e. També en el e eny polí ic aques a si uació po di icul a la iden i ica- ció de pa s impo an s de les no es gene acions amb la p oblemii ica nacio- nal ca alana i les se es ins i ucions de go e n, amb o el que aixb sig- ni ica. 4.2.B) Els di e sos ipus de jo es i com se'n euen a ec a s. Aques enomen no a ec a de mane a uni o me o s els jo es, ja que els jo es no són un conjun homogeni. Segons la se a classe social, segons el seu sexe, segons el lloc on iuen, els es udis que hagin e , els p oblemes <<Pape s)>: Re is a de Sociologia que han d'en on a en la se a inse ció a la ida adul a són di e en s i. més o menys g eus. De o a mane a, els jo es es ca ac e i zen pe un conjun de compo a- men s i idees que pe me pa la de la jo en u com a g up uni pel hnsi cap a la ida adul a, a ui o amen ma ca pe la manca de pe spec i es que els o e eix la socie a i la desespe ació que els p o oca aques a ma - ginació de la socie a , que és quasi exclusi amen adul a. No o s els jo es acaben pa in l'a u , pe b o s o quasi o s enen cons- cihncia de l'amenaca de l'a u . Com a g up d'eda , en gene al oben majo s di icul a s en la se a in- se ció social que a uns anys. - Els jo es, com hem is abans, supo en una pa desp opo cio- nada de la con acció del olum d'ocupació. - So in es euen a acona s en un <(me ca secunda i de eball)>, on l'ocupació és menys segu a i les possibili a s de p omoció menys nom- b oses. - La cobe u a d'aques a u , que pe me ia, si més no, la indepen- dhncia econbmica del jo e, és mol in e io a la de la mi jana. Pe b dins d'aques a si uació gene al la nos a socie a endeix a pena- li za sob e o els g ups menys p o egi s i menys compe i ius. El e de se jo e, com hem is , ja compo a un p ime g au de penali zació, pe 6 dins dels jo es cal con empla com a mínim qua e ac o s que augmen en o disminueixen aques handicap de pa enca: l .) el ni ell d'es udis, 2n.) el sexe, 3 .) l'o igen social i 4 .) el lloc de esidhncia. Són mol es les combinacions d'aques es qua e a iables i són e iden s les in e accions en e elles, pe b, simpli ican , podem di : el e de se dona, el e de néixe en una amília econbmicamen i socialmen de ni ell baix, el e de eni un baix ni ell d'es udis o de no eni -ne, el e de iu e en una zona u al subu bana, on els es ímuls i la quali a del medi són bai- xos, si no nega ius, són di icul a s o disc iminacions a egides a la de se jo e. 4.2.C) Les conno acions psicoldgico-cal u als. El c eixen a u ju enil, amb la ince esa i la ps dua d'expec a i es que compo a, es h p o ocan o en o cas acompanya impo an s can is en les ac i uds dels jo es espec e al seu u u en gene al i al eball en pa icula . Es & a ian el ca hc e del que, pe a la socie a i sob e o pe als jo- La inse ció p o essional i social dels jo es es, s'en én com a inse ció i com a ma ginació social. Aques s can is d'ac- i ud a ec en, pe b, de o ma di e enciada els di e sos g ups de jo es, i, o i que hom ha comenga a anali za -los, els p ocessos ens són enca a o go desconegu s, malg a la se a e iden p esencia. Segons l'in o me Schwa z? els p incipals can is de alo s que s'es- an p oduin en e els jo es es poden ecolli en dos aspec es: 1. No e usen el eball pe 6 el dessac ali zen: excloen -10 d'en e els alo s <<claus del seu sis ema de alo s. 2. Posen en discussió la nos a cul u a, e z olen una de menys eli is a i menys so is icada: ce quen una no a cul u a que, massa so in , només inicia i es de ipus come cial enen en comp e. Si bé enca a ens és di ícil in e p e a aques enomen, en o cas és indicado d'un can i social impo an on po se cal ema ca que la inse - ció social no es edueix a la inse ció p o essional i que so in no es oba ni an sols en e els ac o s p incipals. Des de l'bp ica de la nos a socie a , cal si ua la llui a con a l'a u ju enil i els seus e ec es dins del ma c més ampli de la inse ció social dels jo es, de la ecupe ació i el econeixemen del seu pape dins de la socie a no exclusi amen a a és del eball. De o a mane a, la inse ció p o essional con inua essen un ac o im- po an i so in una condició <<p e ial> pe a un inse imen més ampli. En aques sen i hom no po subs i ui la inse ció p o essional pe al- es de més o menys ocioses. No podem simplemen espe a que els jo es inguin la paciencia de eu e a iba la i de la c isi i la consegüen mi- llo a de les se es pe spec i es d'ocupació. Els jo es que no aconsegueixen in eg a -se en algun ipus de ida labo al du an un pe íode lla g desp és d'acaba els seus es udis, a més de pa i -ne les conseqüEncies econbmiques, co en el pe ill d'un dis anciamen i e e sible del món del eball. Aixb a que ins i o , en eds e mes econbmics, si no s'hi posa solució a cu e mini, al cos social di ec e de l'a u ju eniI hau em d'a egi un cos eco- nbmic a lla g e mini: la pe dua de ecu sos humans pe a la nos a econo- mia i la nos a socie a . Aques pe ill s'ag euja en el cas dels g ups o sec o s que enen menys supo social psicolbgic i econbmic, que a més a més so in es concen en en zones de mise ia econbmica i social gene ali zades, que són les íc imes obligades de la ecessió a o s ni ells, amb el isc de cau e dins de la delinqüencia. 7. Schwa z, B., L'inse ion p ojessionelle e sociale des jeunes, La Documen a- ion F ancaise, Pa is, 1981.