SER JOVE AMB EL PROFESSOR ARANGUREN
Josep Ma ia Ca andell
(Esc ip o )
José Luis L6pez A angu en a se ca edd ic a"la acul a de Filoso ia
de la Uni e si a Cen al de Mad id de l'any 1955 al 1965. El seu accés
a la Uni e si a a se una mena d'au o sac amen al d'una in ensi a i d'un
d ama isme inoblidables. Jo acaba a de passa dels cu sos de comuns de
Filoso ia i Lle es, a la Uni e si a de Ba celona, als d'especiali a de Filo-
so ia <{pu a,, a la de Mad id, i aig assis i a les sessions públiques de les
oposicions a la ch ed a d'g ica, que enia com a p incipals aspi an s el
alencia pa e Todoli i el cas ellh A angu en. En els medis uni e si a is
sabíem que el p ime ep esen a a la iloso ia escolhs ica clhssica, i que el
segon po a a els ai es dels ilbso s ac uals. En gene al, les nos es p edi-
leccions es a en pe ec amen cla es. Pe b no ens podíem ni imagina ins
a quin pun ambdós aspi an s es con e i ien en e o ges enemics al lla g
de les oposicions. Todoli, es i amb I'hhbi blanc del seu o de, e a un
home p ima i, sanguini, iolen , medie al, que em eia pensa en san
Vicen Fe e . A angu en ep esen a a I'al a ca a de la moneda: e a un
laic ben es i , de igu a mol p ima, de pensamen agilissim, i bnic
i
sa -
chs ic, semblan als ca blics laics ancesos. Todolí acusa a A angu en de
c ip op o es an
i
A angu en, Todolí de <( on o)>. El p esiden del ibunal,
el doc o Fon
i
Puig, amic del meu pa e i p o esso meu a la acul a
ba celonina, es a a desespe a
i
desola . La iolencia, obe a en el alencil
i so e ada en el cas ell;, l'exaspe a a,
i,
escudan -se en l'idioma ca alh, em
deia al inal de cada sessió que pa ia mol íssim i que la pugna apa en men
ideolbgica i p o undamen empe amen al se li escapa a de les mans. Fon i
<<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
Puig, semp e es i de neg e, ni e a medie al ni e a mode n: e a un p o-
esso del segle
XIX,
de mane es elegan men pedan s
i
de pa aula pon-
de ada.
Al Minis e i d'Educació, amb Ruiz Giménez, egna en ai es de eno-
ació,
i
pe aques mo iu la in ellighncia
i
I'ac uali a a en pode iom-
a sob e la e b ica inquisi o ial
i
l'in eg isme. El Mal a aconsegui de -
o a el Bé en aquell au o sac amen al de o mes adicionals pe 6 de
signi ica mode n. Així a se com els es udian s h em pode eni A an-
gu en com a ca ed h ic d'e ica, amb I'assigna u a de Sociologia acumulada
a la ch ed a, i, sob e o , pe p ime a egada en la nos a ida uni e si h ia
h em sabe que allb que més p o undamen desi ji em, que la iloso ia
os una ac i i a men al i a, e a possible. A angu en es con e í immedia-
amen en mes e, en inci ado in ellec ual, en amic.
Pe aixb ma eix, la elec u a del seu assaig La ju en ud eu opea, que
a se publica pe I'edi o ial més inno ado a del país, la Seix Ba al, I'any
1961, esul a a ui es anya. És un e a de la nos a gene ació en aquells
anys en qu& ens o mh em,
i
del ma eix p o esso A angu en, ja en plena
ac i i a de sub e sió dels alo s uni e si a is.
I
no co espon als nos es
eco ds. ¿Com és possible, em demano, que p esen i en aques assaig una
jo en u an assenyada, an esci p ica, an que oca de peus a e a, an
ben acomodada a la ida amilia , an desi josa dJPin eg a -se en la socie a ?
Jo eco do els meus companys de la acul a de Ba celona: o s ells s'ha-
ien e comunis es o pa icipa en ac i amen en els alda ulls i e ol es
uni e si a is,
i
ambé mol es noies es llanqa en pel camí de la p o es a.
I
eco do els meus companys de la uni e si a mad ilenya i, més enca a,
els del Collegi Majo en el qual jo i ia: a inal de la d2cada dels cinquan a
--objec e de I'es udi d'A angu en- els es udian s es a en passan a ma -
xes o qades de l'ambien de la Casa de la T oya al d'Els dimonis de Dos-
oiewski. En el si de les amílies, les elacions pa es- ills comenqa en a
p esen a I'aspec e de les ba alles campals que se ien ja co en s en la d2-
cada dels seixan a. La poesia social, <(a ma de comba )>, ja eia es alls en e
I'éli e uni e si i ia, amb la ca ac e ís ica pa adoxal que el ma e ialisme
--d'aspi ació cien í ica, més que eal- e a la b asa del nou idealisme
lamejan . La e olució -an ibu gesa, an icon encional, eu opeis a, p o-
so ik ica, demagbgica, sub e si a- ha ia ja a ela en l'hnim dels jo es
més p eocupa s pe la cosa pública. L'a an gua da p ole h ia comenca a
a e sen i els seus a acs ho i zon als als mu s del sindica e ical.
En
gene al, es no a a en el país la olun a de can i, d'obe u a a Eu opa, de
mínimes líibe a s, d'acaba d'una egada amb el complex de iu e cen
anys enda e i s espec e als pai'sos a anga s.
I,
insis eixo, el ma eix A an-
gu en --com alguns pocs p o esso s d'al es uni e si a s- sabia pe ec a-
Se
jo e
amb
el
p o essu
A angu e a
men que la se a doci.ncia e a, en boníssima pa , in i ació a la Ilichcia.
Jo aig segui el p o esso A angu en ins al inal de la ca e a, l'any
1957. L'es iu del 1956 aig se a Munic, on, en lloc de pa icipa en
el cu s pe a es ange s, em aig in eg a en una comuna
bea nik.
E a e1
emps en que jo menysp ea a anh quicamen la socie a i, en pa icula , les
dones, pe ha e -les idola a massa. En acaba la ca e a aig ana a Ham-
bu g a e el doc o a ,
i
em sen ia mol més p og essis a que els es udian s
alemanys; gai ebé en la ma eixa ona que els es udian s del Te ce Món,
que, en e classe
i
classe, ens llegien poemes
i
mani es os e oluciona is.
En els anys 1960 i 1961, quan A angu en esc i ia
i
publica a l'assaig
del qual ac em, jo ha ia ugi enca a més lluny, al Japó, ja in e essa
pe la sociologia
i
ben conscien de l'i esol <(p oblema social)>. La me a
p bpia expe ihcia, doncs,
i
l'expe ihncia que enia dels ambien s que m'en-
ol a en, no coincideix de cap mane a amb l'anhlisi que es a a en A an-
gu en. Penso que, en e I'A angu en pensado , p o esso d'e ica, ca blic
p e-concilia
i
inci ado del pensamen
i
de l'acció, pe una banda,
i
1'A an-
gu en socibleg, pe l'al a, hi ha ia un
gap
enca a no sal a . De e , la
sociologia semp e ha es a la cihncia acien í ica més desmi i icado a de les.
aspi acions
i
els ideals dels humans. Re eda, com deien que una du xa e-
eda la libido.
Reco do que un amic meu, comunis a acs im, em a con es a , a la
me a p egun a de si ell ha ia accep a l'eu ocomunisme en el momen d'im-
posa -se, <(jo sóc eu ocomunis a de o a la ida)>. Vaig explica mol es
egades aques a angcdo a, com a exemple que, pe als comunis es, les
decisions ac uals enen e ec es e oac ius, ins que un bon dia em aig
adona que jo eia el ma eix en mol s aspec es de la me a ida. Pe ai&
o no a epensa aquells anys -1959, 1960-, a i
i
e ec e de comp o a
si la socie a del momen e a an p o es a h ia com em diu la memb ia
au omh ica. L'Alemanya d'aquell momen , que com a mínim o e ia una
pa de la <<jo en u eu opea)> anali zada pe A angu en, es co espon en
línies gene als a aques a anhlisi. De e jo aig llegi el llib e de Schelsky
Die skep ische Gene a ion
(1958) en el ma eix emps que el p o esso
A angu en,
i
com a ell em a esul a una adiog a ia mol eal -i mol
e elado a- del emps p esen . Em a sembla que l'apoli icisme, I'escep-
icisme, la llibe a sexual
i
al es emes alemanys e an un deside h um
pe a nosal es, poli i za s pe necessi a , c eien s conn solda s en llui a,
ep imi s de mena, e ch e a. Un pa ell d'anys abans, pe al a banda, jo
ha ia e un es udi sob e el que pensen els espanyols sob e Alemanya,
enca ega pel p o esso A angu en. Ell, gene osamen , I'u ili zA en l'esc i
que publich a la e is a alemanya <(Documen es, ci an -me,
i
desp és el a
inclou e en el ma eix olum de
La ju en ud eu opea y o os ensayos.
Doncs
<(Pape s>>:
Re is a
de
Sociologia
I&,
aquell eball uni e si a i e lec eix la ma eixa ima ge mode ada, ea-
lis a i gens e ol osa que A angu en p esen a en I'assaig sob e la jo en u ,
o i se jo, suposadamen , un p o es a a i. Més enca a: les me es elacions
amb una noia alemanya i el casamen amb ella l'any 1959, així com la
majo ia de les nos es con e ses, p esen en una esga i ado a semblanca
amb allb que diu A angu en d'aquell emps. Mai no heu is una pa ella
més pací ica, més assenyada, més desi josa de se
e li^
(i
que du i) i més
c eado a d'una amília c com cal)>, que la nos a. Mi o les o og a ies d'a-
quell emps i em eig
i
ens eig com gen de l'an ic 6gim, amb unes
ca e es an necessi ades de simpa ia i comp ensió, amb uns es ide s an
<(adien s)>, en uns paisa ges an i an con encionals, que una osa no deu
eco da amb menys so p esa que un dia a se poncella, inclosa la cu si-
le ia insigne d'aques a pa aule a. Pe desso a de les ac i uds públiques,
i
pel damun de les illusions u bpiques, eig que el g os de la socie a e a
com A angu en diu,
i
la se a o og a ia sociolbgica queda h com a da e
e a d'un emps que James Dean i mol s al es a en assassina amb mo-
nades de imidesa
o
amb ioli ncies de ock i de mani es acions.
C ec, en esum, que a I'assaig d'A angu en li al en les e e encies sibil-
lines -pe al de passa censu a- als desigs de can ia el país o de ugi
que eníem alesho es, com a bo ó de mos a d'una g an insa is acció
i
d'un
idealisme que s'es enia dia a dia. C ec, ambé, que el conjun de la socie a
i
de les nos es ides e a enca a mol < eisenhowe ih)>
i
mol ill d'aquell
6gim que ens man enia in an s en plena jo en u . C ec, inalmen , que,
en l'assaig, A angu en a mos a el seu aspec e més amable --objec i a
en cikncia- pe al de no ag euja els pe ills. Quan l'any 1963 aig pa -
icipa en un apassionan semina i sob e Sa e que eia el p o esso A an-
p en, alesho es aques ja ha ia llenga la o allola de la possible con i-
sncia en la uni e si a anquis a i, o bé ja no c eia que el que ha ia
esc i es anys abans os ce , o bé ja no ho olia c eu e. Pe qui lla o s
ja o s eníem consci6ncia que el u u ha ia comenca .