Ser jove amb el professor Aranguren

SER JOVE AMB EL PROFESSOR ARANGUREN Josep Ma ia Ca andell (Esc ip o ) José Luis L6pez A angu en a se ca edd ic a"la acul a de Filoso ia de la Uni e si a Cen al de Mad id de l'any 1955 al 1965. El seu accés a la Uni e si a a se una mena d'au o sac amen al d'una in ensi a i d'un d ama isme inoblidables. Jo acaba a de passa dels cu sos de comuns de Filoso ia i Lle es, a la Uni e si a de Ba celona, als d'especiali a de Filo- so ia <{pu a,, a la de Mad id, i aig assis i a les sessions públiques de les oposicions a la ch ed a d'g ica, que enia com a p incipals aspi an s el alencia pa e Todoli i el cas ellh A angu en. En els medis uni e si a is sabíem que el p ime ep esen a a la iloso ia escolhs ica clhssica, i que el segon po a a els ai es dels ilbso s ac uals. En gene al, les nos es p edi- leccions es a en pe ec amen cla es. Pe b no ens podíem ni imagina ins a quin pun ambdós aspi an s es con e i ien en e o ges enemics al lla g de les oposicions. Todoli, es i amb I'hhbi blanc del seu o de, e a un home p ima i, sanguini, iolen , medie al, que em eia pensa en san Vicen Fe e . A angu en ep esen a a I'al a ca a de la moneda: e a un laic ben es i , de igu a mol p ima, de pensamen agilissim, i bnic i sa - chs ic, semblan als ca blics laics ancesos. Todolí acusa a A angu en de c ip op o es an i A angu en, Todolí de <( on o)>. El p esiden del ibunal, el doc o Fon i Puig, amic del meu pa e i p o esso meu a la acul a ba celonina, es a a desespe a i desola . La iolencia, obe a en el alencil i so e ada en el cas ell;, l'exaspe a a, i, escudan -se en l'idioma ca alh, em deia al inal de cada sessió que pa ia mol íssim i que la pugna apa en men ideolbgica i p o undamen empe amen al se li escapa a de les mans. Fon i <<Pape s)>: Re is a de Sociologia Puig, semp e es i de neg e, ni e a medie al ni e a mode n: e a un p o- esso del segle XIX, de mane es elegan men pedan s i de pa aula pon- de ada. Al Minis e i d'Educació, amb Ruiz Giménez, egna en ai es de eno- ació, i pe aques mo iu la in ellighncia i I'ac uali a a en pode iom- a sob e la e b ica inquisi o ial i l'in eg isme. El Mal a aconsegui de - o a el Bé en aquell au o sac amen al de o mes adicionals pe 6 de signi ica mode n. Així a se com els es udian s h em pode eni A an- gu en com a ca ed h ic d'e ica, amb I'assigna u a de Sociologia acumulada a la ch ed a, i, sob e o , pe p ime a egada en la nos a ida uni e si h ia h em sabe que allb que més p o undamen desi ji em, que la iloso ia os una ac i i a men al i a, e a possible. A angu en es con e í immedia- amen en mes e, en inci ado in ellec ual, en amic. Pe aixb ma eix, la elec u a del seu assaig La ju en ud eu opea, que a se publica pe I'edi o ial més inno ado a del país, la Seix Ba al, I'any 1961, esul a a ui es anya. És un e a de la nos a gene ació en aquells anys en qu& ens o mh em, i del ma eix p o esso A angu en, ja en plena ac i i a de sub e sió dels alo s uni e si a is. I no co espon als nos es eco ds. ¿Com és possible, em demano, que p esen i en aques assaig una jo en u an assenyada, an esci p ica, an que oca de peus a e a, an ben acomodada a la ida amilia , an desi josa dJPin eg a -se en la socie a ? Jo eco do els meus companys de la acul a de Ba celona: o s ells s'ha- ien e comunis es o pa icipa en ac i amen en els alda ulls i e ol es uni e si a is, i ambé mol es noies es llanqa en pel camí de la p o es a. I eco do els meus companys de la uni e si a mad ilenya i, més enca a, els del Collegi Majo en el qual jo i ia: a inal de la d2cada dels cinquan a --objec e de I'es udi d'A angu en- els es udian s es a en passan a ma - xes o qades de l'ambien de la Casa de la T oya al d'Els dimonis de Dos- oiewski. En el si de les amílies, les elacions pa es- ills comenqa en a p esen a I'aspec e de les ba alles campals que se ien ja co en s en la d2- cada dels seixan a. La poesia social, <(a ma de comba )>, ja eia es alls en e I'éli e uni e si i ia, amb la ca ac e ís ica pa adoxal que el ma e ialisme --d'aspi ació cien í ica, més que eal- e a la b asa del nou idealisme lamejan . La e olució -an ibu gesa, an icon encional, eu opeis a, p o- so ik ica, demagbgica, sub e si a- ha ia ja a ela en l'hnim dels jo es més p eocupa s pe la cosa pública. L'a an gua da p ole h ia comenca a a e sen i els seus a acs ho i zon als als mu s del sindica e ical. En gene al, es no a a en el país la olun a de can i, d'obe u a a Eu opa, de mínimes líibe a s, d'acaba d'una egada amb el complex de iu e cen anys enda e i s espec e als pai'sos a anga s. I, insis eixo, el ma eix A an- gu en --com alguns pocs p o esso s d'al es uni e si a s- sabia pe ec a- Se jo e amb el p o essu A angu e a men que la se a doci.ncia e a, en boníssima pa , in i ació a la Ilichcia. Jo aig segui el p o esso A angu en ins al inal de la ca e a, l'any 1957. L'es iu del 1956 aig se a Munic, on, en lloc de pa icipa en el cu s pe a es ange s, em aig in eg a en una comuna bea nik. E a e1 emps en que jo menysp ea a anh quicamen la socie a i, en pa icula , les dones, pe ha e -les idola a massa. En acaba la ca e a aig ana a Ham- bu g a e el doc o a , i em sen ia mol més p og essis a que els es udian s alemanys; gai ebé en la ma eixa ona que els es udian s del Te ce Món, que, en e classe i classe, ens llegien poemes i mani es os e oluciona is. En els anys 1960 i 1961, quan A angu en esc i ia i publica a l'assaig del qual ac em, jo ha ia ugi enca a més lluny, al Japó, ja in e essa pe la sociologia i ben conscien de l'i esol <(p oblema social)>. La me a p bpia expe ihcia, doncs, i l'expe ihncia que enia dels ambien s que m'en- ol a en, no coincideix de cap mane a amb l'anhlisi que es a a en A an- gu en. Penso que, en e I'A angu en pensado , p o esso d'e ica, ca blic p e-concilia i inci ado del pensamen i de l'acció, pe una banda, i 1'A an- gu en socibleg, pe l'al a, hi ha ia un gap enca a no sal a . De e , la sociologia semp e ha es a la cihncia acien í ica més desmi i icado a de les. aspi acions i els ideals dels humans. Re eda, com deien que una du xa e- eda la libido. Reco do que un amic meu, comunis a acs im, em a con es a , a la me a p egun a de si ell ha ia accep a l'eu ocomunisme en el momen d'im- posa -se, <(jo sóc eu ocomunis a de o a la ida)>. Vaig explica mol es egades aques a angcdo a, com a exemple que, pe als comunis es, les decisions ac uals enen e ec es e oac ius, ins que un bon dia em aig adona que jo eia el ma eix en mol s aspec es de la me a ida. Pe ai& o no a epensa aquells anys -1959, 1960-, a i i e ec e de comp o a si la socie a del momen e a an p o es a h ia com em diu la memb ia au omh ica. L'Alemanya d'aquell momen , que com a mínim o e ia una pa de la <<jo en u eu opea)> anali zada pe A angu en, es co espon en línies gene als a aques a anhlisi. De e jo aig llegi el llib e de Schelsky Die skep ische Gene a ion (1958) en el ma eix emps que el p o esso A angu en, i com a ell em a esul a una adiog a ia mol eal -i mol e elado a- del emps p esen . Em a sembla que l'apoli icisme, I'escep- icisme, la llibe a sexual i al es emes alemanys e an un deside h um pe a nosal es, poli i za s pe necessi a , c eien s conn solda s en llui a, ep imi s de mena, e ch e a. Un pa ell d'anys abans, pe al a banda, jo ha ia e un es udi sob e el que pensen els espanyols sob e Alemanya, enca ega pel p o esso A angu en. Ell, gene osamen , I'u ili zA en l'esc i que publich a la e is a alemanya <(Documen es, ci an -me, i desp és el a inclou e en el ma eix olum de La ju en ud eu opea y o os ensayos. Doncs <(Pape s>>: Re is a de Sociologia I&, aquell eball uni e si a i e lec eix la ma eixa ima ge mode ada, ea- lis a i gens e ol osa que A angu en p esen a en I'assaig sob e la jo en u , o i se jo, suposadamen , un p o es a a i. Més enca a: les me es elacions amb una noia alemanya i el casamen amb ella l'any 1959, així com la majo ia de les nos es con e ses, p esen en una esga i ado a semblanca amb allb que diu A angu en d'aquell emps. Mai no heu is una pa ella més pací ica, més assenyada, més desi josa de se e li^ (i que du i) i més c eado a d'una amília c com cal)>, que la nos a. Mi o les o og a ies d'a- quell emps i em eig i ens eig com gen de l'an ic 6gim, amb unes ca e es an necessi ades de simpa ia i comp ensió, amb uns es ide s an <(adien s)>, en uns paisa ges an i an con encionals, que una osa no deu eco da amb menys so p esa que un dia a se poncella, inclosa la cu si- le ia insigne d'aques a pa aule a. Pe desso a de les ac i uds públiques, i pel damun de les illusions u bpiques, eig que el g os de la socie a e a com A angu en diu, i la se a o og a ia sociolbgica queda h com a da e e a d'un emps que James Dean i mol s al es a en assassina amb mo- nades de imidesa o amb ioli ncies de ock i de mani es acions. C ec, en esum, que a I'assaig d'A angu en li al en les e e encies sibil- lines -pe al de passa censu a- als desigs de can ia el país o de ugi que eníem alesho es, com a bo ó de mos a d'una g an insa is acció i d'un idealisme que s'es enia dia a dia. C ec, ambé, que el conjun de la socie a i de les nos es ides e a enca a mol < eisenhowe ih)> i mol ill d'aquell 6gim que ens man enia in an s en plena jo en u . C ec, inalmen , que, en l'assaig, A angu en a mos a el seu aspec e més amable --objec i a en cikncia- pe al de no ag euja els pe ills. Quan l'any 1963 aig pa - icipa en un apassionan semina i sob e Sa e que eia el p o esso A an- p en, alesho es aques ja ha ia llenga la o allola de la possible con i- sncia en la uni e si a anquis a i, o bé ja no c eia que el que ha ia esc i es anys abans os ce , o bé ja no ho olia c eu e. Pe qui lla o s ja o s eníem consci6ncia que el u u ha ia comenca .