LA DISPUTA DEL POSITIVISME 1 EL PROBLEMA
DE LA UNITAT DE LES
CIENCIES
SOCIALS''
Hans
ALBERT"'I
1.
EL RACIONALISME CRÍTIC 1 EL SEU
MODEL DE RACIONALITAT
Aquí p e enc només e un esbós dels elemen s
més elle an s del acionalisme c í ic, al com el
eig, i jus amen sob e la base de les me es expe-
iencies en l'anomenada dispu a del posi i isme
i dels malen esos que han so gi al lla g d'aques-
a dispu a. (El llib e que es ab ica pe dona a
coneixe mundialmen aques a con o e sia és, ja
pel e de la se a composició, un a o ó li e a i,
i la con o e sia ma eixa, si es a abs acció dels
aspec es polí ics de la qües ió, un esde enimen
o ca sob ees ima .)
Segons la me a in e p e ació, el acionalisme c í-
ic inclou una supe ació del model classic de a-
cionali a que ha domina la iloso ia, i al ega-
da ambé el pensamen social, des de l'an igui a
ins als emps mode ns. Enca a a ui es a ep e-
sen a , pe exemple, en la p agmi ica anscen-
den al d'Apel, en el pensamen de 1'Escola d'E -
langen de Paul Lo enzen i en concepcions ona-
men als en Husse l, qui en les se es
Medi acions
ca esianes
es a a enca a de ingu en aques a
adició.
El ca ac e ís ic d'aques model e a la idea de la
onamen ació absolu a, inculada al coneixemen
d'un onamen indiscu ible, a una ga an ia de e-
i a pel coneixemen e ade i a un me ode in-
alelible -idees que en ap cas no es limi a en al
pensamen social, sinó que ambé podien oba -
se, pe exemple, en la polí ica i en la iloso ia po-
lí ica. El model clissic ha ia de acasa , pe quk
conduia al dogma isme o a l'escep icisme (en el
seu llib e
%e
his o
y
o scq icism om E asmus
o Spinoza,
Richa d Popkin assenyala que, en el
ons, les objeccions dels esckp ics al dogma isme
mai no pod ien a iba a debili a -se). La demos-
ació d'aques acas és una de les agudeses es-
sencials del acionalisme c í ic. En lloc del model
"
T aducció de l'ale nany pe Judi Vila .
**
Nascu a Colonia el 1921, Hans Albe és p o esso de
la Facul a de Ciencies Socials de la Uni e si a de Mann-
heim i p incipal assesso cien í ic del
Fh um Eu opeu Alp
bach.
En e les se es ob es es an aduides al cas elll
T a a-
do sob e
la
azón cn' ica,
Su , 1973;
La mis&
&'la
eología,
Al a, 1982. Cal des aca a nbé
T ak a
übe
a ionale P a-
xis,
Mo h, 1978 i
Die Wissascha und die Felba kei
de
Ve -
nun i,
Moh , 1982.
classic es p oposa una no a concepció de acio-
nali a , i jus amen pe o l'imbi de la solució
del p oblema del compo amen huma. T es ca-
ac e ís iques poden de ini -la: un ealisme c í ic,
un conseqüen al.libilisme i un acionalisme me-
bdic de de e mina ipus.
A mode de glossa:
1.
Realisme c í ic:
Com en la adició classica es sos é la idea de
la cognoscibili a pe p incipi de la eali a i de
les se es lleis -con a el con encionalisme, l'ins-
umen alisme, el onamen alisme i co en s
semblan s-, i igualmen la idea de la e i a en
el sen i de ep esen ació exac a. (E i o el e me
«co espondencia» que condueix una mica a
e o .)
2.
Conseqiien al.libilisme:
La idea de la al.libili a de la aó humana és e-
coneguda pe o s els sec o s del p oblema -de
la lbgica i la ma ema ica (Russell) a la eligió, el
d e i la polí ica. Només hi ha sabe coniec u al
i, a més, no hi ha cap solució del p oblema que
sigui segu a i, pe an , no comp o able, és a di :
ni eo ies ni qualse ulla con icció de e, ni me-
su es ins i ucionals o o d es socials són immunes
a la c í ica i, pe an , no comp o ables. To es
les solucions del p oblema enen un ca ac e en
ce a mane a hipo e ic.
3.
Racionalisme me hdic:
La idea de la onamen ació absolu a és subs i-
uida pe la de l'examen c í ic, o millo : pe la
d'un mk ode c i ic i cons uc iu, de mane a que
es ela i i za la me odologia gene al, una cosa sem-
blan a una heu ís ica acional, i la di e encia en-
e la elació de onamen ació i de descob imen
que l'empi isme classic enca a ha ia sub a lla
amb an d'en es amen (i es sup imeix la des ia-
ció del p oblema de descob imen en e s la psi-
cologia, cosa que a la imp essió que no hi hagi
cap heu ís ica pu a).
(De e , quan no és possible una onamen ació
absolu a, la me odologia gene al només po eni
un ca ac e heu ís ic. Inclou e e encies als aspec-
es me bdics de la solució del p oblema del com-
po amen : pe exemple, anilisi de la si uació del
p oblema, iden i icació de p oblemes i solucions,
con on ació de p opos es de solució pel que a
a
llu capaci a compa a i a -1lu s me i s i
ebleses- en conside ació a de e mina s c i e is,
ece ca de millo s solucions, elecció de l'al e na-
i a millo . Objec ius i c i e is són di e en s se-
gons el sec o del p oblema, pe o ambé són c i-
icables i no comp o ables.)
Segons la me a in e p e ació, els següen s pun s
són signi ica ius pel que a a la ansició del a-
cionalisme clissic al c í ic:
1. No hi ha cap bui - eo e ic, social, cul u al,
ins i ucional-, és a di : en cada si uació del p o-
blema hi ha abundo de p essuposicions que es-
uc u en la si uació. 1 és absu d -pe
con ap oduc iu- ole p odui al bui (a sabe :
onamen almen pe possibili a la no a es uc-
u ació del coneixemen , del sis ema social, e c.).
2.
Semp e és possible la dogma i zació de de-
e minades solucions del p oblema. El dogma is-
me és una possibili a gene al de p axi social (i
no només de p axi del coneixemen ). Hi ha in-
nomb ables me odes pe immuni za -se da an la
c í ica, pe o no an es més que impedi la millo-
a de les solucions del p oblema.
3.
En p incipi, cada componen d'una si uació
del p oblema és comp o able (és cla : no o s al-
ho a). La idea de la immuni a de les da e es p es-
suposicions da an de la c í ica (pe exemple, pe
Collingwood o Webe ) cal ebu jn-lo.
4.
No hi cap econs ucció des de ze o, sinó no-
més can is d'en ocamen dels p ocessos (en la in-
es igació, en l'educació, en la polí ica,
c :
abans
1). 1, en de ini i a, cal ebu ja -la.
5.
To a solució del p oblema del compo amen
é a eu e a nb de e minacions d'escassesa i in-
ce esa; pe exemple, economia i polí ica. Pe an ,
o s els models que eballen a nb un isc calcula-
ble o a nb o ca segu e a són ú ils, en el millo
dels casos, com a solucions ap oxima i es pe
si uacions especials. La idea (coneguda des del a-
cionalisme clksic, pe exemple, en iloso ia Leib-
niz; en economia Wal as) de e o almen calcu-
lable la p axi humana i, pe an , d'e i a les
decisions en sen i es ic e ha d'abandona -se, puix
que no é p esen la al.libili a de la aó.
Segons la me a in e p e ació hi ha, doncs, dues
mane es d'emp a el coneixemen en la p axi so-
cial que no es an sepa ades igo osamen (o si es
ol així: dues o mes de ((mediació en e la eo ia
i la p axi»): il.lul ació i di ecció. Il~lus ació és l'es-
me c dels esul a s del p og és del coneixemen
pe la millo a de la nos a o ien ació en el món,
incloses la c í ica i la e isió de les nos es alo-
acions, en ocamen s, objec ius, idhuc: de la nos-
a e u a i desi jos. Di ecció és l'ap o i amen de
als esul a s pe pode ac ua a nb exi , a nb la
qual cosa, en e d'al es, po ans o ma -se el sa-
be eo e ic i ecnolbgic. També en l'imbi so-
cial i polí ic, el me ode c í ico-cons uc iu a a
pa a a nb acili a a l'elecció en e les al e na i-
es eali zables, a nb la qual cosa la qües ió de la
iabili a és un p oblema de la ecnologia social,
i la alo ació compa a i a de les al e na i es de-
pen dels c i e is accep a s. L'habi ual ec imina-
ció de cien i isme (pe Apel i d'al es) i el ece1
de la ecnoc acia sóp, pe an , supe lus.
2.
LA CONTINUACIÓ DE LA DISPUTA
DEL POSITIVISME 1 LA DOCTRINA DE
LES TRES FORMES DE SABER
En la zona de pa la alemanya, la con inuació
de la dispu a del posi i isme ins desen olupa una
doc ina ipa i a de les o mes de sabe i, pe
an , ins a una no a escomesa, ha po a a la idea
de la uni a me bdica de la ciencia (pe mi ji de
Jü gen Habe mas i Ka l-O o Apel). Aques a doc-
ina és una e o mulació de la doc ina de les o -
mes de sabe que Max Schele (un enomenbleg
alemany) desen olupi en els anys in . Schele
ha ia ca ac e i za lla o s es o mes de sabe i
les ha ia associades a nb es objec ius supe io s
de l'esde eni : el ((sabe de dominació o di ecció))
de la ciencia posi i a, que se eix al con ol p ic-
ic; el «sah
de
oman'ó» de la iloso ia com a cien-
cia de l'ésse , que se eix al desen olupamen de
la pe sona, i el
«sabe
de
sal ació i edempció~ d'una
me a ísica concebuda eligiosamen , que se eix
l'«esde eni del món* i les se es causes sup emes.
Que han e a nb aixb Habe mas i Apel? En ce -
a mesu a han secula i za i sociali za aques a doc-
ina. En poques pa aules:
1.
Han p es l'esquema de Schele i, en lloc dels
anomena s objec ius supe io s de l'esde eni , han
posa llu s «in e essos conduc o s del coneixe-
men ».
2.
Han conse a la p ime a o ma de sabe de
~chele -el sabe de dominació- a nb una in e -
p e ació mol semblan a la de Schele .
3. La segona -el sabe de o mació- l'han in-
e p e ada d'una al a mane a, ap oximadamen
en el sen i de l'he meneu ica de Gadame .
4.1 en lloc de la e ce a -el sabe de sal ació-,
han posa una e sió de l'anomenada eo ia c í i-
ca de Ho kheime . Alli on Schele ha ia es able
la o ma de pensamen eolbgic es oba, doncs,
de mane a ca ac e ís ica, el «nínxol» (Al o d) pe
les sol.lici uds de 1'Escola de F ank u .
5.
Da e a de la p ime a o ma de sabe ou pos-
ula un in e es ecnic, da e a la segona un de
p ic ic i da e a la e ce a un d'emancipado .
Aques a doc ina és una usió de p agma isme,
-
he meneu ica i dialec ica, en el ma c d'un esquema
p esen a pe Schele . Com c ec ha e mos a ,
és insos enible en o s els seus pun s essencials,
i en Apel, on es incula a la idea de la onamen-
ació úl ima, a a pa a ins i o en una ecaigu-
da en el acionalisme clksic. Pe di -ho en poques
pa aules:
1.
Els senyals d'iden i a de la p ime a o ma
de sabe -el sabe de dominació- es onamen-
en en una in e p e ació qües ionable i ins umen-
alis a de les ciencies na u als, co n e a habi ual,
en pan, en el posi i isme i ambé en el neohege-
lianisme.
2.
En la in e p e ació de la segona -el sabe de
comp ensió- es con onen l'en end e i l'en en-
d e's (consens). Pe aixb en a una eo ia insos e-
nible de la e i a co n a consens.
3.1 pel que a a la e ce a o ma de sabe , ins
a ui ningú no ha es a capa$ de ca ac e i za su-
icien men la se a pa icula i a .
To l'edi ici es a a ec a pe an es manques ele-
men al~ que hom només po admi a -se de la se-
a acollida posi i a en mol a gen . I bnicamen
els au o s d'aques a doc ina, o gullosos d'ha e
descobe el ca ic e ecnic -i pe an la
limi ació- de les ciencies na u als, no han is
que, ells ma eixos, ambé han edui
de
ic o
a
disciplines ecnolbgiques les al es dues o mes
de sabe : a una ecnologia de la comp ensió i de
l'emancipació. Pe aixb ull deixa -ho co n es i.
En la base del acionalisme c í ic, aques a doc-
ina de les es o mes de sabe po con on a -
se
amb una in e p e ació en que se sub a lla la
uni a me bdica de les cikncies (incloses la cul u-
a i les ciencies socials). Es posa de mani es que
la dis inció en e les ciencies socials i cul u als,
en la mesu a que no és an g an co n la que a
el me ode c í ico-cons uc iu, s'u ili za en els dos
ipus d'in es igació cien í ica. L'anomena me ode
de la comp ensió po in e p e a -se, co n s'asse-
nyala, en el ma c de la me odologia cien í ica
habi ual i del p og ama del coneixemen del na-
u alisme. El p oblema de l'he meneu ica, de la
ma eixa mane a que el segon p oblema p incipal
de la c í ica neomamis a del pensamen bu ges -e1
p oblema de la «mediació en e eo ia i p axi»-
po ac a -se adequadamen en el ma c d'aques
p og ama de coneixemen . Aixo ull demos a
en els següen s pun s:
3. EL PROBLEMA DE LA COMPRENSIÓ:
HERMENEUTICA
1 HISTORICISME
En llu ac ual es a , les cikncies són o mes de
sabe mol especí iques que s'han cons i ui so a
la in luencia de de e minades idees egula i es, és
a di : so a la in luencia d'exigkncies de conducció
que s'han desen olupa al lla g de la his o ia del
coneixemen . Si hom p escindeix de les pa icu-
la i a s del con ingu , es po iden i ica un ampli
p og ama de coneixemen que, des de l'an igui-
a g ega, ha de e mina cada egada més el de-
sen olupamen de la ciencia, a sabe : el p og a-
ma de l'explicació eo e ica, és a di , l'explicació
de o s els enbmens so a la base de legali a s (que
ja es oba en els p esoc i ics). Ja en l'an igui a ,
aques p og ama ha ia du a descob imen s mol
impo an s. En els emps mode ns, ou no amen
e i a , co n a conseqükncia del gi cope nici, i
sob e o l'ob a cabdal del sis ema new onii ha du
a la di usió d'aques p og ama en o el camp del
sabe . Ja en el segle XVU, aques na u alisme con-
ibuí al naixemen de les ciencies socials
eo e iques.
D'al a banda, pe b, en el segle
XIX
ou e ec iu
un p og ama de ipus comple amen di e en , a
sabe : el p og ama de coneixemen his b ic, que
posa a de elleu no la
legali a
sinó la
his o ici a
del món humi i de la se a e olució i que ambé
incloia, des del pun de is a me odolbgic, idees
comple amen di e en s. El ons d'aques p og a-
ma no cons i uya la isió de la na u alesa dels g ecs,
la qual endia al coneixemen d'un o d e legal,
sinó una iloso ia de la his o ia inspi ada eolbgi-
camen , que po emun a -se a l'esca ologia de la
his b ia sag ada i, pe an , al pensamen bíblic
(sob e aixb, egeu Lowi h, his b ia uni e sal i his-
o ia de la sal ació).
Les con o e sies sob e el me ode dels segles
XIX
i
XX,
des de les ciencies socials i cul u als ins
l'anomenada con o e sia del posi i isme, poden
en g an pa edui -se a la in e e encia d'aques s
dos p og ames de coneixemen -la in e e incia
del na u alisme
i
l'his o icisme- que han g a a
en aques es ciencies, de mane es di e en s, les a-
dicions de pensamen dominan s. Dins de la his-
o iog a ia es o ma a un his o icisme au en ic
que -en es ic e oposició al na u alisme- posa-
a en elleu la indi iduali a i la unici a de l'es-
de eni i decla a a absu da la ece ca de lleis en
aques imbi . Fou du an mol de emps el c e-
do dels his o icis es capda an e s i con ibuí a e
apa eixe com a insupe able l'oposició en e so-
ciologia i his b ia. Segons aques a concepció, en
lloc d'explicacions hau ia d'ha e -hi el me ode de
la comp ensió indi iduali zada, amb l'ajuda del
qual pod ia e -se comp ensible l'essencia dels
enbmens obse a s en llu p océs his b ic. His-
o ici a i legi imi a semblen exclou e's l'una a
l'al a. El me ode mesu a pe esc iu e his b ia
és (segons D oysen, el segon p incipi onamen-
al): «in es iga pe comp end e-.
La esi del signi ica d'un me ode de comp en-
sió pel coneixemen de les elacions sbciocul u als
-una de les esis cen als de l'his o icisme
me odolbgic- s'ha in odui p ou, al lla g del
emps, en o es les disciplines de les anomenades
ciencies de l'espe i . La idea que aques me ode
os adequa pe posa -se aquí en lloc de l'explica-
ció ha condci a una ba alla a a o d'un d e au o-
nbmic del me ode pe a aques es disciplines. Tam-
bé els ep esen an s de la doc ina dels in e essos
conduc o s del coneixemen han concedi un lloc
a aques a idea en llu eo ia de la ciencia i, pe
an , han. ac a de eni en comp e els mo ius
dels co en s he meneu ics de la iloso ia. El ma-
eix po di -se dels ep esen an s de la iloso ia ana-
lí ica, en la mesu a que aques a és in luida pel da -
e Wi gens ein.
Quan s'anali za aques a idea me bdica, es eco-
mana di e encia el seu nucli plausible de les p e-
ensions que hi es an lligades i eni esmen , com
aquells pensado s que s'han ocupa d'ella més de
p op, d'acla i el uncionamen d'aques me ode.
L'his o iado ha d'ocupa -se, en bona mesu a, de
les on s esc i es. Pe aixb, na u almen , la com-
p ensió en el sen i d'in en a i del signi ica de
decla acions, juga un pape impo an en el seu
eball dia i.
A a, els ep esen an s de l'an iga he meneu i-
ca s'han ocupa en bona pa de la p oblema ica
de la comp ensió en aques sen i -és a di : so-
b e o de la in e p e ació de ex os- i han consi-
de a aques a disciplina, cosa mol in e essan ,
com una doc ina de l'a de comp end e exp es-
sions lingüís iques (pe exemple, Schleie mache
i Dil hey). Els ep esen an s d'aques a disciplina
no han qües iona ni la se a possibili a ni la se-
a signi icació pe a l'ob enció del sabe his b ic.
Aques a doc ina, pe o -segons la concepció dels
ep esen an s de l'he meneu ica-, ha de edui -
se a judicis gene als sob e l'es uc u a i el uncio-
namen de la comp ensió lingüís ica. I llu s ob-
se acions p ecisen que han is co ec amen la
elació en e aques a disciplina ecnolbgica i els
coneixemen s cons i ui s en essencia pe ells ma-
eixos (com es conside a en les doc ines cien í i-
ques mode nes, pe exemple en Poppe o Bunge).
En conseqüencia, només és possible una discipli-
na ecnolbgica en un camp de e mina si en aques
camp exis eixen de e minades legi imi a s ( am-
bé si aques es només es poguessin coneixe
pa cialmen ).
D'aixb, pe b, es dedueix la següen si uació del
p oblema: si hi ha un me ode de comp ensió
-com el que es p essuposa en el p og ama de co-
neixemen his o icis a-, lla o s o ma pa del
deside i um d'aques p og ama una he meneu i-
ca del ipus menciona . (1, en e ec e, hi ha ja apo -
acions a una doc ina així.) La possibili a d'una
ecnologia semblan , pe b, p essuposa que en el
camp en qües ió hi ha legi imi a s, de mane a que
en el1 ambé són possibles explicacions de base
eo e ica. Pe b aixb ol di que la possibili a de
l'hmeneu ica és incompa ible amb l'his o icisme
me odolhgic, pe que aques sí que exclou lleis pe
al camp d'aplicació del me ode de comp ensió.
Així doncs, a ibem a la conclusió que el p o-
g ama de coneixemen his o icis a con é idees in-
compa ibles en e si;
m
el lloc cen al cons a una
con adicció ( al a di el ma eix de la segona o -
ma de sabe de la doc ina d'Habe mas-Apel, que
e iden men és concebuda de mane a ecnologi-
ca pe o que p esump amen no po eni cap ba-
se eo e ica en sen i usual). És cu iós que els e-
p esen an s de l'his o icisme no hagin is aques a
incompa ibili a , d'allo més a al pe llu p og a-
ma. Inclou el acas d'aques p og ama.
A més, em sembla que l'explicació eo e ica de
la comp ensió de base nomologica és un deside-
a um del me ode his b ic.
A
sabe , hau ia d'ésse
mol ú il pe al desen olupamen de l'he menku-
ica -és a di , de la ecnologia de la comp ensió.
Po o mula -se un a gumen del o analeg pe
a l'anomenada comp ensió eleologica, la com-
p ensió de mo ius i accions, i pe an pe a l'ex-
plicació de o ipus d'ac i i a s.
4.
FONTS 1 FETS: LA RECONSTRUCCIÓ
DELS ESDEVENIMENTS
HISTORICS
Una e lexió ul e io sob e el me ode de la cien-
cia de la his o ia duu al ma eix esul a . Hom ha
obse a , a nb aó, que l'objec iu d'aques a ciencia
consis eix a econs ui el e esde ingu pa in
d'unes on s -pe an , dels es igis del passa ( e-
geu el p ime p incipi onamen al de D oysen).
(En la iloso ia analí ica de la his o ia, aques
objec iu en pa ha caigu en l'obli , pe que la dis-
cussió s'ha concen a en el p oblema de l'expli-
cació dels e s o ins i o en el p oblema, o al-
men secunda i, de la logica de les decla acions
na a i es, la qual cosa -com sabia D oysen- no
és de cap mane a un p oblema de la in es igació
his b ica, ca els e s his o ics ja no «es donen»
sense més, ja que només es poden explica o sola-
men con a ; de p ime , més a ia cal econs ui -
los.)
Si accep em aixb com un objec iu mínim, o-
bem o segui el p oblema de la mane a que po
du -se a e me aques a econs ucció (la econs-
ucció dels esde enimen s
passa s
mi janca,n
l'analisi de les on s
ac uals).
En ce a mesu a és
un p oblema humenia (només es e e eix al pas-
sa , no al u u ). Hom ha de « e oconclou e» des
de les on s ac uals als e s passa s (els his o icis-
es s'exp essen so in de mane a semblan ). Que
di em sob e aixb? El «mk ode de comp ensiów,
e iden men , no po pe me e-s'ho. Si ho eia, in-
d íem da an de nosal es un ins umen de
de i-
ació induc i a.
Se ia so p enen , ja que segons
el coneixemen que enim ins a a no hi po ha-
e un ipus de conclusió
que desen olupi el con-
ingu
i, alho a,
mun ingui
la
wi a .
Així, doncs,
si no es ol ca ega la in e p e ació del me ode
his o icis a amb una de ensa del ipus de conclu-
sió sense alidesa cal acomiada -se de la concep-
ció que es onamen a en «conclusions» pa in de
les on s dels e s esde ingu s.
Hi ha, pe o, una in e p e ació millo d'aques
me ode? En la me a opinió hi és; pe o aques a
in e p e ació inclou al a egada l'exis encia de
legali a s i, pe an , és incompa ible amb l'his o-
icisme me odologic.
El p ocedimen his o icis a po in e p e a -se
en el sen i de emp a i es me odiques pe econs-
ui el e esde ingu , de mane a que pe me ex-
plica l'exis encia de les on s donades des de la
suposició d'aques e . Pe o al explicació p essu-
posa o es les al es lleis, en aques cas, a sabe
les lleis que an explicable, en emp a -les en el e
econs ui d'aques a mane a, la si uació ac ual de
les on s. Així es an necessa ies no només pe ex-
plica els e s his o ics, sinó simplemen pe
econs ui -los,
el que ins i o inclou un
eball
d'explicació
(a sabe : pel que a a la si uació de les
on s en qües ió). També aquí l'his o icisme de-
mos a ésse insos enible.
Pe o, ins i o pe als his o icis es, les on s ma-
eixes no són de cap mane a dades no p oblema-
iques. Con ínuamen han d'iden i ica -se i
in e p e a -se, i pe ambdues coses calen pun s de
is a eo e ics. No és cla , des del ~ incipi, quin
ipus d'objec es i quins objec es indi iduals, es-
pec i amen , no an al cas com a on s. (Es enen
en comp e, pe exemple, documen s.esc i s, pe -
que habi ualmen -e en ualmen : implíci - es
an de e minades suposicions eo e iques, de les
quals es dedueix que unes on s així solen p odui -
se i conse a -se so a ce es ci cums ancies. Pe o
la his o ia deixa enca a senyals d'al e ipus: can-
is de la supe ície e es e, de la lo a i la auna,
p odui s pe la coloni zació, les a mes, les eines,
e c.; o són on s possibles d'in es igació. Pe
aixo, legali a s de
o es
les ciencies eals poden es-
de eni elle an s pe a la in es igació his b ica.)
Pe an podem eu e la conclusió que no no-
més la econs ucció -i na u almen ambé
l'explicació- del e his o ic é un ca ac e hipo-
k ic, sinó que aixo al ambé pe a la se a base:

pe la si uació espec i a de les on s. Si aixb és
exac e, po di -se que l'his o icis a, en e ec e, u i-
li za en la se a in es igació el me ode hipo e ico-
deduc iu. (Sol examina les se es cons uccions
mi jancan , ambé, la ece ca de on s descone-
gudes ins a a o on s que ins a a no han es a
in e p e ades adequadamen .) El e que els his-
o icis es, en la majo ia dels casos, no o mulin
explíci amen les legali a s emp ades no és una ob-
jecció a aques a in e p e ació. També el ons no-
molbgic del nos e ac e dia i a nb ins umen s
només es a explíci a amen .
Con i iamen a la esi del na a i isme ex em,
la ciencia social u ili za, doncs, un me ode a gu-
men a iu que a a pa a en la in enció i examen
d'hipb esis sob e el e his b ic. Com o a cien-
cia, és una emp esa c í icocons uc i a, en la qual
s'u ili zen a gumen s pe decidi en e in e p e-
acions al e na i es, en an que s'au o i za el ma-
e ial disponible (les on s). La se a elació a nb
les ciencies eo e iques eals es onamen a, doncs,
en el ca ic e ma eix del me ode his b ic.
Pe b a nb aixb, no només l'his o icisme me o-
dolbgic demos a ésse insos enible, sinó ambé
la p e ensió d'au onomia me odolbgica de les ano-
menades ciencies de l'espe i . Així doncs, ampoc
no hi ha un mo iu pe sos eu e les ciencies so-
cials i cul u als a la in luencia del p og ama de
coneixemen na u alis a. Una doc ina de les o -
mes de sabe que é (com la de Habe mas-Apel)
al agudesa, en el millo dels casos po a u a el
p og és del coneixemen .
5.
EL PENSAMENT
ECONOMIC
1 LA
UNITAT DE LES
CIENCIES
SOCIALS
Un al e pun de la c í ica neoma xis a es e e-
eix a la
mediució en e eo ia i p axi.
Pel que a
a aixb l'anomena posi i isme ou a aca sob e-
o pe que, suposadamen , edueix la acionali a
de la p axi humana a la se a dimensió ecnica i
lliu a o es les qües ions de ilua a l'i acionalis-
me. Hom a i ma que aques a limi ació es incu-
la a nb el p incipi de llibe a alo a i a
(We -
eihei )
de Max Webe . Pe o Max Webe ja posa
en elleu no només la elació en e ciencia i ec-
nologia, sinó ambé el pape que juga la ciencia
en l'anilisi i c í ica dels judicis de alo . La se a
anilisi de la p oblemi ica del judici de alo en
les ciencies socials po e e i -se pe ec amen a
la e u ació de les objeccions esmen ades.
(No només els anomena s da e s axiomes de
alo -les mesu es sup emes- an sos eu e's,
segons Max Webe , a la c í ica acionalis a. Aques-
a esi és, si més no, o ca plausible, pe que és
només un cas especial de la esi lla gamen accep-
ada de la immuni a c í ica de les da e es p es-
suposicions que he esmen a al p incipi. Aques a
limi ació, en eali a , és c i icable, pe o no c ec
que els ep esen an s de 1'Escola de F ank u
n'hagin p esen a cap a gumen .)
Conside an l'aplicació de les ciencies al se ei
de l'o ien ació humana del món, hi ha, cdm ja
he esmen a , dues possibili a s:
il.lus ació
(inclo-
sa la c í ica dels judicis de alo ) i
di ecció
(és a
di , u ili zació ecnica del sabe ). Sob e el segon
ipus d'u ili zació, po se és con enien o na a
pa la del que Habe mas i Apel han di sob e llu
p ime a o ma de sabe , sob e l'anomena sabe
de domini. En elació a nb aques a ca ac e i za-
ció, han o mula la esi que la u ili zació p ac ica
d'una ciencia social d'aques ipus només pod ia
exis i al se ei de la consolidació i desen o -
llamen del domini dels homes sob e els homes.
Pe aixb, en ells la idea d'una u ili zació p iciica
d'aques a ciencia es incula al ece1 ecnoc i ic
(que, sob e o , és un dels pun s ca ac e ís ics de
la c í ica neoma xis a a l'anomena posi i isme).
Pe b els eb ics en qües ió, en ce a mesu a,
s'han deso ien a en llu ca ac e i zació del sabe
posi iu com a sabe de domini. Con i iamen ,
po obse a -se que l'objec iu d'aconsegui una
socie a lliu e a nb una iolencia mínima pe pa
de l'es a -és a di , una
minimi zació
del domini-
cons i ueix p ecisamen un elemen essencial de
la iloso ia social que ou l'imbi del naixemen
de la ciencia social a nb l'es uc u a eo e ica més
desen olupada: a sabe , l'economia polí ica. En
ella, la idea de les ciencies na u als de l'explica-
ció sob e la base de legali a s ha a ela mol a ia .
Allí ha con ibui a la o mació d'una adició
mol es able i in luen (i, sens dub e, a un sis e-
ma de pensamen a nb accen cibe ne ic).
Hom s'ha acos uma a emps a conside a l'eco-
nomia eo e ica com una disciplina especial que
s'ocupa dels enbmens d'un imbi social de e mi-
na -de l'«economia» que, en ce a mesu a, po
sepa a -se d'al es camps. (També ep esen an s
d'aques a ma eixa ciencia solen abona aques a
opinió, que els sembla un eda pe ga an i que
no han de ce ca es en les al es disciplines. Si
hom s'in o ma sob e la delimi ació d'aques e-
da , hom es eme po se a di que es ac a de
l'imbi en el qual es p odueixen, dis ibueixen i
consumeixen els béns pe a la sa is acció de les
e u es dels memb es d'una socie a . Aixb sona
del o plausible, almenys men e hom no s'ocu-
pi me iculosamen dels concep es en qües ió, so-
b e o del concep e de bé.)
Hi ha, pe b, una possibili a o almen di e en
d'in e p e a el pensamen econbmic, en la qual
no juga cap pape una delimi ació del eda
d'aques ipus. En ella, el desen olupamen de
i'economia eo e ica és conside a com el esul-
a ins a a més o menys co ona pe l'exi de les
emp a i es de du a e me un p og ama de co-
neixemen que, a i de comp es, no adme cap me-
na de limi acions del ipus menciona : a sabe , el
p og ama d'una sociologia indi idualis a, esul a
de la iloso ia mo al escomesa, és a di : una disci-
plina que é pe objec e explica o s els aspec es
socials del conjun d'indi idus que cons i ueixen
una socie a . En aques a pe spec i a, la socie a
apa eix com el esul a de conca enacions d'ac-
ció que es o men so a di e en s ci cums incies
his b iques. També s'expliquen d'aques a mane-
a llu s ca ac e ís iques, més o menys es ables
-les mesu es ins i ucionals de la ida social i les
es uc u es socials lligades a elles (es a i icació so-
cial, es uc u a de g ups, elacions de me ca ). Són
el esul a , en g an pa no in encional, de la con-
cu encia de compo amen s indi iduals que, en
gene al, es an o ien a s a objec ius o almen
di e en s.
L'economia polí ica apa eix mani es amen com
aquella disciplina que, sob e la base d'aques p o-
g ama de coneixemen , ha abo da pe p ime a
egada el p oblema de la di ecció social pa in de
les ciencies na u als, és a di : a nb l'objec iu d'una
explicació eo e ica, a nb l'aju de legali a s. Amb
ella comenca, doncs, la sociologia na u alis a, i p e-
cisamen com a analisi dels sis emes socials de base
indi idualis a. Que s'a anyés pe l'explicació eo-
e ica, pe b, no signi ica de cap mane a que li os
im~ossible eni p esen adequadamen el can i
his b ic.
1
no signi ica en absolu que no hagués
pogu o e i cap mena d'ajuda pe supe a els p o-
blemes p ic ics. Ambdues coses es cla i iquen
si es enen en comp e les idees bisiques del p o-
g ama de coneixemen econbmic. En aques
p og ama, l'indi zdualisme me odol jgic -la idea
de l'explicació dels enbmens socials a pa i de
les accions indi iduals- es incula de al mane a
a l'ins i ucionalisme eo e ic -la idea de canali -
zació del compo amen humi pe mi ji de me-
su es ins i ucionals a iables, pe exemple l'o d e
ju ídic- que l'anilisi eo e ica que n'ha esul a
é signi icació p incipalmen pe les ece ques his-
b iques i les e lexions ecnolbgiques, so a aspec-
es de elle amen p ic ic. D'al a banda, alho a
es po econeixe sense di icul a que aques p o-
g ama a ec a des dels inicis o el camp de les dis-
ciplines de les ciencies socials -de la his b ia a
la psicologia i la ju isp udencia-, de o ma que
en esul en les conside ables coincidencies emi-
iques i, en elació a nb aixb, ambé possibili a s
de c í ica i e isió.
L'enuncia indi idualis a necesi a, na u almen ,
del desen olupamen d'una eo ia del compo a-
men de ca ic e nomolbgic que pe me i expli-
ca accions en si uacions di e en s. Tocan a aixb,
dues idees bbiques o en decisi es pe a aques a
adició eo e ica (ja es oben en Dá id Hume):
1.
La idea que l'o ien ació
en
els in e essos p o-
pis é una impo ancia onamen al en l'ac uació
humana, i
2.
La idea que l'escassesa de mi jans cons i ueix
un
aspec e esencial de o es les si uacions que an
al cas. (Sense di es més, és comp ensible que
aques a pa del pensamen econbmic de c í ica
p incipalmen psicolbgica ha de es a penden
men e el ac amen del p oblema de les ins i u-
cions p o oqui al es disciplines -pe exemple
la his o ia, la sociologia
i
la ju isp udencia.)
A
més, es eu que a penes hi ha mo ius pe li-
mi a la eali zació d'aques p og ama a imbi s
socio-cul u als o de de e minas pe íodes his b-
ics. P incipalmen , es con o ma a nb anali za
mecanismes de di ecció social i llu s e ec es (més o
menys du ado s) so a ci cums incies his b iques
mol di e en s, i ambé a nb inclou e en l'expli-
cació el naixemen i desen olupamen d'ins i u-
cions i es uc u es socials de o ipus. La imp es-
sió que é a eu e a nb una adició eo e ica que
s'adap a a un imbi de enbmens mol es ingi ,
p obablemen s'ha o igina sob e o pel desen o-
lupamen del pensamen econbmic en el segle pas-
sa i pe la dominancia de l'equilib i econbmic
d'encuny wal asid en la ase neocl~sica. També
el qui admi a l'ob a in oduida en el sis ema wal-
asid ha de concedi a la me a opinió que a ella
es a a incula no només un p og és pel que a
a la p ecisió i a la sis ema ica del pensamen eco-
nbmic. La des iació del p oblema que, amb aixb,
camina en di ecció a una lbgica o mal de la de-
cisió, segu amen po insc iu e's ambé, en pa ,
en el cos a de les despeses del p og és del conei-
xemen . Malg a les ideali zacions que la ca ac e-
i zen, l'analisi wal asiana po quali ica -se de
emp a i a d'explica el sis ema de me ca en un
bui -ins i ucional, mo i acional i cogni iu. (1 en-
ca a a ui po no a -se, en pa , aques dk ici en
ealisme; Demse z pa la d'en ocamen «ni ana»,
una exp essió que segu amen és a penes més mo-
de ada que la me a designació ~pla onisme del
model».
El desen olupamen de l'economia neoclassica
ou acompanya de la c í ica cons an dels pensa-
do ~ he e odoxos - ep esen an s del ma xisme,
de l'escola his b ica, de l'ins i ucionalisme, e c.-
que al-ludia a aques es ebleses (al dk ici ins i u-
cional, mo i acional i cogni iu del pensamen neo-
classic), pe o sense que es cons uís una al e na-
i a con incen . Recen men ha ingu lloc una
e olució del pensamen econbmic, in e essan en
es aspec es:
1.
Sup imeix l'ac ual limi ació de l'enuncia eco-
nbmic en si uacions mol especí iques.
2.
Elimina -almenys en pa - les ideali zacions
he oiques que so in es incula en a aques
p incipi.
3.
Té cu a que el con ex ins i ucional de les
emp a i es d'explicació en qües ió sigui conside-
a més de alladamen , és a di : es cons ueixen
els models en que s'especi iquen minuciosamen
les mesu es ins i ucionals que, en els ma eixos su-
pbsi s de compo amen , poden eni conseqükn-
cies o almen dis in es.
Amb aixb es cla i ica no amen la
uni e sali-
u
del p og ama de coneixemen econbmic que
es ingué en comp e en la ase clbsica -pe exem-
ple, en l'ob a d'Adam Smi h. Aixb ol di que
la p oblema ica de la di ecció social es deixa sen-
i en o a la se a uni e sali a (es ac a de l'ex-
plicació del uncionamen dels mecanismes de di-
ecció social en les di e en s egulacions ins i u-
cionals i so a di e en s condicions). L'economia
es p esen a com una amplia adició sociolbgica
.
de pensamen en compe encia amb al es enun-
cia s com el del uncionalisme (que men es an
ha domina el pensamen sociolbgic) i l'es uc u-
alisme.
6.
TEORIA
1
PRAXI: CAP A LA IDEA
D'UNA JURISPRUDENCIA RACIONAL
Quan m'he e e i al e que l'economia polí i-
ca ambé pod ia eni impo ancia, p ac icamen
i en ce a mane a, com a disciplina eo e ica, na-
u almen aques a no és una esi so p enen , des-
p és de més de cen anys de discussió d'o d e po-
lí ic. Max Webe ja a emps que c idd l'a enció
sob e la possibili a de asllada les decla acions
social- eo k iques a decla acions ecnolbgiques
ú ils en la p ac ica (d'al a banda, el1 ambé e-
p esen a una a ie a de l'enuncia indi idualis-
a). Que en aques con ex s'han d'accep a els p o-
blemes ju ídics ho han posa no amen en elleu
els ep esen an s del neolibe alisme (malg a que
endien a ac a el d e com a «dada»).
En la me a opinió, pe b, de la
ehabili ació de
l'ins i ucionalisme eo e ic
en el pensamen econb-
mic en esul en conseqükncies que pe me en que
sembli possible la
inclusió de la ju isp udencia
en
el conjun de les ciencies socials i pe an ambé
pun s de is a pe una
c í ica de
la
ju isp udencia
com, en gene al, s'o e eix a ui dia.
Segons la concepció dominan , p escindin
d'allb que es pensa des dels pun s de is a d'un
de e mina p og ama de coneixemen sob e la
u-
sió de disciplines socials d'o ien ació analí ica o
his b ica, ce amen cal econkixe una si uació
peculia en les cikncies ju ídiques. La disciplina
cen al d'aques camp, la ju isp udencia sis ema-
ica, segons el seu ca ac e , és e iden men an di-
e en d'al es disciplines que no exis eix la pos-
sibili a ni la necessi a d'uni -la més es e amen
a aques es. Si és pe mks de segui l'analisi dels p in-
cipal~ ep esen an s d'aques a disciplina, és una
ciencia
dogma ica
de ca ac e
no ma iu
que ha de
se i -se de me odes
he menku ics
elemen als pe
in e p e a adequadamen el d e igen . Aques-
a o ien ació, p ecisamen , sembla co espond e
a les exigencies a nb les quals es con on en els
ju is es p ic ics en la ida dia ia.
1
pe aixb sem-
bla e al cas, en p ime lloc, com a compendi de
la o mació de les acul a s ju ídiques. E iden -
men el p incipian p ic ic ha d'ap end e sob e-
o a u ili za de e mina s ex os -lleis, comen-
a is, an ologies de sen encies- pe a iba a nb
llu ajuda a decisions ú ils, és a di : a decisions
que siguin con o mes al d e igen . Pod ia
sos eni -se l'opinió que 17in e ?s de coneixemen
p ac ic dels ju is es és cons i u iu pel ca hc e
dogma ico-he men?u ic de la ju isp udencia, de ma-
ne a que os icil d'en end e la se a dis inció en
elació a nb les ciencies socials eo e iques i his-
b iques. Aques a concepció a concessions an
a la comp ensió ma eixa dels ju is es com a les
p opos es d'in e p e ació que, so a la in luencia
dels co en s he meneu ics i analí ics del pensa-
men ilosb ic, han ma ca ambé la me odologia
de la ju isp udencia.
Pe b pe al a banda, una anilisi de les idees an-
e io ~ mos a la possibili a de conceb e aques a
ciencia d'una mane a mol di e en , una concep-
ció que, a més a més i p ecisamen des de pun s
de is a p dc ics, alguns old ien eni pe a si.
No és una casuali a que aques a possibili a d'in-
e p e ació es igui en es e a elació a nb la his-
o ia del pensamen econbmic ( iloso ia mo al es-
cocesa i Je emy Ben ham). Pe a una o ma de
e lexió ealis a, el d e és p bpiamen un com-
plex de e s de di ecció social -i, na u almen ,
aques a isió de les coses ambé és amilia al ju-
is a p ac ican , ja que el1 é l'obligació de consi-
de a el uncionamen dels mecanismes de di ec-
ció en qües ió pe al d'esme ca e icacmen els
seus coneixemen s. La concepció ealis a-sociolb-
gica de la ju isp udencia ha accen ua l'andlisi
d'aques s e s i, pe an , ha es a exposada con í-
nuamen a objeccions c í iques. És pe ec amen
comp ensible que ep esen an s de la ju isp uden-
cia en gene al endeixin a conside a aques a ani-
lisi com a una asca sociologica, en la eali zació
de la qual no cal que s'in e essin (malg a que na-
u almen aga in de bon g a els seus esul a s, de
ca a al coneixemen ).
D'al a banda, pe o, és del o possible i, en la
me a opinió, ambé uc uós, conside a la ju is-
p udencia, a causa p ecisamen de la se a o ien-
ació p ac ica, com una ecnologia social que des
de de e mina s pun s de is a, p essuposa s
hipo k icamen
:
1.
Ha de o mula p opos es d7in e p e ació de
les no mes econegudes en el d e igen , i a més
a més,
2.
p opos es pe a la modi icació i a anjamen
del sis ema d'aques es no mes, en conside ació
p ecisamen als e ec es que s'espwen d'aixb (aquí,
pe an , es i inclbs un plan ejamen causal de la
qües ió). Una ju isp udencia semblan es a ia o-
almen o ien ada a la p ac ica (en un sen i , en
e ec e, nés ampli que ins a a). Es a ia en condi-
cions, ul a aixb, d'u ili za el coneixemen
cien í ico-social en qües ió. (Legislació sense analisi
d'e ec e és en el ons una absu di a .)
Amb aixb, la elació en e la idea d'una ju is-
p udencia acional i el p og ama sua a deba u de
coneixemen econbmic s'ha p odui en aques sen-
i ; ca , en el ma c d'aques p og ama, la p oble-
mi ica de la di ecció social i la se a epe cussió
en els di e en s imbi s de la ida és el plan eja-
men cen al del p oblema. (Pe a Dugald S ewa ,
l'edi o de l'ob a &Adam Smi h, l'ob a cabdal
d'aques ou, doncs, una Amplia con ibució a
l'anilisi dels p incipis gene als de la legislació.)
Aques p og ama inclou la idea de
lá
a iabili a
de les egles ins i ucionals elle an s pe
al
desen-
olupamen social -i pe aixb ambé: pe a les
no mes ju ídiques- i o e eix dades pe quk es de-
i in conseqüencies de les di e en s egulacions
d'aques ipus.
Així doncs, ambé és possible una anilisi com-
pa a i a dels sis emes iocials a nb di e en s egu-
lacions ju ídiques o conside an de e minades
ca ac e is iques de eball (c i e is) i, pe an , una
compa ació dels sis emes socials a nb di e en s o -
d es ju ídics. Aixb signi ica, doncs, que en el ma c
d'aques p og ama de coneixemen hi ha enun-
cia s que an al cas com a base d'una ju isp udencia
acional. Con d iamen a les habi uals concep-
cions analí iques i he meneu iques, la concepció
cldssica que p o é de la iloso ia mo al escocesa
po , en la me a opinió, con ibui de mane a cons-
uc i a al desen olupamen de les ciencies socials
en l'ac ual si uació del p oblema, una con ibu-
ció que, a més, con é en si una possible idea d'uni-
a de les ciencies socials i pe an po a a o i
la in eg ació d'aques es ciencies.