Seduc o po que, dado el Se como una
se-
gu idad
en la que es amos y de la que pa en
igualmen e nues a exis encia y la p ác ica cien-
íiica, «de él no de i amos ines i ales» (pá-
gina 166). El Se es la ealidad; pe o el p o-
blema de la e dad queda abie o. Pues o que
-po su e idencia enoménica- al Se ya no
hace al a busca lo, de iene legí ima nues a de-
dicación a los en es.
Y
sin emba go..
.
el mis e io es á en el e-
nómeno: la
C i ica de la azón simbólica
culmi-
na así su in e sión del kan ismo.
Me ce Rius
T anspa encies. Philosophycal Essays in Hono
o
J.
Fe a e Mo a,
edi ed by P iscilla Cohn,
Humani ies P ess, A lan ic Highlands, N.J.,
1981.
El des í d'un ilbso que gaudeix de enom
in e nacional és el de acaba essen conegu i
econegu
només
co n a ilbso , malg a ha e
ingu al es ocupacions, cu iosi a s o de ies. Es
el cas de Josep Fe a e Mo a a qui a es
anys li ou dedica un conjun d'assaigs amb el
í ol de
T anspa encies.
Un conjun d'assaigs,
pe b, que, co n bé comen a o lamen an -ho l'e-
di o a i enco a jado a de l'homena ge, P iscilla
Cohn, és un conjun de
philosophical essays,
un
ibu al ilbso i no a l'home i c eado que
anma eix és José Fe a e . Tan sols un dels es-
c i s, el del poe a Joan Oli e , glossa la igu a
de l'amic i no pa la del pensado .
Deixem, pe b, de banda aques a incon enien-
cia gai abé ine i able, pe di que els esc i s e-
colli s són e ec i amen « anspa encies», al a
di , in e p e acions lúcides
i
c í iques subs an-
cioses d'un pensamen que, només pe que és
cohe en i igo ós, es deixa sin e i za en uns
e s onamen als
i
cons an s. Des del p ime
llib e publica ,
Cóc el de e dad
(1935), íins el
penúl im (em e e eixo a a a l'ob a ilosb ica),
De la ma e ia a la azón
(1979), o es les ideas
i emes desen olupa s pe Fe a e Mo a, s-
ben el ac amen i l'a enció que es me eixen.
Lle a d'una excepció pe ec amen comp ensi-
ble, pe o lamen able: el da e llib e esmen a ,
De la ma e ia a la azón,
pe aons de emps
( ou publica en els momcl s en que s'esc i ia
l'homena ge), no és conside a en de all i co n
cal pe cap dels au o s. J. L. A angu en, en la
In oducció que glossa o a la se ie d'esc i s, es
do1 mol jus amen d'aques a absencia, an més
que
De
la
ma e ia a la azón
és decididamen
una de les ob es majo s del ilbso homena ja .
Aques a e en uali a a que el ma eix Fe a e
Mo a, en l'úl im capí ol del olum, des ina a
comen a els a icles que li dediquen, es egi
obliga a e con ínues e e encies al seu da e
llib e on una g an pa de les ambigüi a s, equí-
ocs o de ec es d'esc i s an e io s s'han olgu
esold e.
Una cosa és l'opinió de P iscilla Cohn en e
un epis i alo ació del conjun de l'homena ge,
i o una al a l'opinió de Josep Fe a e . Si
c eiem en l'hon adesa dels seus comen a is i-
nal~ (i, co n ell ma eix a egi ia, no enim aons
su icien s pe no e -ho), jo di ia que els a i-
cles el sa h an p ou, i po ie pe duk aons
bi-
siques:
1)
pe que ce amen cons i uieixen un
compendi ben e de la «se a iloso ia» in eg a-
cionis a i con inuis a,
2)
pe que po se sia la p i-
me a egada que an sols de pas es a esmen
del
Dicciona io de Filoso ia
( o s sabem que l'au-
o d'aques a ob a admi able de uig se iden i-
ica només co n l'au o del
Dicciona io).
Penso
amb A angu en que l'obli , olun a i
o
in o-
lun a i, és injus , pe bé que complagui l'in-
e essa .
No és qües ió aquí de esumi un pe un els
esc i s ecolli s a
T anspa 2ncies.
En g ans e s,
pod iem dis ingi dos g ups di e en s. Els que es
e e eixen més di ec amen a qües ions susci a-
des pel me ode in eg acionis a i pe la idea de
que la eali a és un
con inuum:
p oblemes epis-
emolbgics, me odolbgics, on olbgics
o
lingiiís-
ics, ac a s amb e iden compe encia i ima-
ginació pe M. Bunge, J. Eche e ía, J. G. Ca -
a ena,
M.
K ausz, J. Mugue za, U. Moulines,
G ace A. De Laguna o la ma eixa P iscilla
Cohn. To s ells es concen en en la in e p e a-
ció c í ica dels dos esc i s de Fe a e Mo a que,
in encionadamen , són ambé un
con inuum
me-
odolbgic:
El Se y la mue e
i
El Se
y
el sen-
ido
(el e ce de la se ie ha ia de se
De la
ma e ia a la azón).
Amb més o menys ese es,
comp ensió o simpa ia, I'in eg acionisme de Fe-
a e és is pels seus c í ics co n una on de
sugge encies i p egun es ilosb iques.
L'al e g up d'esc i s és nés dispe s i al ma-
eix emps es a nés concen a en l'ob a menys
coneguda del ilbso . Les eo ies socials desen-
olupades a
El
homb e en la enc ucijada
són
anali zades i comba udes pe Sal ado Gine . El
ma eix a
A.
Sánchez Vázquez o comen an
els concep es de «socie a » i «ideologia» a
La
iloso ia ac ual
o
Cambio de ma cha en iloso ia.
J.
Mos e in es concen a en els esc i s sob e
lbgica; C. O. Sch ag i ambé P iscilla Cohn es
isen en algunes de les p eocupacions «exis en-
cialis es» del p ime Fe a e ; halmen , el mal-
au a A. Deaño ens eco da I'exis encia d'un
dels a icles nés p emoni o is sob e Wi gens-
ein, esc i pel nos e ilbso l'any 1953.
És ce el que ens diu F. Mi ó Quesada: la
iloso ia de Josep Fe a e Mo a és, sens dub e,
un e lex de la se a pe sonali a . «És un dels
ilbso s menys dogma ics», ac i ud que cons i-
ueix una mane a lúcida d'en on a -se als emps
de con usió que es em i in . El pensamen de
Fe a e Mo a de uig o a mena d'Absolu s. El
con inuisme es un in en de oba Iligams, d'e-
i a p egun es úl imes o onamen als. Aques
ca ac e an i-absolu is a, an i-dogma ic, ole an
pe sob e de o , es a nés i nés p esen a mida
que són abandonades les p eocupacions on olb-
giques i es guanya el e eny de l'acció o de la
mo al. Una ob a consis en
i
igo osa, pe o al
ma eix emps, enyida d'i onia, dis anciada d'u-
na eali a inassolible del o . Una ob a ma ca-
da pe l'au oc i ica i l'au oco ecció gai ebé ob-
sessi es. Una ullada a la comple íssima biblio-
g a ia eunida pe
L.
Mon oya co n pa de l'ho-
mena ge, n'és una bona mos a. Fe a e Mo a
ha ingu semp e en comp e els seus lec o s i
c í ics, conside an i inco po an llu s obse a-
cions a les no es edicions de cada llib e. Ja ho
he di al es egades: l'ob a de Josep Fe a e
és una ob a obe a i co n a al oman a l'espe a
d'un nou homena ge.
Vic O ia Camps
Ramon XIRAU,
G aons,
Edicions 62, Ba celo-
na, 1979.
Di
i
desc i ,
Edicions
62,
Ba ce-
lona, 1983.
La publicació a Ba celona I'any 1974 del poe-
ma i «Les Pla ges» signi ica la ecupe ació pe a
la poesia ca alana d'una eu madu a, o jada en
l'exili mexich, dins una adició es e ica mol
di e en a la que impe a a alesho es en els Pai-
sos Ca alans. És po se pe aixb que Ramon Xi-
au (Ba celona, 1924) esul a a, pe als seus
p ime s c í ics, una eu di ícil de classi ica , que
a la
i
hagué de llegi -se amb l'e ique a maldes-
a de «poesia de l'exili», que és co n di un
calaix de sas e que aplega an a mes es indis-
cu ibles (Ba a, Bengue el) co n a una munió de
e sai es que algun mal dia embo ona en un pa-
pe e amb enyo amen s més o menys pa ib ics.
Pe so la memo ia del lec o ga bella les
ob es i a la
i
es en an sols les que e elen
au en ica solidesa. A les al es el emps els apli-
ca la se a «adiquia» i deu anys desp és se'ns a
di icil eco da í ols que el manda ina cul u al
d'alesho es conside a a «essencials». 1974 ou
ce amen una anyada de colli a excepcional
en la poesia ca alana, pe o en un u u con i-
nua em llegin es au o s basics: Xi au, Jaume
Medina (que
publica aquel1 any «Temps de Tem-
pes a~)
i
An oni Munné (au o de «F ui a d'A -
gila»).
.
.
que ce amen no o en els au o s nés
publici a s pels sa is d'aquells emps.
La poesia de Ramon Xi au es consolida ple-
namen amb l'apa ició del seu segon llib e a Ba -
celona: «G aons» (1979, p bleg d70c a io Paz).
És aques po se el llib e més solid dels publi-
ca s pel poe a Xi au, que especialmen en el
lla g poema de la p ime a pa , onze can s, a i-
ba al cim de la se a explanació. Po se el ema
esencial de Xi au sigui la iden i a . Reconeixe -
se, e oba -se, epensa -se en els objec es,
en
els paisa ges, en els llib es, cons i ueix pe al
poe a el sen i del seu ia ge d'explo ació en e
les pa aules.
Com els omhn ics que es ima i es udia amb
passió des de la se a ca ed a de MGxic, Xi au
esc iu poemes pe a la eu; es ilís icamen el
seu es o c -i el seu juga amb els sons- se -
eix pe al que el lec o aci un es o q
i
eci i
les pa aules, con e in -se d'aques a mane a en
o simany del poe a en e els homes.
1
enca a un
al e e con ind ia des aca de l'es il de Ra-
mon Xi au: l'ús del llengua ge i la in en i a dels
mo s. Com a poe a d'exili en una llengua mino-
i a ia i op imida, el d ama més in im i, alho a,
uni e sal del c eado consis eix en eu e co n
se li escapen les pa aules, co n len amen s'es-
aeix la pa la del poble i s'imposa un model
lli-