Ressenyes

Seduc o po que, dado el Se como una se- gu idad en la que es amos y de la que pa en igualmen e nues a exis encia y la p ác ica cien- íiica, «de él no de i amos ines i ales» (pá- gina 166). El Se es la ealidad; pe o el p o- blema de la e dad queda abie o. Pues o que -po su e idencia enoménica- al Se ya no hace al a busca lo, de iene legí ima nues a de- dicación a los en es. Y sin emba go.. . el mis e io es á en el e- nómeno: la C i ica de la azón simbólica culmi- na así su in e sión del kan ismo. Me ce Rius T anspa encies. Philosophycal Essays in Hono o J. Fe a e Mo a, edi ed by P iscilla Cohn, Humani ies P ess, A lan ic Highlands, N.J., 1981. El des í d'un ilbso que gaudeix de enom in e nacional és el de acaba essen conegu i econegu només co n a ilbso , malg a ha e ingu al es ocupacions, cu iosi a s o de ies. Es el cas de Josep Fe a e Mo a a qui a es anys li ou dedica un conjun d'assaigs amb el í ol de T anspa encies. Un conjun d'assaigs, pe b, que, co n bé comen a o lamen an -ho l'e- di o a i enco a jado a de l'homena ge, P iscilla Cohn, és un conjun de philosophical essays, un ibu al ilbso i no a l'home i c eado que anma eix és José Fe a e . Tan sols un dels es- c i s, el del poe a Joan Oli e , glossa la igu a de l'amic i no pa la del pensado . Deixem, pe b, de banda aques a incon enien- cia gai abé ine i able, pe di que els esc i s e- colli s són e ec i amen « anspa encies», al a di , in e p e acions lúcides i c í iques subs an- cioses d'un pensamen que, només pe que és cohe en i igo ós, es deixa sin e i za en uns e s onamen als i cons an s. Des del p ime llib e publica , Cóc el de e dad (1935), íins el penúl im (em e e eixo a a a l'ob a ilosb ica), De la ma e ia a la azón (1979), o es les ideas i emes desen olupa s pe Fe a e Mo a, s- ben el ac amen i l'a enció que es me eixen. Lle a d'una excepció pe ec amen comp ensi- ble, pe o lamen able: el da e llib e esmen a , De la ma e ia a la azón, pe aons de emps ( ou publica en els momcl s en que s'esc i ia l'homena ge), no és conside a en de all i co n cal pe cap dels au o s. J. L. A angu en, en la In oducció que glossa o a la se ie d'esc i s, es do1 mol jus amen d'aques a absencia, an més que De la ma e ia a la azón és decididamen una de les ob es majo s del ilbso homena ja . Aques a e en uali a a que el ma eix Fe a e Mo a, en l'úl im capí ol del olum, des ina a comen a els a icles que li dediquen, es egi obliga a e con ínues e e encies al seu da e llib e on una g an pa de les ambigüi a s, equí- ocs o de ec es d'esc i s an e io s s'han olgu esold e. Una cosa és l'opinió de P iscilla Cohn en e un epis i alo ació del conjun de l'homena ge, i o una al a l'opinió de Josep Fe a e . Si c eiem en l'hon adesa dels seus comen a is i- nal~ (i, co n ell ma eix a egi ia, no enim aons su icien s pe no e -ho), jo di ia que els a i- cles el sa h an p ou, i po ie pe duk aons bi- siques: 1) pe que ce amen cons i uieixen un compendi ben e de la «se a iloso ia» in eg a- cionis a i con inuis a, 2) pe que po se sia la p i- me a egada que an sols de pas es a esmen del Dicciona io de Filoso ia ( o s sabem que l'au- o d'aques a ob a admi able de uig se iden i- ica només co n l'au o del Dicciona io). Penso amb A angu en que l'obli , olun a i o in o- lun a i, és injus , pe bé que complagui l'in- e essa . No és qües ió aquí de esumi un pe un els esc i s ecolli s a T anspa 2ncies. En g ans e s, pod iem dis ingi dos g ups di e en s. Els que es e e eixen més di ec amen a qües ions susci a- des pel me ode in eg acionis a i pe la idea de que la eali a és un con inuum: p oblemes epis- emolbgics, me odolbgics, on olbgics o lingiiís- ics, ac a s amb e iden compe encia i ima- ginació pe M. Bunge, J. Eche e ía, J. G. Ca - a ena, M. K ausz, J. Mugue za, U. Moulines, G ace A. De Laguna o la ma eixa P iscilla Cohn. To s ells es concen en en la in e p e a- ció c í ica dels dos esc i s de Fe a e Mo a que, in encionadamen , són ambé un con inuum me- odolbgic: El Se y la mue e i El Se y el sen- ido (el e ce de la se ie ha ia de se De la ma e ia a la azón). Amb més o menys ese es, comp ensió o simpa ia, I'in eg acionisme de Fe- a e és is pels seus c í ics co n una on de sugge encies i p egun es ilosb iques. L'al e g up d'esc i s és nés dispe s i al ma- eix emps es a nés concen a en l'ob a menys coneguda del ilbso . Les eo ies socials desen- olupades a El homb e en la enc ucijada són anali zades i comba udes pe Sal ado Gine . El ma eix a A. Sánchez Vázquez o comen an els concep es de «socie a » i «ideologia» a La iloso ia ac ual o Cambio de ma cha en iloso ia. J. Mos e in es concen a en els esc i s sob e lbgica; C. O. Sch ag i ambé P iscilla Cohn es isen en algunes de les p eocupacions «exis en- cialis es» del p ime Fe a e ; halmen , el mal- au a A. Deaño ens eco da I'exis encia d'un dels a icles nés p emoni o is sob e Wi gens- ein, esc i pel nos e ilbso l'any 1953. És ce el que ens diu F. Mi ó Quesada: la iloso ia de Josep Fe a e Mo a és, sens dub e, un e lex de la se a pe sonali a . «És un dels ilbso s menys dogma ics», ac i ud que cons i- ueix una mane a lúcida d'en on a -se als emps de con usió que es em i in . El pensamen de Fe a e Mo a de uig o a mena d'Absolu s. El con inuisme es un in en de oba Iligams, d'e- i a p egun es úl imes o onamen als. Aques ca ac e an i-absolu is a, an i-dogma ic, ole an pe sob e de o , es a nés i nés p esen a mida que són abandonades les p eocupacions on olb- giques i es guanya el e eny de l'acció o de la mo al. Una ob a consis en i igo osa, pe o al ma eix emps, enyida d'i onia, dis anciada d'u- na eali a inassolible del o . Una ob a ma ca- da pe l'au oc i ica i l'au oco ecció gai ebé ob- sessi es. Una ullada a la comple íssima biblio- g a ia eunida pe L. Mon oya co n pa de l'ho- mena ge, n'és una bona mos a. Fe a e Mo a ha ingu semp e en comp e els seus lec o s i c í ics, conside an i inco po an llu s obse a- cions a les no es edicions de cada llib e. Ja ho he di al es egades: l'ob a de Josep Fe a e és una ob a obe a i co n a al oman a l'espe a d'un nou homena ge. Vic O ia Camps Ramon XIRAU, G aons, Edicions 62, Ba celo- na, 1979. Di i desc i , Edicions 62, Ba ce- lona, 1983. La publicació a Ba celona I'any 1974 del poe- ma i «Les Pla ges» signi ica la ecupe ació pe a la poesia ca alana d'una eu madu a, o jada en l'exili mexich, dins una adició es e ica mol di e en a la que impe a a alesho es en els Pai- sos Ca alans. És po se pe aixb que Ramon Xi- au (Ba celona, 1924) esul a a, pe als seus p ime s c í ics, una eu di ícil de classi ica , que a la i hagué de llegi -se amb l'e ique a maldes- a de «poesia de l'exili», que és co n di un calaix de sas e que aplega an a mes es indis- cu ibles (Ba a, Bengue el) co n a una munió de e sai es que algun mal dia embo ona en un pa- pe e amb enyo amen s més o menys pa ib ics. Pe so la memo ia del lec o ga bella les ob es i a la i es en an sols les que e elen au en ica solidesa. A les al es el emps els apli- ca la se a «adiquia» i deu anys desp és se'ns a di icil eco da í ols que el manda ina cul u al d'alesho es conside a a «essencials». 1974 ou ce amen una anyada de colli a excepcional en la poesia ca alana, pe o en un u u con i- nua em llegin es au o s basics: Xi au, Jaume Medina (que publica aquel1 any «Temps de Tem- pes a~) i An oni Munné (au o de «F ui a d'A - gila»). . . que ce amen no o en els au o s nés publici a s pels sa is d'aquells emps. La poesia de Ramon Xi au es consolida ple- namen amb l'apa ició del seu segon llib e a Ba - celona: «G aons» (1979, p bleg d70c a io Paz). És aques po se el llib e més solid dels publi- ca s pel poe a Xi au, que especialmen en el lla g poema de la p ime a pa , onze can s, a i- ba al cim de la se a explanació. Po se el ema esencial de Xi au sigui la iden i a . Reconeixe - se, e oba -se, epensa -se en els objec es, en els paisa ges, en els llib es, cons i ueix pe al poe a el sen i del seu ia ge d'explo ació en e les pa aules. Com els omhn ics que es ima i es udia amb passió des de la se a ca ed a de MGxic, Xi au esc iu poemes pe a la eu; es ilís icamen el seu es o c -i el seu juga amb els sons- se - eix pe al que el lec o aci un es o q i eci i les pa aules, con e in -se d'aques a mane a en o simany del poe a en e els homes. 1 enca a un al e e con ind ia des aca de l'es il de Ra- mon Xi au: l'ús del llengua ge i la in en i a dels mo s. Com a poe a d'exili en una llengua mino- i a ia i op imida, el d ama més in im i, alho a, uni e sal del c eado consis eix en eu e co n se li escapen les pa aules, co n len amen s'es- aeix la pa la del poble i s'imposa un model lli-