QUIN
PUNT
ÉS
Josep FERRATER MORA
Segons alguns au o s, o es les ciencies, na-
u als o socials, ac en de ep esen a més o
menys idelmen els objec es que in es iguen.
Aixb ol di que o a in es igació cien í ica as-
pi a a o mula p oposicions sis ema i zables en
eo ies. Aques es p oposicions desc iuen, expli-
quen, e c., que són els objec es in es iga s, qui-
nes p opie a s posseeixen, co n es compo en,
quines egula i a s (lleis) segueixen, quins enb-
mens poden p ediu e, e c. Si la in es igació cien-
í ica és eeixida, les p oposicions i les eo ies
són conside ades co n « e i ables» o «adequa-
des».
Al es au o s conside en que només algunes
ciencies -les anomenades «du es», co n la í-
sica o la biologia molecula i, en gene al, les
ciencies na u als no pu amen axonbmiques-
eeixen en ep esen a llu s objec es en les o -
mes indicades. Les ciencies anomenades « o es»
-com la sociologia, la his o iog a ia o (qües ió
dispu ada) la psicologia o la lingüís ica- no
aconsegueixen, pe mol que s'hi es o cin, ep e-
sen a els objec es in es iga s, o p odui p opo-
sicions (i eo ies) con i mables o alsables pe
mi jh d'una con on ació amb algun g up o con-
jun de e s conside a s «bhsics».
es
p oposi-
cions (i eo ies) d'aques es da e es ciencies són,
diuen, in e p e acions, que poden se mol a-
iades, i idhuc nomb oses, sense que cap d'elles
no sigui, es ic amen pa lan , « e i able» en el
sen i que pugui se con i mable, con as able,
e u able, e c., pe mi ji dels esmen a s (i dis-
cu i s) « e s bisics». Un e ce g up d'au o s,
inal nen , decla a que cap ciencia, «du a» o
« o a», no pod i mai ep esen a , o ep esen a
«adequadamen », els seus objec es, de mane a
que o es les ciencies són, en el millo dels casos,
he meneu iques i, en el cas pi jo (o menys ac-
cep able pe als cien í ics adicionals), ma cs
concep uals incon as ables.
Una p esen ació menys esquemi ica de les po-
sicions adop ades dona ia esul a s més com-
plexes. ~ixi, pe exemple, es pod ia examina
en quina p opo ció hi ha (si hi ha) e mes es-
ic amen obse acionals en les ciencies, o en
de e minades ciencies, i en quina p opo ció
hi
ha (si hi ha) e mes dels anomena s « eb ics».
Es pod ia eu e ambé quines elacions poden
exis i en e les dues classes sua a esmen ades
de e mes pe a conclui que o no hi ha e mes
obse acionals pu s (que es an o s, co n es diu,
((TEXTUAL))?
«ca ega s de eo ia») o que la Iínia de dema -
cació en e e mes obse acionals i e mes eb-
ics -i en e les p oposicions co esponen s-
és bo osa, o lexible, o can ia con inuamen ,
po se pe que les es uc u es eb iques a ec en
o «es e e eixen a» « e s» solamen en alguns
pun s (Duhem-Quine), e c. Es pod ia ambé
desca a la noció de p oposició (en una eo ia)
i sos eni di e ses coses, en e les quals les dues
següen s: (a) algunes eo ies no con enen, p b-
piamen pa lan , p oposicions; (b) una eo ia
po eni una di e si a de models, de mane-
a que les eo ies són alesho es «com un ajo»
que «es a a mesu a» d'una pe sona i desp és e-
sul a que po se i pe a al es pe sones; les
eo ies s'esmunyeixen de les mans dels seus
cons uc o s (Jesús Mos e ín). Pe b, al inal de
o aixb, pe sis eix el ma eix doble p oblema: el
de si, co n i en quina p opo ció una ciencia (o
o a ciencia) és onamen almen « ep esen a i-
a» (o « ep esen acionalis a») i en quina mesu-
a és onamen almen « ex ual». Pa la em,
doncs, en gene al, de « ep esen acionalisme» i
de « ex ualisme»
.
El ep esen acionalisme po se , co n pas-
sa amb mol es posicions ilosb iques (compa a-
bles amb les polí iques) ex em o mode a . Po
se -ho ambé el ex ualisme (o con ex ualisme).
Quan ambdós són ex ems no és kil ni an
sols compa a -los.
A
di e encia d'al es ex ems,
aques s no es oquen.
El ep esen acionalisme ex em é endencia
a simpli ica les «ima ges» de la eali a . Cada
es a de coses dóna, o es suposa que ha de dona ,
lloc a una ep esen ació -o a una p oposició
que deixa cons ancia del « e ». Així, «la eali-
a » és is a co n un conjun de ep esen acions
explíci es sense deixa lloc pe a di e ses in e -
p e acions.
El ex ualisme ex em es passa a la banda opo.
sada. Pe
comen a ,
é endencia a «p odui »
un «món», si no una plu ali a de «mons» equi-
alen s a al es an es in e p e acions. Poden
passa alesho es dues coses, que co esponen a
dos ni ells de adicali zació del ex ualisme. Un
ex ualisme ex em -pe o no enca a « adi-
cal»-, ope a amb di e sos «mons» o «in e -
p e acions» exp essades pe mi ji d'una se ie de
«con ex s». Aques s poden adop a o mes mol
di e ses: pa adigma o ma iu disciplina ia
(Kuhn), egles d'un p og ama d'in es igació
(Laka os), « eo ia» (Feye abend), al1 epis emo-
lbgic (Bachela d), «epis eme» o, segons els ca-
sos, «discu s» (Foucaul ), ocabula i (De ida,
Ro y), e c. Es po adme e ins i o que aques s
con ex s són mú uamen elacionables, pe o no
que un d'ells sigui «basic». Els con ex s en
qües ió es e e eixen uns als al es, com els
mo s en les de inicions dels dicciona is d'una
llengua. S'accep a alesho es la in e aduibili a
de con ex s, pe b es ac a d'una ope ació pu a-
men «seman ica», que no é g an cosa a eu e
a nb «allb de que pa len». Un ex ualisme no
solamen ex em, sinó ambé adical p oposa així
ma eix la idea d'una plu ali a de «mons», d'«in-
e p e acions» o de « ex s» (o «con ex s»), pe o
conside a que cada un d'ells és incommensu able
a nb qualse ol al e i a nb la suma de o s. Les
p oposicions dins de cada con ex son adui-
bles, pe b els con ex s no ho són. Hi ha, doncs,
in a aduibili a , pe b no in e aduibili a .
Aixb passa, diuen alguns, no solamen a causa
de la na u a de cada «con ex », sinó ambé
pe quk és impossible elaciona en e si ce es
si uacions eals, socials o his b iques, el con-
jun de les anomenades «p ac iques socials» o
«mic op Ac iques» (Taylo , D ey us, e c.). D'a-
ques a mane a es po engend a un uni e s més
o menys o wellia, que s'esgo a en si ma eix i
que, en no opa a nb es que s'hi oposi, esde é
una especie de malson.
Tan el ep esen acionalisme com el ex ua-
lisme adicals pequen pe excés i pe de ec e.
Pe excés, pe que an més enlla del que sugge-
eixen les expe ikncies que enim del món. Pe
de ec e, pe quk en cada cas diuen menys del que
mos en aques es expe ikncies. El ep esen a-
cionalisme es con on a nb un ealisme ingenu i
a nb una doc ina d'un isomo isme lingüís ic
o al («p ime Wi gens eim, apud Th. S o e ).
El ex ualisme é la endencia (que, a nb ca ac-
e ís ic sen i de culpa, nega) a supe posa -se a
a nb alguna de les mol es o mes d'idealisme.
Les dispu es sob e aques a qües ió són, o po-
d ien se , in e minables. Na u almen , es pod ia
ana al d e i adop a una de les qua e posi-
cions següen s:
1)
Adhe i -se, cos i el que cos i, a un ep e-
sen acionalisme ex em,
o
ddhuc adical.
2) Fe el ma eix a nb un ex ualisme com-
ple
.
3)
Rese a el ep esen acionalisme pe a
les ciencies «du es» i el ex ualisme pe a les
ciencies « o es», en pa icula pe a les anome-
nades «ciencies humanes» o les Geis eszuissen-
scha en dil heyanes.
4) A enua el g au de « ep esen abili a » i
de ex uali a pe a cada ciencia.
Les alles del ep esen acionalisme i del ex-
ualisme ex ems,
i
a
o io i adicals, són
massa nomb oses pe a adhe i -se, sense pensa -
s'hi més, a
1)
o a 2). Pe al a banda
3)
i
4)
són posicions me amen eclec iques, l'e ickia de
les quals depen gai ebé excIusi amen de l'habi-
li a o p udencia a nb que es combinin les dues
endkncies. Es millo , penso, adop a una po-
sició que només en apa iencia és el esul a de
calib a me i s i desme i s, a an a ges
i
desa an-
a ges, de cada una de les dues posicions an a-
gbniques.
Els de ec es del ep esen acionalisme i del
ex ualisme adicals es mani es en cla amen an
bon pun es busquen exemples con incen s. No
es oben, i el més p obable és que no es puguin
oba . Cap d'aques es posicions p opo ciona
desc ipcions adequades de les mane es com les
ciencies ope en de e . El ep esen acionalisme
i el ex ualisme po en a da e es conseqüen-
cies ce s pos ula s que a ec en a la elació (o, en
el cas de la segona posició, manca de elació)
en e el «discu s» cien í ic i aílb de que ac a,
o aspi a a ac a . Pe b si no donen lloc a des-
c ipcions adequades, exp essen ce es enden-
cies epis emolbgiques dignes d'esmen . Des d'a-
ques pun de is a, són o ien acions-lími s que
no poden se exempli icades, pe o que esponen
a dos concep es-lími s: el concep e-lími c ep e-
sen ació pu a» i el concep e-lími « ocabula i
pu » («pu a eo ia», «pu discu s», e c.). Aixb
explica pe que cada un opa a nb lími s que
o cen a conside a la posició oposada. No es
ac a d'«aiguali » Ilu con ingu pe mi ji de
quali icacions. No és un «sí, pe o.
. .
»,
sinó més
a ia un «així, malg a ..
.
».
La posició adop ada
en cada cas no és, doncs, el esul a d'una celec-
ció», sinó d'una « ensió» en e al e na i es. Si
s'acaba adop an un « e me mig», no és pe que
s'es imi p e e ible una ac i ud «mode ada», sinó
pe que s'ha ana a ons en la explo ació de cada
una de les possibili a s (o impossibili a s)
o e es.
Es po a i ma , doncs, que o es les ciencies
malden pe ep esen a llu s objec es, idhuc si
no ho aconsegueixen del o , pe que una ep e-
sen ació no és mai un simple duplica del que
ep esen a, i a la egada no se ia possible si no
hi hagués alguna cosa en alguna mesu a ep e-
sen able -és a di , suscep ible d'adme e ex-
p essions com
'.
.
.desc iu..
.
'
'
. .
.explica..
.
',
'.
.
.s'aplica a..
.
',
'con é a..
.
',
'.
.
.és e i able
de..
.',
'.
.
.és p obable de..
.',
e c. Al ma eix
emps, cada ciencia, o b anca de ciencia, aspi a
a cons i ui -se en un «discu s» (xa xa concep-
ual, se ie de cons uccions «men als», conjun
de eo ies, e c.) que é sen i pe si ma eix, és a
di , que és sin ic icamen (i, en bona pa , se-
min icamen ) accep able ins i o si no es po
oba un model que li «p o i» o idhuc si els
models ins alesho es assaja s han deixa de un-
ciona de mane a adequada. En da e e me, el
«discu s»
o
« ocabula i» poden se i , o poden
ha e se i , pe a que uns quan s ésse s hu-
mans hagin aconsegui adap a -se al món -una
jus i icació p agmi ica que no és incompa ible
a nb una possibili a de ep esen ació adequada
de «la eali a )).
És mol p obable que cada ciencia, i cada
b anca de ciencia, ope i de les mane es indicades
en mesu a i p opo ció di e en s -més ep esen-
acional en les ciencies na u als; menys, en les
humanes- i, pe si aixb os poc, en dosis can-
ian s al lla g de la se a his o ia. Pe conse-
güen , no hi ha una espos a inal i de ini i a a
la p egun a del í ol, «¿Fins a quin pun la
ciencia és, en gene al, ep esen acional o ex-
ual?», lle a de la espos a: no és mai o al-
men ni una cosa ni l'al a. Ben en es que amb
aixb no es diu enca a ins a quin pun
és
una o
al a cosa. Pe a descob i -ho cal pa la no de
la ciencia «en gene al)), sinó d'una de e minada
ciencia; el «camí segu de la ciencia)) de que
pa la a Kan és més segu en unes ciencies
que en d'al es, i més e m i di ec e en uns de-
e mina s momen s que alguns d'al es. En
aques sen i , enen aó els qui euen di e encies
en e les ciencies na u als i les «humanes». Llu
e o consis eix en conside a que aques a di e-
encia equi al a una sepa ació més a ia que a
una g adació.