Com ja s'ha esde ingu en al es es ocasions,
el p esen núme o d'ENRAHONAR ecull co n
a a icles una bona pa de les ponencies que
in eg a en les IV Jo nades de Filoso ia, cele-
b ades -en dues sessions (ma c i ab il-maig de
1983)- en ocasió del cen ena i de la mo de
Ka l Ma x.
O gani zades, una egada més, pel Depa a-
men de Filoso ia de la Uni e si a Au bnoma
de Ba celona, aques es da e es Jo nades in-
gue en co n a collabo ado s associa s no sols
1'Ins i u de Ciencies de 1'Educació de la ma-
eixa Uni e si a Au bnoma, co n d'un emps
en$ e a ja habi ual, sinó ambé 1'Ins i u de
Ciencies de 1'Educació de la Uni e si a de Ba -
celona, els Depa amen s d'His b ia de la do-
so ia i de la ciencia i d'An opologia de la ma-
eixa Uni e si a de Ba celona, la Socie a Ca a-
lana de Filoso ia i el Collegi de llicencia s i doc-
o s en iloso ia i lle es i en ciencies de Ca alu-
nya
i
Balea s, així co n el Deu sches Kul u ins-
i u , 1'Ins i u F ancais i 1'Is i u o I aliano di
Cul u a de Ba celona.
Hom c eia e mamen que els cen anys de la
mo de Ma x exigien de la iloso ia una e oca-
ció de l'ob a del g an pensado de T e e is, una
alo ació de les se es apo acions -de la se a
igencia a ui- en l'hmbi de la cul u a o de la
socie a i (pe que no ambé? una e lexió c í-
ica sob e el ma xisme en les se es conc e es
eali zacions his b iques.
1
o aixb, en qualse-
ol cas, is des d'una pe spec i a i amb una
in enció inequí ocamen i p io i ii iamen iloso-
iques.
E ocació de l'ob a ma xiana ou, en e ec e,
I'Amplia apo ació del p o esso J.
MI.
Be mu-
do
(((Ciencia no mal y ciencia ilosó ica en K.
Ma x»), que se cen a a bhsicamen en l'analisi
i el comen a i de ex os ma xians (des de
La
mise ia de la iloso ia,
del 1847, ins a l'epíleg
de la 2a. edició alemanya d'El
capi al,
del 1873,
passan pe la in oducció del 1857 als
Elemen s
pe
a
una c i ica de l'economia poli ica).
Una
alo ació de les apo acions socio-cul u als de
Ma x compo a en, així ma eix, exposicions co n
la del p o esso
F.
Fe nández Buey («Los gus-
os y las opiniones de K. Ma x sob e cues io-
nes li e a ias y a ís icas»), que p esen a a un
jo e Ma x poe a gai ebé omhn ic,
i
des aca a
alho a les escasses pe o eloqüen s indicacions
del Ma x madu sob e es e ica, o la del p o es-
so
G.
Labica («Ma x, ma xisme, philosophie»),
que plan eja a la pa adoxa d'un Ma x que ou
c í ic adical de la iloso ia i del qual, anma eix,
han so gi sis emes doso ics, co n és a a el ma -
xisme-leninisme, pa adoxa, aques a, po se in-
e sa a la d'una ac ual p eocupació pe un ma -
xisme en c isi quan pe Ma x el ma xisme ó a
essencialmen c isi.
1
pel que a a una e lexió
c í ica del ma xisme o dels ma xismes his b ics,
en o en inalmen es imonia ge les exposicions
del p o esso s
R.
Lowen hal («Les doc ines de
K. Ma x i llu des í»), que in e p e a a l'ac ual
incidencia uni e sal del ma xisme co n a esul-
a d'un Ma x alho a cien í ic i undado ambé
d'una eligió, i M.
L.
Sal ado i («Ma x e i ma -
xismi»), que denuncia a les con adiccions que
el desen olupamen his b ic del ma xisme
-dels ma xismes, millo - compo a, de e ,
espec e de les genuines in encions i doc ina
ma xianes.
Aques es són, en una bona pa , les apo a-
cions que dona en ida a aquelles IV Jo nades
i que aquí p esen em en o ma d'a icles. Sols
«en bona pa », anma eix, pe quk no o en
exac amen o es. Valgui, si més no, e -hi a a
esmen , o
i
que pe aons di e ses no siguin
ecollides ambé en aques es pagines, les ponen-
cies dels p o esso s Ramon Valls Plana, Al ed
Schmid i José M." Ripalda, així com la del p o-
esso Emili Gasch, que ha es a publicada en
o ma de llib e (Ma x a Espanya. Un es udi so-
b e
la
di usió
de I'ob a de Ma x: 1869-1939,
I.C.E., U.A.B. 1983). Ca ambé aques s noms
p o agoni za en, jun amen amb els an e io s, en
les Jo nades que e oquem, una capaci a de con-
oca o ia en e nosal es i en emes ilosb ics in-
habi ual. Mol nomb osos, en e ec e, hi a iba-
en a ésse els assis en s, que podien segui les
ponkncies en aducció simul dnia de l'alemany
o en la llengua de o n ( ances, i alia, cas elld o
ca ala) i semp e en el ma c se iós i acollido de
1'A eneu Ba celonks.
Pe b el p esen núme o d'ENRAHONAR e-
cull, a més del~ a icles que co esponen a po-
nencies de les IV Jo nades, un segui d'apo a-
cions complemen d ies, més o menys cen ades
ambé en o n de Ma x o el ma xisme. Bé que de
e no ho siguin, hom po conside a -les com a
«comunicacions» d'unes als Jo nades comme-
mo a i es del cen ena i de
K.
Ma x; i són inclo-
ses aquí en e les No es. Si més no, con igu en
un in e essan en all de emes, pe spec i es i
incidencies: en elació al pape his b ic del jueu
a Occiden i les analisis ma xianes sob e la
qües ió jue a
(R.
Alcobe o), a la pa adoxa de
la mo al implíci a en l'ob a d'un Ma x madu
ca ac e i zable pe l'amo alisme
(N.
Bilbeny), al
«ma xisme calid» d'un E ns Bloch
(E.
Díaz) o
a I'an opologia en quk a ela la pedagogia ma -
xis a
(O.
Fulla ).
Heus ací un conjun , doncs, que ol ésse
commemo ació d'un cen ena i, alho a que e o-
cació ambé d'unes Jo nades pda i zades en-
o n d'aques : e ocació ag aida d'aquells qui
les o gani za en, a o s els qui en e en una
eali a conc e a d'e ocació de Ma x, la se a
ob a i la se a apo ació ilosb ica.
Josep
Manuel
UDINA