Presentació

Com ja s'ha esde ingu en al es es ocasions, el p esen núme o d'ENRAHONAR ecull co n a a icles una bona pa de les ponencies que in eg a en les IV Jo nades de Filoso ia, cele- b ades -en dues sessions (ma c i ab il-maig de 1983)- en ocasió del cen ena i de la mo de Ka l Ma x. O gani zades, una egada més, pel Depa a- men de Filoso ia de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, aques es da e es Jo nades in- gue en co n a collabo ado s associa s no sols 1'Ins i u de Ciencies de 1'Educació de la ma- eixa Uni e si a Au bnoma, co n d'un emps en$ e a ja habi ual, sinó ambé 1'Ins i u de Ciencies de 1'Educació de la Uni e si a de Ba - celona, els Depa amen s d'His b ia de la do- so ia i de la ciencia i d'An opologia de la ma- eixa Uni e si a de Ba celona, la Socie a Ca a- lana de Filoso ia i el Collegi de llicencia s i doc- o s en iloso ia i lle es i en ciencies de Ca alu- nya i Balea s, així co n el Deu sches Kul u ins- i u , 1'Ins i u F ancais i 1'Is i u o I aliano di Cul u a de Ba celona. Hom c eia e mamen que els cen anys de la mo de Ma x exigien de la iloso ia una e oca- ció de l'ob a del g an pensado de T e e is, una alo ació de les se es apo acions -de la se a igencia a ui- en l'hmbi de la cul u a o de la socie a i (pe que no ambé? una e lexió c í- ica sob e el ma xisme en les se es conc e es eali zacions his b iques. 1 o aixb, en qualse- ol cas, is des d'una pe spec i a i amb una in enció inequí ocamen i p io i ii iamen iloso- iques. E ocació de l'ob a ma xiana ou, en e ec e, I'Amplia apo ació del p o esso J. MI. Be mu- do (((Ciencia no mal y ciencia ilosó ica en K. Ma x»), que se cen a a bhsicamen en l'analisi i el comen a i de ex os ma xians (des de La mise ia de la iloso ia, del 1847, ins a l'epíleg de la 2a. edició alemanya d'El capi al, del 1873, passan pe la in oducció del 1857 als Elemen s pe a una c i ica de l'economia poli ica). Una alo ació de les apo acions socio-cul u als de Ma x compo a en, així ma eix, exposicions co n la del p o esso F. Fe nández Buey («Los gus- os y las opiniones de K. Ma x sob e cues io- nes li e a ias y a ís icas»), que p esen a a un jo e Ma x poe a gai ebé omhn ic, i des aca a alho a les escasses pe o eloqüen s indicacions del Ma x madu sob e es e ica, o la del p o es- so G. Labica («Ma x, ma xisme, philosophie»), que plan eja a la pa adoxa d'un Ma x que ou c í ic adical de la iloso ia i del qual, anma eix, han so gi sis emes doso ics, co n és a a el ma - xisme-leninisme, pa adoxa, aques a, po se in- e sa a la d'una ac ual p eocupació pe un ma - xisme en c isi quan pe Ma x el ma xisme ó a essencialmen c isi. 1 pel que a a una e lexió c í ica del ma xisme o dels ma xismes his b ics, en o en inalmen es imonia ge les exposicions del p o esso s R. Lowen hal («Les doc ines de K. Ma x i llu des í»), que in e p e a a l'ac ual incidencia uni e sal del ma xisme co n a esul- a d'un Ma x alho a cien í ic i undado ambé d'una eligió, i M. L. Sal ado i («Ma x e i ma - xismi»), que denuncia a les con adiccions que el desen olupamen his b ic del ma xisme -dels ma xismes, millo - compo a, de e , espec e de les genuines in encions i doc ina ma xianes. Aques es són, en una bona pa , les apo a- cions que dona en ida a aquelles IV Jo nades i que aquí p esen em en o ma d'a icles. Sols «en bona pa », anma eix, pe quk no o en exac amen o es. Valgui, si més no, e -hi a a esmen , o i que pe aons di e ses no siguin ecollides ambé en aques es pagines, les ponen- cies dels p o esso s Ramon Valls Plana, Al ed Schmid i José M." Ripalda, així com la del p o- esso Emili Gasch, que ha es a publicada en o ma de llib e (Ma x a Espanya. Un es udi so- b e la di usió de I'ob a de Ma x: 1869-1939, I.C.E., U.A.B. 1983). Ca ambé aques s noms p o agoni za en, jun amen amb els an e io s, en les Jo nades que e oquem, una capaci a de con- oca o ia en e nosal es i en emes ilosb ics in- habi ual. Mol nomb osos, en e ec e, hi a iba- en a ésse els assis en s, que podien segui les ponkncies en aducció simul dnia de l'alemany o en la llengua de o n ( ances, i alia, cas elld o ca ala) i semp e en el ma c se iós i acollido de 1'A eneu Ba celonks. Pe b el p esen núme o d'ENRAHONAR e- cull, a més del~ a icles que co esponen a po- nencies de les IV Jo nades, un segui d'apo a- cions complemen d ies, més o menys cen ades ambé en o n de Ma x o el ma xisme. Bé que de e no ho siguin, hom po conside a -les com a «comunicacions» d'unes als Jo nades comme- mo a i es del cen ena i de K. Ma x; i són inclo- ses aquí en e les No es. Si més no, con igu en un in e essan en all de emes, pe spec i es i incidencies: en elació al pape his b ic del jueu a Occiden i les analisis ma xianes sob e la qües ió jue a (R. Alcobe o), a la pa adoxa de la mo al implíci a en l'ob a d'un Ma x madu ca ac e i zable pe l'amo alisme (N. Bilbeny), al «ma xisme calid» d'un E ns Bloch (E. Díaz) o a I'an opologia en quk a ela la pedagogia ma - xis a (O. Fulla ). Heus ací un conjun , doncs, que ol ésse commemo ació d'un cen ena i, alho a que e o- cació ambé d'unes Jo nades pda i zades en- o n d'aques : e ocació ag aida d'aquells qui les o gani za en, a o s els qui en e en una eali a conc e a d'e ocació de Ma x, la se a ob a i la se a apo ació ilosb ica. Josep Manuel UDINA