L'
ANIMA
BELLA (NOTES D'ESTUDI)
An oni
VICENS
La concepció de la e i a coneix a I'ob a de
F eud una impo an in lexió pels ol s del pas
de segle. Fins lla o s la ecnica de la cu a psicoa-
nalí ica eia els seus ui s del desen elamen
d'una e i a que es p esen a a so a la o ma
d'amagada; i no ja solamen com a men ida so-
cial o icció no el.lís ica: e a ocul a pe a la signi-
icació del subjec e ma eix que n'e a po ado .
El 1905 F eud publica I'his o ial clínic de la
se a pacien «Do a», esc i de e cinc anys abans.
La impo ancia d'aques cas l'exposa Jacques La-
can al seu esc i «In e en ion su le ans e »
(1752 i 1766).
1
ins i o saben que Lacan ou deixeble
dlAlexand e Koje e, el semina i del qual e-
qüen a, la so p esa és que aci passa la desa i-
culació del ex eudia pe I'ús de dues igu es
hegelianes, a sabe : l'inima bella i la llei del co
(i el deli i de la in a uació). Que oba em so in
a I'ob a de Lacan.
No ens donem lloc ací pe a un es udi d'in-
luencia. P oposem que essal a la coincidencia
en la descobe a de les lleis de la e i a i de les
condicions que imposa a o subjec e que hi
p engui el seu lloc.
És la ollia la que ensenya el nas -el e me de
Ve iickhei
el obem al ex hegeliii.
1
ens e-
que eix que I'en enguem, i no com un símp o-
ma més a a egi a la col~lecció nosologica: la e i-
a és olla.
P egun an -nos que sepa a les dues igu es he-
gelianes esmen ades ( es a la
Fenomenologia de
l'espe i
n'essenyala la conjunció), pe o in uin
on a I'apa ellamen de «No alis» amb «Ka l
Moo », el nos e es udi hau ia de eco e a 1'«Al-
es »
de Molie e (així ho a Lacan), a un «Hegel
jo e», o ins i o a un «Naza in»
(B.
Pé ez Gal-
dós), i a an s d'al es.
El comencem, aques es udi, publican -ne
unes no es p ime es.
Sigmund
FREUD,
F agmen d'una an2li~i d'his-
ena. Hi onal clinic de ((Do a))
(
190
5
)
.
De quina mane a la eali a po a iba a se
una coa ada, el sub e ugi de més ecu sos pe
de ugi -se?
Quan F eud su a la ece ca de la e i a espe-
an I'ensopec que li doni seny del camí cap al
« auma», es oba amb una so p esa: el ela és
d'una eali a impecable. La lucidesa de la pa-
cien es mos a pe sob e de la dels seus p oxims.
pa s del seu símp oma. La e i a s'amaga en
una o ma d'au oanalisi pe I'es il d'un: «Les co-
ses són així; és
l?
eali a , aixo. Que hi ol can-
ia ?» (LACAN.
Ec l s,
p.
2
19).
«Quan al ac amen psicoanalí ic -diu
F eud- apa eix una se ie de pensamen s co ec-
amen onamen a s i i ep o xables, so geix
ambé un momen de pe plexi a pe al me ge,
que el malal ap o i a pe p egun a : "Aixo és
doncs del o e i able
i
co ec e. Que ol can ia
a aixo que li he con a ?" No a dem, pe o, a
adona -nos que idees com aques es, ina acables
pe I'anilisi, han es a e es se i pel malal pe
encob i -ne d'al es que olen escapa a la se a
c í ica i a la se a consciencia. Una se ie de e e s
con a d'al es pe sones a sospi a una se ie de
e e s con a el1 ma eix i del ma eix con ingu .
Només ens cal o na a gi a
(zu iickzz wenden~
cada un dels e e s con a la p opia pe sona que
pa la. Aques a mane a de de ensa -se
( e eidi-
gen)
d'un e e con a si ma eix, aixecan con a
una al a pe sona el ma eix e e , é innegable-
men alguna cosa d'au oma ic. T oba el seu mo-
del al
ccRe ou ku schenx
dels nens pe i s: quan
algú els culpa d'alguna men ida donen com a
espos a sense acil.la : «E s un men ide ».
L'adul , en I'es o c pe o na la injú ia a algú,
busca ia un de ec e eal
( ealen)
de l'ad e sa i en
lloc de des aca la epe ició del maceix con in-
gu . A la pa anoia aques a p ojecció del e e
sob e un al e sense modi icació del con ingu ,
i pe an sense supo a la eali a , es a mani-
es com a p ocedimen cons uc o de deli i.»
(Cap. 1).
Aques p ocedimen no can ia es a la cosa,
pe o endega un lloc especial a la pa icipació
subjec i a en aques a eali a . Allo que modi i-
ca a de mane a essencial els con ingu s de e i a
de la pa aula de l'anali zan no po se de cap
mane a un p océs de e i icació: aques a és ga-
an ida d'an u i pe la lucidesa de la desc ipció.
Allo que in e é no és ampoc una econs ucció
del ela , en -ho amb ins di e en s dels que li
suposem al psicoanali zan . Només una in e sió
dialec ica, sos inguda pel comp omís que els
p esen s a la in e locució psicoanalí ica han es a-
ble , po ep esen a alguna cosa no a pe a la
e i a . El simp oma, de que el subjec e es quei-
xa, e a coincidi amb la eali a que desc iu.
1
en
aques cas, Do a sap millo que els seus p oxims
que és allo que passa. El símp oma aga a la o -
ma d'una analisi pe e a. És inabo dable.
2Quina és la me a, el pun de supo que
(a)
a possible aques can i a la di ecció de la cu a, i
(bj
ga an eix que aques a modi icació no sigui
un deli i més?
És que la igu a de I'anima bella i el pas de la
llei del co no són nous e e s que puguem e
d'al es. Ni ampoc la ollia que hi obem no és
mai la del món.
La eal ia ma ezxa pe -al-subjec e é la o ma del
sí np oma.
La di e encia en els ac es a eni a nb el1 és
e ica. A aixo es edui a la psicoanalisi: a una no-
a elaci6 subjec i a a nb els símp omes, a nb la
eali a . Vegi's pe exemple, de F eud,
Lapszco-
pa ologia de la zda quo idzana,
on oba em la
dis inció ica en e la posició del psicoanalis a
espe e a la e i a del símp oma i les posicions
que s'hi pod ien acos a : la del supe s iciós i la
del pa anoic.
És un lligam es e el que hi ha en e la posició
de I'inima bella
i
la condició humana. Les con-
dicions ma eixes de l'ésse de I'home imposen el
pas pe aques a ollia i pe les il~lusions del na ci-
sisme. Així la educció d'aques mecanisme a ze-
o, la sup essió o al d'aques a igu a, compo a-
ia la pe dua de I'ésse ma eix de I'home.
Un símp oma no és inadap ació a una eali a .
Jus amen , d'adap ada, I'anima bella ho es i
p ou i massa. On és doncs el des ici?
No hi ha solució de ini i a del con lic e, pe o
no de les dues pa s, subjec e i eali a , sinó del
subjec e a nb allo que diu. És un dels modes de
la in e p e ació psicoanalí ica el que ací es de-
dueix: «Mi a quina és la e a p opia pa al de-
so d e de que e queixes».
Emmanuel KANT,
C i ica delyhdici,
s.
42
:
«De
I'in e es in el.lec ua1 e e i a allo que és bell»
(1790).
L'inima bella kan iana és al pun de con ac e
en e el sen imen mo al i el judici es e ic. Als
dos casos es ac a de me es o mes: sense con-
cep e les es e iques, i de llei uni e sal les de les
maximes p ac iques.
«Si un home que é p ou gus pe ju ja sob e
els p oduc es de les belles a s a nb la més g an
exac i ud i la ino més g an (diu Kan ) abando-
na a gus la camb a en que es oben aques es
belleses que alimen en la ani a . o alinenys els
gaudis d'o d e social, a i de gi a -se cap a allo
que és be11 a la na u a i de oba -hi pe al seu es-
pe i la olup uosi a en una medi ació que mai
no pod ia acaba comple amen - hem de cansi-
de a a nb espec e la se a elccció
i
suposa -li una
anima bella
(ezne schone Seele),
a la qual no po
p e end e cap
connazsseu
de l'a , ni cap a ieio-
na , pe aó de l'in e es que és pcls seus objec-
es».
En gene al, e a di Kan , I'in e es pc la be-
Ilesa no és mo al. Només hi hau ia un cas en qu?
la inclinació pe la bellesa deno a una quali a
mo al: si és un in e es immedia , si la con em-
plació és soli a ia, si els objec es són de la na u a
(o c egu s com a als), si
110
s'hi ba eja cap a ac-
iu sensual (aixo és:
110
li ag ada el p sduc e ia-
u al només segons la o ma, sinó que ja l'exis-
encia sola d'aixo li plau), si a la cosa no li
és
Ili-
ga cap i.
Només un objec e de la na u a, i mai p oduc-
e de l'a humana, po inspi a un in e es im-
media , diu Kan , puix que pe a el1 immedia
és sinonim de no social. «La na u a ha p odui
aques a cosa»: aques pensamen és a la base
d'un in e es no media pe cap socie a . (Reco -
dem ací un «jo e Hegel» que al da an de les
massisses mun anyes alpines esc i ia: «El pa io a-
ma d'aques es masses e e namen no es no em
a dona al a cosa que la ima ge uni o me
i
a la
lla ga mono ona que simplemen
aix6
és
aiuí))).
«Aixo és així»: la mixima llei que la na u a
p esa sense signes exp esa pe a I'home.
1
I'ani-
ma bella s'ho passa a es ada en aixo -pe qu? e1
seu sen i mo al és del ma eix o d e immedia :
«El can dels ocells anuncia la joia i el con en a-
men de I'exis ?ncia».
Pe a I'inima bella la llei mo al és del ma eix
o d e que la llei de la na u a: una inali a sense
i. P en la na u a no com a llei es anya a I'ho-
me, que el po domina , sin6 sob e la base d'una
«conco danca
(.
.
.)
en e els seus p oduc es i la
nos a sa is acció». Fins aquí I'inima bella no es
dis ingi ia; pe o a un al e pas: la
szgna u a e-
am
I'emmi alla. Ella es complau a eu e-hi la
ma eixa eali a que concep pe a la llei mo al: la
d'una inali a sense i, «con enien pe a la hu-
mani a en gene al)).
F ied ich SCHILLER,
De la g acia
i
la digni a
(1793).
L'inima bella de Schille és a la conciliació de
la g acia
(Anmu )
a nb «I'espe i aus e d'una
llei que di igeix I1home».
La na u a no po ésse p o eida de g acia; no-
més un subjec e n'és capas. «La g acia, diu Schi-
Ile , és la bellesa de la o ma so a la in luencia de
la Ilibe a )). 1 aques a és la capaci a , exclusi a
de I'home, d'in e eni a la cadena de les causes
-que pe als ésse s na u als és i ompible. En
e mes schille ians, I'home és I'únic ésse capas
d'un
joc
sense codi,
Iliu e.
Concilia la bellesa de la o ma a nb la llei
(aus e a) és possible a I'anima bella. Viu e com
jugan ; que el acional i el concupiscible siguin
la ma eixa cosa; que llei i sen imen s siguin
una
cosa i no una
al a
cosa; que I'ins in sigui igual a
la se a al e i a : aques és el concep e d'una ani-
ma bella.
«Es diu bella una anima quan el sen i mo al
ha a iba a assegu a -se ins a al pun de o s els
sen imen s de I'home, que po abandona sense
po la di ecció de la olun a a I'a ec e i no co e
mai pe ill d'es a en con adicció a nb les se es
decisions. D'aquí que en una anima bella no si-
guin en igo mo als les dis in a accions, sinó el
ca ac e sence . Tampoc no po conside a -se
me i seu una sola d'aqueixes accions, pe que la
sa is acció de I'ins in mai no po anomena -se
me i o ia. L'inima bella no é al e me i que el
e dlésse ».
L'ha moni zació de sensibili a
i
aó, d'incli-
nació i deu e compo a pe a l'inima bella no sa-
be mai es de la bellesa del seu ob a . A a bé
«I1inima bella no coneix cap elici a més dolca
que la de eu e imi a o eali za a o a d'ella
allo que de san po a en ella ma eixa, i ab asa
en el món sensible el seu amic immo al)).
(L'amic immo al és el
legislado -en-ell-ma eix.)
Johann Wol gang on GOETHE,
Anys d'ap e-
nen a ge de WiiíClem Meis e .
Llib e sise: «Con-
essions d"una anima bella» (1795-96).
Renascuda a un món de an asies, I'inima be-
lla en conse a a la memo ia al lla g de o a la se-
a con essió: «La me a p opensió pe a 1'In isi-
ble», com ella diu. Acompanyada d'una passió
pel sabe llib esc i expe imen al.
«...Pe o mai no se'm a ocó e pensa que e a
de mi, ni si la me a inima es a a o mada de la
ma eixa mane a, ni si e a com un mi a11 que e-
lec ís la llum del sol e e n, ca aixo pe des-
comp a jo ho enia com a segu )).
A a és del no el~lesc en e eiem els saine s
als quals es mos a la se a habili a inconscien
de con e i la ci cums ancia en maldes e.
De dos candida s a nb els quals coque eja, en
ia el malal -com ella, diu- pe e -ne el seu
anyelle , i pe o na a I'In isible.
A
la co la se a po és més la manca de dissi-
mulació que la dissolució.
Ne ejada de la sang que un Na cís e i
li
paga
a can i de la se a «medicina mo al)) (ca ícies
i
ab asades, de e ), s'adona que el seu cos nu
li
és
a ac iu a ella ma eixa. La cla eda , pe o, a nb
que seduí el jo e és de la ma eixa ca ego ia que
el dub e que ella ins a1,la a la elació.
L'In isible amic, és cla , en paga els pla s en-
ca s; Déu i dub e semblen d'a el comuna. Re-
ma quem, pe o, el pam i pipa que li dedica:
p esen ada ben es ida al seu da an , li dóna el
ma eix ac e que als seus -diguem-ne-
aman s: «Un co esi s'ompli ia d'inquie ud si el
seu p íncep, del qual n'espe a la se a o una, es
cap ingués així a nb ell; jo, pe o, no m'inquie a-
a pe aixo. Tenia o allo que necessi a a: salu i
comodi a s. Si el meu eco d li ag ada a a Déu,
an de bo; si no, jo pensa a ha e comple el
meu deu e».
L'apa ició de I'home a la se a ida es dobla
semp e a nb el eno amen d'una aliansa a nb
1'In isible. Con e in -lo a nb I'objec e del seu
desig, alho a desquali ica allo Visible i jus i ica
e1 seu anhel de soli ud a nb « o I'o d e de la
c eació)).
En e ec e, «jcom a anja -se en un món al
qual o és indi e en o
oil?».
1 aques a és la
qües ió que p ecedeix el seu examen de cons-
ciencia («jo no desconeixia la me a anima)), diu)
i el seu eu e's la masca a.
Aixo dóna pas a la llei del co : «Em aig eu e
la masca a i aig p ocedi en cada ocasió segons
em dic a a el co ».
A a bé: <do seguia es iman Na cís a nb la ma-
eixa end esas, diu. «Na cís a comensa a e-
eu e's i a cap eni -se com un ex any)).
Mes essa dels seus ac es en una in an í ola le-
gali a («a qui no em me eixia un espec e in an-
il, l'engega a de mala mane a»), I'anima bella
es a admi a del gineceu.
A di e encia d'un ca esianisme de bona llei,
ella es a a disposada a e usa les discussions
a nb la pa a ec ada i a ((ce i ica la ce esa a nb
la pe dua del p omes es ima ». Li comunica la
decisió quan el1 ha esde ingu in isible; ella sola
a nb la llei del seu co es bas a pe e -lo elic
sense necesi a -lo.
Caigu el eló d'aques a comedie a, desin e-
essada ella ja de l'a e , anquil.la ja, diu: «Po-
dia examina la me a anima an co n olia, de
mane a que ha ia so i guanyan a nb aquella
p? dua».
«Res no
e n
lliga a al món, i es a a segu a de
no oba -hi mai jus ícia». No és d'es anya que
desp és d'aix6 «el seu camí p opi» el obés a la
bea e ia.
En engui's que no és mala e el que denun-
ciem, sinó que desp és de an a expe iencia di-
gués enca a: «El dolen , al16 que és dolen
(.
.
.)
e a enca a un mis e i pe a mi
(.
.
.)
No em enia
pe dolen a, i oba a el meu es a abellido . Si
no s'haguessin in e posa ci cums 2ncies i ela-
cions especials.
. .
»
No és gens so p enen que aques a e lexió so-
b e el mal agi seguida d'una ex ao dina ia ex-
clamació: «Oh! pe que hau em de ale -nos, pe
pa la d'aques es coses, d'uns símbols que an
només e e encia a es a s ex e io s?» És que la
na u a del seu Déu és la indi e encia: «On són al
da an d'Ell I'alci ia i la p o undi a , la cla eda
i la osco ? Només pe a nosal es exis eix el dal i
el baix, el dia i la ni ». -Sí, i jus amen en aix6
som homes.
A pa i d'aquí la ida de la bella anima oba
en aques Déu la coa ada pe a la desa ecció i
I'alimen de les se es an asies. Un món edui a
la uni a del seu na cisisme, a la mesu a dels seus
sen imen s; un Déu so mes a la pu a llei del seu
cs ; I'impuls iden i ica a nb el bé -és el
co ol.la i d'una anima que «en én an poc de li-
mi ació co n de penedimen », i que no ol es
que no li sapiga mal.
G.
W.
F.
HEGEL,
L'espe i del c zS iani me
i
el
sea
de í,
«[El cas ig co n a des í susci a pe
l'home]~ (1799).
Hegel no conside a aquí cap més acció d'al i
que l'ag essió injus a.
Les dues opcions a que aix6 aboca, de ensa -se
i deixa de de ensa -se, compo en conseqüencia
de pa imen : es pa eix an en la llui a co n en la
passi i a .
1
als dos casos els és comú de no c
abandó del d e p opi.
Aquells que llui en conside en la possibili a
de la pe dua; la posen en joc sense so me e's al
des í. Deixen que sigui la eali a (el pode i la
o ca) qui decideixi a p op6si del d e . O bé es
lliu en desa ma s (com si es iguessin mo s) a
I'a bi i d'un e ce , ju ge.
Aquel1 que decideix de so me e's al des í i
passa pa imen queda lliga a la pe dua.
Ambdues opcions aboquen a una con adicció
en e el concep e del d e i la se a eali a
-aques és un sin6nim hegelii de I'ag essió in-
jus a.
Doncs bé, «la e i a dels dos oposa s,
de
la a-
len ia i la passi i a , s'uni ica a la bellesa de
l'inima. Del alen , en conse a la ida s i eli-
minan I'oposició. Del passiu li queda la pe dua
del d e men e que el seu dolo desapa eix. So -
geix així una supe ació
(eine Az bebung)
del
d e sense pa imen , una ele aci6 i en i lliu e
pe damun de la pe dua del d e i pe damun
de la hi a».
Com assenyala Eugenio T ías al seu llib e
El
lenguaje delpe dón,
aquí s'insinua al16 que de
«buida del escena io eal))
(p.
46)
é aques a ani-
ma bella. En e ec e: «L1home que deixa ana allo
a que un al e s'ap opa a nb hos ili a , que deixa
d'anomena seu l'objec e que un al e oca, se
sal a de se manipula pe I'al e o pel ju ge, se
sal a de la necessi a de manipula els al es. Si
algun cos a seu a iba a se oca es e i a d'ell i
abandona a I'al e una me a cosa que, des del
ma eix momen de I'ag essió, ha ans o ma en
cosa d'al i».
Aques a sa gan ana mo al es «dessolida i za»
(mo d'E. T ías) i d'aques a mane a « o s els so-
imen s que li énen són jus os; són el seu des í
in o una
(ungliickliches Schichsal)
que ella ma-
eixa ha susci a a nb consciencia, i el seu hono
és so i a nb jus icía, puix que s'ha ele a an
pe sob e d'aques s d e s que els ha olgu eni
co n a enemics.
1
puix que aques des í és a ela
a ella ma eixa, el po supo a , es po en on a
a nb ell, ca els seus so imen s no ep esen en
ma eixa eali a que concep pe a la llei mo al: la
d'una inali a sense i, ccon enien pe a la hu-
mani a en gene al».
F ied ich SCHILLER,
De la g acia
i
la digni a
(1773).
L'anima bella de Schille és a la conciliació de
la g acia
(Anmu )
a nb «I'espe i aus e d'una
llei que di igeix I'home».
La na u a no po ésse p o eida de g acia; no-
més un subjec e n'és capac. «La g acia, diu Schi-
Ile , és la bellesa de la o ma so a la in luencia de
la Ilibe a ».
1
aques a és la capaci a , exclusi a
de I'home, d'in e eni a la cadena de les causes
-que pe als ésse s na u als és i ompible. En
e mes schille ians, I'home és I'únic ésse capas
d'un
joc sense codi,
lliu e.
Concilia la bellesa de la o ma a nb la llei
(aus e a) és possible a I'inima bella. Viu e com
jugan ; que el acional i el concupiscible siguin
la ma eixa cosa; que llei i sen imen s siguin
una
cosa i no una
al a
cosa; que I'ins in sigui igual a
la se a al e i a : aques és el concep e d'una ani-
ma bella.
«Es diu bella una anima quan el sen i mo al
ha a iba a assegu a -se ins a al pun de o s els
sen imen s de I'home, que po abandona sense
po la di ecció de la olun a a l'a ec e i no co e
mai pe ill d'es a en con adicció a nb les se es
decisions. D'aquí que en una anima bella no si-
guin en igo mo als les dis in es accions, sin6 el
ca ac e sence . Tampoc no po conside a -se
me i seu una sola d'aqueixes accions, pe que la
sa is acció de I'ins in mai no po anomena -se
me i o ia. L'anima bella no é al e me i que el
e d'ésse )).
L'ha moni zació de sensibili a i aó, d'incli-
nació i deu e compo a pe a I'anima bella no sa-
be mai es de la bellesa del seu ob a . A a bé
«I'anima bella no coneix cap elici a més dolca
que la de eu e imi a o eali za a o a d'ella
allo que de san po a en ella ma eixa, i ab asa
en el món sensible el seu amic immo al)).
(L'amic immo al és el
legislado -en-ell-ma eix.)
Johann Wol gang on GOETHE,
Anys d'ap e-
nen a ge de WiLbem Meis e .
Llib e sise: «Con-
essions d'una anima bella»
(1
795-96).
Renascuda a un món de an asies, I'anima be-
lla en conse a a la memo ia al lla g de o a la se-
a con essió: «La me a p opensió pe a I'In isi-
ble», com ella diu. Acompanyada d'una passió
pel sabe llib esc i expe imen al.
<c..
.Pe o nai no se'm a ocó e pensa que e a
de mi, ni si la me a anima es a a o mada de la
ma eixa mane a, ni si e a com un mi a11 que e-
lec ís la llum del sol e e n, ca aixo pe des-
comp a jo ho enia com a segu )).
A a és del no el.lesc en e eiem els saine s
als quals es mos a la se a habili a inconscien
de con e i la ci cums incia en maldes e.
De dos candida s a nb els quals coque eja, en
ia el malal -com ella, diu- pe e -ne el seu
anyelle , i pe o na a I'In isible.
A la co la se a po és més la manca de dissi-
mulació que la dissolució.
Ne ejada de la sang que un Na cís e i
li
paga
a can i de la se a «medicina mo al» (ca ícies
i
ab asades, de e ), s'adona que el seu cos nu li és
a ac iu a ella ma eixa. La cla eda , pe o, a nb
que seduí el jo e és de la ma eixa ca ego ia que
el dub e que ella ins a1,la a la elació.
L'In isible amic, és cla , en paga els pla s en-
ca s; Déu i dub e semblen d'a el comuna. Re-
ma quem, pe o, el pam i pipa que li dedica:
p esen ada ben es ida al seu da an ,
li
dóna el
ma eix ac e que als seus -diguem-ne-
aman s: «Un co esi s'ompli ia d'inquie ud si el
seu p íncep, del qual n'espe a la se a o una, es
cap ingués així a nb ell; jo, pe o, no m'inquie a-
a pe aixo. Tenia o allo que necessi a a: salu i
comodi a s. Si el meu eco d li ag ada a a Déu,
an de bo; si no, jo pensa a ha e comple el
meu deu e».
L'apa ició de I'home a la se a ida es dobla
semp e a nb el eno amen d'una alianqa a nb
I'In isible. Con e in -lo a nb I'objec e del seu
desig, alho a desquali ica allo Visible i jus i ica
el seu anhel de soli ud a nb « o I'o d e de la
c eació)).
En e ec e, «jcom a anja -se en un món al
qual o és indi e en o
oil?)).
1
aques a és la
qües ió que p ecedeix el seu examen de cons-
ciencia («jo no desconeixia la me a Anima», diu)
i el seu eu e's la masca a.
Aixo dona pas a la llei del co : «Em aig eu e
la masca a i aig p ocedi en cada ocasió segons
em dic a a el co ».
A a bé: «Jo seguia es iman Na cís a nb la ma-
eixa end esa)), diu. «Na cís a comenca a e-
eu e's i a cap eni -se com un ex any)).

Mes essa dels seus ac es en una in an í ola le-
gali a («a qui no em me eixia un espec e in an-
il, I'engega a de mala mane a»), I'anima bella
es a admi a del gineceu.
A di e encia d'un ca esianisme de bona llei,
ella es a a disposada a e usa les discussions
a nb la pa a ec ada i a «ce i ica la ce esa a nb
la pe dua del p omes es ima ». Li comunica la
decisió quan el1 ha esde ingu in isible; ella sola
a nb la llei del seu co es bas a pe e -lo elis
sense necessi a -lo.
Caigu el eló d'aques a comedie a, desin e-
essada ella ja de I'a e , anquilsla ja, diu: «Po-
dia examina la me a anima an co n olia, de
mane a que ha ia so i guanyan a nb aquella
p? dua».
«Res no em lliga a al món, i es a a segu a de
no oba -hi mai jus ícia». No és d'es anya que
desp és d'aixo «el seu camí p opi» el obés a la
bea e ia.
En engui's que no és mala e el que denun-
eiem, sin6 que desp és de an a expe iencia di-
gués enca a: «El dolen , allo que és dolen
(.
.
.)
e a enca a un mis e i pe a mi
(.
.
.)
No em enia
pe dolen a, i oba a el meu es a abellido . Si
no s'haguessin in e posa ci cums ancies i ela-
cions especials.
. .
»
No és gens so p enen que aques a e lexió so-
b e el mal agi seguida d'una ex ao dina ia ex-
elamació: «Oh! pe que hau em de ale -nos, pe
pa la d'aques es coses, d'uns simbols que an
només e e encia a es a s ex e io s?» És que la
na u a del seu Déu és la indi e encia: «On són al
da an d'Ell I'alca ia i la p o undi a , la cla eda
i la osco ? Només pe a nosal es exis eix el dal i
el baix, el dia i la ni ». -Sí, i jus amen en aixo
som homes
.
A pa i d'aquí la ida de la bella anima oba
en aques Déu la coa ada pe a la desa ecció i
I'alimen de les se es an asies. Un món edui a
la uni a del seu na cisisme, a la mesu a dels seus
sen imen s; un Déu so mes a la pu a llei del seu
co ; I'impuls iden i ica a nb el bé -és el
co ol.la i d'una anima que «en én an poc de li-
mi ació co n de penedimen », i que no ol es
que no li sapiga mal.
G.
W.
F.
HEGEL,
L
'espe i del c zj. ianisme
i
el
seu des i,
«[El cas ig co n a des í susci a pe
I'home]»
(1799).
Hegel no conside a aquí cap més acció d'al i
que I'ag essió injus a.
Les dues opcions a que aix6 aboca, de ensa -se
i deixa de de ensa -se, compo en conseqüencia
de pa imen : es pa eix an en la llui a co n en la
passi i a .
1
als dos casos els 6s comú de
110
e
abandó del d e p opi.
Aquells que llui en conside en la possibili a
de la pe dua; la posen en joc sense so me e's al
des í. Deixen que sigui la eali a (el pode i la
o ca) qui decideixi a p oposi del d e . O bé es
lliu en desa ma s (com si es iguessin mo s) a
l'a bi i d'un e ce , ju ge.
Aquel1 que decideix de so me e's al des í i
passa pa imen queda lliga a la pe dua.
Ambdues opcions aboquen a una con adicci6
en e el concep e del d e i la se a eali a
-aques és un sinonim hegelia de I'ag essió in-
jus a.
Doncs bé, «la e i a dels dos oposa s, de la a-
len ia i la passi i a , s'uni ica a la bellesa de
I'anima. Del alen . en conse a la ida o i eli-
minan l'oposició. Del passiu li queda la pe dua
del d e men e que el seu dolo desapa eix. So -
geix així una supe ació
(eine Au hehung)
del
d e sense pa imen , una ele ació i en i lliu e
pe damun de la pe dua del d e i pe damun
de la Ilui a».
Com assenyala Eugenio T ías al seu llib e
EL
lenguaje delpe dón,
aquí s'insinua allo que de
shuida del escena io eal))
(p.
46)
é aques a ini-
ma bella. En e ec e: «L'home que deixa ana allo
a que un al e s'ap opa a nb hos ili a
,
que deixa
d'anomena seu l'objec e que un al e oca, se
sal a de se manipula pe I'al e o pel ju ge, se
sal a de la necessi a de manipula els al es. Si
algun cos a seu a iba a se oca es e i a d'ell i
abandona a l'al e una me a cosa que, des del
ma eix momen de I'ag essió, ha ans o ma en
cosa dJal i».
Aques a sa gan ana mo al es «dessolida i za»
(mo d'E. T ías) i d'aques a mane a « o s els so-
imen s que li énen són jus os; són el seu des í
in o una
(unglückliches Schicksal)
que ella ma-
eixa ha susci a a nb consciencia, i el seu hono
és so i a nb jus icía, puix que s'ha ele a an
pe sob e d'aques s d e s que els ha olgu eni
co n a enemics.
1
puix que aques des í és a ela
a ella ma eixa, el po supo a , es po en on a
a nb ell, ca els seus so imen s no ep esen en
una pu a passi i a , una dominació inguda
d'un al e, sinó que són el seu p opi p oduc e.
Un des í sense o una, un
au oma on
sense
yché,
en e mes a is o elics, és el p oduc e de la
se a consciencia. Amb la «bellesa d'inima» se
susci a un mecanisme en el qual ella no és impli-
cada més que pe la se a posició S ica. L'anima
bella s'anihila al da an del seu p opi
Schichsal.
«L'home [d'anima bella] pe sal a -se [del con-
lic e ? ic] es dóna la mo ; pe al de no eu e
al16 que és seu [no la cosa, sinó la se a p opia
subjec i i a , el seu
SchzChsaLl
en mans d'un al-
e, deixa d'anomena -ho seu».
A a bé, el des í el po po a , a copia d'ag es-
sions d'al i
i
d'anihilacions, a pun al qual hagi
hagu de « e i a -se comple amen al bui )).
Aquí apa eix I'ambigüi a hegeliana (c .
E,
T ías, p.
43):
«l'home, diu Hegel, en col~loca -se
al seu da an el des í de la mane a més comple-
a, s'ha aixeca el1 ma eix pe sob e de o des í».
¿No és I'anima bella la que ací pa la?: «és la ida
la que se li ha o na in idel, no és el1 qui d'ha
o na in idel a la ida».
En o cas, «abans de con e i la ida en el seu
enemic, abans de susci a al seu da an un (su-
b a llem:
un)
des í, uig de la ida.» D'aques a
mane a,
«die hochs e F eihei is das nega i a
A nbu de Schonhei de Seele,
la més al a Ili-
be a és l'a ibu nega iu de la bellesa de l'ini-
ma, aixó és, la possibili a de e enúncia de o ,
pe sal a -se». Segons Hegel (ací), aix6 és el que
ob e a la econciliació.
Aixi és associada la culpa sup ema amb la mes
al a innocencia. To a o ensa s'es aeix, o a e ida
gua eix, al co no li queda cap sen i nen hos il,
ni cap consciencia ampoc. Aques a és lliu ada a
les mans de l'al e i el subjec e queda a la inno-
cencia. Tan ne queda el subjec e, an deseixi ,
que no sabem on oba -lo.
Hegel
sí
que el oba: al co , en un co que no
insis eix. El des í de I'inima bella s'iden i ica
amb la se a o una. El d e , al qual enien a
p esen a -se el seu des i i el mal geni de I'al e,
ja no exis eix. El des í, que ella ha ia a ma en
con a d'ella ma eixa, s'ha es ani als ai es de la
ni . (A la
Fenomenologia de I'espe i ,
en can i,
és la ma eixa anima bella la que es dissol a I'ai c
ob in el econeixemen del mal.) Aquí Hegel
conside a que aquel1 que no embelleix la se a
inima e o ca «les de e minacions que in e -
diuen ana nés enlli de les se es p opies eali-
a s, més enlli de les se es al es».
«No ju geu i no se eu ju ja s, pe que amb la
ma eixa mesu a amb que amideu se eii
amida s~: aques és el manamen sup em de
I'inima bella; i com a espos a eal a I'absencia
de mesu a el que susci a és la ida, el que man é
és la incommensu abili a del co huma. Una
inima bella és «pe damun de la llei
i
del des í))
-i aix6 ho paga amb la pe dua de la eali a .